Desmond Dekker "The King Of Ska" (3)

Capítol 3: El Rude Boy. 1967.

Indiscutiblement, (només cal veure els títols dels singles), la imatge inicial de Dekker era la d'un home jove i respectable (amb una clara inclinació per amonestar i criticar les actituds poc o gens respectuoses amb i de les noies joves). Aixó canviaria l'any 1967. El seu descobridor, Derrick Morgan, li preparà el camí amb el seu trio de temes sobre Rude Boys que son jutjats. El primer d'aquest trio fou, "Tougher Than Tough" també un clàssic on Dekker i el seu germà George fan els cors. Sàbiament, Dekker no entrà en els 'culebrons' de judicis. Per contra llançà l'impresionant "007 (Shanty Town)" a dalt de tot de les llistes jamaicanes. La cançó, inspirada en les manifestacions d'estudiants reprimides per la policia i l'exèrcit a Jamaica en aquella època, dansa sobre un robust beat rocksteady. Aviat esdevingué un himne Rude-Boy i establí Dekker com una icona d'aquest moviment.

A kilòmetres de distància, a les altres illes, la revolució dels mod tot just començava i el cantant jamaicà fou adoptat com un mod més. "007 (Shanty Town)" lluità fins a la 15ena posició a les llistes del Regne Unit, i Dekker preparà immediatament la seva primera visita a Anglaterra. La fantàstica recepció l'astorà: els mod actuaven pràcticament com guardaespatlles amateurs. Aquest èxit fou succeït per temes com el soulós "Rudie Got Soul" o el "Rude Boy Train".

Tot i aquesta nova imatge Rude-Boy, continuà composant cançons amb les temàtiques que l'havien vist nèixer com estrella: la religiosa "Wise Man", la familiar "Hey Grandma", l'advertència per a nenes de mamà "Mother's Young Girl", el desamor del "Sabotage", l'animada "It's a Shame" (en la qual renya a una altra noia), i la inspiradora "Unity" (que obtingué el segon lloc a la Jamaica's Festival Song Competition d'aquell any, per darrera del “Ba Ba Boom” de The Jamaicans). Una de les més evocatives fou "Pretty Africa", una prematura cançó de repatriació d'enorme bellesa i qualitat que l'ha mantingut com una de les grans favorites. "It Pays", un altre dels seus èxits el 1967, conté algunes de les més exquisides armonies en falsetto mai enregistrades amb uns The Aces en el seu millor moment. Tot i que cap altre tema d'aquell any repetí l'éxit de ''007'', Dekker mantingué una poderosa força al Regne Unit i romangué com una superestrella a casa. Bona part dels éxits d'aquesta época es recopilaren al primer disc de Desmond Dekker, que s'anomenà, naturalment 007 (Shanty Town) (1967).

(Les dates de Trojan no concorden amb les de la biografia del tot...
Als comentaris dels temes empro les dates de Trojan)

ALGUNS TEMES

1966

• It's A Shame: comentat al capítol anterior
  
• 007 (Shanty Town): definitivament la màxima expressió del rocksteady rudeboy. És d'aquestes cançons que val més no comentar. Ja és prou coneguda... Més que un himne... Destaca la total absència de vents... I el brutal ritme... Tan contagiós... Tan rocksteady. Mil vegades versionat (The Selecter, The Specials, Natural Rythm, No Sports...)... I mil vegades que ho serà! Tot recopilatori sobre la història de la música jamaicana que valgui dos cèntims l'ha de tenir (p.e. The Story Of Jamaican Music). Firmat per Desmond Dekker & The Aces sota la supervisió de Leslie Kong.
  

1967

• You've Got Your Troubles: rocksteady lentet, amb presència de vents anecdòtica. De gran lirisme, dins de la seva temàtica de problemes de la vida quotidiana. A mi m'agrada molt tot i que no està considerat entre els títols més destacats de l'artista. Desmond Dekker & The Aces, els quals borden, com és habitual, els cors d'acompanyament. Presència de vents anecdòtica.
  
• Rudy Got Soul: rocksteady més mogut que entra en la temàtica RudeBoy iniciada amb 007. Un breu però elegant solo de saxo pel mig... Com el propi nom indica és un tema rocksteady amb una forta càrrega soul en la interpretació tant de Dekker com en els cors de The Aces.
  
• Rude Boy Train: també un tema clàssic de la temàtica RudeBoy de Desmond Dekker... Aquí el rocksteady és lent i sorprén la intro dels vents... que es va repetint adesiara. És divertit el símil que es fa entre el ritme rocksteady i el traqueteig d'un Tren... I el dipidipidoei de Dekker i The Aces. Notable!
  
• Mother's Young Gal: Retorn de Dekker a la temàtica més moralista (envers les jovenetes de dubtós? polèmic? discutible? comportament). Un rocksteady realment pausat per un tema seriós(?). No em crida particularment l'atenció, tot i que la emprempta de Dekker hi és indiscutible. Confirma la menor presència de vents típica del rocksteady... Estil en el qual Dekker s'hi va acomodant molt ràpidament... Com anell al dit! Com peix a l'aigua! Com Dekker al Rocksteady!
  
• Unity: de temàtica social (la unitat fa la força) i ritme rocksteady de mig temps, Unity és un tema d'aquests que un dia te n'adones que tararejes pel carrer i et costa recordar (tansols uns segons) d'on l'has tret. "So come along brothers... And come along sisters..."
  
• Keep a Cool Head: Mantingues el cap fred... Un missatge moralista clàssic. En la línea de Dekker. Rocksteady calmadet amb una minsa presència de vents i on els cors de The Aces també resulten molt indicats... No és un temàs. Peró és un tema de Dekker.
  
• Mother Long Tongue: més rocksteady i més consells moralistes... Més presències minses de vents. I en qualsevol cas un altre tema de Dekker... Un altre tema del 1967 que no poguè fer ombra al mític i genial 007 (Shanty Town). El tema que podia aconseguir-ho encara havia d'arribar l'any següent.
  

1968
(Al següent capítol)

• Sabotage
• Pretty Africa
• It Pays