A mesura que els 70 es diposaven a donar pas als 80, el moviment 2 Tone donà una nova i fresca empempta a la carrera de l'artista, i Dekker signà un contracte amb el segell independent de punk Stiff. El seu debut amb Stiff fou el disc intel·ligentment titulat Black & Dekker, que presentava noves versions de temes clàssics del cantant, amb l'acompanyament de la banda de rock britànica The Rumour de Graham Parker. Tot un seguit de singles serviren per anunciar degudament el seu retorn; primer, una nova versió d'"Israelites", gairebé esclatant al Top Ten a Bèlgica. Aquesta fou seguida per "Please Don't Bend" i una versió de "Many Rivers to Cross" de Jimmy Cliff. Un quart single, "Book of Rules" produït per Will Birch (conegut per haver treballat amb bandes de power pop britàniques), fou especialment dur. El següent disc de Dekker seria Compass Point (1981), que contrastava amb l'anterior ja que presentava bàsicament noves composicions i havia estat produït per Robert Palmer. Tot i així, tant el disc com el single, "Hot City", obtingueren molt pocs resultats.
D'altra banda, Dekker tenia una gran demanda d'actuacions en directe, on continuava gaudint de l'acompanyament de The Rumour. Però a mesura que el moviment 2Tone es desintegrava cap a mitjans dels vuitanta, el revival de Dekker també s'esfumava. L'any 1984 el cantant es veié obligat a declarar-se en fallida, per males i obscures gestions del seu anterior equip de management.
Dekker veritablement desaparegué de vista durant la resta de la dècada, publicant únicament el disc Officially Live & Rare (Trojan, 1987) que fou enregistrat durant una entusiasta actuació a Londres.
Alguns temes
1980
- Work out: ska molt animat, amb un present acompanyament de vents. Amb tot plegat, un tema prou interessant malgrat els mediocres resultats que obtingué. Es pot trobar al recopilatori The History Of Ska: From JA to UK , CD doble que dóna una pinzellada de la música de Dekker, Bad Manners, The International Beat i The Selecter...
- Please Don't Bend: ska també animadet però potser a mi m'agrada menys que Work Out, extret del mateix disc i de la mateixa època i producció... Són la històrica contribució de Desmond Dekker al moviment Two Tone. No està malament però no fascina.
1981
- Moving On: reggae 'experimental' podriem dir... Casualment coincidint amb el disc More Specials, que també experimentava (però en aquest cas en sonoritats Muzak) barrejant sonoritats amb la essència eterna de la música jamaicana. És un tema molt i molt curiós... Però segur que pot decebre als amants talibans de la puresa de l'ska.
1982
- Book Of Rules: Dekker ens dóna el llibre de normes, com és habitual en ell. Un rocksteady fluixet... Passable, vaja...
1983
- Hot City: tema de finals de la era Two-Tone. Un tema marcat pels anys 80 com cap altre. Més proper al pop britànic que a qualsevol estil jamaicà. Però justament per això és un tema altament interessant dins de l'extensíssima discografia de Dekker.
Un Disc
1987
Oficially Live And Rare: disc publicat per la Trojan (dels primers CD de la Trojan) que recull part de dos enregistraments de Dekker... Dekker acompanyat ja per la Delroy Williams band, banda del seu mànager i amic que l'acompanyà fins al final del seus dies... Una banda que tocava els vents amb teclats.... Per començar temes mítics com It Mek i Unity barrejants amb altres no tan mítics com Grandma, un tema dedicat a les àvies en general... En to de rocksteady reggaeós. El disc segueix amb temes enormes com Sabotage, Problems, Rude Boy Train, Sing a Song, Hippopotamus, Pickney Gal amb un públic clarament entregat a les delícies musicals liderades per la veu de Dekker. I arriba el torn d'un dels impressionants medleys de Dekker on fa una plena exhibició de les seves facultats vocals, fins i tot imitant Louis Armstong. L'excusa pel medley, 007 (Shanty Town). Entre altres versiona Blue Moon, Dreams, Cupid, etc. Impressionant, creieu-me.
No podia faltar You Can Get It If You Really Want, una mica desvirtuada pels vents fets amb teclat (però ho entenc ja que per dues cançons o tres que tenen acompanyament de vents no pagaran el sou a tres pitos, o si?). El públic emocionat gairebé es sent més que Dekker. I seguint la línia dels grans grans grans èxit, Desmond es recrea en la introducció del que és el més gran dels seus èxits, sense deixar que el públic sospiti que toca el torn d'Israelites. I clar, quan se n'adonen, embogeixen.
A la segona part del disc, que comença amb l'enorme Honour Your Father and Your Mother, si que els pitos son pitos i no son flautes o teclats. Acte seguit, Mother Pepper, Writting On The Wall, i It Is Not Easy, un rocksteady lentet sobre les dificultats de la vida.
Per continuar, Young Generation i Too Much Too Soon.
I per acabar Dance The Night Away, un tema enorme. Tota una invitació a ballar per part de Dekker... A Ballar Sweet Reggae Music The Night Away. Hey!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada