23 de setembre 2007

Oprimits i Grollers a Porreres, 10 d'Agost 2007

El dia 10 d'Agost, Fermin Muguruza Afro-Basque Fire Brigade va oferir un espectacular concert a Porreres. A l'escenari els varen acompanyar dos grups amb propostes tan diferents com interessants (cada una pel seu cantó).

Obriren la nit els Grollers de Sa Factoria (de So de Sta. María). Un bon grapat de músics que versionant la enorme Companyia Eléctrica Dharma i temes tradicionals mítics i clàssics, amb un bon toc de ritme, i reminiscències (i no tant reminiscents) jamaicanes, són una proposta genial per a obrir boca a qualsevol concert. L'últim cop que els vaig veure no varen tenir sort amb la malvada sonorització. Aquest cop va ser diferent i els més de 15 músics de l'escenari varen oferir una bona mostra del que són capaços. Dites les coses bones la meva sinceritat em fa completament impossible ocultar les meves idees negatives. I esper equivocar-me. Però tenc la sensació de que difícilment una proposta com els Grollers pugui anar més enllà d'un grup teloner. No dic que hagi d'aspirar a més... Però crec que els promotors han d'apostar per donar-los la oportunitat d'animar tants esdeveniments com puguin, perquè ho fan bé... Personalment el que menys m'agrada és la veu femenina que presentaren... En canvi quan s'encaren a temes instrumentals m'ho fan passar molt i molt bé...

Oprimits foren els encarregats de tancar el concert... La gran novetat: les oprimides, dues al·lotes que feien de coristes a l'estil de "les llufes dEls Pets". Bé... No quedà excessivament malament. Dues de les grans crítiques que faig al directe del grup segueixen vigents, tot i que menys... Acceleren una mica massa les cançons: s'ho han de prendre amb més calma... Perquè són més bons del que demostren accelerant tant els temes. I l'altra és l'excessiva gesticulació del cantant, que en aquest cas s'ha reduït força i a mi em sembla molt bé. Dites les coses dolentes, ara vull disfrutar dient-ne les bones...

Oprimits és un grup que, després de 3 discos interessantíssims, encara tenen una projecció enorme. Tenen un so potent i eficaç que els proporciona un caràcter únic... I si bé encara no han trobat el seu so particular i únic, s'hi estan acostant molt després del seu disc "Tolerància Zero"... Amb el seu power punk-ska reivindicatiu i alguns temassos que es van adaptant a les positives i contínues transformacions de la banda l'únic que els separa de una mica més d'éxit és que representen una opció alternativa, una línea de pensament minoritària però no per això menys vàlida o inexistent. I ja es sap que en el nostre entorn, o estàs amb "ells" o no tens lloc a la societat. Si segueixen millorant i evolucionant positivament, mai no faltará lloc a la meva discoteca per als seus discos.

21 de setembre 2007

Fermín Muguruza Afro-Basque Fire Brigade a Porreres

És qüestió de la cojuntura.

Un govern a l'estat que aboga per la tolerància i el respecte per arribar a la pau. No dic que sigui bó... Però n'hi ha de pitjors, i molt! Que prefereixen el camí de la prohibició la censura i la procreació de l'odi i la confrontació.

Un govern autonòmic a les Illes que recupera l'auto-estima i el gust per la democràcia, la llibertat d'expressió i la tolerància per damunt de tot.

Un ajuntament d'esquerres en la línea de les idees alternatives, dels punts de vista diferents (ni millors ni pitjors).

I un grup de gent amb molt d'amor per la cultura, la llibertat i la lluita per la justícia.

Encara que no sigui fàcil de creure parlo de l'Estat Espanyol, el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Porreres i la gent de l'Obra Cultural Balear i de www.somiseremradio.cat .

Perquè fa uns anys, o bé la delegació del govern espanyol, o bé el govern de les Illes, haurien posat tot de la seva part per censurar l'artista del que vull parlar avui. Sense anar més lluny, aquest artista té prohibit actuar a cap comunitat autònoma, província o terme municipal del PP. I tot per pensar diferent. I per donar un punt de vista allunyat del convencional.

Jo no defenso el seu punt de vista. Però sempre que no atempti contra la llibertat de les altres persones (que no ho fa o fa temps que l'haurien processat judicialment (amb éxit) ) crec que tenen dret a defensar-ho.

Però es que Fermin és un músic enorme. Te una gran qualitat musical, un domini del ritme i de la melodía, i una capacitat inmensa de transmetre sentiments: ràbia, impotència, opressió... Alegria, amor, llibertat, lleialtat, independència...

Aquell dia de fortuna, 10 d'Agost, vaig tenir la sort de trobar-me a Mallorca, al meu poblet felanitxer, veí de Porreres però abonat al feixisme intolerant de la dreta casposa. I no vaig tenir cap dubte en participar en aquest crit a favor de la llibertat d'expressió tan sovint negada. Fermín va tocar després de que els Grollers de sa Factoria animessin el cotarro i abans dels Oprimits... D'aquests dos ja en parlaré en un altre apunt perquè Fermín es mereix un apunt per ell sol.

Fermín Muguruza, acompanyat de la Afro-Basque Fire Brigade, ens va fer ballar com a bojos i tocar el cel a tots en un concert brillant enmarcat a la gira TALKA TOUR 2007, amb la qual posava especial émfasi en la presentació del seu últim (i també brillant disc) "Euskal-Herria Jamaika Clash".

Amb la bandera internacionalista a la mà, va enfilar tema darrera tema... Entre els quals, (si no recordo malament, que ja fa molt de temps) Urrun o 54-46 (del disc Brigadistak Sound System, 1999). D'altres com, FM 99-00 Dub Manifest (que gran que gran!!!) o Big-Benat (del disc FM 99.00 Dub Manifest, 2001). In-komunikazioa o Lingua Navarrorum Museum (del disc In-Komunikazioa, 2002). I la major part de les cançons del ja esmentat "Euskal-Herria Jamaika Clash", amb una sorpresa majúscula...

Perquè per aquells que no ho sabeu, Fermín Muguruza fou co-fundador, guitarrista i cantant dels grups Kortatu i Negu-Gorriak. I del primer varen tocar la cançó més mítica de totes... I la que més han volgut censurar: Sarri, sarri! Una versió (idéntica musicalment però amb lletra nova) de la cançó "Chatty Chatty" de Toots & The Maytals (disc Just Like That).
La veritat és que entre que ha passat molt de temps, i que va ser un concert extasiant per a mi...

La veritat és que no m'esperava una nit tan fantàstica (per la música i per la companyia) en els meus escasos 19 dies de vacances estivals.

Pffff. Que gran!!!!
Aviat, una petita crònica dels teloners, Grollers de sa Factoria i Oprimits.

17 de setembre 2007

Upbeer Station, Madrid

Malgrat que la moguda jamaicana (reggae-ska) a Madrid és infinitament més minsa que no pas a Barcelona, (diguin el que diguin), hi ha, de tant en tant, algunes espurnes, alguns detalls que ens retornen la fe...

Per exemple, Upbeer Station.

Upbeer Station és una cerveseria. Un paradís si t'agraden les cerveses d'importació (també conegudes com les cerveses cares i rares)... Bé, un paradís si t'agrada la cervesa en general tot i que sigui cara. Perquè hi ha de tot i bó! (Últimament la meva debilitat és el Desperados, tot i que ja sé que no és el més destacat que es pugui beure).

Semana rera semana és una cerveseria normal... Bé, no pas normal del tot, ja que els dissabtes, per exemple, hi actuen els cómics del Club de la Comedia (o similars). O no sé quin altre dia de la setmana, que toca JAM Session de Jazz. Però el millor, sense cap dubte, arriba l'últim dijous de cada més... Puntualment si no hi ha excepcions que valguin la pena, cada dijous de 22:00h a 3:00h dos o tres dj punxen música jamaicana dels 60-70 sobretot (amb alguna pinzellada més contemporánia) i molt molt molt de soul (potser una mica masssa pel meu gust, però segur que per aquells que senten predilecció per aquest estil no es queixarán gens ni mica).

I així, entre cervesa i gent variopinta (des de pringats normals com jo fins a rudeboys i rudegirls de pro, passant per algún hippy desorientat) i amb bona música d'ambient... I si tens sort, una processó de películes de Dracula de la época daurada del cinema sobre aquest personatge transilvà. I els decorats com no pot ser d'altra manera a una Station, amb motius que evoquen les estacions de tren.

D'aquest esdeveniment s'en diu Uptown Pleasure!

i es duu a terme a un lloc conegut com

Upbeer Station
Cuesta de Santo Domingo, 22
Darrer Dijous de cada més.

15 de setembre 2007

Alamedadosoulna, un espectacle diferent

Provinents d'un barri de Madrid amb parada de metro pròpia (Alameda de Osuna, d'on clarament han agafat el nom), Alamedadosoulna es una banda particular i peculiar.

Amb un variat repertori musical que va des del soul, fins al latin ska jazz instrumental de major qualitat, destaquen per una virtut per damunt de les demés... Montar el show a sobre l'escenari.
Sí, perquè Alamedadosoulna a més de música de qualitat, s'ho curren per donar algo més... I així a l'escenari ho donen tot, fent que la gent a més de gaudir de la música s'entretengui molt...

Es pot veure perfectament al YouTube buscant-hi el nom del grup "Alamedadosoulna".
També es pot veure al "MySpace" o a la web oficial del grup, on de retruc hi podreu consultar l'agenda del grup... O baixar-vos / escoltar algún dels seus temes...

Jo els vaig descobrir, increiblement, a un concert públic... En el marc dels concerts d'estiu de Madrid "Las Noches de la Villa", un 18 de Juliol a la Plaza de España de Madrid a les 21h (mala hora per un concert d'aquest tipus... però... què hi farem?)... La veritat es que només una cosa explica que l'Ayuntamiento de Madrid convidi un grup d'aquest tipus a un acte que ell mateix organitza, i és que el grup és de Madrid i ho pot justificar com promoció dels grups locals...

La veritat és que el concert no va estar malament. Gens malament. Em varen quedar ganes de tornar-los a veure i això és important... Movent-se entre un registre instrumental (que m'encanta) i un registre ska-español interesant, passant per tocs de soul refrescants...

El concert obert té un problema per a l'espectador entrat en matèria: molta gent no entrada en matèria i amb curiositat per tot lo gratuït ocupen espai al concert... I això enrareix l'ambient, doncs la gent es mostra reticent a bellugar-se al ritme de la música... Però fins i tot aquesta reticència la va vèncer el grup madrileny a cop de síncopa... Tots els espectadors que no varen abandonar el seu lloc després de comprovar que allò no anava amb ells (i no varen ser molts) varen acabar acompanyant la música amb els seus cosos en menor o major mesura.

Així que si sentiu a dir que Alamedadosoulna s'acosta a casa vostra per festes, estau-ne contents... Estan força força bé!!!!
Entreteniment i bona música garantits!!!