27 de desembre 2010
14 de setembre 2010
10 de setembre 2010
Natxo Romero (1958 - 2010)
Natxo Romero, saxofonista de The Fenicians i els mítics Skatalà, ha mort.Ens ha deixat com a llegat la seva música, per forma part imprescindible de la meva vida.
Una trista notícia que m'obliga a trencar el silenci d'aquest blog.
La foto és del Pitu, el cantant d'Skatalà.
No tinc paraules. Deskansa en pau.
01 de juliol 2010
12 de maig 2010
Un mínim
Últimament com veieu tinc poc temps per a dedicar al blog...
Però esperant que arribin temps millors... Us dedico un mínim...
Un interessant enllaç del segell Moon Ska Records... Un clàssic...
Amb agenda de concerts incluida!
20 d’abril 2010
02 de març 2010
Ki Sap + Betagarri al CSO La Traba, Madrid
El passat 23 de Gener (si, em sap greu, fins ara no he tingut temps per fer la crónica) vaig anar al concert de presentació del nou disc de Betagarri a Madrid: BIZITZARI TXISTUKA. El motiu, una celebració de la CNT.
Betagarri, precedits per Ki Sap, varen omplir de bons ritmes i gent el CSO La Traba, una sala de concerts ideal, fantàstica que no trigarà a cridar l'atenció dels conservadors que odien la societat culta, educada i combativa. Millor les xonis embarassades i els yonkis a l'atur.
Betagarri va fer un concert molt potent, en el seu estil. Jo feia 4 anys que no els veia en concert i la meva decepció va ser adonar-me que em faig vell i que he perdut una mica la connexió amb el grup, sobretot perquè el disc Hamaika Gara no l'he escoltat prou i el nou disc, a més de ser nou, ni tansols he tingut la oportunitat de comprar-me'l. El que em passa amb Betagarri és que tinc la sensació de que han començat a repetir-se una mica massa... Sense crear cançons extraordinàriament originals com solien fer... Potser l'edat passa factura i fa que es perdi frescura... Queda la nostàlgia de grans temes com els dels discs Arren Erro Zaharra, 80/20 o Freaky Festa.
De totes formes queda l'essència autèntica de Betagarri, amb un Ska-Rock potent i directe. Sense més concessions de les necessàries.
Però aquell dia el que realment em va fer disfrutar de valent va ser la breu però intensa demostració de forces: els Ki Sap!
Feia anys que els volia veure en directe... Recentment he escrit a aquest blog que és un dels grups més en forma de l'estat espanyol actualment, i ho mantinc. Un grup que destaca per la seva formidable història i perfecta evolució musical. Ki Sap, amb la colaboració (freqüent) de Kati Dadà varen fer una barreja de temes del seu últim disc amb alguns temes ja mítics. Qué grans Ki Sap. Qué gran la Kati Dadà: where do you go riddim (m'encanta).
El concert va ser una demostració del que ja m'imaginava: aquest paios saben del que es tracta!
Un cop acabat el tema vaig tenir la sort de poder intercanviar algunes paraules amb l'Erik Stromberg i la Suca (o s'escriu Zuca?). A més de ser persones sencilles, son persones encantadores.
I el més fort! Coneixien el blog! Em va fer molta il·lusió! Des d'aquí els envio una forta abraçada i espero poder veure'ls aviat de nou en directe. Sobretot perquè aquell dia varen fer un concert de format curt! Si va bé, saldaré el meu compte pendent amb el País Valencià i un cap de setmana que tinguin un concert per allà m'hi deixaré caure... Així faré alhora turisme per una terra encantadora i plaer musical al mateix temps!
Betagarri, precedits per Ki Sap, varen omplir de bons ritmes i gent el CSO La Traba, una sala de concerts ideal, fantàstica que no trigarà a cridar l'atenció dels conservadors que odien la societat culta, educada i combativa. Millor les xonis embarassades i els yonkis a l'atur.Betagarri va fer un concert molt potent, en el seu estil. Jo feia 4 anys que no els veia en concert i la meva decepció va ser adonar-me que em faig vell i que he perdut una mica la connexió amb el grup, sobretot perquè el disc Hamaika Gara no l'he escoltat prou i el nou disc, a més de ser nou, ni tansols he tingut la oportunitat de comprar-me'l. El que em passa amb Betagarri és que tinc la sensació de que han començat a repetir-se una mica massa... Sense crear cançons extraordinàriament originals com solien fer... Potser l'edat passa factura i fa que es perdi frescura... Queda la nostàlgia de grans temes com els dels discs Arren Erro Zaharra, 80/20 o Freaky Festa.
De totes formes queda l'essència autèntica de Betagarri, amb un Ska-Rock potent i directe. Sense més concessions de les necessàries.
Però aquell dia el que realment em va fer disfrutar de valent va ser la breu però intensa demostració de forces: els Ki Sap!Feia anys que els volia veure en directe... Recentment he escrit a aquest blog que és un dels grups més en forma de l'estat espanyol actualment, i ho mantinc. Un grup que destaca per la seva formidable història i perfecta evolució musical. Ki Sap, amb la colaboració (freqüent) de Kati Dadà varen fer una barreja de temes del seu últim disc amb alguns temes ja mítics. Qué grans Ki Sap. Qué gran la Kati Dadà: where do you go riddim (m'encanta).
El concert va ser una demostració del que ja m'imaginava: aquest paios saben del que es tracta!
Un cop acabat el tema vaig tenir la sort de poder intercanviar algunes paraules amb l'Erik Stromberg i la Suca (o s'escriu Zuca?). A més de ser persones sencilles, son persones encantadores.
I el més fort! Coneixien el blog! Em va fer molta il·lusió! Des d'aquí els envio una forta abraçada i espero poder veure'ls aviat de nou en directe. Sobretot perquè aquell dia varen fer un concert de format curt! Si va bé, saldaré el meu compte pendent amb el País Valencià i un cap de setmana que tinguin un concert per allà m'hi deixaré caure... Així faré alhora turisme per una terra encantadora i plaer musical al mateix temps!
19 de febrer 2010
02 de gener 2010
El Retorn de Brams
Una bona manera de començar el 2010. Amb l'optimista anunci del retorn de Brams.
El ja mític grup català, el passat 30 de Desembre de 2009 iniciava la seva gira de retrobament a Palma de Mallorca amb motiu de la Diada de Mallorca, al mateix escenari on 5 anys abans feien el seu últim concert abans del concert de comiat a Berga.
Era competament inevitable. Hi havia d'anar.
I a les 21:15 començava a sonar un concert que duraría més de 2 hores.
Començaren amb Rojo Separatista, una cançó qué ara que entenc especialment des de que visc a Madrid, i allà t'encasillen aviat per poc que tinguis una visió mínimament diferent de la que tenen allà. A partir d'aquí jo em vaig animar molt i em vaig preocupar més de ballar que d'anotar l'ordre exacte de les cançons que interpretaven. El que si recordo són totes les que varen tocar.
El primer que cridà la atenció fou que varen fer dos blocs... Un primer amb temes més polítics i deixant per al final els temes que jo anomeno "més gamberros", i fent així un repàs als temes mítics i a temes més desconeguts, com és el cas de Sant Jordi 1985, una preciosa cançó dedicada a les forces de seguretat. Aixó sí, una cançó massa forta de paraules. I d'altres com les fantástiques La Diplomàcia de la Rebel·lia, o Fidels a la Utopia. Dos temes que sempre m'han encantat.
I així anàvem fent Brindis tots plegats, amb Energia contra l'Aldea Global Thematic Park, reclamant la mateixa autonomia que Portugal, donant-los les Moltes Gràcies pels seus Sants Collons. Clar que el David Rosell va tenir algún problemilla amb la guitarra a Moltes Gràcies i se la varen saltar perquè el temps passava. El millor va ser la espontanietat del Titot que va empènyer al públic a cantar, amb la música de Go West:
El que més il·lusió em va fer es sentir un temàs amb lletra renovada, actualitzada amb els desastres ecológics i culturals del moment: Som a Girona! Som a València! Som a Mallorca! ja estem igual!
Recordarem a el Massana i El President, al que té més dignitat Quan t'Imagino Cagant, i cagant-nos en els que ens volen separar en Moros i Cristians, i en els Ploramiques que mai no rebrán tot el que han estat donant.
A La Plaça, Quan surt el sol surt per tothom, inclosa la Nena de Nicaragua, sense preguntes ni privilegis. Així que quan ens varen dir, Fuig amb mi, els varem seguir. Conscients de que tard o d'hora Guanyarem!!!
En el pla més fiestero-gamberro, varen fer un dels meus himnes: Pocatraça.
Fent Goigs a Sant Hilari, recitarem la Declinació del Beure fins que l'Inici de Cástic al Fetge ja havia deixat de ser un inici. Sense que servís de precedent (tal i com Titot va dir) feren l'himne a l'amor més bonic que hi ha al món de la música en català, la Cançó d'amor a la dona més estimada dels Països Catalans. Trinxàrem el cotxe del Papa, i entre Marihana Berguedana i altres Herbes i Fermentats, decidírem ballar de nou l'Últim Tirabol.
I en la recta final del concert, anàrem De Bar en Bar, prometent deixar la beguda i tot el mal Dilluns que ve, tenint ben clar alló que tots i jo en especial Vull per a demà, i per Sempremés.
Mentre duri el setge no firmarem la rendició!
La única que realment vaig trobar a faltar va ser El Millor. Sempre m'he sentit profundament identificat amb aquesta cançó.
Un concert fantàstic per a iniciar la gira de retrobament.
(Tant de bó sigui molt llarga i duri uns quants anys!)
El ja mític grup català, el passat 30 de Desembre de 2009 iniciava la seva gira de retrobament a Palma de Mallorca amb motiu de la Diada de Mallorca, al mateix escenari on 5 anys abans feien el seu últim concert abans del concert de comiat a Berga.
Era competament inevitable. Hi havia d'anar.
I a les 21:15 començava a sonar un concert que duraría més de 2 hores.
Començaren amb Rojo Separatista, una cançó qué ara que entenc especialment des de que visc a Madrid, i allà t'encasillen aviat per poc que tinguis una visió mínimament diferent de la que tenen allà. A partir d'aquí jo em vaig animar molt i em vaig preocupar més de ballar que d'anotar l'ordre exacte de les cançons que interpretaven. El que si recordo són totes les que varen tocar.
El primer que cridà la atenció fou que varen fer dos blocs... Un primer amb temes més polítics i deixant per al final els temes que jo anomeno "més gamberros", i fent així un repàs als temes mítics i a temes més desconeguts, com és el cas de Sant Jordi 1985, una preciosa cançó dedicada a les forces de seguretat. Aixó sí, una cançó massa forta de paraules. I d'altres com les fantástiques La Diplomàcia de la Rebel·lia, o Fidels a la Utopia. Dos temes que sempre m'han encantat.
I així anàvem fent Brindis tots plegats, amb Energia contra l'Aldea Global Thematic Park, reclamant la mateixa autonomia que Portugal, donant-los les Moltes Gràcies pels seus Sants Collons. Clar que el David Rosell va tenir algún problemilla amb la guitarra a Moltes Gràcies i se la varen saltar perquè el temps passava. El millor va ser la espontanietat del Titot que va empènyer al públic a cantar, amb la música de Go West:
Rosell, compra cables bons, Rosell, compra cables bons!
El que més il·lusió em va fer es sentir un temàs amb lletra renovada, actualitzada amb els desastres ecológics i culturals del moment: Som a Girona! Som a València! Som a Mallorca! ja estem igual!
Recordarem a el Massana i El President, al que té més dignitat Quan t'Imagino Cagant, i cagant-nos en els que ens volen separar en Moros i Cristians, i en els Ploramiques que mai no rebrán tot el que han estat donant.
A La Plaça, Quan surt el sol surt per tothom, inclosa la Nena de Nicaragua, sense preguntes ni privilegis. Així que quan ens varen dir, Fuig amb mi, els varem seguir. Conscients de que tard o d'hora Guanyarem!!!
En el pla més fiestero-gamberro, varen fer un dels meus himnes: Pocatraça.
Fent Goigs a Sant Hilari, recitarem la Declinació del Beure fins que l'Inici de Cástic al Fetge ja havia deixat de ser un inici. Sense que servís de precedent (tal i com Titot va dir) feren l'himne a l'amor més bonic que hi ha al món de la música en català, la Cançó d'amor a la dona més estimada dels Països Catalans. Trinxàrem el cotxe del Papa, i entre Marihana Berguedana i altres Herbes i Fermentats, decidírem ballar de nou l'Últim Tirabol.
I en la recta final del concert, anàrem De Bar en Bar, prometent deixar la beguda i tot el mal Dilluns que ve, tenint ben clar alló que tots i jo en especial Vull per a demà, i per Sempremés.
Mentre duri el setge no firmarem la rendició!
La única que realment vaig trobar a faltar va ser El Millor. Sempre m'he sentit profundament identificat amb aquesta cançó.
Un concert fantàstic per a iniciar la gira de retrobament.
(Tant de bó sigui molt llarga i duri uns quants anys!)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
