Dr. Calypso (3a part)

Un nom, Original Vol. I, original original.
Aparegut el 1993, tota una demostració del que un grupet de persones és capaç de fer tansols amb dos ingredients: passió i ganes.
El disc comença amb un Himne, com no. Pole Man. Fantàstics vents i fantàstic tema on les veus del Sheriff i el Luismi són genialment tractades com un instrument. Un crit contra aquest difícil món que obliga als immigrants a passar-les canutes per a poder viure (millor?). "Si a aixó li diuen civilització jo m'en torno al tercer món".
En un lent vaixell ens porten amb el segon tema a Trinidad (Slow boat to trinidad), una altra mostra del component calypso del grup. "I can see youg girls dancing to the calypso beat..." Entendridor canvi de ritme. Entendridor.
Com he repetit sovint, tot disc que s'aprecia té l'ska-jazz instrumental. Aquest en té un de gegant. Keep on walkin' (around the world). El vaig recomanar com a melodia per a un programa de radio (a Mallorca) sobre Internet i noves tecnologies i el varen posar DURANT 4 anys!!!!! El que no sé és si encara dura. Però tampoc ningú m'ha dit el contrari.
Enganya! Anti-Ska no diu que s'ha d'estar en contra l'ska. Sinó que és l'ska dels ANTI-, Anti-polítics, anti-racistes, anti-fascistes, anti-sistema... I sense cap dubte "diles que no". Un tema que empeny a ballar...
Aquesta nit, qualsevol nit. "Ombres blanques per la vida, ombres blanques pel carrer. Alguna de les dues tu molt bé podries ser: Només has de fer, només has de ser. Tot el que tu ens diguis no es fa falta pas saber..." Un rigui (reggae). El meu reggae durant molts anys.
Què podriem dir de Filmoteca que no s'hagi dit abans, que no s'hagi dit ja. Ska i cinema interessant i fructífera barreja. I l'alcohol. "Forever too much drink" "Fem un whisky més". Exemple sensacional d'un tret particular dels Dr. Calypso: el contrast entre els timbres de veu del Luismi i el Sheriff. "Forever too much drink". "I és que s'ha acabat". També un bon exemple de com devastador pot ser un bon canvi de ritme. (Sense paraules per la indescriptible intro de piano).
De la Filmo decidim anar-nos-en amb ells al Magreb Ska. Potser coneixem una bonica noia d'allà que ens enamori, que ens canvii la vida i ens faci quedar allà. És un clarinet això que sento?
Però robar el banc és una mala idea. Calypso power a Blow Up the Bank , una història que no fa gràcia... Rics cabrons i pobres desesperats, mala idea per a robar un banc. Ritme adhesiu. Post-It.
"I abans de que peti al món, ens fumarem uns petes mentres esperem que la terra la destrueixen uns quants: són botiguers i el que volen és fer calers i no pensar en la natura que maten i que no reviurà. Tots morirem com" Pardalets. Ritme lent i calent.
I la nova versió de Ruleta Russa, cançó apareixia a la Maqueta és el preludi per a un final.
Un final carregat d'erotisme... De sensualitat. De sexe. " I al final somos tres, no verás que sea un problema!" Reggae XXX.

Som tres, Tu, Jo i Dr. Calypso.

Skatalà, al més enllà.

Jo en tenia 17 a punt dels 18 i estava descobrint Skatalà. Sabia que ja no tocaven, que els havia conegut just quan s'havien separat... Actualment és un bon moment per l'Ska. Aleshores no ho era...
Ja havia perdut la fe... Un de tants grups de la meva discografia que només podria escoltar de CD. Que no podria gaudir en directe.
Però aquest mite personal es va acabar 6 anys després. Perquè 6 anys després, feia 20 anys que aquests nois havien creat la llegenda Skatalà. I ho volien celebrar. I és una gran forma de celebrar-ho.
Ahir vaig anar a l'últim alé d'aquesta iLóGiCa celebració:

• iLóGiCa perquè no és lògic que 9 éssers capaços de fer tremolar el terra de la Sala Apolo o d'incendiar el públic del Reggus no s'animin a seguir fent-ho
• iLóGiCa perquè no és racional que 9 éssers que, com aquells anuncis tan graciosos, salven la música pengin els instruments
• iLóGiCa perquè si

29 d'Octubre. Sala Apolo. Segona edició de l'Últim concert d'Skatalà. La cua és llargísssima.
No deixa d'arribar gent. Entrem a les nou. Fins a les 10 la gent va parlant i privant esperant el senyal, l'apagada de llums. A les 22:15 tothom es comença a animar i comencen a aparèixer els himnes del Barça i la melodia d'Speedy Gonzàles, per part d'un públic decidit a passar-ho B. Molt B.

A les 22:30 s'apaguen les llums i comença a sonar una versió de l'Ennio Morricone... És el moment. La gran nit promet:

Com no podia ser d'altra manera, començen amb la Intro lligada a Barato, per acabar la Overtura (com si d'una òpera es tractés) amb un resum del que viurem: Reggae'N'Ska. Del primer segon a l'últim el terra de l'Apolo tremola frenètic a ritme de Xispa-xispooing, la gent es fa birres per no trencar-se el cap, i es preparen pel reggae, l'ska i pinzellades d'Oi en una perfecta mesura.

Skandol Dub continua la festa, el shame and skandal es queda a la family perquè el públic no para. Entregat. Visquent un somni que no vol que s'acabi. I abans que el Monigot balli a osties que van, prefereixen sumir-se en la música.

La primera gran perla de la nit, Ara no és temps. El Pitu diu: aquesta una de les que més agrada a la banda. Al públic li és igual. Es limita a fer els coros: "ara no és temps, ara no és temps ara. Ara no és temps de viure cap més drama. Ara és el temps, ara és el temps, ara. Ara és el temps de prometre i mentir! De prometre i mentir!"

Skatalàhits i el Ranking Roure continuen deleitant l'encés públic. L'Apolo és plena. No hi ha gairebé lloc per a ballar. Em tiren una birra a sobre. M'és igual. Avui només importa una cosa... Però sempre passa que hi ha Guarringdongs a tot arreu. Per sort els Rastablancs ho compensen. Per cert, aquesta última va ser molt celebrada!

Capità Swing la van dedicar als que han fet possible aquesta gira. A ningú li va saber greu.
Tio Manel, el de la llufa amb llepeta, la palometa i la birra amb rebaba.
Després ens porten a fer el també celebrat viatge De Jamaica A Roma (via Budapest), ens presenten la Mathilda, una autèntica Amarcord, i ens parlen tristament del Vell Barrabàs. Però no és tot i la gent en vol més. Més. Molt més.

Boski i Lefa's Song (Pixant lo Blanc) són més. Però Skatalà és molt Skatalà i no podia marxar del tot sense homenatges, els homenatges que per als músics consisteixen en tocar la música que tocaven els mestres, els guies, els mentors... Guns Of Navarone (que em podem dir que no s'hagi dit ja), Embolingats Dekkerians, Night Train i Specials! Concrete Jungle.

La gent embogida de principi a fi. A mi alguns moments em posen els pels de punta. I més d'un segur que és pregunta: per què ha d'acabar avui una història com aquesta?

Llunàtics, amb el rítmic borinot!, borinot! és la última. La última? El public reclama més i Skatalà en dóna més:

Fent d'aquí.
I Bolingas, de la maqueta i Oi! I ens confessen que no és seva. Que era de la banda del primer guitarra d'Skatalà.

S'apaguen els instruments. Desapareixen després de saludar els músics. S'encenen les llums. Un skin es baralla amb un kumbayà. Un kumbayà diferent m'havia donat la murga... És que... Bueno! La gent desfila poc a poc, incrèdula cap a la sortida. La pitjor notícia, el Madrid ha guanyat (I als del Madrid...)

La vida és iLòGiCa, tant com pot. Per què ha d'acabar avui una història com aquesta?

La resposta surt del Quique, cantant d'Skatalà: "Tan de bó haguéssim tingut abans el suport que hem tingut aquesta gira."

Una cosa quedarà clara. Ells varen marcar el camí... Ells varen crear un estil... Ells varen crear un moviment... Tot plegat va conduir al que ara tenim. Gràcies Skatalà. Gràcies per tot. Seguirém escoltant els CD que ens heu deixat i cantarem les vostres cançons en botellons i festes majors. Els grups joves tocaran les vostres cançons per retre-us homenatge. Perquè heu creat una llegenda. La llegenda Skatalà. Que Bob Marley i Laurel Aitken us tinguin a la glòria.

Ska!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dr. Calypso (2a part)

Avui, un de curt. La Maqueta (1990). Poques maquetes tenen la força d'aquestes 4 cançons. Realment tot un mite.
1. My avocado, un tema carregat de calypso. Un càlid ritme carregat de sensualitat. "You're my avocado and I'm gonna eat you s..."
2. Mr. Farlops, un tema instrumental fantàstic.

I no és que ho digui per dir... Perquè han sortit als principals recopilatoris de música ska del món (Espanya, USA, France)

3. Forever, una fantàstica i trepidant cançó de desamor. Amb un ritme que augmenta progressivament fins al deliri.

I finalment,

4. Ruleta Russa (1a versió).... "he de tornar al casino, he de seguir jugant,
ara no puc parar-ho, hi estic massa ficat"

Trio d'asos! Farol!!!!!!!!
Tres vermelles! A impars!!!!!!!!!!!!

Fins a la pròxima!!!!!!!!!!

El dia que vaig descobrir l'SKA: I part, els inicis

Em costa recordar quan vaig descobrir exactament l'ska.
Sempre he tingut gustos molt variats... Això és tan pràctic com criticat. Però pràctic.
Recordo sense vergonya (potser n'hauria de tenir?) que els meus primers discs (en vinil, es clar) foren, un de l'Emilio Aragón (era molt petit [9 anys?] i m'agradava que Susanita tingués un ratón, encara que fos xiquitín [potser ja intuia les connotacions sexuals]), un de Tennessee (pop recaspós, però m'agradava i què podia fer-hi?) i els mítics Beatles, Rolling i música clàssica que formaven part de la discografia del meu pare.
Vaig crèixer (gràcies a déu? no, gràcies al menjar que els meus pares em subministraven) i els meus gustos també. Hi havia indicis. Ja hi havia indicis!!!!!!!! M'agradava la música de películes (les típiques de John Williams: Indiana Jones, Superman, ET, Rosewood, 1941, Tiburon...). I és que el meu organisme s'estava preparant, ja des dels 12 anys per a mítiques VSO (Versions Sonores Originals en contraposició a BSO) com Guns Of Navarone o James Bond o 7 Magnificent.
També em vaig interessar per los Inhumanos, que m'iniciaven al cantó gamberro de la vida. Potser ja arribava als 13 i em feia gràcia que els fes mal la cara de ser tan makus, que els semblés difícil fer l'amor en un SIMCA 1000, o que descobrissin que les xiquetes no tenen pilia.
Dels Inhumanos ja vaig passar als herois locals de les Illes, un grup gamberro gamberro gamberro gamberro fins a l'infinit. Per desgràcia el seu guitarrista va morir d'un accident de moto. Però a centenars de mallorquins els quedarà marcat una part del seu jo amb els OSSIFAR. Un grup de festa major amb unes cançons pròpies que varen donar 7 cops la volta a les illes. A mode introductiu, OSIFAR (amb 1 sola S) és una empresa que buida els pous negres (amb les aigües brutes) de mallorca... Són d'aquests que feien tot tipus de música: boleros, pasodobles, canción 'espanyola', reggae, punk, rock, pop, disco... Detotunpoc.
I és que eren mortals de necessitat. Varen alçar un crit per demanar la protecció de les someres (muls) balears. Passodobles d'amor, cansiones de amor con los calsones baixos... Varen enviar Tófol Colom a mercadejar des de Felanitx (el meu poble) a un portaavions americà. Varen crear personatges de l'alçada del Sheriff Ripoll i Indiana Pons. Varen perdre quemelos... Res, si n'heu sentit a parlar... ja m'enteneu. Si no, mireu a l'emule si trobau algo... Segur que us fa riure.

Dr. Calypso (1a part)

Bé, bé, bé... Sembla que, amb motiu del proper concert de Dr. Calypso és un bon moment per fer un repàs a la trajectòria d'aquest grup de Barcelona.
La banda es va formar amb l'arreplegament d'un grup d'amics al 1989, amants dels ritmes jamaicans.
Al 1990 editen la primera Maqueta amb temes propis... I de molt alt nivell per cert.
L'any 1993, després de molts de bolos i una considerable popularitat, editen el seu primer llarga durada: Original Vol. 1 . Un disc carregat de grans temes i molt d'ska.
Al 95 graven el single Maria i al 96 s'autoprodueixen el seu segon treball. Un disc ple de cançons tòxiques (Toxic Sons) i que els portaria al capdamunt de l'escena musical skatalítica.
Aquest any també passa quelcom molt important: dues noies una mica més grans que jo em posen un cassette amb una cançó de Dr. Calypso, 2300 milions. Aquella cançó em va transportar, em va posseir el cos i em va estirar cap al món de la música caribenya, especialment jamaicana i els seus hereus. I si existeix aquest bloc puc assegurar que la responsabilitat és d'aquella cançó. Jo en tenia 14 (FA 10 anys!) i la meva vida estava a punt de fer un canvi considerable. (En un altre apunt ja comentaré els meus inicis en aquest món).
Seguint amb el que conforma estrictament el món Dr. Calypso, el 1999 fan Barbarossaplatz, el tercer disc de la banda. Un altre gran disc, que ja comentarem.
Al 2000 s'ho muntaren On Tour , amb el seu quart disc i el primer en directe, on reflexen alguns dels grans temes de la seva dilatada experiència.
I finalment el seu últim treball data del 2003 intitulat Mr. Happiness. Ara ja fa gairebé 2 anys que no en sabem res discogràficament parlant.
També val a dir que si bé fins al 2003 eren el meu grup preferit, directes inclosos, als últims anys em sembla que han perdut una mica de força. Potser vaig pillar uns concerts xungos... Potser es fan vells. Després de la cita del proper 5 de Novembre ja en parlarem. Va bé?

Skatalà (5a part)

SKATALÀ: LA MIGLIORE SKA BAND CATALANA IN CONCERTO PADOVA C.S.O. PEDRO
VENDREDI 9 DICIEMBRE 1994 OFFICIAL BOOTLEG.

Tot això apareix a la portada del únic disc en directe de la banda. Un gran disc amb totes les imprescindibles i molt més:
Intro i Ets un barato surten de la maqueta. (Comentades abans).
Reggae'N'Ska, Lefa's Song (Pixant lo Blanc), De Jamaica a Roma (via Budapest) i Rastablanc són tota una mostra del Borinot, Borinot!.
Capità Swing apareix per cortesia d'1d9. I Skatalàhits per la de Borinot, Borinot!.
I entrem en les grans grans versions, de gran importància per a la meva relació sentimental amb aquesta música.
La primera és Concrete Jungle, dels Specials. Una de les més grans cançons de la història d'aquesta música. Perfectament versionada va ser aquesta cançó que em va fer entrar en el món del Two Tone.
La següent és Watermelon Man de la Baba Brooks Band (una de les formacions germanes als Skatalites), una bona instrumental.
Retornant al Borinot, Borinot! apareixen Skandol Dub i Ranking Roure.
I la tercera de les grans versions és Guns Of Navarone!!!!!!!!!!!!!!! Primer popularitzada pels Skatalites i més tard adaptada i adoptada pels Specials i repopularitzada llavors i més repopularitzada amb la versió d'aquest disc. Per al meu gust la millor de totes les versions pel seu ritme més ràpid que les dues anteriors i pel sentiment que hi posen.
I la quarta la veritat és que no sé qui n'és l'autor original, però sé que és molt curiosa: Night Train.
I tres gans cançons per acabar.
Llunàtics de la maqueta.
La mítica Embolingats que apareix tant a la maqueta com a l'1d9.
I finalment per acabar, el toc Oi. De Borinot, Borinot! l'homenatge a Bob Marley, Oh! Vell Barrabàs.
I fins aquí arriba Skatalà, pels segles dels segles, SKA!!!!!!!!!!!!!!

CONCERTS: Nova data per a l'últim concert d'SKATALÀ

Gran Novetat!!!!!!!!! Degut a la gran demanda d'entrades, Skatalà han decidit fer un altre concert el dia abans. Per tant, atenció!!!!!!!!!!!!

Divendres 28 d'Octubre - Penúltim concert d'Skatalà
Dissabte 29 d'Octubre - Últim concert d'Skatalà

Així que ja ho sabeu. Tranquils que sembla que hi haurà entrades...
Jo la tinc pel Dissabte...
Ah! Pels que us agrada el Barça m'han dit que dissabte es solapa el concert amb el partit al Camp Nou!!!!

Skatalà (4a part)

Uns anys després de Borinot, Borinot!, aquesta gent es va tornar a ficar a dins d'un estudi per a treure'n Un de Nou, 1d9. És un disc ple d'altibaixos: temes genials i temes no tan bons. Sempre segons el meu punt de vista humit d'aficionat a l'ska.
El primer tema del disc és senzillament genial. Sense cap dubte dels Alts i no pas dels Baixos. Un temàs rocksteady: "posa't a ballar rocksteady suaument. Tots els teus amics porten moviment..." Pi-Iaio Bugia.
El segon tema és un curiós tema instrumental, Blind Man. En cap cas no es troba entre les meves preferides.
Al tercer tema Skatalà fa el Dibuix d'una Nova Era, en la que subtilment barreja Negres i Blancs, Reggae i Punk. A més no us recorda el nom del tema a Dawning of a new era d'Specials? Aquesta m'agrada però s'allunya una mica del só tan característic del Borinot, Borinot!
El Pistoletes de l'Escala, fa volar una guitarra acte seguit. Un delicat tema que m'agrada considerablement. Amb un toc de flauta travessera que és de delicatessen.
I si a Fent d'Aquí remarcavem considerablement un Himne, aquí el grup el va tornar a gravar. Embolingats.
A Guarrindong (war in dung) denuncien amb el seu so característic el típic gorrero buitre cabrón borratxo fins al cul i que tant empipa. Una guerra en el fang.
I una mítica mítica mítica instrumental, dedicada a un grupet de gent que es dedicà considerablement a la difusió de la música. Els de Capità Swing.
Definitivament la cançó que menys m'agrada d'aquest disc és El Secret del Bicorn. No sé si és que no l'entenc.... O que el ritme no és del meu rollo...
Monigot és un tema antic, d'abans de la maqueta que apareix en algun recopilatori (Latin Ska Fiesta) que varen regravar en una nova versió. Personalment m'agrada més l'antiga, però aquesta tanmateix és prou bona.
Ara no és temps per celebrar no res , ara no és temps de viure cap més drama, sinó que ara és temps de prometre i mentir i de portar les calces per sota els turmells. Així de clar deixen que ara la política hipòcrita marca el ritme de la vida actual.
I per acabar torna l'Oi amb Hied a pest, una altra crítica a la classe política.
Pròximament: EL DIRECTE. In concerto.

Skatalà (3a part)

I pas a pas arribem a un gran CD, el disc que va definir el só de Skatalà. L'essencia i l'esperit de Skatalà. Perdonau si cada dos per tres dic que un tema és molt bó... Però en aquest cas és com ho sento. Sempre des de la meva òptica.
I la meva òptica opina que començar amb un increible viatge De Jamaica a Roma (via Budapest) és una gran manera de fer-ho. "Estava molt clar que un dia arribaria fins a Motego Bay, el que ningú es pensava és que..."
Un reggae amb un bon ragga-muffin seria entraria tan. Perquè estic segur que us ha passat, perquè "sempre balla la mateixa, sempre balla la més lletja!" Walthzing Mathilda: "Skatala skanking in a rub a dub style, 'cause no té cap importància if you are black or white". Always against fascim, rage against racism.
La llepeta, la rebaba, la palometa... Cervesero, skatalític, genial. El que sentireu no és el bufar vent, ni el so de les fulles caient, el que sentireu és la llufa amb llepeta del Tio Manel.
I el sumum, el màxim és reunir amb fantàstics i genials canvis de ritme, un ritme per cert irresistible (només de pensar en la cançó m'entren ganes de ballar), vaja reunir Reggae'N'Ska en un altre fantàstic tema.
Un tema també a tenir en compte és un recull d'anècdotes de diversos tours de la banda. D'aquí els hits d'skatalà: Skatalàhits. "Mira aquests mira com van, ballant bolinges s'han agenciat." Un altre bon rollo.
I el reggae dels reggaes de la banda. La creme de la creme. Com diuen els Skunk a un concert en directe: "Yo no soy rasta, pero respeto ese movimiento". Rastablanc. Steve Waiter! Marcus Garvey!! Bob Marley!!! Tot un manifest. Per a tots els que respecten el Rastafari movement.
L'Oi havia d'aparèixer en aquest disc i aparèix en un sorprenent homenatge a Bob Marley. La impressionant versió de Redemption Song, crítica de la marginació social anomenada Oh! Vell Barrabàs. Tu que vols cremar la ciutat sencera emulant el boig Neró, amb un misto a la boca i apestant-li l'alé a alchool.
Aquest dub és un Skandol Dub, inspirat en un acudit però realment genialment musicat. "Però què dius!!!!!!!!! Shame and Skandal in the familia". El cor de la ciutat en 3 minuts. :-)
En penùltim lloc, en aquell moment en el qual te n'adones que el disc està acabant i comences a tornar a la realitat desitjant que no s'acabi... Que en vols més! I un clàssic com Pixant lo blanc, també coneguda com Lefa's Song. I penses que s'està acabant "Quina mala sort, quina quina quina, quina mala sort".
I per acabar l'èxtasi. Una altra mítica cançó, que parla de Ranking Roure, un home que es va arribar un segle tard. Cap al final hi ha un moment que em fa posar els pels de punta. Sabeu quin moment és?
Bé! Aquest és el final del disc estrella d'Skatalà. Però no és tot, encara hi ha perles del grup. Encara hi ha màgia skatalítica... Per desgràcia després de l'últim concert no la podrem disfrutar en directe, però els discos sempre ens quedaran. Aviat... 1d9.

Skatalà (2a part)

El debut en forma de maqueta de Skatalà portava per nom Fent D'aquí, com una clara declaració de principis, els principis de "think globally, act locally": música universal feta local. En particular jo faré referència a la recent reedició de la maqueta que inclou quatre temes en directe gravats el 1987.
Lo que té un gran grup és que se sol notar quelcom especial des del primer minut, des del primer segon. I es que la mateixa Intro de la maqueta té, a més d'un ritme enganxós, una "Xispa, Xispoing" fantàstica.
Però l'Intro només és un auguri de l'explosió sonora, potser també una mica de potència sense control, però potència al cap i a la fi, que esclatarà als diferents tracks d'aquesta eclosió skatalanítica. Just després de l'Intro un addictiu "Borinot, borinot, borinot" de fons (que serviria de títol al primer CD de la banda) apareix un dels Himnes. Llunàtics , llunàtic climbers: i es monten la festa a ca la Montse (no recomanada als Kumbayàs).
Aquest treball destaca per la predominància de l'Oi. I la primera mostra d'Oi demostra que no es pot esperar Suant la Panxa i esperant que "un baile de bastones nos lleve todos a pastar".
Un altre Himne skatalític recorda que la palla va molt cara, que millor fer-se una birra i no trencar-se el cap, si no què? Creuràs en Jordis Pujols, Pascuals Maragalls i Generalitat? Si et vens fàcilment és que Ets Un Barato.
L'Oi retorna al fil del disc amb Bolingas, un homenatge a la vida cervesera. Una versió de Shit S.A. I és que quan faci falta "Nos vemos en el bar".
Una altra cosa que destaca és que moltes de les cançons són en castellà. No és que sigui un problema si la música és bona, però per un grup que es diu Skatalà... Sorprèn?
El següent tema és una altra mostra d'Oi, en català en aquest cas. Una denúncia de la violencia d'estat, que per molt Per lo legal que sigui, segueix essent violència.
He de reconèixer que tot i que jo no sóc especialment amant de l'Oi (m'agrada això sí, peró lo meu és l'ska) totes les cançons Oi d'aquest disc m'agraden en molt alta mesura.
Però més enllà de l'Oi, més enllà inclòs que l'Ska i més enllà de tots els Himnes nascuts en aquestes contrades, tot i el clar influx jamaicà, hi ha Embolingats, una versió de la ja de per sí mítica Israelites de Desmond Dekker. "I el diumenge amb la ressaca... ja no em puc ni aixecar! Ouh, Ouh, Embolingats". Un clàssic de clàssics.
Bé, si sou seguidors del Reial Madrid, no llegiu aquest paràgraf i passeu al següent. De fet el següent tema és apte només per a culés. En el fons tothom pot disfrutar amb la música però la lletra... Diguèssim que conté elements que podrien ferir moltes sensibilitats. Però ells ja ho diuen, "només Fem d'aquí" i "als del Madrid que els donin pel ..., quan el Barça perd quan ens foten un gol". (Aquest any no estem fins malhauradament).
Aquí ja pot tornar a llegir tothom, i és que a ritme d'Oi ens deixen clar que Sin cerveza no hay revolución , sin priva todo se acaba. Que una bona birra arregla moltes coses i cura moltes penes.
Per acabar un altre OI, Killer, un tema obscur que s'endinsa en les profunditats d'una ment assassina. I Boski, que a ratos recorda el Monky Man de Toots and the Maytals, a ratos el de Specials i a ratos a cap dels dos.
La resta ja està dita. Quatre temes gravats en directe, Suant la Panxa, Fem d'aquí, Killer i Borstal Breakout, una versió dels Sham 69. I uns grans consells dels cantants: "sabeis que sereis de mayores, pues niños mayores!".
Pròxima entrega: Borinot, Borinot!.

Skatalà (1a part)

L'any 85 un grupet d'amics es reuneixen per rendir un homenatge als sons dels finals dels 80, de l'Oi al Two Tone... Un grupet que aviat es popularitzaria com Skatalà! Amb el temps l'ska guanyà importancia envers l'Oi i mentre diferents canvis en la formació eren l'origen d'altres mítiques bandes (Tension Friends, Dr. Calypso per exemple) Skatalà es consolidava i es guanyava el seu Racó en la història d'aquest estil als Països Catalans (entesos com els llocs on es parla català, no entrem en política) i a l'estat espanyol.
El 1987 varen anar Fent D'aquí amb una maqueta de gran èxit, especialment pel gran èxit que suposà i que implicà el naixement de l'Ska cantat en català.
El 1993 treuen el seu primer CD, Borinot, Borinot! , un disc que hauria de pertànyer a la discografia de tot admirador de l'Ska (ja sabeu qué és una opinió). Un disc que va més enllà dels instints que commouen tot amant dels sons sincopats. Però a aquest disc ja li arribarà el moment...
El 1994 treuen el seu segon CD, Un de Nou (1d9), que s'introdueix dins noves sonoritats potser amb menys èxit que el primer, però una proposta molt interessant de totes formes.
El 2001 apareix el seu 3r Cd, In concerto, un concert gravat de forma pirata que realment demostra la gran força del directe d'aquesta emblemàtica banda. Un dels mítics repertoris de la banda. Un altre disc de col·leccionista.
Bueno, tingueu en compte que ara podeu adquirir Llunàtics, un CD acabat de sortir que inclou tots els temes del Borinot, Borinot! i l'Un de Nou. Recomanat!!!!
Així que ja sabeu. 29 d'Octubre a la Sala Apolo. La última oportunitat per escoltar i disfrutar d'aquesta mítica mítica mítica banda.
Propera entrega: Fent d'Aquí.

Discípulos de Otilia (5a part (i última) )

Per acabar amb Discípulos (fins al proper disc) toca parlar del seu treball més recent: Wateke. Un disc completíssim.
A mode d'Intro, Tormentós Ska fa les delícies dels amants dels temes instrumentals... I no sols al disc, ja que conforma l'inici habitual dels seus directes.
En aquest disc han decidit incloure-hi versions en estudi d'alguns dels temes nous del seu disc anterior, gravat en directe. Una d'aquestes és Jackpot, que com ja hem esmentat és un dels seus Himnes actuals. "Ludopatia, noche y dia!!!!".
Al següent tema "Sin dinero no hay amigo" compten amb la col·laboració dels de Costo Rico. Particularment és un tema que m'agrada força... Una crítica a la realitat dels immigrants.
He de reconèixer que H.I.G. és una cançó que em desconcerta. No és dolenta. Fins i tot és bona. Però la veritat és que no se com agafar-la. La toquen en directe i personalment hi ha altres cançons que em farien més il·lusió i en canvi no toquen... Però... Cadascú és un món.
Cilinder Man també havia aparegut per primera vegada al disc en directe "Ska Zone".
Un altre tema característic dels ritmes skamaicans és el cannabis i altres "Frutos Prohibidos". Una fantàstica colaboració del de Yarumba Yam i és que "...al llegar tus frutos són... Un pastisset de xocolata em menjaria!!!!!!!!!!!!! ".
Desafortunadament, no és habitual que un grup com els Discípulos actuin a una gala de MTV, el que si que no em sorprén és que per a poder-ho fer se'n hagin d'anar a Edimborough. Això sí, de la mà d'un gran Neville Staple, que ja tindrà les seves línies en aquest bloc. Aquesta cançó, diuen ells, que és autobiogràfica. Què fàcil és perdre els papers per una dona. M'encanta aquesta cançó!
El primer single d'aquest disc, amb videoclip polèmic inclòs, correspón a una funkoide Sex Online... Reminiscències discotequeres dels 70-80 per a tractar els temes més moderns i actuals!!!!
I dels instints a la meditació profunda: Nueve. Una cançó que, poc abans de les eleccions que guanyà ZP, tenia un dens rerafons. "Un mundo construido para unos pocos. Un sistema controlado por un puñado de locos. La gente ya està harta de vosotros. Es que no os dais cuenta que esto va a estallar". Nou instants per a un món millor.
I un tema que sens dubte és i serà històric de la banda, amb la colaboració en la lletra i en la veu d'un mític Titot (ex-cantant de Brams i cantant de Mesclat). El segon single de la banda. Com a mallorquí aquest tema em conmou ja que alguns estan destruint una illa que en algun instant arribà a ser un paradís a cops de ciment. A cops de Pantone 428. Gris Cornellà. Prou Ciment!!!!
Si heu llegit apunts anteriors sobre Discípulos veureu que de tant en tant parlo de temes gamberros, o de gamberrades. Sex Online ja té una important component gamberra, però sens dubre la gamberrada més gran d'aquest disc és Everybody's Rolling Down the Street. Un petit tema. I tan petit: 8 segons.
L'estil més clàssic, a la manera de Cilinder Man, un bon tema per estar de tranquis.
I del més clàssic a un altre tema-gamberrillu, el tema que inspira el nom del disc: El guateque. Una gran cançó! "Vaya wateke!" es monta quan la toquen.
Una altra cançó que m'encanta, m'encanta, m'encanta és Viento de Libertad. A més tenint en compte la lleugera però clavada colaboració del Rude Boy Neville Staple.
Punky's Flight també apareix al directe. I per acabar The Satelites, per recolzar a un equip de futbol que prova partit a partit que les dones també poden fer bon futbol.

Els Discípulos han arribat a un moment molt bó de forma... Com a seguidor espero que continuin a aquest nivell de directes... I que arribin nous discs...

Discípulos de Otilia (4a part)

I tot just després del concert de Les Corts em toca parlar de SKA ZONE, el seu primer disc en directe.
El disc comença amb una versió, "In the basement" (que no sé de qui és l'original però que m'encanta).
La mítica "Monstre Bú" (del 1r disc) continua en el que podem calificar de inici trepidant.
A continuació un nou tema, el Cilinder Man, un homenatge a ritme de mig temps als panxuts, als qui hem dedicat tant d'esforç i sacrifici a obtenir el ventre cervesero óptim. Porta camí també de convertir-se en un clàssic.
Possiblement la versió més genial i difícil que puc haver sentit d'una mítica cançó. En definitiva la Mítica Versió: Wish you were Here, dels Pink Floyd. Senzillament sovint tinc problemes per decidir quina m'agrada més, la original o la original versió. :-).
Mister J (J de Jofre?) és un altre tema nou introduit en el directe. No és que sigui dolent, però sincerament no és el que més em crida l'atenció. Una mica punk, perquè els Discípulos sempre n'han fet una mica, no?
I entrem en la secció "2n disc": Adrian un mutante más!, La fábula de la Iguana y el Huevo, Perfect Day, Buen Viaje i Punky's Flight. Tots ells temes del segon disc que ja hem esmentat en comentaris anteriors.
Però tot disc amb cançons noves corre un risc molt gran, el de aportar nous Himnes. I per Himne nou aquest disc ens ofereix Jackpot ("Ludopatia, noche y dia"), un tema que s'endinsa en les profunditats de la passió i l'amor... Pel joc. Un Racó recomanat.
La última versió inclosa en aquest directe és la també mítica Rivers Of Babylon, amb un ritme ràpid amb reminiscències discotequeres... No té pèrdua!!! (Rivers Of Babylon, és, possiblement una de les 10 cançons més versionades del món, competint, entre altres, amb I will survive).
I suposo que tenien clar que havien d'acabar així, amb aquest tema del 2n disc que em transporta!!!! Beeeeeeeeeeer Frieeeeeeeeeeeends.
I si no en treuen un pròximament, només me'n queda un, l'últim! El Wateke. Ja en parlarem...

Una altra gran nit

Fos. Literalment fos m'he quedat tot just han acabat els Discípulos. Una llàstima perquè no he prestat l'atenció merescuda a la interessant proposta de Che Sudaka.
De totes maneres he de reconèixer que una vegada més surto més que satisfet amb el concert ofert pels Discípulos: Tormantós Ska, una versió crec que dels Toasters, Africa, Monstre Bú, Losing Papers, Verde Hipocresia, Beer Friends, In the Basement, Jackpot, Fofó, Adrián un mutante más..., Buen Viaje, Perfect Day, Ska Zone, Cilinder Man, Punky's Flight, HIG, Frutos prohibidos, Sex Online, El guateque i The Satelites (no en aquest ordre: no el puc recordar exactament). En poques paraules, com podeu veure 23 temes en un concert de gairebé 2 hores. Enteneu per què és un dels meus grups preferits d'aquests últims temps?

A més, almenys un Ángel em va acompanyar: tot i l'amenaça climatològica la pluja no va cometre el que hauria estat un gravíssim error; malbaratar-nos la nit.

Com ja he dit abans, estava massa cansat de ballar sense parar com per prestar atenció als Che Sudaka, però de lluny em varen donar una bona impressió i potser tingui motius per parlar-ne més amplament en un futur. Només un apunt: el curs passat vaig tenir el privilegi d'assabentar-me d'un concert mal promocionat de The Beat, un dels grups insígnia del moviment Two-Tone. El cantant de sempre, Ranking Roger anava acompanyat pel seu fill que no ho feia gens gens malament. Doncs aquest noi portava una samarreta de Che Sudaka que em va cridar l'atenció. També em va cridar l'atenció que hi hagués més músics que public en un concert tan important com The Beat... Potser caldria que ens interessessim més per l'origen de les coses (en aquest cas de l'ska), ja que així es disfrutaria molt més de l'escena musical de BCN.

Per acabar també vull esmentar al grup que va tocar just abans de Discípulos, el nom del qual no conec. Per l'edat que tenien em varen interessar molt, fins al punt de recordar-me melancòlicament la meva incursió adolescent en el grunge. Si algú sap qui són... Ja sap...

Discípulos de Otilia (3a part)

Bé, bé, bé!!! Prometedora nit si el temps no ho espatlla avui, amb els Discípulos a Les Corts. Però amb el vostre permís m'endinsaré en les profunditats del segon treball de Discípulos, el primer després de "l'incident". Aquest disc va assentar les bases dels actuals Discípulos, consolidant el caràcter festiu i "gamberro" del grup, prenent una vessant més anglosaxona tot i mantenint la sang llatina.
I com no podia ser d'altra manera, el disc comença amb tot un Himne amb majúscula: Beer Friends, tot un homenatge a aquelles entranyables persones que t'acompanyen a les hores felices. Fantàstic tema. Un dels meus preferits. Ska en estat pur. "You will always be my friend, you will be my friend..."
Però per demostrar que malgrat tot Discípulos sempre serien Discípulos, "Adrián, un mutante más...", tractant amb gran ironia i brillants hipèrboles els problemes energètico-nuclears.
Una mala nit la té fins i tot "Fofó", i per a fàbules sempre hi ha lloc, sobretot quan tenen més història de la que sembla a primera vista. "La fábula de la Iguana y el Huevo" y "Buen Viaje", un curiós viatge d'estudis molt fructífer, són dos temes que no solen faltar als directes.
Un altre Himne, una altra cançó d'aquelles que --almenys a mi-- cada cop que la sento em fa posar de molt bon humor és "Perfect Day", una altra mostra brillant, d'aquelles que et fa dir "I love this music". Amb bona música qualsevol dia pot ser perfecte!
Tampoc podia faltar... Perquè no! Perquè no podia faltar l'ska-jazz. Què seria un disc sense una cançoneta ska-jazz? Un disc incomplet? Va per gustos, però personalment a mi m'encanta trobar el detallet: en aquest cas Ska Zone!!!!!!!!!!
A l'iLoGiCa, una bona amiga (curiosament bióloga) i a mi "Dolly" ens agrada molt, molt. A ella no sé per què, però a mi la melodia de la guitarra em produeix addicció... Per desgràcia ja no sol formar part del seu repertori... Potser perquè la clonació és un tema massa complicat...
Canviem doncs de tema, i per tema, "Algo no va" exposa la preocupació de la banda pels actuals dictats morals: fumar, beure, disfrutar és Dolent, i treballar és Bó? No sé, peró si a mi em paguessin per disfrutar, estaria disposat a sacrificar-me pel bé de la humanitat!!!!!!!
Una versió reeixida "Midnight hour", una de les que a mi m'agrada anomenar cançó gamberrada: "Otiliamina pura!!" i la versió dub d'una cançó del primer disc "Verde Hipocresia Dubbing Version" tanquen aquest disc, que tot i que és molt complet, encara no mostra l'explosió definitiva del grup.
Aixó i més a la següent entrega: SKA ZONE!!!!!!!!!!!!!!

FANTÀSTIC!!!!!!!!!!!!

Navegant en l'univers Internet acab de descobrir una pàgina que és una joia. Els anys vuitanta van ser uns anys de magnífica producció musical. A aquesta época devem el Two-Tone, la segona ona de música Ska liderada, entre altres, per The Specials, Madness, The Selecter, The English Beat i Bad Manners i que sens dubte varen possibilitar l'actual repopularització d'aquest estil.
Però tot i així aquests no són els únics grups que varen emergir als vuitanta, altres mítics grups o cantants, com Elvis Costello (per cert productor dels dos primers discs de Specials), INXS, Depeche Mode, Culture Club, els mítics The Clash, The Cure, David Bowie, George Michael, Human League, New Order, etc.

En dues paraules, Fan-Tàstic!!!!!!

RememberTheEighties.com

Discípulos de Otilia (2a part)

Seguint amb la història avui comentaré el seu disc de debut "Otílicos Perdidos", l'únic abans de la separació. El disc difícilment podria començar millor, amb una fantàstica "No hay color", una original cançó plena de vida i de crítica al colonialisme europeu amb uns impressionants canvis de ritme. Crec que encara la toquen de tant en tant.
Acte seguit, tot un himne dels Discípulos: Monstre Bú!!!!!!!!!!!!! Lluita, reinvindicació i denúncia. Sense paraules, cal sentirla. "Qué vas a hacer tu?" Un clàssic dels directes. "Venga despierta ya!".
En tercer lloc, tot i que atribuida als que varen marxar, potser una de les més fresques i destacades: Animal Racional. Sens dubte de les que més m'agraden d'aquest disc. Ja no la toquen.
Sense decaure el genial inici del disc ens trobem amb Verde Hipocresía, una altra denúncia que remarca els ideals ecologistes i d'esquerres d'aquest grup. Un altre tema clàssic dels directes que recrimina la hipocresia de la classe política envers el medi ambient.
"Y tan Panchos" es queden amb aquesta, actualment abandonada, genial crítica del servei militar obligatori, ara ja desaparegut. Peró tot i així, "Si tu me dices ven..." disfruto sense parar.
Brazil és una advertència de la merda que ens volen vendre en la vida quotidiana.
"Jinkly roots to Berkley" és un tema ska-jazz. Imprescindible per als fans de l'estil.
"Me enamoré" és una ràpida però crua cançó d'un home maltractat per una dona cruel i infidel, que encaixa perfectament amb una "Ponme otra más" que sorprén pel seu ritme mariachi i està inspirada en una cançó tradicional.
"Pueblo cubano" és una cançó de resistència i suport per a tots els revolucionaris del món.
"Unión Eurofea" és un crit de rebuig a la Unió Europea capitalista a ultrança.
"Toda la vida" fa referència a la inhumanitat de la televisió que es vènen l'ànima per l'audiència.
"La cabra", "Otílicos Perdidos" i "Gorky Ska!!" són les que jo anomeno "cançó-gamberrada" que tant han caracteritzat el grup.
I així acaba un dísc ple d'energia, reivindicació i ritmes caribenys. Sovint penso què haurien fet si no s'haguessin barallat, ja que aquest disc era realment prometedor. Però bé, tot i el lleuger canvi d'estil els Discípulos han evolucionat molt satisfactòriament i al cap i a la fi el que han fet després ja és prou bó.

Galàctica nit: Pirat's Sound Sistema

Una trucada d'última hora em va informar d'un concert de Pirat's Sound Sistema a les Festes de Sarrià. No ho sabia però m'hi vaig apuntar. Agradable nit de reggae, ragga i ragga-muffin... Genial per ballar de tranquis... És molt interessant l'existència d'un grup així, recuperant un estil que va fer furor en la Jamaica dels 70, i que si a algú se li creuessin els cables podria tornar a triumfar a les pistes de ball, doncs no està tan allunyat del Hip-hop (fins i tot no es pot descartar que en sigui l'origen). Una aposta diferent per a una nit diferent. Galàctica nit.

Discípulos de Otilia (1a Part)

Cada setmana aniré fent comentaris sobre els discos o els grups que més m'han impactat amb la meva visió personal. Més o menys un cada setmana. Aquesta setmana no sé per on començar... Potser hauria d'aprofitar el concert de Skatalà o de Discípulos... O potser no. Bé, em decidiré per Discípulos.
Discípulos de Otilia tenen una d'aquelles històries de pel·lícula, en la qual varen començar molt bé amb una maqueta i un dísc amb temes mítics (Otílicos Perdidos), ... Però les històries sempre es compliquen, les persones evolucionen cap a llocs diferents i si va passar als Specials, perquè no els podia passar a ells? Discípulos es va dividir en dos grups, un dels quals va conservar el nom, i l'altre es va convertir en Los de Otilia. En qualsevol cas, Els deixebles es van refer amb un nou disc també amb un grapat d'himnes i dies perfectes: Otiliamina Pura. En aquest disc destaca sobretot la vessant més anglosaxona que pren el grup, sense que aquest fet afecti el caràcter "gamberro" del grup. La seva següent passa va ser enregistrar un disc en directe: SKA ZONE. Gran curiositat, el nom del disc coincideix amb una cançó instrumental de l'anterior disc que NO apareix al concert... Sempre m'han fet gràcia aquestes coses.
Finalment el seu últim treball "Wateke", molt complet pel que fa a sonoritats, equilibrat entre la "gamberrada otílica" i alguns temes seriosos però punyents, sempre amb l'esperit festiu, del Güateke que el grup promou.
La setmana que ve analitzaré un d'aquests discos i faré una petita ressenya del concert.
Ah! Recordeu que tot això només son les meves opinions i que podeu estar en desacord. No dubteu en deixar els vostres comentaris i correccions!!!!

IMPRESCINDIBLE

Amants de l'Ska i del bon rollo, no us podeu pedre aquesta opotunitat única. És l'últim! Si senyores i senyors, serà l'últim, perquè possiblement aquest cop la separació serà la definitiva. Aquest any l'escena skatalítica del país va rebre un regal per part d'uns dels grups fundadors de la mateixa: el mític grup Skatalà va decidir, amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la formació de la banda, "readjuntarse" per fer una selecta però intensa minigira recobrant els mítics temes.
Per prudència vaig aprofitar la primera oportunitat al meu abast: el Reggus. I qué bé! Qué bé! "Borinot, borinot, borinot, borinot". Llunàtics embolingats. El Rankin' Roure i el Steve Waiter. Viatges que ningú es pensava, fins i tot en el temps, per jungles concretes i canyons de Navarone. Entre altres Skatalahits.
I es clar, com que cal anar sempre fent d'aquí, per no ser barato ni kumbayà, aprofitaré la que sembla la definitiva oportunitat per a viure un directe d'aquesta gent:
29 d'Octubre, Sala Apolo, ULTIM CONCERT SKATALÀ
12 euros, preu únic.
Jo ja tinc l'entrada!!!!
Skatalà Official Site

Festes de les Corts

Interessant! Els Discípulos de Otilia, possiblement un dels grups de ska més en forma de Barcelona i amb un directe impressionant encapçalen el cartell de l'últim concert de les festes de les Corts. Dimarts día 11 d'Octubre, compartint cartell amb Che Sudaka i dues bandes del barri (Beside Yourself i Not Given Up) animaran la nit a la Plaça del Sol de Baix a partir de les 21:30.
(L3, Les corts).
Podreu trobar més informació a
http://www.festamajorlescorts.tk/
Discípulos de OtíliaChe Sudaka
Músiques Del Carib