En homenatge a Desmond Dekker, El Racó Músicarrels presenta, en 11 capítols, una detallada biografia de Desmond Dekker, comentant les seves cançons més significatives, i una també detallada discografia.
CAPÍTOL 1: Els Orígens i el Rebuig: 1941 - 1962
Probablement cap altre artista jamaicà ha estat tan aclamat internacionalment com Desmond Dekker, llevat, es clar, de Bob Marley. Però Dekker fou el primer. La vertadera presentació del característic i únic so de l'illa a la resta del món es produí mitjançant els hits del cantant, i en especial del notable “The Israelites” (que molts hem cantat amb la lletra de Skatalà com “Embolingats”) i “007 (Shanty Town)”. No cal dir, però, que la seva influència a la seva terra natal fou molt major, on arribà a ser tota una personalitat.Durant més de 40 anys ha estat cantant temes altament contagiosos en el seu característic estil lleuger, suau, dolç peró mossegador. Ell és un dels escassos cantants jamaicans amb un estil reconeixible a l'instant: tansols dos compassos de veu i ja saps que és ell! És, per tant, una de les veus insígnia del rocksteady, i una figura seminal en el desenvolupament de la música ska i reggae.
Nascut com Desmond Adolphus Dacres a Kingston, Jamaica, el 16 de Juliol de 1941, la futura estrella es quedà orfe de mare d'adolescent, fet que l'obligà a mudarse a St. Thomas amb el seu pare. Tot just deixar l'escola es posà a treballar de sastre tot i que la seva vocació i única preocupació era la música, aleshores impersonada en les figures de Jackie Wilson, Brook Benton, The Platters i sobretot Nat 'King' Cole.
A principis dels seixanta retornà a Kingston. Obligat a guanyar-se el pa, es ficà d'aprenent de soldador a la Standard Engineering Co. Tots els Dissabtes a la nit, Desmond anava al Maxfield Avenue arena a escoltar els Sound Systems del moment (Duke Reid, Prince Buster i Sir Coxsone Downbeat). Els Diumenges se'l podia trobar fàcilment als Martini Dances del Silver Slipper Club no tant ballant com escoltant, absorvint la música. També anava a concerts a sales com The Carib de Kingston, on pogué presenciar la primera generació d'artistes jamaicans en directe. Com recordà Desmond en una entrevista: “Solia veure les actuacions de Derrick Morgan, Owen Grey, Jimmy Cliff, Count Prince Miller i The Blues Busters i m'agradava estar aprop d'ells perquè s'en podia aprendre moltes coses”.
Els seus companys de feina, però, foren els primers a descobrir els seus talents vocals quan el jovençà cantava tot treballant. Ells foren els que l'encoratjaren, l'any 1961, a que es decidís a fer audicions tant a l'Studio One de Coxsone Dodd com al Treasure Isle amb Duke Reid. Si Owen Gray, de la seva edat i Jimmy Cliff (uns anys més jove) eren éxits de vendes, per què ell no? Increiblement, ni Coxsone ni Dodd varen veure res d'especial en l'esperançat jove i hagué de marxar per allà on havia vingut. No desencoratjat, però, Dacres provà sort amb el productor Leslie Kong, propietari del segell Beverley. Va fer l'audiència al davant del cantant que més éxits havia aconseguit en el segell de Kong, Derrick Morgan, que immediatament besllumà l'immens potencial del jovenell. Tot i així, Kong encara trigà dos anys a portar-lo finalment a l'estudi, esperant pacientment que Desmond composés un tema que valgués la pena enregistrar.(Continuarà)
(Capítol 2: 1963 – 1966 La Oportunitat i l'Éxit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada