30 de juliol 2008

Ki Sap meets València All Stars


Aparegut l'any 2005, Ki Sap meets València All Stars és un disc fantàstic, enregistrat en directe amb la colaboració de figures molt importants de l'escena jamaicana al País Valencià. D'aquí el nom d'All Stars.

El disc arranca amb 33 a mà. Declaració de principis i ska! Un tema ska-jazz perfecte per a animar la introducció del disc i el principi d'un concert. Aquest tema dóna pas a

Palestina: un tema reggae-ragga molt bonic.

El tercer track és La Poli té Gana, un altre reggae molt tranquil. Aquest disc és tan agradable i bo que em falten paraules per descriure'l. És la culminació perfecta de l'evolució de Ki Sap, arrelant la música jamaicana amb gran qualitat sonora i compositiva, amb lletres depurades i on la música ha guanyat protagonisme al davant de la lletra.

Katy Dadà és la convidada al Where You Go Riddim, un ska ràpid i divertit i alegre que versiona la cançó del disc 10 Tone. Una versió excel·lent de l'esmentat tema.

El següent tema és Combination, un reggae-ragga-muffin, en la línea del disc, molt interessant.

Després toca Dr. Darlyng Riddim, amb una base molt curiosa ja que molts la coneixeràn per ser la base emprada pels Pirat's Sound Sistema a El Registre, però amb una lletra i melodia diferents. És un altre reggae en plan sound system, en el qual, dins la línea del disc, els Ki Sap fan la base i artistes convidats posen la veu. Fantàstica.

Power, es un track amb reminiscències funk. Almenys al principi. I una mica de hip-hop, una mescla revitalitzant.

Babylon System retorna al reggae. Sense paraules. Potser la única pega que es podria fer a aquest disc és que recorre massa al reggae-ragga... Ja sé que és l'objectiu, que Ki Sap sigui una mera backing-band i el reggae fa això més senzill per a convidar artistes. De totes formes es troba a faltar una mica la varietat estilística. Això no treu que els temes que han inclós al disc no siguin de factura gairebé perfecta.

Després, recorren al disc 10 Tone per canviar una mica la dinàmica (que tot just hem comentat que en alguns moments esdevé lleugerament monótona) i es treuen de la màniga l'ska instrumental anomenat igual que el disc. Per cert és un tema genial. Amb un solo de guitarra eléctrica esfereïdor!

I tornen al reggae amb Fuego van a tener, en aquest cas el cantant l'afronta amb una versió més melódica, menys ragga. Un bon tema.

Acte seguit, un gran Stepping out of Babylon, un tema que personalment m'agrada molt. Un ska molt clàssic tot i que bastant ràpid, que recorda molt la sonoritat jamaicana dels anys 60... Amb el segell personal de Ki Sap. Un tema amb majúscules. Nights of València!

També coneguda com Més Fort Cauran, sóna Palabras Sonido y Poder. Un reggae més afegit al compte d'aquest disc, amb la bella factura que ens tenen acostumats aquests nois. Una mostra més de la magnitud artística assolida per Ki Sap amb els anys i els discos!

I de mica en mica, de reggae en reggae amb alguna pinzellada exòtica de ska o funk o altres coses rares ens acostem al final del disc. En concret el penúltim tall, L'Horta Free Style, com bé descriu el títol, és un ragga Free Style. Alguns dels intérprets que participen al disc demostren la seva habilitat en el Free Style.

I finalment, tancant aquest disc, hi ha Wakkambon.
Un tall de més de vuit minuts. Amb un fort component instrumental a la intro de 2 minuts, comença un homenatge a la ganja. Amb un recordatori a Sugar Minott inclós. Poc a poc van passant tots els que participen al disc...

I s'acaba així, de cop. Com un coitus interruptus.
Deixant enrera un disc gegant, potser una mica massa abusat de reggae-ragga però fantàstic tanmateix. Un disc que suposa la re-culminació musical d'una banda amb una trajectòria tan fantàstica com peculiar, des del power-ska-punk guarro al reggae-ragga-ska de qualitat!

28 de juliol 2008

10 Tone, Ki Sap

10 Tone és el quart disc de Ki Sap, publicat l'any 2003.
Com diu la declaració d'intencions del disc, 10 Tone vol ser un reflex de les influències musicals dels 10 components de la banda, que composen el conjunt musical que Ki Sap representa. En aquest disc el català pràcticament desapareix de les lletres del grup, la qual cosa és molt trista. En canvi a nivell de qualitat musical segueix la trajectòria positiva. Sincerament no crec que hi hagi cap relació entre una cosa i l'altra! :D

El primer tema es titula igual que el disc, 10 Tone. Un tema instrumental que no sé per què em recorda moltíssim l'Echo 4+2 amb què Bad Manners sempre obre els seus concerts. En qualsevol cas em sembla un tema fantàstic. Sobretot tenint en compte la meva predilecció per Bad Manners. Per cert, d'aquí a uns dies em tocará parlar de l'esplèndid concert de Bad Manners a la Gruta 77!

El següent tó (tone) es titula Where you go, amb el qual es fa la primera aparició de l'anglés en els idiomes musicals de Ki Sap. Un ska clàssic però rapidet que enllaça perfectament en un tema molt animat i alegre. Molt descarat, i amb gran qualitat! On s'aprofiten perfectament els matissos dels timbres de veu femenins i masculins.

Acte seguit, Respeto conforma el tercer color del disc. Un reggae amb molta personalitat, amb molta presència de la guitarra. I un recitat molt en pla ragga...

El quart track del disc és molt guitarrer. Niños soldados, un tema punk-hardcore... Una sonoritat clarament inusitada en el grup, que tot i així interpreta molt bé, emprant els vents per donar cos a les guitarres. La temàtica del tema és prou evident.

Stop repression (parte 1) es el que jo anomeno un divertimento, en el que en poc més d'un minut, una base musical que no sé definir acompanya un recitat en plan hip hop.

I La dolce vita és el sisé tall. Un tema que comença a un ritme que em recorda el foxtrot o algo així, però que després, a mitja cançó canvia radicalment cap a un ska ràpid sobre el que naveguen els vents amb seguretat i decisió. Un tema, aixó si, instrumental.

El seté és Hazme Caso, un reggae-ragga-muffin. Més notes de color a la sonoritat Ki Sap. Una passa endavant més en el repertori. Amb un bon solo de teclat (i això que el teclat no és el sant de la meva devoció). Un tema més que interessant!

Muerte en el paraíso és la següent. Un tema de ritme llatí (com salsero) amb guitarres distorsionades. Una altra tonalitat diferent, que dóna color al conjunt del disc.

El nové és Una nit a Kingston, un ska-jazz instrumental amb un saxo tremendo. Un tema formidable. D'aquests que no poden faltar a un bon disc d'ska.

I per tancar el disc, Rub a Dub Soldiers, un tema ragga molt ben trobat. Un Dance Hall que tanca un disc amb moltes sonoritats i matissos, que mostra l'amplitud de mires d'un grup que poc a poc ha anat creixent fins a la gran culminació que es plasma en el disc que comentaré en el próxim comentari:

Ki Sap meets Valencia All Stars

Un disc enregistrat en directe amb la colaboració de figures molt importants en l'escena ska-reggae-ragga (jamaicana de fet) de València.

26 de juliol 2008

Rural Style, Ki Sap

El tercer disc de Ki Sap porta per nom Rural Style, i és l'inici de la renovació musical que han portat el grup a ser considerat per mi com un dels que millor música jamaicana fan actualment a la península ibérica.

El disc, publicat l'any 2001, s'obre amb El ritme de ningú. En realitat és una breu intro on de forma recitada una veu masculina explicita el manifest musical del grup. La música de fons, ska, mostra ja una evolució musical notable amb una major influéncia dels vents. Els vents ja es senten més que les veus. Es perceb la major cultura musical de la banda, recordant en alguns moments sonoritats NYSJE o TSPO, o fins i tot dels pares, Skatalites, actualitzats convenientment.

El següent tema és En la vida, i s'inicia amb una batucada molt refrescant (la qual cosa té gràcia si es té en compte que estic a Madrid en ple juliol, en bañador intentant sobreviure a un calor infernal). La batucada dóna pas al tema després de més d'un minut, i l'alegria principal es sentir a la cantant dir "Calypso!!!" i comprovar que efectivament estan afegint colors a la paleta musical del grup. Potser la veu de la cantant no és formidable, però el conjunt guanya minut a minut. I de cop ska! Power ska... "En la vida en la vida... sempre has dit que fera alló que jo volguera..." Canvis de ritme fantàstics. Ep nois! Això ja és una altra cosa! :D I les lletres progressivament van sent menys trivials...

Acte seguit, un sampler dóna pas a Ruedan las cabezas. Els vents transicionen amb el ritme reggae com una explosió i així comença la primera cançó en castellá del grup fins ara. Un tema prou interessant, amb temàtica anti-sistema també. Amb incursions en el ragga-muffin. I alguns samplers més a mitja cançó.

Jamaica Sun és la següent cançó. Aquesta personalment m'encanta. Pels canvis de ritme entre el reggae tranquil, l'ska mig-temps i la explosió final ska. La temàtica és evident mirant el títol. Aquesta cançó al meu entendre és fantástica. Contagia bon humor i bon rollo. I els vents són realment rítmicament contagiosos. Una cançó, al meu entendre, gegant, que unifica el power ska del grup amb matissos diversos que l'enriqueixen considerablement.

La següent és Le petit poisson. El petit verí. Un power ska punk amb control, com a justa evolució de l'estil dels dos discos posteriors peró amb el control adquirit per l'evolució i l'experiència de la banda. Amb canvis de ritme, matissos melódics interessants i els vents. I fragments purament punk perfectament recolzats per la secció de vents donant més força musical. I fragments en francés...

¿Qué es lo que apesta? és el que intenta contestar el següent tema. Un tema que fa una incursió en el món del funky, amb tocs punk. Un altre tema en castellà que per desgràcia va substituïnt el català en les lletres del grup. La temàtica anti-sistem: la mentida... Això és el que fa pudor.

Un altre sampler inicia Vigila tus pasos. Els primers compassos a ritme reggae, amb uns vents que fan valer la seva llei. "Vigila tus pasos, llaman a tu puerta, buscan carne fresca". Un tema reflexiu... Anti-sistema... "La libertat no se mendiga, se coge"

Enllaçant perfectament amb el tema anterior, una intro reggae ens porta a un ska ràpid que porta per nom Hi ha qui menja. Els vents porten la veu cantant fins que entra la veu femenina... Una altra mostra de power-ska ben fet (en contrast amb els dos primers discos). Predominància dels vents, lletres curtes i clares, i de temàtica anti-sistema: "Hi ha qui menja, hi ha qui no, hi ha que fa la revolució". I tocs més calmats que permeten canvis de ritmes apropiats, i algún solo de saxo més que necessari...

I després entra com una moto Ki está ci tio?. En un ritme Calypso molt agradable el cantant va gairebé rapejant les estrofes de la lletra... Surcant el ritme calypso governat pels vents. Un bon tema, si senyor.

Hasta que todas estemos libres. Cant feminista (Ki Sap in da house) a ritme reggae... en un principi! Perquè amb els canvis de ritme que per sort incorporà la banda res no és previsible. El toc punk no falta en aquest tema fortament reivindicatiu (sobretot en una societat tan malalta on cada setmana moren dones en mans dels seus marits, en un món on encara hi ha societats en les que les dones són tractades com esclaves). I el gran homenatge a la mítica "Get up, stand up" del gran Marley per iniciar el final de la cançó.

I per tancar el disc, el tema Ska Friends. Un altre regal instrumental d'aquesta banda que poc a poc, com estem veient ha anat trobant el seu só dins de la qualitat sense deixar de banda en cap moment el component social i reivindicatiu de les seves lletres. Només una nota final en la crítica d'aquest disc: Ska Friends es un tema massa genial!

Próxima Entrega: 10 Tone

24 de juliol 2008

KI SAP, segon disc auto-titulat

Aquest disc el vaig escoltar quan tot just acababa de sortir del forn a l'FNAC de l'illa i no em va convèncer gens, ni com a disc, ni Ki Sap com a grup. El disc va ser editat el 1999, primer any de la meva estada universitària a Barcelona.

Ara, gairebé 10 anys després aquí em teniu, comentant-lo al meu blog i considerant el grup com un dels millors de l'escena ska actual.

El disc comença amb Ki Sap, una cançó titulada com el grup i com el disc. Tema instrumental introductori. Com sempre dic és imprescindible per a tot disc d'ska que s'aprecïi fa falta un tema instrumental. El motiu és simple, només com a simple homenatge a l'ska jazz dels orígens jamaicans. Aquest tema és prou bo!

El següent tema és Mr. President, en aquest tema Ki Sap abandona una mica les sonoritats més ska-punk del primer disc per oferir un ska més tranquil i reflexiu, amb una lletra reivindicativa igualment. Aquest tema si que demostra una major maduresa musical quan se'l compara amb el primer disc de Ki Sap. Els canvis de ritme i el power-ska-punk no falten, i encara es poden percebre les importants influències de Skaparàpid.

Acte seguit sóna Al dia següent no em vaig poder alçar, amb una intro ragga que dóna pas, mitjançant canvis de ritme interessants, a un power-ska que si que recorda molt al primer disc. Temática marihuana i festa. Recordo clarament que temes com aquest varen fer que no m'emocionés aquell disc, aquella tarda de 1999. Ara té la seva gràcia històrica, però insisteixo, Ki Sap ha fet coses molt més interessants!

Mira quina trola, es un power-ska anti-sistema que també segueix molt en la línea del primer disc. Potser el més destacable d'aquest disc és la formidable millora en la producció del disc. I a nivell compositiu un augment dels canvis de ritmes en les cançons que els aporten uns matissos més interessants en la seva evolució musical. També destaca una major importància de la secció de vents, que demostra que el grup avança en el camí correcte.

El que és evident és que el grup, en l'estel·la de Skaparápid encara s'havia de trobar a si mateix.

I arriba Saler Beach al disc. Un tema que només sentir-lo començar ja denota un caire molt diferent. Un interessant puntejat de guitarra que dialoga amb els vents, canvis de ritme insolents... Un ritme ska més tranquil... Aquesta cançó aporta una mica de llum al disc. Sense ser extraordinària.

El següent tema és un re-enregistrament d'un tema del primer disc, Marihuana on estàs. Recuperant el power-ska-punk més guarro del primer disc. No aporta res.

En canvi, L'horta instrumental és l'altra cara de la moneda. Un bon tema instrumental, que això sempre és símptoma de bons músics. Moltes vegades els cantants són el principal problema de l'ska. En aquest tema la guitarra és la protagonista, amb la melodia principal, secundada pel teclat i amb el recolzament dels vents. Una demostració del potencial del grup en aquest disc. De fet, LA demostració.

Però Respira et torna a la dura realitat del power-ska. Però en aquest cas he de reconèixer que si que el tracten amb una certa originalitat. Una rapidesa acompanyada d'una lletra repetitiva que si que crea una sensació d'asfixia interessant. Amb els canvis de ritme ben trobats. El tema power-ska més interessant del disc. Potser també destaca el creixent protagonisme dels vents en el tema.

I el disc acaba. I ho fa amb power-ska-punk. Avora Barranc. En la línea dels temes power-ska-punk d'aquest disc. Notablement més interessants que els del primer disc. Aprofitant canvis de ritme i solos instrumentals. Afegint matissos de sonoritat. La lletra continua sent fluixa: els perills de la vida d'excessos et porten a la vora del barranc.

I així acaba el disc que em va decepcionar. Mirant enrere ho entenc.
I mirant endavant entenc la fantástica evolució del grup.

Próximament: Rural Style.

22 de juliol 2008

L'Horta Ska, KI SAP

L'Horta Ska va ser el primer treball de Ki Sap. Va ser publicat el 1998 pel segell independent 45 REVOLUCIONS i consta de 10 temes d'estil ska-punk, un estil molt proper a els desapareguts Skaparapid, fins i tot en la semblança de la veu de les cantants d'ambdós grups.

El disc s'inicia amb una Intro instrumental, molt alegre i divertiva. Festiva. Però ja deixa entreveure que la qualitat d'enregistrament d'aquest disc no és la més desitjable.

Acte seguit continúa amb Gal-tada, un tema ska-punk amb molta presència de la veu cantant i en la que els vents queden per desgràcia a un segon pla. Un tema relativament poc interesant, amb temàtica anti-sistema.

El tercer tema del disc és Jo Preferesc una Cervesa, també un ska-punk ràpid... Un d'aquests temes que totes les bandes d'ska sempre fan: un homenatge a la cervesa en contra de totes les cabòries de la societat. Aquests temes son temes curts i molt ràpids.

Després ve R que R, en un disc que es massa evident que es tracta d'un primer disc / maqueta. Per sort aquest grup va patir molts canvis en la formació i el seu so va anar evolucionant, com ja veurem, cap a sonoritats més enriquidores i de més qualitat. R que R es un reggae ecologista. També una temàtica molt típica. Potser fins ara és el tema més interessant del disc. Pel canvi de ritme sobtat i per l'aire tropical que li dòna el teclat.

Dintre del nivell de lletres típiques, (i per tant poc originals en certa mesura) arriba el tema El Verd No És El Color de L'Esperança un altre ska-punk en aquest cas dedicat a la guàrdia civil. En aquest tema fins i tot es permeten recitar-ne un tros. Escoltant de nou aquests temes més a poc a poc es pot percebre la notable trajectória i mutació musical d'aquest grup... No hi ha color entre el primer i l'últim disc. Si segueixen millorant a aquest ritme no tenen sostre...

Dum Drurum Dum Dum és una altra cançó ska-punk amb contingut social. En aquest cas tracta la manipulació i la contaminació mental que provoca la publicitat.

El Món D'uns Quants, comença amb una intro de guitarra molt interessant i amb un ritme proper al rocksteady interessant... Amb algún canvi de ritme interessant Denúncia social de les desigualtats, la falta de llibertats i la falta de solucions. (Que no ixquen, que es podrixquen!).

El següent tema és més del mateix power ska-punk... Un tema més anti-sistema: contra l'estat Acció Directa. A aquest nivell no hi ha molt més a dir sobre els temes, ja que sense deixar de ser interesants, ni la qualitat de so destaca, ni la qualitat musical, ni la originalitat de les lletres ni la originalitat de la temàtica de què tracten.

El resum és que es tracta d'un interessant disc de debut però molt llunyà d'allò que ha convertit Ki Sap en un grup mític, a aquestes altures.

El penúltim tema del disc, era un tema que no podia faltar en un grup d'aquest tipus: l'homenatge a la Marihuana. No m'extranya que posteriorment hagin tingut tendència a renegar d'aquests primers temes, guanyant en qualitat en tots els àmbits. Mentrestant, com a penúltim tema del disc trobem Marihuana, On estàs?. Amb frases increibles com "La Marihuana és fonamental per a l'equilibri intelectual".

I per acabar el disc, amb dos "mexicans" a la intro trucant a la casa blanca, comença Ja ho deia ma tia. Un tema punk-ska pro-anarquia.

En resum, un disc interessant com a curiositat històrica dels orígens d'una banda que actualment fa una música radicalment diferent, sense oblidar les arrels jamaicanes que mai no han abandonat a Ki Sap.

Próximament: Ki Sap (auto-titulat)

21 de juliol 2008

KI SAP, el reducte jamaicà de València

Amb permís dels Obrint Pas, que evidentment estan a una altra òrbita, puc dir sense cap pudor (sobretot després de la trista dissolució de Skaparrapid l'any passat) que KI SAP és el gran referent actual de la música jamaicana a València.

Per començar he de reconèixer que KI SAP ha estat un dels meus fracassos més sonats com a crític de música jamaicana. Un dia vaig tenir entre mans el seu segon disc, auto-titulat i vaig escoltar-lo (a la FNAC de l'Illa Diagonal a Barcelona) i no em va fer el pes. Potser perquè en aquell moment no estava preparat. O simplement perquè aquell treball dista molt del que han fet després.

Ara, gairebé 10 anys més tard tinc a l'ordinador tota la seva discografia fins al moment, i els considero un dels grups més interessants de l'escena actual. Per desgràcia encara no els he vist en directe i espero amb fruïció que en algun moment toquin a un lloc proper a la meva ubicació per tal de poder gaudir d'una nit de bona música jamaicana.

Mentrestant, em limitaré a "copiar" de forma adaptada la biografia de la banda que està disponible a la seva pàgina web


KI SAP naix l’any 1996 a l’Horta (València). El 1998, després de desenes d’actuacions (quasi sempre solidàries), graven el seu primer treball entre juny i juliol en format K7 amb 10 temes originals i el títol de L'HORTA SKA, enregistrat a l’estudi CAMBRA (Real de Montroi), produït per KI SAP i editat pel segell alternatiu 45 REVOLUCIONS. Aquest treball ja duu 2000 còpies editades.
Durant un temps la banda experimenta canvis en la seua formació, però açò no la impedeix d’anar a festivals a Barcelona, Tarragona, Múrcia, Albacete, Alacant, Castelló i València i les seues rodalies.

L’abril de 1999 graven el seu segon treball amb el nom de KI SAP, amb 9 temes originals, als estudis DSP (Quart de Poblet). Aquest treball és produït per JOSVI
MUÑOZ i KI SAP en format de CD, remasteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA (València) per J. SHIPLEY. Editat pel segell alternatiu PROPAGANDA PEL FET (Manresa).
En aquest disc destaquen cançons com "A vora barranc" amb la col.laboració de JIPI, cantant d’SKAPARAPID, "Al matí següent no em vaig poder alçar" amb la col.laboració d’ELENA, cantant d’SKALOPENDRA. D’aquest CD es duen editades 3000 còpies. En aquest temps KI SAP és cridat a molts festivals destacant la col.laboració en la presentació del 3r treball d’SKAPARAPID a València i Barcelona. A partir d’aquest moment diríem que el canvi és més radical, explorant nous camps com el calipso, Reggae, Funky, Hip- hop … conjuntament amb l’ska més clàssic, sense perdre mai els seus orígens d’ska adrenalínic, ska punk. A banda del canvi musical hi ha canvis a la formació, creix la banda i açò enriqueix el nivell
musical i el nivell del directe.

El grup continua sent cridat per participar en festivals a Euskal Herria, Madrid, Mallorca i les ciutats anteriorment esmentades, sense abandonar el seu compromís amb els col.lectius locals de lluita social.

L’abril del 2001 es grava el 3r treball de KI SAP titulat RURAL STYLE, amb 12 temes originals enregistrats a EXPERIENCE STUDIO i masteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA per J.SHIPLEY. També ha sigut autoproduït, editat per PROPAGANDA PEL FET i KKO RECORDS (nou projecte per l’autogestió de la música a València).
Aquest nou treball inclou temes de problemàtica social com les presons, la pobresa, la globalització... amb ritmes fusionats del del Ragga al Hard-core, passant pel Funky i l’Ska. D’aquest disc, RURAL STYLE, destaquem una completa secció de vents i dues veus més, reforçades pràcticament per la resta del grup. Fem menció de la col.laboració de membres d’SKAPARAPID com els cantants (JIPI i CARME), els vents (CHONI I MIGUE) i el guitarra (DANI). Amb més de 200 concerts a les esquenes, KI SAP, continua present a l’escena musico-social combativa, amb noves espectatives cap a un futur, cada cop més sòlid.

10 TONE és el següent disc de la banda. En ell es va voler plasmar els 8 anys d’existència de la banda. 10 TONE, 10 temes, 10 components, 10 maneres diferents d’entendre la música. Gravat el febrer de 2003 a “STUDIO 54” ( València) per ENRIQUE SORIANO i masteritzat a l’ESTUDI DE MÚSICA per J.SHIPLEY,
produït per ENRIQUE SORIANO i KI SAP. Pots descarregar-te’l de bades a la nostra web, , també s’ha editat a València (SOROLL), Castelló (COMÚ), Madrid (SKP) i Portugal (ANTICORPOS), i es ven a un preu reduït de 5 euros. En aquest disc pots trobar una gran varietat d’estils amb un resultat més perfeccionat i net, amb la introducció de temes amb bases electròniques i profunditzant en el New Reggae i
Dance hall Jamaicà. També tinguerem la col.laboració de PEDRO DESAKATO i KATY DADA (DESAKATO DADA); Jr. BASSIE, QUEEN SMILEY i SENTO (LLANÇA DE FOC); BURGUER (INSANIA); DANI “ el Cap” (SKAPARAPID); AZIZ EL KANOUN.

Amb Ki Sap meets València All Stars (gravat al Loco Club el 05/02/2005) volem contribuir a la creixent escena reggae/dance-hall que existeix a Valencia, preten promocionar als/les artistes de València i els voltants. Hem intentat apropar-nos al màxim al so jamaicà i per tal d’acondeguir-ho la banda havia de fer de “backing band” al més pur estil jamaicà, però amb la peculiaritat de que la major part dels ritmes que sonen al disc són originals de KI SAP. Per realitzar aquest projecte amb 14 temes hem comptat amb els millors singjeys/cantants de l’escena actual valenciana i amb la col·laboració especial desde Madrid del teclista i la cantant de la banda de reggae Desakato Dada. La producció del disc ha estat a càrrec de Enrique Soriano, Dani Rayos, Rafa Villalba i Ki sap. Tot açò amb l’afegit d’enregistrar-ho en un disc gravat en directe.
Actualment la banda també te un projecte paral·lel totalment instrumental anomenat Shake It Up's SkaBand (Ki Sap Instrumental Project).

En futurs posts analitzarem les cançons dels discs, un a un.

04 de juliol 2008

The Pepper Pots

The Pepper Pots: una vintena de concerts programats per aquest estiu


Actualment, The Pepper Pots està treballant en els temes del que serà el seu nou disc, després de presentar els seus treballs “Swingin’ Sixties” (Brixton Records, 2005) i “Shake it!” (Brixton Records, 2007), en diverses gires europees, al Japó o a Rússia.

Pròxims concerts:


11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. Amb Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

*******************************************************
The Pepper Pots: veinte conciertos programados para este verano

Actualmente, The Pepper Pots está trabajando en los temas de lo que será su nuevo álbum, después de presentar sus trabajos “Swingin’ Sixties” (Brixton Records, 2005) y “Shake it!” (Brixton Records, 2007), en distintas giras europeas, al Japón o a Rusia.

Próximos conciertos:


11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. con Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.


******************************************************
The Pepper Pots: more than 20 gigs programmed by this summer.

At present, The Pepper Pots is working on new themes for what will be their new album, after launch their albums "Swingin' Sixties" (Brixton Records 2005) & "Shake it!" (Brixton Records 2007) in several European tours, a Japan tour or Russia.

Next shows:

11-07: Arenys de Mar.
18-07: Cruïlla de cultures. Mataró. with Jimmy Cliff
25-07: Benicàssim.
26-07: Sant Esteve Sesrovires.
01-08: Sant Just Desvern.
10-08: Toulouse.
22-08: Campllong.
23-08: Granollers.
28-08: Manresa.
29-08: La Rioja.
31-08: L'Escala.
05-09: Festival Robanaps. Arenys de Munt.

For more info:

http://www.thepepperpots.com

http://www.myspace.com/thepepperpots

03 de juliol 2008

Les 20 Cançons més buscades al blog

  1. Si el rei vol corona (5)
  2. Esperant (Obrint Pas) (2)
  3. Monkey Man (Toots) (2)
  4. Bella Ciao (2)
  5. Si me quieres escribir (Canallas) (1)
  6. Edan Nuen Gau Guztian (Skunk) (1)
  7. A Message to you, Rudy (1)
  8. Ramírez (Potato) (1)
  9. Maria Txutxena (Skunk) (1)
  10. De jamaica a Roma (Skatalà) (1)
  11. Llunàtics (Skatalà) (1)
  12. Oh Carolina (Fokes Brothers) (1)
  13. Telefeixisme (Obrint Pas) (1)
  14. The street where I'm Living (MrR) (1)
  15. Beer Friends (DdO) (1)
  16. Israelites (Dekker) (1)
  17. O Neure Herri (Skalariak) (1)
  18. Te quiero (LGOR) (1)
  19. Vientos de libertad (DdO) (1)
  20. Ah it Mek (Dekker) (1)

01 de juliol 2008

Els 15 grups més buscats a aquest blog

  1. Belda i el Conjunt Badabadoc (17,3%)
  2. Desmond Dekker (12%)
  3. Canallas (12%)
  4. Obrint Pas (10,34%)
  5. Skunk (8,62%)
  6. Skatalà (8,62%)
  7. Discípulos de Otilia (8,62%)
  8. Dr Calypso (5,17%)
  9. Toots And The Maytals (3,45%)
  10. The cabrians (3,45%)
  11. Pato Banton (3,45%)
  12. Potato (1,73%)
  13. Syphossis (1,73%)
  14. Folkes Brothers (1,73%)
  15. Delroy Wilson (1,73)