Un dia vaig rebre un comentari recomanant-me dos grups.
Com que últimament la feina i la meva moguda vida no em deixa molt de temps per crear bons articles per aquest blog (ja tornaran els bons temps!) em limitaré a deixar-vos els enllaços perquè jutgeu vosaltres mateixos... I en un futur + o - inmediat tornaran els bons temps per a aquest blog.
NOESAIXÓ
Baratos
Mireu vosaltres mateixos... I jutgeu!!!!
Salut!
28 de novembre 2007
23 de setembre 2007
Oprimits i Grollers a Porreres, 10 d'Agost 2007
El dia 10 d'Agost, Fermin Muguruza Afro-Basque Fire Brigade va oferir un espectacular concert a Porreres. A l'escenari els varen acompanyar dos grups amb propostes tan diferents com interessants (cada una pel seu cantó).
Obriren la nit els Grollers de Sa Factoria (de So de Sta. María). Un bon grapat de músics que versionant la enorme Companyia Eléctrica Dharma i temes tradicionals mítics i clàssics, amb un bon toc de ritme, i reminiscències (i no tant reminiscents) jamaicanes, són una proposta genial per a obrir boca a qualsevol concert. L'últim cop que els vaig veure no varen tenir sort amb la malvada sonorització. Aquest cop va ser diferent i els més de 15 músics de l'escenari varen oferir una bona mostra del que són capaços. Dites les coses bones la meva sinceritat em fa completament impossible ocultar les meves idees negatives. I esper equivocar-me. Però tenc la sensació de que difícilment una proposta com els Grollers pugui anar més enllà d'un grup teloner. No dic que hagi d'aspirar a més... Però crec que els promotors han d'apostar per donar-los la oportunitat d'animar tants esdeveniments com puguin, perquè ho fan bé... Personalment el que menys m'agrada és la veu femenina que presentaren... En canvi quan s'encaren a temes instrumentals m'ho fan passar molt i molt bé...
Oprimits foren els encarregats de tancar el concert... La gran novetat: les oprimides, dues al·lotes que feien de coristes a l'estil de "les llufes dEls Pets". Bé... No quedà excessivament malament. Dues de les grans crítiques que faig al directe del grup segueixen vigents, tot i que menys... Acceleren una mica massa les cançons: s'ho han de prendre amb més calma... Perquè són més bons del que demostren accelerant tant els temes. I l'altra és l'excessiva gesticulació del cantant, que en aquest cas s'ha reduït força i a mi em sembla molt bé. Dites les coses dolentes, ara vull disfrutar dient-ne les bones...
Oprimits és un grup que, després de 3 discos interessantíssims, encara tenen una projecció enorme. Tenen un so potent i eficaç que els proporciona un caràcter únic... I si bé encara no han trobat el seu so particular i únic, s'hi estan acostant molt després del seu disc "Tolerància Zero"... Amb el seu power punk-ska reivindicatiu i alguns temassos que es van adaptant a les positives i contínues transformacions de la banda l'únic que els separa de una mica més d'éxit és que representen una opció alternativa, una línea de pensament minoritària però no per això menys vàlida o inexistent. I ja es sap que en el nostre entorn, o estàs amb "ells" o no tens lloc a la societat. Si segueixen millorant i evolucionant positivament, mai no faltará lloc a la meva discoteca per als seus discos.
Obriren la nit els Grollers de Sa Factoria (de So de Sta. María). Un bon grapat de músics que versionant la enorme Companyia Eléctrica Dharma i temes tradicionals mítics i clàssics, amb un bon toc de ritme, i reminiscències (i no tant reminiscents) jamaicanes, són una proposta genial per a obrir boca a qualsevol concert. L'últim cop que els vaig veure no varen tenir sort amb la malvada sonorització. Aquest cop va ser diferent i els més de 15 músics de l'escenari varen oferir una bona mostra del que són capaços. Dites les coses bones la meva sinceritat em fa completament impossible ocultar les meves idees negatives. I esper equivocar-me. Però tenc la sensació de que difícilment una proposta com els Grollers pugui anar més enllà d'un grup teloner. No dic que hagi d'aspirar a més... Però crec que els promotors han d'apostar per donar-los la oportunitat d'animar tants esdeveniments com puguin, perquè ho fan bé... Personalment el que menys m'agrada és la veu femenina que presentaren... En canvi quan s'encaren a temes instrumentals m'ho fan passar molt i molt bé...
Oprimits foren els encarregats de tancar el concert... La gran novetat: les oprimides, dues al·lotes que feien de coristes a l'estil de "les llufes dEls Pets". Bé... No quedà excessivament malament. Dues de les grans crítiques que faig al directe del grup segueixen vigents, tot i que menys... Acceleren una mica massa les cançons: s'ho han de prendre amb més calma... Perquè són més bons del que demostren accelerant tant els temes. I l'altra és l'excessiva gesticulació del cantant, que en aquest cas s'ha reduït força i a mi em sembla molt bé. Dites les coses dolentes, ara vull disfrutar dient-ne les bones...
Oprimits és un grup que, després de 3 discos interessantíssims, encara tenen una projecció enorme. Tenen un so potent i eficaç que els proporciona un caràcter únic... I si bé encara no han trobat el seu so particular i únic, s'hi estan acostant molt després del seu disc "Tolerància Zero"... Amb el seu power punk-ska reivindicatiu i alguns temassos que es van adaptant a les positives i contínues transformacions de la banda l'únic que els separa de una mica més d'éxit és que representen una opció alternativa, una línea de pensament minoritària però no per això menys vàlida o inexistent. I ja es sap que en el nostre entorn, o estàs amb "ells" o no tens lloc a la societat. Si segueixen millorant i evolucionant positivament, mai no faltará lloc a la meva discoteca per als seus discos.
21 de setembre 2007
Fermín Muguruza Afro-Basque Fire Brigade a Porreres
És qüestió de la cojuntura.
Un govern a l'estat que aboga per la tolerància i el respecte per arribar a la pau. No dic que sigui bó... Però n'hi ha de pitjors, i molt! Que prefereixen el camí de la prohibició la censura i la procreació de l'odi i la confrontació.
Un govern autonòmic a les Illes que recupera l'auto-estima i el gust per la democràcia, la llibertat d'expressió i la tolerància per damunt de tot.
Un ajuntament d'esquerres en la línea de les idees alternatives, dels punts de vista diferents (ni millors ni pitjors).
I un grup de gent amb molt d'amor per la cultura, la llibertat i la lluita per la justícia.
Encara que no sigui fàcil de creure parlo de l'Estat Espanyol, el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Porreres i la gent de l'Obra Cultural Balear i de www.somiseremradio.cat .
Perquè fa uns anys, o bé la delegació del govern espanyol, o bé el govern de les Illes, haurien posat tot de la seva part per censurar l'artista del que vull parlar avui. Sense anar més lluny, aquest artista té prohibit actuar a cap comunitat autònoma, província o terme municipal del PP. I tot per pensar diferent. I per donar un punt de vista allunyat del convencional.
Jo no defenso el seu punt de vista. Però sempre que no atempti contra la llibertat de les altres persones (que no ho fa o fa temps que l'haurien processat judicialment (amb éxit) ) crec que tenen dret a defensar-ho.
Però es que Fermin és un músic enorme. Te una gran qualitat musical, un domini del ritme i de la melodía, i una capacitat inmensa de transmetre sentiments: ràbia, impotència, opressió... Alegria, amor, llibertat, lleialtat, independència...
Aquell dia de fortuna, 10 d'Agost, vaig tenir la sort de trobar-me a Mallorca, al meu poblet felanitxer, veí de Porreres però abonat al feixisme intolerant de la dreta casposa. I no vaig tenir cap dubte en participar en aquest crit a favor de la llibertat d'expressió tan sovint negada. Fermín va tocar després de que els Grollers de sa Factoria animessin el cotarro i abans dels Oprimits... D'aquests dos ja en parlaré en un altre apunt perquè Fermín es mereix un apunt per ell sol.
Fermín Muguruza, acompanyat de la Afro-Basque Fire Brigade, ens va fer ballar com a bojos i tocar el cel a tots en un concert brillant enmarcat a la gira TALKA TOUR 2007, amb la qual posava especial émfasi en la presentació del seu últim (i també brillant disc) "Euskal-Herria Jamaika Clash".
Amb la bandera internacionalista a la mà, va enfilar tema darrera tema... Entre els quals, (si no recordo malament, que ja fa molt de temps) Urrun o 54-46 (del disc Brigadistak Sound System, 1999). D'altres com, FM 99-00 Dub Manifest (que gran que gran!!!) o Big-Benat (del disc FM 99.00 Dub Manifest, 2001). In-komunikazioa o Lingua Navarrorum Museum (del disc In-Komunikazioa, 2002). I la major part de les cançons del ja esmentat "Euskal-Herria Jamaika Clash", amb una sorpresa majúscula...
Perquè per aquells que no ho sabeu, Fermín Muguruza fou co-fundador, guitarrista i cantant dels grups Kortatu i Negu-Gorriak. I del primer varen tocar la cançó més mítica de totes... I la que més han volgut censurar: Sarri, sarri! Una versió (idéntica musicalment però amb lletra nova) de la cançó "Chatty Chatty" de Toots & The Maytals (disc Just Like That).
La veritat és que entre que ha passat molt de temps, i que va ser un concert extasiant per a mi...
La veritat és que no m'esperava una nit tan fantàstica (per la música i per la companyia) en els meus escasos 19 dies de vacances estivals.
Pffff. Que gran!!!!
Aviat, una petita crònica dels teloners, Grollers de sa Factoria i Oprimits.
Un govern a l'estat que aboga per la tolerància i el respecte per arribar a la pau. No dic que sigui bó... Però n'hi ha de pitjors, i molt! Que prefereixen el camí de la prohibició la censura i la procreació de l'odi i la confrontació.
Un govern autonòmic a les Illes que recupera l'auto-estima i el gust per la democràcia, la llibertat d'expressió i la tolerància per damunt de tot.
Un ajuntament d'esquerres en la línea de les idees alternatives, dels punts de vista diferents (ni millors ni pitjors).
I un grup de gent amb molt d'amor per la cultura, la llibertat i la lluita per la justícia.
Encara que no sigui fàcil de creure parlo de l'Estat Espanyol, el Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament de Porreres i la gent de l'Obra Cultural Balear i de www.somiseremradio.cat .
Perquè fa uns anys, o bé la delegació del govern espanyol, o bé el govern de les Illes, haurien posat tot de la seva part per censurar l'artista del que vull parlar avui. Sense anar més lluny, aquest artista té prohibit actuar a cap comunitat autònoma, província o terme municipal del PP. I tot per pensar diferent. I per donar un punt de vista allunyat del convencional.
Jo no defenso el seu punt de vista. Però sempre que no atempti contra la llibertat de les altres persones (que no ho fa o fa temps que l'haurien processat judicialment (amb éxit) ) crec que tenen dret a defensar-ho.
Però es que Fermin és un músic enorme. Te una gran qualitat musical, un domini del ritme i de la melodía, i una capacitat inmensa de transmetre sentiments: ràbia, impotència, opressió... Alegria, amor, llibertat, lleialtat, independència...
Aquell dia de fortuna, 10 d'Agost, vaig tenir la sort de trobar-me a Mallorca, al meu poblet felanitxer, veí de Porreres però abonat al feixisme intolerant de la dreta casposa. I no vaig tenir cap dubte en participar en aquest crit a favor de la llibertat d'expressió tan sovint negada. Fermín va tocar després de que els Grollers de sa Factoria animessin el cotarro i abans dels Oprimits... D'aquests dos ja en parlaré en un altre apunt perquè Fermín es mereix un apunt per ell sol.
Fermín Muguruza, acompanyat de la Afro-Basque Fire Brigade, ens va fer ballar com a bojos i tocar el cel a tots en un concert brillant enmarcat a la gira TALKA TOUR 2007, amb la qual posava especial émfasi en la presentació del seu últim (i també brillant disc) "Euskal-Herria Jamaika Clash".
Amb la bandera internacionalista a la mà, va enfilar tema darrera tema... Entre els quals, (si no recordo malament, que ja fa molt de temps) Urrun o 54-46 (del disc Brigadistak Sound System, 1999). D'altres com, FM 99-00 Dub Manifest (que gran que gran!!!) o Big-Benat (del disc FM 99.00 Dub Manifest, 2001). In-komunikazioa o Lingua Navarrorum Museum (del disc In-Komunikazioa, 2002). I la major part de les cançons del ja esmentat "Euskal-Herria Jamaika Clash", amb una sorpresa majúscula...
Perquè per aquells que no ho sabeu, Fermín Muguruza fou co-fundador, guitarrista i cantant dels grups Kortatu i Negu-Gorriak. I del primer varen tocar la cançó més mítica de totes... I la que més han volgut censurar: Sarri, sarri! Una versió (idéntica musicalment però amb lletra nova) de la cançó "Chatty Chatty" de Toots & The Maytals (disc Just Like That).
La veritat és que entre que ha passat molt de temps, i que va ser un concert extasiant per a mi...
La veritat és que no m'esperava una nit tan fantàstica (per la música i per la companyia) en els meus escasos 19 dies de vacances estivals.
Pffff. Que gran!!!!
Aviat, una petita crònica dels teloners, Grollers de sa Factoria i Oprimits.
17 de setembre 2007
Upbeer Station, Madrid
Malgrat que la moguda jamaicana (reggae-ska) a Madrid és infinitament més minsa que no pas a Barcelona, (diguin el que diguin), hi ha, de tant en tant, algunes espurnes, alguns detalls que ens retornen la fe...
Per exemple, Upbeer Station.
Upbeer Station és una cerveseria. Un paradís si t'agraden les cerveses d'importació (també conegudes com les cerveses cares i rares)... Bé, un paradís si t'agrada la cervesa en general tot i que sigui cara. Perquè hi ha de tot i bó! (Últimament la meva debilitat és el Desperados, tot i que ja sé que no és el més destacat que es pugui beure).
Semana rera semana és una cerveseria normal... Bé, no pas normal del tot, ja que els dissabtes, per exemple, hi actuen els cómics del Club de la Comedia (o similars). O no sé quin altre dia de la setmana, que toca JAM Session de Jazz. Però el millor, sense cap dubte, arriba l'últim dijous de cada més... Puntualment si no hi ha excepcions que valguin la pena, cada dijous de 22:00h a 3:00h dos o tres dj punxen música jamaicana dels 60-70 sobretot (amb alguna pinzellada més contemporánia) i molt molt molt de soul (potser una mica masssa pel meu gust, però segur que per aquells que senten predilecció per aquest estil no es queixarán gens ni mica).
I així, entre cervesa i gent variopinta (des de pringats normals com jo fins a rudeboys i rudegirls de pro, passant per algún hippy desorientat) i amb bona música d'ambient... I si tens sort, una processó de películes de Dracula de la época daurada del cinema sobre aquest personatge transilvà. I els decorats com no pot ser d'altra manera a una Station, amb motius que evoquen les estacions de tren.
D'aquest esdeveniment s'en diu Uptown Pleasure!
i es duu a terme a un lloc conegut com
Upbeer Station
Cuesta de Santo Domingo, 22
Darrer Dijous de cada més.
Per exemple, Upbeer Station.
Upbeer Station és una cerveseria. Un paradís si t'agraden les cerveses d'importació (també conegudes com les cerveses cares i rares)... Bé, un paradís si t'agrada la cervesa en general tot i que sigui cara. Perquè hi ha de tot i bó! (Últimament la meva debilitat és el Desperados, tot i que ja sé que no és el més destacat que es pugui beure).
Semana rera semana és una cerveseria normal... Bé, no pas normal del tot, ja que els dissabtes, per exemple, hi actuen els cómics del Club de la Comedia (o similars). O no sé quin altre dia de la setmana, que toca JAM Session de Jazz. Però el millor, sense cap dubte, arriba l'últim dijous de cada més... Puntualment si no hi ha excepcions que valguin la pena, cada dijous de 22:00h a 3:00h dos o tres dj punxen música jamaicana dels 60-70 sobretot (amb alguna pinzellada més contemporánia) i molt molt molt de soul (potser una mica masssa pel meu gust, però segur que per aquells que senten predilecció per aquest estil no es queixarán gens ni mica).
I així, entre cervesa i gent variopinta (des de pringats normals com jo fins a rudeboys i rudegirls de pro, passant per algún hippy desorientat) i amb bona música d'ambient... I si tens sort, una processó de películes de Dracula de la época daurada del cinema sobre aquest personatge transilvà. I els decorats com no pot ser d'altra manera a una Station, amb motius que evoquen les estacions de tren.
D'aquest esdeveniment s'en diu Uptown Pleasure!
i es duu a terme a un lloc conegut com
Upbeer Station
Cuesta de Santo Domingo, 22
Darrer Dijous de cada més.
15 de setembre 2007
Alamedadosoulna, un espectacle diferent
Provinents d'un barri de Madrid amb parada de metro pròpia (Alameda de Osuna, d'on clarament han agafat el nom), Alamedadosoulna es una banda particular i peculiar.
Amb un variat repertori musical que va des del soul, fins al latin ska jazz instrumental de major qualitat, destaquen per una virtut per damunt de les demés... Montar el show a sobre l'escenari.
Sí, perquè Alamedadosoulna a més de música de qualitat, s'ho curren per donar algo més... I així a l'escenari ho donen tot, fent que la gent a més de gaudir de la música s'entretengui molt...
Es pot veure perfectament al YouTube buscant-hi el nom del grup "Alamedadosoulna".
També es pot veure al "MySpace" o a la web oficial del grup, on de retruc hi podreu consultar l'agenda del grup... O baixar-vos / escoltar algún dels seus temes...
Jo els vaig descobrir, increiblement, a un concert públic... En el marc dels concerts d'estiu de Madrid "Las Noches de la Villa", un 18 de Juliol a la Plaza de España de Madrid a les 21h (mala hora per un concert d'aquest tipus... però... què hi farem?)... La veritat es que només una cosa explica que l'Ayuntamiento de Madrid convidi un grup d'aquest tipus a un acte que ell mateix organitza, i és que el grup és de Madrid i ho pot justificar com promoció dels grups locals...
La veritat és que el concert no va estar malament. Gens malament. Em varen quedar ganes de tornar-los a veure i això és important... Movent-se entre un registre instrumental (que m'encanta) i un registre ska-español interesant, passant per tocs de soul refrescants...
El concert obert té un problema per a l'espectador entrat en matèria: molta gent no entrada en matèria i amb curiositat per tot lo gratuït ocupen espai al concert... I això enrareix l'ambient, doncs la gent es mostra reticent a bellugar-se al ritme de la música... Però fins i tot aquesta reticència la va vèncer el grup madrileny a cop de síncopa... Tots els espectadors que no varen abandonar el seu lloc després de comprovar que allò no anava amb ells (i no varen ser molts) varen acabar acompanyant la música amb els seus cosos en menor o major mesura.
Així que si sentiu a dir que Alamedadosoulna s'acosta a casa vostra per festes, estau-ne contents... Estan força força bé!!!!
Entreteniment i bona música garantits!!!
Amb un variat repertori musical que va des del soul, fins al latin ska jazz instrumental de major qualitat, destaquen per una virtut per damunt de les demés... Montar el show a sobre l'escenari.
Sí, perquè Alamedadosoulna a més de música de qualitat, s'ho curren per donar algo més... I així a l'escenari ho donen tot, fent que la gent a més de gaudir de la música s'entretengui molt...
Es pot veure perfectament al YouTube buscant-hi el nom del grup "Alamedadosoulna".
També es pot veure al "MySpace" o a la web oficial del grup, on de retruc hi podreu consultar l'agenda del grup... O baixar-vos / escoltar algún dels seus temes...
Jo els vaig descobrir, increiblement, a un concert públic... En el marc dels concerts d'estiu de Madrid "Las Noches de la Villa", un 18 de Juliol a la Plaza de España de Madrid a les 21h (mala hora per un concert d'aquest tipus... però... què hi farem?)... La veritat es que només una cosa explica que l'Ayuntamiento de Madrid convidi un grup d'aquest tipus a un acte que ell mateix organitza, i és que el grup és de Madrid i ho pot justificar com promoció dels grups locals...
La veritat és que el concert no va estar malament. Gens malament. Em varen quedar ganes de tornar-los a veure i això és important... Movent-se entre un registre instrumental (que m'encanta) i un registre ska-español interesant, passant per tocs de soul refrescants...
El concert obert té un problema per a l'espectador entrat en matèria: molta gent no entrada en matèria i amb curiositat per tot lo gratuït ocupen espai al concert... I això enrareix l'ambient, doncs la gent es mostra reticent a bellugar-se al ritme de la música... Però fins i tot aquesta reticència la va vèncer el grup madrileny a cop de síncopa... Tots els espectadors que no varen abandonar el seu lloc després de comprovar que allò no anava amb ells (i no varen ser molts) varen acabar acompanyant la música amb els seus cosos en menor o major mesura.
Així que si sentiu a dir que Alamedadosoulna s'acosta a casa vostra per festes, estau-ne contents... Estan força força bé!!!!
Entreteniment i bona música garantits!!!
30 d’agost 2007
Radio Ghetto
Darrerament he recuperat el gust per escoltar la ràdio.
I crec que la culpa la té en gran mesura en la rádio per internet!
Estant a Madrid necessito sentir-me més proper a la meva terra i als meus referents...
I la ràdio per internet m'ho permet (perquè curiosament a la capital no hi ha cap ràdio que emeti en català jejej). Però aquest apunt no és per parlar de l'idioma.
Sinó per parlar de la rádio... Perquè mai m'hagués pensat que podria tenir una ràdio que emetés 24 hores de sensacions plaents per als meus sentits...
Però un dia, uns nois amb gust per la música bona (no només per escoltar-la, sinó també per crearla) coneguts com Skalariak, varen tenir l'enorme idea de crear una ràdio per internet que emetés agradables sons rocksteady, reggae, ska amb tocs de punk (que no podien faltar!).
I jo vaig tenir la sort de descobrirla (aviat fará dos anys)....
I s'ha convertit en una eina molt important en la meva vida vital i laboral... Perquè a la feina, on estic hores i hores clavat al davant d'un ordinador, poder relaxar-me amb els sincopats ritmes jamaicans... Em permet treballar una mica més feliç!
I tot això gràcies a
I crec que la culpa la té en gran mesura en la rádio per internet!
Estant a Madrid necessito sentir-me més proper a la meva terra i als meus referents...
I la ràdio per internet m'ho permet (perquè curiosament a la capital no hi ha cap ràdio que emeti en català jejej). Però aquest apunt no és per parlar de l'idioma.
Sinó per parlar de la rádio... Perquè mai m'hagués pensat que podria tenir una ràdio que emetés 24 hores de sensacions plaents per als meus sentits...
Però un dia, uns nois amb gust per la música bona (no només per escoltar-la, sinó també per crearla) coneguts com Skalariak, varen tenir l'enorme idea de crear una ràdio per internet que emetés agradables sons rocksteady, reggae, ska amb tocs de punk (que no podien faltar!).
I jo vaig tenir la sort de descobrirla (aviat fará dos anys)....
I s'ha convertit en una eina molt important en la meva vida vital i laboral... Perquè a la feina, on estic hores i hores clavat al davant d'un ordinador, poder relaxar-me amb els sincopats ritmes jamaicans... Em permet treballar una mica més feliç!
I tot això gràcies a
RADIO GHETTO
Si vos agrada la música jamaicana.... O si vos agrada descobrir nous sons i nous ritmes... O només per curiositat! Proveu de connectar-vos-hi. No hi perdeu res, és gratuit!! I qui sap? Potser descobriu un món nou! O simplement descobriu un racó del ciberespai on poder absorbir aquests fantàstics ritmes.
20 d’agost 2007
Tokio Ska Paradise Orchestra a la Sala Heineken, Madrid
Que grans!
Només aquestes dues paraules haurien de ser suficients per descriure l'experiència dels japonesos Tokio Ska Paradise Orchestra. És cert que per a mi aquell dia va tenir un regust especial i més positiu encara que era el retrobament amb la K2, una persona que aprecio molt i que feia mooooolt temps que no veia... Però això és una història que no ve al cas.El cas que ens ocupa es Tokio Ska Paradise Orchestra. M'ho esperava bo, peró no tant bo.
M'esperava passar-ho molt bé, peró no m'esperava estar ballant fins a l'exhaustció, l'extenuació, l'asfixia durant gairebé dues hores. M'esperava un bon espectacle, no 9 0 10 japonesos amb una caña de película. M'esperava un bon ambient a una sala més gran que la Gruta'77 com és la Heineken. No m'esperava una maleïda llauna de sardines, on jo i la meva amiga era una sardina més.
Va ser un d'aquests concerts on un grup, EL grup, et roba el cor i et fa sentir com en un altre món... Gairebé dues hores de ballar sense parar, amb molt bona companyia això sí...
I el moment que més em va emocionar va ser quan vaig sentir les primeres notes del temàs de la BSO de El Padrino... Quina versió més enorme...
El concert va ser tan impresionant que tot i que em vaig fotre un cop al genoll impresionant (vaig tenirlo blau durant gairebé un més) no vaig poder parar de ballar.
Suposo que el de BCN degué ser tan genial o semblant si més no.
En resum: què grans!
(I per cert, la festa Aftershow al Beer Station va estar molt bé!!!)
18 d’agost 2007
Westbound Train + Uppstemians en la Gruta'77
Fa un parell de mesos vaig tenir la oportunitat de tornar a veure Westbound Train.
El primer cop que els vaig veure, si no recordo malament, fou a la KGB de BCN telonejant els Toasters. Aquell cop ja em varen cridar l'atenció. Vaja que em varen sorprendre gratament.
Aleshores fa uns mesos vaig veure que a la sala "oficial ska" (on de tant en tant hi programen grups d'ska) a Madrid hi havia un concert de Westbound Train telonejats per un grup local, els Uppstemians.
Westbound Train és un bon grup al meu parer, molt millor en directe que en estudi (m'acabo d'escoltar un dels seus discos i em sembla descafeïnat, en canvi en directe em semblen molt millors relativamente parlant). Combina amb gràcia una sonoritat marcadament ska-instrumental, quan el vocalista en comptes de cantar agafa el seu trombó, amb un rocksteady-soul amb molt de caràcter quan passa del trombó y s'amorra al micro...
Procedents de Boston, val la pena acostar-se a l'indret que sigui si toquen aprop de casa per passar una estona de bona música. I si hi ha sort obsequiaran el públic amb un parell de versions de Skatalites, ben fetes, és clar!
Però per molt interessants que siguin els Westbound Train, seria injust si no digués que la vertadera sorpresa de la nit varen ser, un cop més, els teloners. Uppstemians, un grup madrileny de ska format per gent jove amb il·lusió i, de moment pel que vaig sentir, bones sonoritats. Apostant per un ska de tall clàssic, molt líric em varen fer ballar de valent. Tant que em vaig veure obligat a comprar-me la seva maqueta. (M'encanten dues cançons en concret, una d'elles la versió de Red Wine, que fan amb moltíssima gràcia, i l'altra el tema de presentació de la banda, que no recordo ara mateix com es diu, peró que és molt enganxós: "And Jump up, and jump up, and jump up, (...) Uppstemians everywhere!"
Conclusions: en 3 anys, Westbound Train ha agafat entitat com a grup ska-soul i porten camí d'esdevenir un mite. Han passat de telonejar als Toasters, a tenir gira amb entitat pròpia. (I com sempre, els Americans que conec, continuen sense tenir ni idea de qui són els Toasters, ni de qui són els Westbound Train, que patètic).
L'altra conclusió és que a BCN, a MAD i al País Basc l'escena ska està plena de bones bandes que si són escoltades pels promotors de concerts, no deixaran indiferents a ningú. Uppstemians, sense anar més lluny!
El primer cop que els vaig veure, si no recordo malament, fou a la KGB de BCN telonejant els Toasters. Aquell cop ja em varen cridar l'atenció. Vaja que em varen sorprendre gratament.
Aleshores fa uns mesos vaig veure que a la sala "oficial ska" (on de tant en tant hi programen grups d'ska) a Madrid hi havia un concert de Westbound Train telonejats per un grup local, els Uppstemians.
Westbound Train és un bon grup al meu parer, molt millor en directe que en estudi (m'acabo d'escoltar un dels seus discos i em sembla descafeïnat, en canvi en directe em semblen molt millors relativamente parlant). Combina amb gràcia una sonoritat marcadament ska-instrumental, quan el vocalista en comptes de cantar agafa el seu trombó, amb un rocksteady-soul amb molt de caràcter quan passa del trombó y s'amorra al micro...
Procedents de Boston, val la pena acostar-se a l'indret que sigui si toquen aprop de casa per passar una estona de bona música. I si hi ha sort obsequiaran el públic amb un parell de versions de Skatalites, ben fetes, és clar!
Però per molt interessants que siguin els Westbound Train, seria injust si no digués que la vertadera sorpresa de la nit varen ser, un cop més, els teloners. Uppstemians, un grup madrileny de ska format per gent jove amb il·lusió i, de moment pel que vaig sentir, bones sonoritats. Apostant per un ska de tall clàssic, molt líric em varen fer ballar de valent. Tant que em vaig veure obligat a comprar-me la seva maqueta. (M'encanten dues cançons en concret, una d'elles la versió de Red Wine, que fan amb moltíssima gràcia, i l'altra el tema de presentació de la banda, que no recordo ara mateix com es diu, peró que és molt enganxós: "And Jump up, and jump up, and jump up, (...) Uppstemians everywhere!"
Conclusions: en 3 anys, Westbound Train ha agafat entitat com a grup ska-soul i porten camí d'esdevenir un mite. Han passat de telonejar als Toasters, a tenir gira amb entitat pròpia. (I com sempre, els Americans que conec, continuen sense tenir ni idea de qui són els Toasters, ni de qui són els Westbound Train, que patètic).
L'altra conclusió és que a BCN, a MAD i al País Basc l'escena ska està plena de bones bandes que si són escoltades pels promotors de concerts, no deixaran indiferents a ningú. Uppstemians, sense anar més lluny!
16 d’agost 2007
Se atormenta una vecina
Una bona amiga meva va estar recomanatme amb una insistència desproporcionada aquest grup. Em deia:
T'encantarà. Són la óstia. A mi m'agraden molt... Fan una música així com funky amb algú toc reggae de tant en tant (i tan de tant en tant) i són uns catxondos.
I així cap a principis de Juny coincidint amb un cap de setmana que havia de ser a BCN vaig anar amb ella i els seus amics i amigues a veure "Se atormenta a una vecina". I sí, tenia raó. Tot i que el funky potser no és la meva música preferida, m'ho vaig passar molt bé.
"Se atormenta..." vàren tocar després d'un altre grup que està molt bé: Rauxa, i del qual ja n'he parlat algun cop. El que va passar és que durant Rauxa es varen apalancar a una taula amb les birres... (Jo es que preferia anara a fer el ridícul ballant i tal... però...)
Però quan va començar "Se atormenta...", a part d'un canvi de públic (no total, doncs n'hi havia de enganxats als dos grups), i d'un canvi de sonoritat, nosaltres varen patir un canvi d'ubicació i d'actitut global: varem anar cap al concert i les meves amigues es varen emocionar.
Evidentment "Se atormenta una vecina" tenen quelcom especial, a més del nom, a més d'una evident manca de sentit del ridícul, i a més d'un sentit de l'humor molt propi. Tenen estil. I les versions de les cançons que coneixia estaven molt bé...
Així que si sentiu a dir que aquests toquen pel vostre barri, i no teniu res millor que fer ni prejudicis en contra del disco-funky, feu-hi un cop d'ull. Si no us mola la música, com a mínim us podreu partir el cul amb les parides del grup...
T'encantarà. Són la óstia. A mi m'agraden molt... Fan una música així com funky amb algú toc reggae de tant en tant (i tan de tant en tant) i són uns catxondos.
I així cap a principis de Juny coincidint amb un cap de setmana que havia de ser a BCN vaig anar amb ella i els seus amics i amigues a veure "Se atormenta a una vecina". I sí, tenia raó. Tot i que el funky potser no és la meva música preferida, m'ho vaig passar molt bé.
"Se atormenta..." vàren tocar després d'un altre grup que està molt bé: Rauxa, i del qual ja n'he parlat algun cop. El que va passar és que durant Rauxa es varen apalancar a una taula amb les birres... (Jo es que preferia anara a fer el ridícul ballant i tal... però...)
Però quan va començar "Se atormenta...", a part d'un canvi de públic (no total, doncs n'hi havia de enganxats als dos grups), i d'un canvi de sonoritat, nosaltres varen patir un canvi d'ubicació i d'actitut global: varem anar cap al concert i les meves amigues es varen emocionar.
Evidentment "Se atormenta una vecina" tenen quelcom especial, a més del nom, a més d'una evident manca de sentit del ridícul, i a més d'un sentit de l'humor molt propi. Tenen estil. I les versions de les cançons que coneixia estaven molt bé...
Així que si sentiu a dir que aquests toquen pel vostre barri, i no teniu res millor que fer ni prejudicis en contra del disco-funky, feu-hi un cop d'ull. Si no us mola la música, com a mínim us podreu partir el cul amb les parides del grup...
14 d’agost 2007
Dinamo i Syphosis a no recordo quin poble de Mallorca (era Sa Pobla?)
De Dinamo (web) i de Syphosis ja n'he parlat molt a aquest blog...
Va ser una llàstima... Ho tenia tot calculat... No recordo ni el dia... Seria al Maig? No ho sé és igual...
Només recordo que vaig arribar tard per culpa d'un retard típic d'Spanair... I per això em vaig perdre Syphosis... Vaig arribar quan aquests ja acabaven... Només en vaig sentir un parell de cançons... I totes noves per a mi. Després xerrant amb ells em varen dir que estan preparant un nou disc... I que han abandonat una mica l'ska per sonoritats més properes al Tumbao... A mi amb ska ja m'agradaven. Esper que no l'abandonin de tot... En qualsevol cas és normal que un grup evolucioni i investigui nous estils i influències...
Els que si que vaig poder veure de cap a peus foren Dinamo. I són uns máquines... És una llàstima que la maquinària promocional estigui tan rovellada... Si jo fos un promotor a Mallorca els posaria per sistema obrint totes les festes de poble... No els costaria triomfar...
Varen tocar tot el repertori del seu disc "Desequilibrio" i alguna versioneta adicional....
Tot i que hi havia molt poca gent jo vaig disfrutar i vaig conèixer a la banda ( a través de Syphosis)... Molt accessibles i bona gent. (Buena onda que dirian los argentinos). I el millor tema, que no l'únic bo, és el "Todo no se puede". (Que grande chicos, que grande).
Escoltau-los a la seva web (es poden descarregar algunes cançons). S'ho paga!!!!! (Val la pena)
Va ser una llàstima... Ho tenia tot calculat... No recordo ni el dia... Seria al Maig? No ho sé és igual...
Només recordo que vaig arribar tard per culpa d'un retard típic d'Spanair... I per això em vaig perdre Syphosis... Vaig arribar quan aquests ja acabaven... Només en vaig sentir un parell de cançons... I totes noves per a mi. Després xerrant amb ells em varen dir que estan preparant un nou disc... I que han abandonat una mica l'ska per sonoritats més properes al Tumbao... A mi amb ska ja m'agradaven. Esper que no l'abandonin de tot... En qualsevol cas és normal que un grup evolucioni i investigui nous estils i influències...
Els que si que vaig poder veure de cap a peus foren Dinamo. I són uns máquines... És una llàstima que la maquinària promocional estigui tan rovellada... Si jo fos un promotor a Mallorca els posaria per sistema obrint totes les festes de poble... No els costaria triomfar...
Varen tocar tot el repertori del seu disc "Desequilibrio" i alguna versioneta adicional....
Tot i que hi havia molt poca gent jo vaig disfrutar i vaig conèixer a la banda ( a través de Syphosis)... Molt accessibles i bona gent. (Buena onda que dirian los argentinos). I el millor tema, que no l'únic bo, és el "Todo no se puede". (Que grande chicos, que grande).
Escoltau-los a la seva web (es poden descarregar algunes cançons). S'ho paga!!!!! (Val la pena)
06 d’agost 2007
Crònica Concert Potato (Gira de comiat) a la Gruta'77
Quina nit més gran...
Una nit així no pot ser més gran encara...
Ja fa molts mesos dies... Però ho recordo com si fos ahir... Quina nit més gran...
Potato va oferir un concert de comiat de veritat a la sala Gruta'77 de Madrid... Crec que per fer justícia hauran de fer algun altre bolo per BCN amb el repertori llarg i no amb la versió reduïda de l'altre dia...
Es varen lluïr 100% a Madrid. La Gruta'77 estava estibada. No hi cabia ni una ànima. Sube, Sube... Sube que se escapa. I varen portar-se d'alló més bé... L'ordre evidentment no el recordo... Peró si recordo el que varen tocar...
Per començar, del seu primer disc (1986), que varen editar de forma compartida amb els desapareguts Tijuana In Blue, les varen tocar totes (les seves). Estan Locos, la instrumental que serveix d'intro i outtro del disc... I així una a una, o bé senceres o bé dins de poupourris... Jamaika Ska no podia faltar. I tampoc el Reggae Popular Riojano... "Ke beban Ke beban! Que hay mas en las bodegas!"
"Andando por la calle con el alma en vilo, buscando entre los bares sólo y sin dinero, pidiendo por el morro paso quieto en vilo, no sirve para nada pegarse un tiro..." Será Si hay. "Porque el Águila domina en el mundo entero... Vigila desde arriba quien le tiene miedo". Sense cap dubte per a mi una de les grans cançons de la banda... Varen reivindicar els Miguelin el Cashero del món. (gran versió de Sammy Dead) "Te acuerdas de Miguel el Cashero?". Varen denunciar la Babilonia... ("Está en todas partes!!!!")
Del seu segon disc, Punki Reggae Party (1987) si bé en varen tocar moltes no les varen tocar totes. Aixó si, en varen tocar les imprescindibles, sempre de forma sencera o enmig de potpourris. Per exemple, Buen Tiro (versió de la instrumental Guns Fever de la Baba Brooks Band) va ser l'escollida per donar el tret de sortida a una nit de reggae, ska, suor i bon rollo. Txop-Zuei també va sonar... ("La respuesta sólo lleva tiempo y dedicación") Kuiti tampoc podia faltar... "Lo importante es que mantengas la tranquilidad". I qui no sap qui és Johnny Brusko? Si no saps qui és Johnny Brusko no saps res de Potato... Aquest disc tot i que és curt té uns temazos de l'óstia... Peró a part de Buen Tiro i Kuiti, aquest disc té un dels temes que més m'emociona: La Klase Obrera. I es que "se entera o no s'entera???" . Si no la toquen m'haurien ofés molt... I finalment d'aquest disc també varen tocar Kiki (gran tema per acabar un concert: "vista a la derecha, vista a la izquierda, visto el panorama, decidimos irnos ya").
El següent disc que varen treure va ser Crónicas de Puerto Sinmás (1988). D'aquest disc també hi ha temes i temazos. I varen tocar temes com l'anti-militar Cuento Claro ("claro lo tengo claro, que no quiero ser soldado, para matar hombres entrenado", "claro lo tengo claro, que no quiero ser su esclavo, delirios de enajenados")... I varen esbossar temes com Reggae Sobre Una Pata (també una versió ara no record de quina cançó ni de qui). I varen tocar temazos com el Puro Derroche ("Y cuando llega del dia la noche, te vas de casa y no sabes volver, yo ya no te puedo mantener, eres para mi puro derroche", que gran!!!!!!!). I si a BCN no la varen tocar, provocant-me una inmensa decepció, a Madrid si... Si... No Mezclar ("No mezclar el hambre con las ganas de comer, no tener cadenas para trabajar, no pisar al otro para crecer, no cambiar de imagen para no cambiar"). Ens varen tornar a explicar les aventures de Ramírez, el primermundista, que no sabia que era sólo un puto turista. Em va faltar que toquessin l'Ska 008 que m'encanta però no es pot tenir tot. El que em va sorprendre és que en un dels poupourris toquessin No me enteré de nada ("sois gilipollas dijimos yes", "y yo que estudié 5 años de inglés pa vivir en Málaga"). I realment no recordo si varen tocar Blue Ska o no... Perquè varen tocar moltes instrumentals, entre elles dues dels Skatalites...
L'any 1990 va ser el torn de Erre Que Erre i uns anys més tard el maxi-single Rula. D'aquests també varen tocar temes i temassos. Una que es va trobar a faltar a BCN i que a Madrid si que varen tocar va ser El Sultan. Un dels temes amb més sentit de l'humor de la banda... ("Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. Que se me está enfriando. Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. No me vengas vacilando..."). I ens varen explicar a la perfecció i en rima i reggae com es lia un bon porro: s'enxufa per la banda que porta Pegamento. I del maxi-single no podien deixar de tocar la que li va donar nom, una de les millors rude-songs de la banda... Una de les millors rude-songs mai composada a l'estat espanyol: "la gente ruda, rula, rula, rula rula Rula!!!". Ara que hi penso també varen tocar Inde Kuestion (punky-reggae-party).
Potato la va plantar l'any 1995 (Plántala). I d'aquest disc varen tocar la genial Sube, Sube (quina cançó tan gran!!!: "sube, sube, sube que se escapa!"). Ens varen avisar de l'Elástica Consciencia dels polítics... I ens varen aconsellar que la plantéssim per donar-li legaliltat: Plántala. La genial instrumental Ardo Ona Ska és de les que no podia faltar baix cap concepte. I no ho va fer. Tampoc varen deixar de tocar Parnaso una altra instrumental molt bona.
L'any 1997 després de diversos canvis a la formació de la banda es varen muntar el PKO Original, del qual varen tocar la gran Aldea Global, varen avisar del tostón que suposen alguns dogmes que són Pura Ilusión, i varen fer un mix de diversos temes, entre els quals va sonar un tros de Magnifik, Kiérete i de Zer Esatek (crec). Ain'Eso es un fantàstic tema instrumental que també va sonar... M'haureu de perdonar perquè he tardat molt en fer aquesta crònica... La veritat és que diversos problemes personals i la gran quantitat de feina m'ho han posat difícil. A més millor tard que mai, no? També d'aquest disc fou l'escollida per acabar el concert: Monkey Man, la tan fantàstica com particular versió del enorme tema de Toots & The Maytals.
Ja l'any 2000 varen enregistrar i editar el Directo, directo..., un doble CD en directe, que no incloia cap tema nou. Només fou una mostra de com sona aquesta banda en directe, i amb convidats de luxe com tots els que havien passat per la banda, o colaborat amb ella.
I a l'any 2003 aparegué el que serà, pel que sembla, el seu últim disc en estudi, Como en sueños... D'aquest disc en varen tocar poques al concert... Robotik, la instrumental Blueska, i alguna altra que segurament ja no recordo. (Es que aquest concert va ser al Març!).
Però definitivament va ser un concertàs... Un digne comiat de la Gruta'77.
Segurament ja no els podré tornar a veure abans de la seva definitiva separació.
És una llàstima però així és la vida!!!!
Una nit així no pot ser més gran encara...
Ja fa molts mesos dies... Però ho recordo com si fos ahir... Quina nit més gran...
Potato va oferir un concert de comiat de veritat a la sala Gruta'77 de Madrid... Crec que per fer justícia hauran de fer algun altre bolo per BCN amb el repertori llarg i no amb la versió reduïda de l'altre dia...
Es varen lluïr 100% a Madrid. La Gruta'77 estava estibada. No hi cabia ni una ànima. Sube, Sube... Sube que se escapa. I varen portar-se d'alló més bé... L'ordre evidentment no el recordo... Peró si recordo el que varen tocar...
Per començar, del seu primer disc (1986), que varen editar de forma compartida amb els desapareguts Tijuana In Blue, les varen tocar totes (les seves). Estan Locos, la instrumental que serveix d'intro i outtro del disc... I així una a una, o bé senceres o bé dins de poupourris... Jamaika Ska no podia faltar. I tampoc el Reggae Popular Riojano... "Ke beban Ke beban! Que hay mas en las bodegas!"
"Andando por la calle con el alma en vilo, buscando entre los bares sólo y sin dinero, pidiendo por el morro paso quieto en vilo, no sirve para nada pegarse un tiro..." Será Si hay. "Porque el Águila domina en el mundo entero... Vigila desde arriba quien le tiene miedo". Sense cap dubte per a mi una de les grans cançons de la banda... Varen reivindicar els Miguelin el Cashero del món. (gran versió de Sammy Dead) "Te acuerdas de Miguel el Cashero?". Varen denunciar la Babilonia... ("Está en todas partes!!!!")
Del seu segon disc, Punki Reggae Party (1987) si bé en varen tocar moltes no les varen tocar totes. Aixó si, en varen tocar les imprescindibles, sempre de forma sencera o enmig de potpourris. Per exemple, Buen Tiro (versió de la instrumental Guns Fever de la Baba Brooks Band) va ser l'escollida per donar el tret de sortida a una nit de reggae, ska, suor i bon rollo. Txop-Zuei també va sonar... ("La respuesta sólo lleva tiempo y dedicación") Kuiti tampoc podia faltar... "Lo importante es que mantengas la tranquilidad". I qui no sap qui és Johnny Brusko? Si no saps qui és Johnny Brusko no saps res de Potato... Aquest disc tot i que és curt té uns temazos de l'óstia... Peró a part de Buen Tiro i Kuiti, aquest disc té un dels temes que més m'emociona: La Klase Obrera. I es que "se entera o no s'entera???" . Si no la toquen m'haurien ofés molt... I finalment d'aquest disc també varen tocar Kiki (gran tema per acabar un concert: "vista a la derecha, vista a la izquierda, visto el panorama, decidimos irnos ya").
El següent disc que varen treure va ser Crónicas de Puerto Sinmás (1988). D'aquest disc també hi ha temes i temazos. I varen tocar temes com l'anti-militar Cuento Claro ("claro lo tengo claro, que no quiero ser soldado, para matar hombres entrenado", "claro lo tengo claro, que no quiero ser su esclavo, delirios de enajenados")... I varen esbossar temes com Reggae Sobre Una Pata (també una versió ara no record de quina cançó ni de qui). I varen tocar temazos com el Puro Derroche ("Y cuando llega del dia la noche, te vas de casa y no sabes volver, yo ya no te puedo mantener, eres para mi puro derroche", que gran!!!!!!!). I si a BCN no la varen tocar, provocant-me una inmensa decepció, a Madrid si... Si... No Mezclar ("No mezclar el hambre con las ganas de comer, no tener cadenas para trabajar, no pisar al otro para crecer, no cambiar de imagen para no cambiar"). Ens varen tornar a explicar les aventures de Ramírez, el primermundista, que no sabia que era sólo un puto turista. Em va faltar que toquessin l'Ska 008 que m'encanta però no es pot tenir tot. El que em va sorprendre és que en un dels poupourris toquessin No me enteré de nada ("sois gilipollas dijimos yes", "y yo que estudié 5 años de inglés pa vivir en Málaga"). I realment no recordo si varen tocar Blue Ska o no... Perquè varen tocar moltes instrumentals, entre elles dues dels Skatalites...
L'any 1990 va ser el torn de Erre Que Erre i uns anys més tard el maxi-single Rula. D'aquests també varen tocar temes i temassos. Una que es va trobar a faltar a BCN i que a Madrid si que varen tocar va ser El Sultan. Un dels temes amb més sentit de l'humor de la banda... ("Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. Que se me está enfriando. Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. No me vengas vacilando..."). I ens varen explicar a la perfecció i en rima i reggae com es lia un bon porro: s'enxufa per la banda que porta Pegamento. I del maxi-single no podien deixar de tocar la que li va donar nom, una de les millors rude-songs de la banda... Una de les millors rude-songs mai composada a l'estat espanyol: "la gente ruda, rula, rula, rula rula Rula!!!". Ara que hi penso també varen tocar Inde Kuestion (punky-reggae-party).
Potato la va plantar l'any 1995 (Plántala). I d'aquest disc varen tocar la genial Sube, Sube (quina cançó tan gran!!!: "sube, sube, sube que se escapa!"). Ens varen avisar de l'Elástica Consciencia dels polítics... I ens varen aconsellar que la plantéssim per donar-li legaliltat: Plántala. La genial instrumental Ardo Ona Ska és de les que no podia faltar baix cap concepte. I no ho va fer. Tampoc varen deixar de tocar Parnaso una altra instrumental molt bona.
L'any 1997 després de diversos canvis a la formació de la banda es varen muntar el PKO Original, del qual varen tocar la gran Aldea Global, varen avisar del tostón que suposen alguns dogmes que són Pura Ilusión, i varen fer un mix de diversos temes, entre els quals va sonar un tros de Magnifik, Kiérete i de Zer Esatek (crec). Ain'Eso es un fantàstic tema instrumental que també va sonar... M'haureu de perdonar perquè he tardat molt en fer aquesta crònica... La veritat és que diversos problemes personals i la gran quantitat de feina m'ho han posat difícil. A més millor tard que mai, no? També d'aquest disc fou l'escollida per acabar el concert: Monkey Man, la tan fantàstica com particular versió del enorme tema de Toots & The Maytals.
Ja l'any 2000 varen enregistrar i editar el Directo, directo..., un doble CD en directe, que no incloia cap tema nou. Només fou una mostra de com sona aquesta banda en directe, i amb convidats de luxe com tots els que havien passat per la banda, o colaborat amb ella.
I a l'any 2003 aparegué el que serà, pel que sembla, el seu últim disc en estudi, Como en sueños... D'aquest disc en varen tocar poques al concert... Robotik, la instrumental Blueska, i alguna altra que segurament ja no recordo. (Es que aquest concert va ser al Març!).
Però definitivament va ser un concertàs... Un digne comiat de la Gruta'77.
Segurament ja no els podré tornar a veure abans de la seva definitiva separació.
És una llàstima però així és la vida!!!!
05 d’agost 2007
REY CHANGO SUPERSONICO
La Web "La Radiofusion" cambia de nombre y URL.
Ahora es
y gracias por tus ánimos compañero.
De ellos saco fuerzas para retomar poco a poco la actividad de este blog.
De hecho en un futuro, crónicas olvidadas de Potato en la Gruta'77, de Dinamo en Mallorca, y de Uppstemians y Westbound Train en la Gruta, y de Rico Rodriguez en la Gruta y alguno más que irá cayendo.
También fui a ver Tokio Ska Paradise Orchestra en la Heineken, a Alamedadosoulna en la Plaza España, pero no pude ir a NYSJE en la Gruta (me quedé sin entradas). Bueno, ya os contaré.
Y aunque se salga del patrón si me acuerdo hablaré también de "Se atormenta una vecina". Un grupo de Funky-fusión muy grande.
Ahora es
y gracias por tus ánimos compañero.
De ellos saco fuerzas para retomar poco a poco la actividad de este blog.
De hecho en un futuro, crónicas olvidadas de Potato en la Gruta'77, de Dinamo en Mallorca, y de Uppstemians y Westbound Train en la Gruta, y de Rico Rodriguez en la Gruta y alguno más que irá cayendo.
También fui a ver Tokio Ska Paradise Orchestra en la Heineken, a Alamedadosoulna en la Plaza España, pero no pude ir a NYSJE en la Gruta (me quedé sin entradas). Bueno, ya os contaré.
Y aunque se salga del patrón si me acuerdo hablaré también de "Se atormenta una vecina". Un grupo de Funky-fusión muy grande.
07 de juliol 2007
HOMOFOBIA Y DERECHOS HUMANOS
HOMOFOBIA Y DERECHOS HUMANOS:
Una carta de Sizzla y Beenieman
'THE REGGAE COMPASSIONATE ACT'
Nosotros, los artistas de la comunidad reggae, presentamos aquí esta carta como un símbolo de nuestra dedicación a los principios del reggae, que se fundan en el concepto de ONE LOVE. A través del tiempo el Reggae ha sido reconocido como autor de cambio social positivo.
Nosotros seguiremos esta justa y gloriosa tradición.
Los Artistas Reggae y su música han luchado contra las injusticias, la desigualdad, la pobreza y la violencia, aún cuando ellos mismos eran víctimas de estas mismas circunstancias. Con los años, un público sin precedentes ha conocido y disfrutado de la música reggae en todo el mundo. Los Artistas de la Comunidad Reggae respetan y defienden el derecho de todos los individuos a vivir sin miedo a represalias debidas a su religión, su orientación sexual, raza, etnia o género.
Aún si reconocemos que nuestra comunidad artística incluye en muchos individuos diferentes, que se expresan de maneras diferentes y sostienen una miríada de creencias, creemos firmemente que el camino hacia el futuro se funda en la tolerancia. Cada persona puede tener su propia convicción y nosotros tenemos que ser respetados por nuestra libertad de palabra en la medida en que respetamos la ley, pero debe estar claro que no hay espacio en la comunidad musical para el odio y el prejuicio, inclusive no hay espacio para el racismo, la violencia o la homofobia.
Nosotros no promovemos ni predicamos el ODIO sino que sostenemos una filosofía de AMOR, RESPETO y COMPRENSIÓN hacia todos los seres humanos como fundamento de la música reggae.
Esta declaración es una apelación para el retorno de los siguientes principios como guía y visión para el futuro de una comunidad de música reggae sana:
-
Vibración positiva
-
Elevar la Conciencia
-
Compromiso Social y Cívico
-
Democracia y Libertad
-
Paz
-
Madre Naturaleza
-
Derecho y Justicia para todos
-
One Love
-
Derechos Individuales
-
Humanidad
Nosotros, como artistas, nos empeñamos en una existencia holística y sana en el mundo y en el respeto total del mundo humano y natural. Nosotros nos comprometemos a que nuestra música siga contribuyendo positivamente al diálogo mundial sobre la paz y la justicia para todos.
Para este fin acordamos no interpretar ninguna música o letra contra alguien o algo, o que pueda ser definida como incitación a matar a cualquier persona de cualquier comunidad, o que sea contra la ley del país donde demos un concierto.
ONE LOVE
01 de juliol 2007
Adéu de Skaparapid a la Gruta 77
Madrid. 23:30h.
El lloc: la madrilenya referència de la música alternativa de veritat: Gruta'77.
El que havia de ser el meu primer concert de Skaparapid comença amb la Carmen, cantant del grup, dient:
- "No sé si os habréis enterado, pero este va a ser el último concierto de Skaparapid (en España)"
I canvia el sentit de la nit. El canvia d'una nit de ska-punk a una nit de comiat, d'entrega del públic, de música alegre i reivindicativa però amb l'ambient impregnat d'un regust agre.
Amb Skaparàpid, ja són moltes les grans bandes d'ska (en els seus diferents colors) que han desaparegut ja l'escena estatal. Algunes interessants però de curta vida, com Moonrakers. D'altres mítiques i que es troben a faltar enormement, com Skatobeat, Malarians, Komando Moriles... I sobretot, les grans i gegants que ens estan deixant recentment... En aquest grup hi inclouria Skatalà (que va reaparèixer breument per a celebrar els 20 anys), els Potato (que estan en plena gira de comiat), encara que no siguin d'ska pròpiament hi han participat enormement bandes catalanes com Brams i Inadaptats, les quals també han tancat la parada fa poc... Doncs bé. Skaparapid es suma a la llista de bandes que pleguen.
Els motius... Necessitats personals. Així ho afima Carmen, amb qui vaig poder parlar després del concert entre felicitacions d'amics, amigues i seguidors que havien acudit a la Gruta per estar aprop del grup en aquesta particular ocasió. Circumstàncies personals, i necessitat d'encara nous reptes i de dedicar més temps als projectes paral·lels que tenen els diferents components del grup. Enrera deixen 14 anys d'història, una maqueta i 3 discs per al record i la lluita.
Del concert poc em queda per contar. Varen tocar prop de dues hores repassant temes de tots els seus discos. Els temes que es varen trobar a faltar foren Dona Rebel·lat i SHARP.
Però com els mateixos Skaparapid comentaren, no els podien fer tots. Així que tots els que hi van ser, eren, peró no hi eren tots els que han estat.
Jo, com feia anys que no feia, vaig estar la major part del concert al mogollón central... El típic on les tan incompreses empemtes de bon rollo no deixen de succeïr-se. Compartint una birra que m'esperava al costat dels monitors amb gent simpàtica i completament desconeguda, però d'un ambient molt bo.
La birra i la música i l'ambient.... Tot molt gran per a un adeu molt sonat. Els temes es succeïen i jo no estava especialment pendent de quins eren, em limitava a passar-ho bé. A disfrutar d'una experiència que pel que es veu, haurà estat única. Irrepetible.
La maqueta és l'únic dels treballs del grup que no conec... De totes formes sé que, com a mínim, en varen tocar dos temes: el Ska en el Vito i Donant la Kanya. Del seu primer disc "Que Empiece ya!" varen tocar, com a mínim (es que segur que me n'oblidaré algunes): Kolors, Abajo El Sur, Ekilibrio, Che Che Chechenia, Que empiece ya! (mític "Que trabaje el rey") i Itoiz.
Del seu segon disc, "El Cuento de nunca acabar", varen tocar: Temps Perdut (cada dia m'agrada més), Klonn olk, Plantita Ska (bona, bona!), Parábola de la TV y el Buen Espectador, Pesadilla Laboral, A 100 Km/Neurona (que va obrir el concert) i
Tuareg.
I del seu últim disc, "Ací Estem!", Konfesión (qué bona!), Obsesionat, Kompartiendo Escenario (que varen dedicar al públic), Dime, Dime, Argentosis, la gran gran i enorme El Ball de la Gent "Rara", ...Se realmente acreditas (en portugués; de fet els dos últims concerts de la banda seran aquesta setmana a Portugal), El Sueño Americano, Alejamos lo Cercano (molt bona la lletra d'aquesta).
I jo, a mode d'homenatge, he tret temps d'on no en tenia per dedicar aquest homenatge, inmortaliztant amb unes línees des de l'anonimat les impressions d'una nit agredolça.
Enhorabona Skaparapid per que heu fet, i molta sort en els vostres futurs projectes. Amunt L'Horta!
El lloc: la madrilenya referència de la música alternativa de veritat: Gruta'77.
El que havia de ser el meu primer concert de Skaparapid comença amb la Carmen, cantant del grup, dient:
- "No sé si os habréis enterado, pero este va a ser el último concierto de Skaparapid (en España)"
I canvia el sentit de la nit. El canvia d'una nit de ska-punk a una nit de comiat, d'entrega del públic, de música alegre i reivindicativa però amb l'ambient impregnat d'un regust agre.
Amb Skaparàpid, ja són moltes les grans bandes d'ska (en els seus diferents colors) que han desaparegut ja l'escena estatal. Algunes interessants però de curta vida, com Moonrakers. D'altres mítiques i que es troben a faltar enormement, com Skatobeat, Malarians, Komando Moriles... I sobretot, les grans i gegants que ens estan deixant recentment... En aquest grup hi inclouria Skatalà (que va reaparèixer breument per a celebrar els 20 anys), els Potato (que estan en plena gira de comiat), encara que no siguin d'ska pròpiament hi han participat enormement bandes catalanes com Brams i Inadaptats, les quals també han tancat la parada fa poc... Doncs bé. Skaparapid es suma a la llista de bandes que pleguen.
Els motius... Necessitats personals. Així ho afima Carmen, amb qui vaig poder parlar després del concert entre felicitacions d'amics, amigues i seguidors que havien acudit a la Gruta per estar aprop del grup en aquesta particular ocasió. Circumstàncies personals, i necessitat d'encara nous reptes i de dedicar més temps als projectes paral·lels que tenen els diferents components del grup. Enrera deixen 14 anys d'història, una maqueta i 3 discs per al record i la lluita.
Del concert poc em queda per contar. Varen tocar prop de dues hores repassant temes de tots els seus discos. Els temes que es varen trobar a faltar foren Dona Rebel·lat i SHARP.
Però com els mateixos Skaparapid comentaren, no els podien fer tots. Així que tots els que hi van ser, eren, peró no hi eren tots els que han estat.
Jo, com feia anys que no feia, vaig estar la major part del concert al mogollón central... El típic on les tan incompreses empemtes de bon rollo no deixen de succeïr-se. Compartint una birra que m'esperava al costat dels monitors amb gent simpàtica i completament desconeguda, però d'un ambient molt bo.
La birra i la música i l'ambient.... Tot molt gran per a un adeu molt sonat. Els temes es succeïen i jo no estava especialment pendent de quins eren, em limitava a passar-ho bé. A disfrutar d'una experiència que pel que es veu, haurà estat única. Irrepetible.
La maqueta és l'únic dels treballs del grup que no conec... De totes formes sé que, com a mínim, en varen tocar dos temes: el Ska en el Vito i Donant la Kanya. Del seu primer disc "Que Empiece ya!" varen tocar, com a mínim (es que segur que me n'oblidaré algunes): Kolors, Abajo El Sur, Ekilibrio, Che Che Chechenia, Que empiece ya! (mític "Que trabaje el rey") i Itoiz.
Del seu segon disc, "El Cuento de nunca acabar", varen tocar: Temps Perdut (cada dia m'agrada més), Klonn olk, Plantita Ska (bona, bona!), Parábola de la TV y el Buen Espectador, Pesadilla Laboral, A 100 Km/Neurona (que va obrir el concert) i
Tuareg.
I del seu últim disc, "Ací Estem!", Konfesión (qué bona!), Obsesionat, Kompartiendo Escenario (que varen dedicar al públic), Dime, Dime, Argentosis, la gran gran i enorme El Ball de la Gent "Rara", ...Se realmente acreditas (en portugués; de fet els dos últims concerts de la banda seran aquesta setmana a Portugal), El Sueño Americano, Alejamos lo Cercano (molt bona la lletra d'aquesta).
I jo, a mode d'homenatge, he tret temps d'on no en tenia per dedicar aquest homenatge, inmortaliztant amb unes línees des de l'anonimat les impressions d'una nit agredolça.
Enhorabona Skaparapid per que heu fet, i molta sort en els vostres futurs projectes. Amunt L'Horta!
18 de juny 2007
Discípulos de Otilia
La polèmica es resisteix a desvincular-se de Discípulos de Otília.
Alhora que gaudeixen d'éxit assaborint la seva gira de 15 anys d'aniversari, que han fet coincidir amb la gira de presentació del seu últim disc "En Blanco y Negro" (un títol que representa un clar homenatge al moviment Two Tone) no s'acaben d'esvaïr les negres fumarades de polèmica que acompanyen al grup des que es va produïr la separació entre Discípulos de Otilia i Los de Otilia (ara coneguts com Sin Papeles).
Mentre la pàgina oficial del grup és
http://www.discipulosdeotilia.cat
ha aparegut una pàgina no oficial suposo a la adreça següent
http://www.discipulosdeotilia.com
Em va sorprendre molt. Jo som un amant de la música i no vull entrar en les trifulques personals que empenyen a aquestes situacions, i molt menys a qui té raó i qui no, cosa que és difícil donats els pocs detalls que hi ha arreu d'aquests temes. Ara bé, seria molt interessant, que, si algú en tingués informació, que me la fes arribar per poder veure les coses amb més claredat.
En qualsevol la música, que és el que finalment es valora en aquests casos, seguirà essent la meva única preocupació.
Si un dia trobo un forat, ja faré una crítica adequada a l'últim disc de Discípulos. Com a avanç de la crítica només comentaré que és una mica massa punk-rocker pel meu gust... De moment em quedo amb Tequila Me Kills.
De totes formes no totes les notícies son fosques. La bona notícia és que l'esmentat últim disc de la banda Discípulos de Otilia està essent distribuït al Regne Unit per la discogràfica Proper Records.
English:
The last album of the band Discípulos de Otilia from Barcelona is being distributed in the United Kingdom by the label PROPER records. For more information on Discípulos de Otilia, visit
http://www.discipulosdeotilia.cat
Alhora que gaudeixen d'éxit assaborint la seva gira de 15 anys d'aniversari, que han fet coincidir amb la gira de presentació del seu últim disc "En Blanco y Negro" (un títol que representa un clar homenatge al moviment Two Tone) no s'acaben d'esvaïr les negres fumarades de polèmica que acompanyen al grup des que es va produïr la separació entre Discípulos de Otilia i Los de Otilia (ara coneguts com Sin Papeles).
Mentre la pàgina oficial del grup és
http://www.discipulosdeotilia.cat
ha aparegut una pàgina no oficial suposo a la adreça següent
http://www.discipulosdeotilia.com
Em va sorprendre molt. Jo som un amant de la música i no vull entrar en les trifulques personals que empenyen a aquestes situacions, i molt menys a qui té raó i qui no, cosa que és difícil donats els pocs detalls que hi ha arreu d'aquests temes. Ara bé, seria molt interessant, que, si algú en tingués informació, que me la fes arribar per poder veure les coses amb més claredat.
En qualsevol la música, que és el que finalment es valora en aquests casos, seguirà essent la meva única preocupació.
Si un dia trobo un forat, ja faré una crítica adequada a l'últim disc de Discípulos. Com a avanç de la crítica només comentaré que és una mica massa punk-rocker pel meu gust... De moment em quedo amb Tequila Me Kills.
De totes formes no totes les notícies son fosques. La bona notícia és que l'esmentat últim disc de la banda Discípulos de Otilia està essent distribuït al Regne Unit per la discogràfica Proper Records.
English:
The last album of the band Discípulos de Otilia from Barcelona is being distributed in the United Kingdom by the label PROPER records. For more information on Discípulos de Otilia, visit
http://www.discipulosdeotilia.cat
24 de maig 2007
28 de febrer 2007
Crònica Concert Potato + Skarface a la Sala Apolo
Ara farà 10 dies vaig anar a un concertillo que no va estar pas malament...
Uns Skarface en hores baixes, però prou competents a l'hora de fer trontollar el terra de la mítica Sala Apolo (com t'enyoro, Apolo, no n'hi ha cap com tu aquí a Madrid... Suposo que t'hauré de venir a veure més sovint). I després uns Potato llegendaris, lluny de la seva millor hora, però oferint-nos qui sap si la última oportunitat de gaudir de grans himnes....
El concert va ser força puntual. Dj Xeriff, vocalista d'uns Dr.Calypso cada dia més difícils de veure en directe, va ser l'encarregat d'amenitzar la vetllada...
Skarface varen començar a escalfar l'ambient... Clar que pels més puristes de l'ska l'escena era decebedora (com diuen alguns, quina decepció, amb el que havien arribat a significar...). Però clar... Mantenir grans formacions estables és car i difícil... I suposo que en aquest cas el que més ha patit son els vents... La imatge d'un grup com Skarface amb un únic instrument de vent, un saxo, és certament trista... Però si el que cal fer és divertir-se, és un fet que es pot "perdonar".
Els francesos varen oferir un variat repertori de tota la seva trajectòria discogràfica (amb un disc per any entre el 1992 i el 2003) que ha viscut uns anys de sequera. Alguns dels temes, autoversionats, realment hi perdien molt... Però bé... A mi em va ser suficient: Kung Fu, Catalunya (un clar gest a l'audiència), la genial Politiquement Correct, Skarface, Jamaica Ska (va ser decebedora perquè en varen tocar la versió anglesa i a mi m'encanta la francesa que varen fer ells mateixos), I hate you so, It's time to go, Dr. Martens Boots, El Dorado, Leave Me Alone, Always Look on the Bright Side of Life (molt gran versió de la més gran encara cançó final de La vida de Brian dels Monty Python) i alguns temes més que no recordo...
Els Potato varen començar i varen acabar... No recordo massa bé l'ordre de les cançons... El que si sé és que vaig volar tan amunt que aquest divendres hi torno, a Madrid a la Gruta'77. (Havia de triar entre veure Betagarri i veure Potato i he preferit repetir els segons). Com que és la gira de comiat, s'ha d'aprofitar.
Tornem ara peró a BCN. A la Sala Apolo, amb els Potato a punt de començar el concert... I per obrir boca varen fer un Buen Tiro. Una gran versió del "Guns Fever" de la Baba Brooks Band (aka Skatalites) que forma part del repertori de la banda desde molt temps ençà... I després d'aquesta intro, varen començar a succeïr-se els temes mítics de la banda... Al llarg del concert varen fer 3 poupurris per poder tocar més temes en el reduït temps de què disposaven...
Entre versions dels Skatalites, els grans temes de Potato: la gente dura, Rula, rula, rula rula... Jamaica Ska... (Sí, un altre cop Jamaika Ska, però aquest cop ens varen oferir la versió espanyola que ells mateixos varen popularitzar). Varen dir al públic "Sube, sube". I el públic va respondre al 100%. I tant que va pujar... I el goig de veure una Apolo amb gent de 3 generacions diferents.... Com a mínim... Jo estava nerviós... Però amb l'ska i el reggae tranquil de Potato és fàcil mantenir la tranquilitat (encara que et tractin com un subnormal): Kuiti! (Alguns en coneixereu més la versio que Betagarri va fer-ne al disc 80/00). Un altre tema mític que va sonar va ser Txop-Txuey... Molt gran...
Amb la Klase Obrera em vaig auto-abduïr. (Se entera o no se entera?) El Aguila encara domina en el món sencer. (Això si n'hi ha). I encara predomina l'Elástica Consciència. Del seu disc més recent van tocar Robotic i la instrumental Blueska (em fa fallar El Rey del Lio) (bé de fet em varen fallar molts components mítics de la banda que podrien haver jugat a participar a aquesta última gira, o colaboradores històriques com Begoña Bang Matú).
I el regitzell de himnes no es va aturar en la hora i mitja de reggae i ska tradicional que ens varen regalar (en certa manera) els Potato... Miguelín el Cashero (Sammy Dead'Oh). Monkey Man. Pegamento. Derroche. És que només pensar-hi se m'estan posant els pèls de punta... El Reggae Popular Riojano (Ke beban, ke beban, que hay más en la bodega).
En poques paraules... Divendres repeteixo.
I dissabte intentaré explicar-ne més coses... Si l'ska i la cervesa no m'ennuvolen la memòria...
Uns Skarface en hores baixes, però prou competents a l'hora de fer trontollar el terra de la mítica Sala Apolo (com t'enyoro, Apolo, no n'hi ha cap com tu aquí a Madrid... Suposo que t'hauré de venir a veure més sovint). I després uns Potato llegendaris, lluny de la seva millor hora, però oferint-nos qui sap si la última oportunitat de gaudir de grans himnes....
El concert va ser força puntual. Dj Xeriff, vocalista d'uns Dr.Calypso cada dia més difícils de veure en directe, va ser l'encarregat d'amenitzar la vetllada...
Skarface varen començar a escalfar l'ambient... Clar que pels més puristes de l'ska l'escena era decebedora (com diuen alguns, quina decepció, amb el que havien arribat a significar...). Però clar... Mantenir grans formacions estables és car i difícil... I suposo que en aquest cas el que més ha patit son els vents... La imatge d'un grup com Skarface amb un únic instrument de vent, un saxo, és certament trista... Però si el que cal fer és divertir-se, és un fet que es pot "perdonar".
Els francesos varen oferir un variat repertori de tota la seva trajectòria discogràfica (amb un disc per any entre el 1992 i el 2003) que ha viscut uns anys de sequera. Alguns dels temes, autoversionats, realment hi perdien molt... Però bé... A mi em va ser suficient: Kung Fu, Catalunya (un clar gest a l'audiència), la genial Politiquement Correct, Skarface, Jamaica Ska (va ser decebedora perquè en varen tocar la versió anglesa i a mi m'encanta la francesa que varen fer ells mateixos), I hate you so, It's time to go, Dr. Martens Boots, El Dorado, Leave Me Alone, Always Look on the Bright Side of Life (molt gran versió de la més gran encara cançó final de La vida de Brian dels Monty Python) i alguns temes més que no recordo...
Els Potato varen començar i varen acabar... No recordo massa bé l'ordre de les cançons... El que si sé és que vaig volar tan amunt que aquest divendres hi torno, a Madrid a la Gruta'77. (Havia de triar entre veure Betagarri i veure Potato i he preferit repetir els segons). Com que és la gira de comiat, s'ha d'aprofitar.
Tornem ara peró a BCN. A la Sala Apolo, amb els Potato a punt de començar el concert... I per obrir boca varen fer un Buen Tiro. Una gran versió del "Guns Fever" de la Baba Brooks Band (aka Skatalites) que forma part del repertori de la banda desde molt temps ençà... I després d'aquesta intro, varen començar a succeïr-se els temes mítics de la banda... Al llarg del concert varen fer 3 poupurris per poder tocar més temes en el reduït temps de què disposaven...
Entre versions dels Skatalites, els grans temes de Potato: la gente dura, Rula, rula, rula rula... Jamaica Ska... (Sí, un altre cop Jamaika Ska, però aquest cop ens varen oferir la versió espanyola que ells mateixos varen popularitzar). Varen dir al públic "Sube, sube". I el públic va respondre al 100%. I tant que va pujar... I el goig de veure una Apolo amb gent de 3 generacions diferents.... Com a mínim... Jo estava nerviós... Però amb l'ska i el reggae tranquil de Potato és fàcil mantenir la tranquilitat (encara que et tractin com un subnormal): Kuiti! (Alguns en coneixereu més la versio que Betagarri va fer-ne al disc 80/00). Un altre tema mític que va sonar va ser Txop-Txuey... Molt gran...
Amb la Klase Obrera em vaig auto-abduïr. (Se entera o no se entera?) El Aguila encara domina en el món sencer. (Això si n'hi ha). I encara predomina l'Elástica Consciència. Del seu disc més recent van tocar Robotic i la instrumental Blueska (em fa fallar El Rey del Lio) (bé de fet em varen fallar molts components mítics de la banda que podrien haver jugat a participar a aquesta última gira, o colaboradores històriques com Begoña Bang Matú).
I el regitzell de himnes no es va aturar en la hora i mitja de reggae i ska tradicional que ens varen regalar (en certa manera) els Potato... Miguelín el Cashero (Sammy Dead'Oh). Monkey Man. Pegamento. Derroche. És que només pensar-hi se m'estan posant els pèls de punta... El Reggae Popular Riojano (Ke beban, ke beban, que hay más en la bodega).
En poques paraules... Divendres repeteixo.
I dissabte intentaré explicar-ne més coses... Si l'ska i la cervesa no m'ennuvolen la memòria...
16 de febrer 2007
Roland Burrell, un vocalista menystingut
Roland Burrell és un vocalista que no ha rebut molta atenció durant la seva carrera, però suposo que si ha aconseguit un disc de “Greatest Hits” alguna cosa bé deu haver fet.... No? De fet, escoltant als temes que composen el disc “The Best Of Roland Burrell” (Prestige, 1994) es pot comprovar que sí, que ha fet algunes coses ben fetes. Amb una veu aguda i encantadora, que recorda en alguns moments la d'Horace Andy, Burrell conjunta belles melodies, aconseguint, fins i tot, que els temes compromesos sembli de somni. La fabulosa "Black Race" és un bon exemple de tema militant que et transposa i et transporta amb gran delicadesa. De totes formes, és possible que la veu i l'estil de Burrell sigui totalment eficient a les seves cançons com "Suzette", "Strongest Love", i "Stormy Night", amb la seva tornada plena d'emoció, "Have you ever been outside when the rain is falling?" (Has estat mai a fora mentre la pluja queia?).
"Johnny Dollar" (1982) probablement és la seva cançó més coneguda, ja que va ser inclosa a l'album "Crucial Reggae" d'Sly & Robbie. De totes formes la cançó està acreditada a The Rolands. La veritat és que hi ha molt poca informació disponible sobre la història d'aquest grup, si és que realment va existir: hi havia més d'un Roland? Com va anar la seva carrera...? A Internet m'ha resultat impossible trobar més informació sobre aquest artista i/o sobre el grup The Rolands. Si disposeu d'informació que pugui contribuir constructivament a aquest apunt, prego que la inclogueu com un comentari o que me l'envieu per a completar aquest apunt. Gràcies. La veritat és que estaria bé disposar de més informació d'aquest artista menystingut.
Jo vaig descubrir-ne l'existència amb el disc recopilatori “100 Reggae Greats” (House Of Reggae 1996). Les cançons de Burrell que s'inclouen a aquest recopilatori de diversos artistes (i que més endavant comentem) estan extretes del disc de grans èxits abans esmentat, “The Best of Roland Burrell” (Prestige, 1994), que és una reedició en CD d'un disc aparegut per primer cop als anys 80.
De totes formes també es poden trobar aportacions seves al disc “Jamaica Affair Vol.2” (la cançó “See the Hypocrite”) (John Dread Prod, 1987) i al disc “Jamaican Gold” (la cançó “Watch And Peep”), produït per Ansel Collins amb Sly & Robbie el 1979 i reeditat en CD recentment per Moll Selekta (2002)
Discografia
Alguns temes:
"Johnny Dollar" (1982) probablement és la seva cançó més coneguda, ja que va ser inclosa a l'album "Crucial Reggae" d'Sly & Robbie. De totes formes la cançó està acreditada a The Rolands. La veritat és que hi ha molt poca informació disponible sobre la història d'aquest grup, si és que realment va existir: hi havia més d'un Roland? Com va anar la seva carrera...? A Internet m'ha resultat impossible trobar més informació sobre aquest artista i/o sobre el grup The Rolands. Si disposeu d'informació que pugui contribuir constructivament a aquest apunt, prego que la inclogueu com un comentari o que me l'envieu per a completar aquest apunt. Gràcies. La veritat és que estaria bé disposar de més informació d'aquest artista menystingut.
Jo vaig descubrir-ne l'existència amb el disc recopilatori “100 Reggae Greats” (House Of Reggae 1996). Les cançons de Burrell que s'inclouen a aquest recopilatori de diversos artistes (i que més endavant comentem) estan extretes del disc de grans èxits abans esmentat, “The Best of Roland Burrell” (Prestige, 1994), que és una reedició en CD d'un disc aparegut per primer cop als anys 80.
De totes formes també es poden trobar aportacions seves al disc “Jamaica Affair Vol.2” (la cançó “See the Hypocrite”) (John Dread Prod, 1987) i al disc “Jamaican Gold” (la cançó “Watch And Peep”), produït per Ansel Collins amb Sly & Robbie el 1979 i reeditat en CD recentment per Moll Selekta (2002)
Discografia
“The Best of Roland Burrell” (Prestige, 1994)
- “Crucial Reggae Driven by Sly & Robbie” (cançó “Johnny Dollar” acreditada a The Rolands) (Mango, 1982)
- “Jamaica Affair Vol. 2” (“See the Hypocrite”) (John Dread Prod, 1987)
- “Jamaican Gold” (“Watch And Peep”) (Ansel Collins with Sly & Robbie) (Moll Selekta, 2002) (Original Record Date 1979)
Alguns temes:
- Suzette: reggae molt melódic i calmat. “My little girl Suzette that I need so much...”. La base, molt rítmica (i poc melódica) conté a més de les percusions diverses i el ritme de guitarra, uns vents (segurament artificials) que donen cos a la cançó... És un bon tema que tampoc no tomba d'esquena.
- Black Race: Black Race en canvi comença amb una intro de guitarra molt interessant... També Reggae molt dels vuitanta i de temàtica Rastafari (“Africa is for the black people of the world”). Tema de gran lirisme, potser té la passió que li falta a Suzette per ser un molt bon tema.
14 de febrer 2007
Breu crònica de Roy Ellis "Mr. Symarip" w/ The Peeping Toms
Ja fa dos mesos vaig anar a veure el concert de Roy Ellis "Mr. Symarip" a la Gruta 77, Madrid. No n'he parlat abans perquè a la feina he anat realment de cul i m'ha estat impossible... Però ara començo a retrobar moments per a escriure cosetes a aquest blog. Espero que em disculpeu.
El cantant estava acompanyat per The Peeping Toms.
El concert va estar prou bé. El cantant va presentar gairebé totes les cançons del seu últim disc (a la discogràfica estatal Liquidator i on també està acompanyat per The Peeping Toms).
Val a dir que la majoria de les cançons son normaletes, excepte una o dues de realment molt bones i una o dues de regulars. (No he escoltat el disc, però segurament me'l compraré només per la cançó que dóna nom al disc, "Skinheads Dem A Come"). A part del disc va interpretar
cançons seves mítiques, entre les quals la seva imprescindible "Skinhead Moonstomp". O Skinhead Girl, tot un clàssic mil cops versionat (entre d'altres per Bad Manners i The Specials). Què gran, si senyor!
De The Peeping Toms poc en puc dir... Un dels grups nascuts arran de la dissolució de la gran banda Malarians (torneu, siusplau!!!!!!)... Des del meu escàs coneixement de la tècnica instrumental, a mi em semblen molt bons músics... Sense cap dubte dels millors de la capital de l'estat. Indiscutiblement uns acomapanyants de luxe per al senyor "Mr. Symarip".
En poques paraules, va ser un concert al qual m'ho vaig passar molt bé. La única llastima es que la Gruta 77 deixa molt que desitjar (sobretot en comparació amb la genial Sala Apolo). Pel que he llegit el concert a la KGB va estar ple d'impresentables... Almenys a Madrid la gent es va comportar, tant que fins i tot va convidar a 4 Skinhead Girls a pujar a l'escenari mentres els dedicava la cançó. El que és realment lamentable és que uns impresentables no deixin als músics fer la seva feina i facin malbé la festa als que realment gaudim de l'ska (en referència al succeït a la KGB).
Un altre dia parlaré de Symarip... I un altre de Malarians... I un altre...
11 de febrer 2007
POTATO + SKARFACE
Aquest divendres 16 de Febrer, una gran nit... Trista nit.Concert inicial de la gira de Comiat de Potato, acompanyants en aquesta ocasió pels francesos Skarface.
Un concert ENORME.
Producciones Vikingas, agència de management dels dos grups així com de Begoña Bang Matú (entre altres) són els promotors del concert, enmarcat en la Skarnaval Reggae Party.
Així, Divendres, 16 de Febrero obrirà les portes aquest Skarnaval, en una nit repleta de ritmes jamaicans, a la qual la llegendaria banda Potato arrenca la seva gira de comiat. Com ja hem esmentat estaran acompanyats per la banda francesa Skarface i l'ambientació musical correrà de la mà de Dj Xeriff. El citat minifestival tindrà lloc a la genial Sala Apolo de Barcelona.
Hora: 20:00h Obertura de portes
20:30h Inici del concert
Més info dels grups
POTATO
Potato, la banda de Ska Reggae més veterana de la península acaba d'anunciar la seva gira de comiat per aquest any 2007. La formació, nascuda a Vitoria l'any 1984 dins del que va ser anomenat Euskadi Tropial, posará fi a la seva existència després de 23 anys d'activitat durant els quals han editat 9 discs, han realitzat centenars de concerts per tot l'estat i ha acollit en aquest període aprop de 50 músics.
Per a aquesta última gira, que s'iniciará amb aquest concert, s'incorpora al grup Aianai, el fundador de la banda i autor de temes com Miguelín el Cashero, El Águila, La clase obrera, Txop Zuei, Kuiti o Rula.
Precisament aquests i altres grans éxits de Potato com El Sultán, Sube, Plántala, Reggae Popular Riojano, Punki Reggae Party, Elástica Conciencia, Puro Derroche, Pegamento, Kiki, Babilonia, Jhonny Brusko, Monkey Man o Jamaica Ska seran la base del repertori d'aquesta última gira en la qual la banda vol agraïr als seus milers de seguidors la fidelitat i l'afecte que durant tot aquest temps els han demostrat.
Així doncs estam al davant de la darrera oportunitat de gaudir de la música ballable, cadencionsa i rítmica, del peculiar reggae i ska que practica Potato, sense estridencies però amb un clar missatge de diversió y compromís apte per a tots els públics. I amb la seva indubtable gran qualitat instrumental.
SKARFACE
Amb una dotzena de discos a l'esquena, casi un per any, Skarface és una de les bandes més importants de l'ska francés independent desde que sorgiren l'any 1991 . Ritmes jamaicans, barreja d'ska, reggae i punk donant forma a uns himnes skatalítics que faran la delícia dels assistents a aquest festival, convidant-los a ballar sense remisió al compàs del frenètic ritme desplegat per les guitarres, el saxo, el baix, el trombó i la bateria.
DJ XERIFF
L'ambientació musical correrà a càrreg de Dj Xeriff (Dr.Calypso), un clàssic al recorregut de sales de la ciutat, les seves sessions abarquen tot el ventall de sons negres: ska, reggae, soul, funk, rocksteady...
Lloc: Sala Apolo. C/Nou de la Rambla 113. Barcelona.
Metro: Paral.lel, Autobuses: 20, 36, 57, 64, 121, 157, N0 y N6
Entrada: 15 € anticipada (Revolver, Etnomusic, Kebra, Daily, Hot Shots y Atrapalo.com)
18 € en taquilla
29 de gener 2007
Haizea Salgai, Skunk
HAIZEA SALGAI
Ene elektrizitatearen zorra ordaindu dut
ta etxeko hilabeteko saria ere.
Asteko erosketak egin ditut,
jan behar da nahi ta nahiez.
Salgai ta erosgai dago dena,
bizirik iraunteko beti ordaindu behar da.
Nere apartamendua aseguratu dut,
Ez dago ezer dohainik iada, ez dago ezer
Ta zerga guztiak fruntxatu ditut.
Hies egin ahal izateko belar pixka bat lortu dut
Salgai ta erosgai dago dena,
bizirik iraunteko beti ordaindu behar da.
Multinazionalek lurraren emariakbildu dituzte
Ta ekoizten dugunarekin batera birsaltzen digute
Salgai ta erosgai dago dena,
bizirik iraunteko beti ordaindu behar da.
Ez dago ezer dohainik iada, ez dago ezer
Zer demontre sortuko dute bihar haizea sal dezaguten?
Ez, ez dago ezer dohainik iada.
ES VEN EL VENT
He pagat el deute de l'electricitat
i també la mensualitat de la casa.
He fet les compres de la setmana,
cal menjar vulguis o no.
Tot es compra i es ven,
per mantenir-se viu sempre s'ha de pagar.
He assegurat el meu apartament
i he pagat amb desgana tots els impostos.
Per poder-me'n escapar, he aconseguit un poc d'herba.
Tot es compra i es ven, per mantenir-se viu sempre s'ha de pagar.
Ja no hi ha res gratis, no hi ha res.
Les multinacionals han acaparat els fruits de la terra
i ens els revenen juntament amb el que produïm
Tot es compra i es ven
per mantenir-se viu sempse s'ha de pagar.
Ja no hi ha res gratis, no hi ha res.
Què dimonis crearan demà
per vendre'ns el vent?
No, no hi ha res gratis ja.
Ene elektrizitatearen zorra ordaindu dut
ta etxeko hilabeteko saria ere.
Asteko erosketak egin ditut,
jan behar da nahi ta nahiez.
Salgai ta erosgai dago dena,
bizirik iraunteko beti ordaindu behar da.
Nere apartamendua aseguratu dut,
Ez dago ezer dohainik iada, ez dago ezer
Ta zerga guztiak fruntxatu ditut.
Hies egin ahal izateko belar pixka bat lortu dut
Salgai ta erosgai dago dena,
bizirik iraunteko beti ordaindu behar da.
Multinazionalek lurraren emariakbildu dituzte
Ta ekoizten dugunarekin batera birsaltzen digute
Salgai ta erosgai dago dena,
bizirik iraunteko beti ordaindu behar da.
Ez dago ezer dohainik iada, ez dago ezer
Zer demontre sortuko dute bihar haizea sal dezaguten?
Ez, ez dago ezer dohainik iada.
Skunk - Giltzak / Les Clefs
Traducció:ES VEN EL VENT
He pagat el deute de l'electricitat
i també la mensualitat de la casa.
He fet les compres de la setmana,
cal menjar vulguis o no.
Tot es compra i es ven,
per mantenir-se viu sempre s'ha de pagar.
He assegurat el meu apartament
i he pagat amb desgana tots els impostos.
Per poder-me'n escapar, he aconseguit un poc d'herba.
Tot es compra i es ven, per mantenir-se viu sempre s'ha de pagar.
Ja no hi ha res gratis, no hi ha res.
Les multinacionals han acaparat els fruits de la terra
i ens els revenen juntament amb el que produïm
Tot es compra i es ven
per mantenir-se viu sempse s'ha de pagar.
Ja no hi ha res gratis, no hi ha res.
Què dimonis crearan demà
per vendre'ns el vent?
No, no hi ha res gratis ja.
28 de gener 2007
AK Eguna, Skunk
AK EGUNA
Gaur dena akabo da, ak day da,
nere lagunentzako jai egun.
Ospatzen ari garena hemen dugu idatzita,
hementxe, gure baitan,
bere emaztearen bergiradan ere.
Ez ditzazun ikutu, nere lagunak dira.
Begira itzazu ondo, begiratu berriro,
ikusten duzuna duintasuna da.
Lehenengo pertsonan bizitzeaz harroak.
Haiek ez dira izkutatzen zu bezala.
Ez ditzazun ikutu, nere lagunak dira
Matxinada, gorroto, amodio, askatasuna
AK day da,
ez ditzazun ikutu, utz ditzazun joatea,
ni bezalakoak dira.
Traducció:
DIA AK
Avui tot ha acabat, avui és el dia AK,
dia de festa per als nostres amics
Hem escrit aquí el que celebrem,
aquí al nostre interior,
a la mirada de la seva dona també,
no els toquis, son els meus amics.
Mira'ls bé, mira'ls un altre cop,
el que veus és dignitat.
Orgullosos de viure en primera persona,
No els toquis, son els meus amics,
revolta, odi, amor, llibertat
És el dia AK, no els toquis,
déixa'ls anar, son com jo.
Gaur dena akabo da, ak day da,
nere lagunentzako jai egun.
Ospatzen ari garena hemen dugu idatzita,
hementxe, gure baitan,
bere emaztearen bergiradan ere.
Ez ditzazun ikutu, nere lagunak dira.
Begira itzazu ondo, begiratu berriro,
ikusten duzuna duintasuna da.
Lehenengo pertsonan bizitzeaz harroak.
Haiek ez dira izkutatzen zu bezala.
Ez ditzazun ikutu, nere lagunak dira
Matxinada, gorroto, amodio, askatasuna
AK day da,
ez ditzazun ikutu, utz ditzazun joatea,
ni bezalakoak dira.
Skunk - Giltzak / Les Clefs
Traducció:
DIA AK
Avui tot ha acabat, avui és el dia AK,
dia de festa per als nostres amics
Hem escrit aquí el que celebrem,
aquí al nostre interior,
a la mirada de la seva dona també,
no els toquis, son els meus amics.
Mira'ls bé, mira'ls un altre cop,
el que veus és dignitat.
Orgullosos de viure en primera persona,
No els toquis, son els meus amics,
revolta, odi, amor, llibertat
És el dia AK, no els toquis,
déixa'ls anar, son com jo.
27 de gener 2007
Kein Mensch Ist Ilegal, Skunk
KEIN MENSCH IST ILEGAL
Galduta nago, paperik gabe, gizaki ilegal bihurtu naiz,
Behin ta berriro botatzen naute herri batetik bestera.
Eta ikusten jan behar dela, edozein lana onhartzen dut.
Agian hil beharko naiz nagusia aberatsago izan dadin.
Mundu libre madarikatu honetan neretzako lekurik ez dago,
Traven jaunak aipatu zuen ontzi batean, beharbada ito beharko naiz.
Gizartearentzat ez naiz ezer bainan hustiratzen nau.
Traducció:
Estic perdut, sense papers, m'he convertit en un humà il·legal,
Em fan fora d'un país a un altre, una vegada i una altra,
I com hem de menjar, accepto qualsevol feina,
Tal vegada hagi de morir-me per a que el patró es faci ric
En aquest maleït món lliure no hi ha lloc per a mi,
Potser m'ofegui en un vaixell com el que va citar el senyor Traven.
No soc res per a la societat, però m'explota.
Galduta nago, paperik gabe, gizaki ilegal bihurtu naiz,
Behin ta berriro botatzen naute herri batetik bestera.
Eta ikusten jan behar dela, edozein lana onhartzen dut.
Agian hil beharko naiz nagusia aberatsago izan dadin.
Mundu libre madarikatu honetan neretzako lekurik ez dago,
Traven jaunak aipatu zuen ontzi batean, beharbada ito beharko naiz.
Gizartearentzat ez naiz ezer bainan hustiratzen nau.
Traducció:
Estic perdut, sense papers, m'he convertit en un humà il·legal,
Em fan fora d'un país a un altre, una vegada i una altra,
I com hem de menjar, accepto qualsevol feina,
Tal vegada hagi de morir-me per a que el patró es faci ric
En aquest maleït món lliure no hi ha lloc per a mi,
Potser m'ofegui en un vaixell com el que va citar el senyor Traven.
No soc res per a la societat, però m'explota.
Skunk - Giltzak / Les Clefs
19 de gener 2007
P'Adelante, Skunk
P'ADELANTE
Voy abriendo a cabezazos las puertas de la vida
Y tras cada puerta descubro un nuevo espacio
Y en cada nuevo espacio me voy recuperando Asimilando los arañazos
Cuando estoy recuperado me fijo en nuevas puertas
Me lanzo contra estas pa no sentirme atascado
Voy abriendo a codazos las puertas que resisten
Y aunque a veces duele por lo menos avanzo
Voy abriendo a rodillazos las puertas de la vida
Y tras cada puerta descubro un nuevo espacio
Y en cada nuevo espacio descubro nuevas puertas
Y se que hay muchas de estas que se abren con la mano
Voy abriendo a cabezazos las puertas de la vida
Y tras cada puerta sigo siempre avanzando
A cabezazos, a codazos, rodillazos, punetazos
Aunque a veces duele procura seguir andando
Si no se abre una puerta habra otra que no se cierre
Sigue para adelante intenta ir por donde quieres
Tras cada puerta una sorpresa o talvez algune herida
Busca un nuevo espacio para seguir con tu vida
Voy abriendo a cabezazos, Voy abriendo a rodillazos
Voy abriendo de mil maneras las dichosas puertas
Me lanzo contra estas pa seguir avanzando
Con cada nueva herida aprendo de la vida
Y sigo abriendo puertas, un poco mas alerta
Voy abriendo a cabezazos las puertas de la vida
Y tras cada puerta descubro un nuevo espacio
Y en cada nuevo espacio me voy recuperando Asimilando los arañazos
Cuando estoy recuperado me fijo en nuevas puertas
Me lanzo contra estas pa no sentirme atascado
Voy abriendo a codazos las puertas que resisten
Y aunque a veces duele por lo menos avanzo
Voy abriendo a rodillazos las puertas de la vida
Y tras cada puerta descubro un nuevo espacio
Y en cada nuevo espacio descubro nuevas puertas
Y se que hay muchas de estas que se abren con la mano
Voy abriendo a cabezazos las puertas de la vida
Y tras cada puerta sigo siempre avanzando
A cabezazos, a codazos, rodillazos, punetazos
Aunque a veces duele procura seguir andando
Si no se abre una puerta habra otra que no se cierre
Sigue para adelante intenta ir por donde quieres
Tras cada puerta una sorpresa o talvez algune herida
Busca un nuevo espacio para seguir con tu vida
Voy abriendo a cabezazos, Voy abriendo a rodillazos
Voy abriendo de mil maneras las dichosas puertas
Me lanzo contra estas pa seguir avanzando
Con cada nueva herida aprendo de la vida
Y sigo abriendo puertas, un poco mas alerta
Skunk - P'Adelante
18 de gener 2007
Giltzak / Les Clés, Skunk
GILTZAK / LES CLES
Nork dauzka furgonetaren gilzak?
Qui est-ce qui a les clés du camion?
Wer hat den schlussel den bandbus?
Qui hay la calu du camiou?
Nun dira kamionetaren gakoak?
Onde estão as chaves da carrinha?
Chi ha le chiavi del camion?
Qui té les claus del camió?
Putain, merde, qui c’est qui a les clefs?
Gant piv emañ alc’hwez ar sammgarr?
Quien tiene las jodidas llaves de la puta furgo?
Who’s got the fucking keys of the mother fucking van?
Nork dauzka furgonetaren gilzak?
Qui est-ce qui a les clés du camion?
Wer hat den schlussel den bandbus?
Qui hay la calu du camiou?
Nun dira kamionetaren gakoak?
Onde estão as chaves da carrinha?
Chi ha le chiavi del camion?
Qui té les claus del camió?
Putain, merde, qui c’est qui a les clefs?
Gant piv emañ alc’hwez ar sammgarr?
Quien tiene las jodidas llaves de la puta furgo?
Who’s got the fucking keys of the mother fucking van?
Skunk - Giltzak / Les Clefs
17 de gener 2007
Egunero, Skunk
EGUNERO
Egunero, Jarraitu behar
Bizitzaren hildoa, Aukeratu behar
Zure bidea zein den, Jakiten edo ez
Batzutan aurrera, Eta maiz atzera zoritxarrez
Gehiegi pentsatzen askotan, Gutxiegi besteetan
Soilik bakarrik ikasten, Dira gauza batzuk
Bidai hau egiteko, Txartel bat baino
Gehiago ez duzu izango
Inprobisatu behar degu, Nahi duguna ezin izan
Ta izaten ahal garena izan nahi gabe
(solo)
bizitzaren erdia pentsatzen nolakoa izango den
hurrengo erdia ta ez da pentsatzen genuen bezala
azken finean, hirea da hire patua
berea dauka bakoitzak jakina
suerte on ta segi aurrera
DIARIAMENT
Diariament, cal seguir
triar el curs de la vida, sabent o no quin és el teu camí
a vegades endavant, i sovint enrera, desgraciadament
a vegades pensant massa, massa poc altres cops
algunes coses només les aprenem sols
per fer aquest viatge, només tendràs un tiquet
ens veiem obligats a improvitzar, sense poder ser el que volem
i sense voler ser el que podem
la meitat de la vida pensant com serà la següent meitat
i aquesta no és com pensàvem
al cap i a la fi, el teu destí és teu
cadascú té el seu
bona sort i segueix endavant.
Egunero, Jarraitu behar
Bizitzaren hildoa, Aukeratu behar
Zure bidea zein den, Jakiten edo ez
Batzutan aurrera, Eta maiz atzera zoritxarrez
Gehiegi pentsatzen askotan, Gutxiegi besteetan
Soilik bakarrik ikasten, Dira gauza batzuk
Bidai hau egiteko, Txartel bat baino
Gehiago ez duzu izango
Inprobisatu behar degu, Nahi duguna ezin izan
Ta izaten ahal garena izan nahi gabe
(solo)
bizitzaren erdia pentsatzen nolakoa izango den
hurrengo erdia ta ez da pentsatzen genuen bezala
azken finean, hirea da hire patua
berea dauka bakoitzak jakina
suerte on ta segi aurrera
Skunk - Giltzak / Les Clefs
Traducció:DIARIAMENT
Diariament, cal seguir
triar el curs de la vida, sabent o no quin és el teu camí
a vegades endavant, i sovint enrera, desgraciadament
a vegades pensant massa, massa poc altres cops
algunes coses només les aprenem sols
per fer aquest viatge, només tendràs un tiquet
ens veiem obligats a improvitzar, sense poder ser el que volem
i sense voler ser el que podem
la meitat de la vida pensant com serà la següent meitat
i aquesta no és com pensàvem
al cap i a la fi, el teu destí és teu
cadascú té el seu
bona sort i segueix endavant.
15 de gener 2007
L'Été, Skunk
L'ETÉ
La lune et le soleil, les étoiles et puis nous
Toi c’est mon lapin bleu, moi c’est ton roudoudou.
Il fait beau comme un dingue, beau à fond de ballon
On s’aime comme des malades, du sol jusqu’au plafond.
La nouvelle est tombée au bulletin météo
A partir de maintenant pour toujours il fait beau.
La lune et le soleil, les étoiles et puis nous
Toi c’est mon lapin bleu, moi c’est ton roudoudou.
Tous tes yeux dans les miens, sur un éléphant blanc
Je te veux à jamais et à tout bout de champ.
Je te veux toute entière, tu seras ma moitié
Nous danserons des slows tout en haut des rochers.
Ca va être badou, la météo l’a dit, Youpi ! (Youpi)
C’est l’été pour la vie, Youpi X 8
C’est l’été pour la vie, la météo l’a dit.
Toi et moi c’est champion, nous deux c’est formidable.
Nous irons vivre nus seuls sur un tas de sable.
Nous mangerons des fruits et des noix de coco.
Nous nous regarderons tout en buvant de l’eau.
Tu es sensationnelle, et je suis épatant.
Je serai le papa, tu seras la maman
Mon gnougnou à moi, mon kiki, ma belette, mon bonbon
Mon chaton, mon petit écureuil
La Terre peut s’arrêter nous nous en battons l’œil.
Comme deux poissons dans l’eau, nous nous tiendrons la main
Nous baignerons dans l’huile jusqu’à la Saint Glinglin
L’amour c’est pour toujours, la météo l’a dit, Youpi !
C’est l’été pour la vie, Youpi X 8, jusqu’au bout de la vie.
Traducció:
L'ESTIU
La lluna i el sol, les estrelles i nosaltres
tú ets el meu conillet blau, jo soc el teu manyoquet.
Fa super bon temps, fins a la bogeria,
ens estimem com malalts des del terra fins al sostre
La notícia ha arribat amb la informació meteorológica
a partir d'avui farà bo per sempre
La lluna i el sol, les estrelles i nosaltres,
tu ets el meu conillet blau, jo soc el teu manyoquet,
tots els teus ulls als meus, sobre un elefant blanc,
t'estimo fins sempre i amb abundància.
T'estimo tota sencera, seràs la meva meitat,
ballarem balades a dalt de les penyes.
Serà guay, ho ha dit l'infome del temps, yupi!
És estiu per a tota la vida.
Tu i jo som uns campions, no nostre és formidable
anirem a viure sols sobre un gra d'arena,
menjarem fruites i cocos,
ens mirarem mentre bebem aigua,
tu ets sensacional, i jo soc alucinant,
jo seré el pare, i tu la mare.
El meu amoret, trosset del meu cor, la meva fura, el meu bombó,
la meva moixeta, el meu petit esquirolet,,
la terra es pot aturar, no ens importa gens,
com peixos a l'aigua anirem de la mà
serem feliços i menjarem perdius.
L'amor és per sempre ho han dit a l'informe del temps
és estiu per a tota la vida, fins al final de la vida.
La lune et le soleil, les étoiles et puis nous
Toi c’est mon lapin bleu, moi c’est ton roudoudou.
Il fait beau comme un dingue, beau à fond de ballon
On s’aime comme des malades, du sol jusqu’au plafond.
La nouvelle est tombée au bulletin météo
A partir de maintenant pour toujours il fait beau.
La lune et le soleil, les étoiles et puis nous
Toi c’est mon lapin bleu, moi c’est ton roudoudou.
Tous tes yeux dans les miens, sur un éléphant blanc
Je te veux à jamais et à tout bout de champ.
Je te veux toute entière, tu seras ma moitié
Nous danserons des slows tout en haut des rochers.
Ca va être badou, la météo l’a dit, Youpi ! (Youpi)
C’est l’été pour la vie, Youpi X 8
C’est l’été pour la vie, la météo l’a dit.
Toi et moi c’est champion, nous deux c’est formidable.
Nous irons vivre nus seuls sur un tas de sable.
Nous mangerons des fruits et des noix de coco.
Nous nous regarderons tout en buvant de l’eau.
Tu es sensationnelle, et je suis épatant.
Je serai le papa, tu seras la maman
Mon gnougnou à moi, mon kiki, ma belette, mon bonbon
Mon chaton, mon petit écureuil
La Terre peut s’arrêter nous nous en battons l’œil.
Comme deux poissons dans l’eau, nous nous tiendrons la main
Nous baignerons dans l’huile jusqu’à la Saint Glinglin
L’amour c’est pour toujours, la météo l’a dit, Youpi !
C’est l’été pour la vie, Youpi X 8, jusqu’au bout de la vie.
Skunk - Giltzak / Les Clefs
Traducció:
L'ESTIU
La lluna i el sol, les estrelles i nosaltres
tú ets el meu conillet blau, jo soc el teu manyoquet.
Fa super bon temps, fins a la bogeria,
ens estimem com malalts des del terra fins al sostre
La notícia ha arribat amb la informació meteorológica
a partir d'avui farà bo per sempre
La lluna i el sol, les estrelles i nosaltres,
tu ets el meu conillet blau, jo soc el teu manyoquet,
tots els teus ulls als meus, sobre un elefant blanc,
t'estimo fins sempre i amb abundància.
T'estimo tota sencera, seràs la meva meitat,
ballarem balades a dalt de les penyes.
Serà guay, ho ha dit l'infome del temps, yupi!
És estiu per a tota la vida.
Tu i jo som uns campions, no nostre és formidable
anirem a viure sols sobre un gra d'arena,
menjarem fruites i cocos,
ens mirarem mentre bebem aigua,
tu ets sensacional, i jo soc alucinant,
jo seré el pare, i tu la mare.
El meu amoret, trosset del meu cor, la meva fura, el meu bombó,
la meva moixeta, el meu petit esquirolet,,
la terra es pot aturar, no ens importa gens,
com peixos a l'aigua anirem de la mà
serem feliços i menjarem perdius.
L'amor és per sempre ho han dit a l'informe del temps
és estiu per a tota la vida, fins al final de la vida.
14 de gener 2007
Tours 2007: Discípulos de Otilia / Costo Rico / Chocadelia Internacional
Bona música arreu d'Europa aquest 2007!Clickeu la imatge i es farà grossa.
Discípulos de Otilia Tour (Febrer-Març-Abril 2007)
Discípulos de Otilia, una de les bandes més en forma de l'escena skatalítica peninsular presenta disc i gira de presentació. Del disc ja en parlarem si trobo temps per dinamitzar una mica aquest blog. La Gira els portarà arreu de Catalunya durant el Febrer i fins a mitjans de Març. Després serà el torn de la gira europea per Suïssa i Alemània. I a l'Abril gira peninsular.
Costo Rico, al Gener i al Febrer de Gira a Alemanya.
Chocadelia Internacional, també de gira peninsular!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
