Desmond Dekker "The King Of Ska" (7) A la deriva 1971 -1979

Capítol 7: A la deriva 1971 - 1979

L'Agost de 1971, el gran productor Leslie Kong, mentor i amic de Desmond Dekker, tot just amb una trentena d'anys, morí inesperadament d'un atac de cor. A diferència de virtualment qualsevol altre artista a l'illa, Dekker havia dedicat tota la seva carrera a treballar sota l'ala de King i la seva mort el deixà abatut i completament desorientat. Llevat uns pocs temes enregistrats tot d'una, Cliff es veié igualment afectat, distret i sense rumb després de la trista desaparició.

Després d'un temps a la deriva, Dekker trobà el seu camí, i durant els següents anys, publicà una nova ràfaga de bons singles. Malgrat tot, semblava que havia perdut la complicitat amb el públic britànic i cap dels seus temes arribà a les llistes de les illes. Esperant remediar la seva situació, l'any 1974, Dekker juntà forces amb l'equip de producció pop Bruce Anthony (també conegut com Tony Cousins and Bruce White). La seva sesssió conjunta resultà en els singles "Everybody Join Hands" i "Busted Lad", publicats al Regne Unit pel segell Rhino. Tot i així tingueren molt poc impacte, peró el 1975, un altre tema extret de la mateixa sessió amb Bruce Anthony (ara pel segell Cactus), "Sing a Little Song", encantà en el seu camí fins al Top 20 britànic. Però era un tema excessivament dolcenc, amb una producció que l'allunyava de la seva obra anterior amb Kong.

Un nou disc, que malgrat anomenar-se The Israelites, no s'ha de confondre amb el disc del mateix nom per a Beverley records, també fou publicat aquell any amb Cactus. Tot i que contenia una feroç versió del track que dona nom al disc (i que entrà al Top Ten del Regne Unit el 1975), el disc s'ofegà ràpidament en aigues tèrboles degut al seu to excessivament dolç, tal i com havia passat amb “Sing a Little Song”.

Dekker té records dispars: “Realment no s'implicaren en la meva carrera. “Sing A Little Song” podria haver arribat més alt a les llistes. Així que em vaig cansar de seure i esperar que passes quelcom i els vaig deixar ”

Després d'aixó i durant els 5 anys següents, Dekker desaparegué gairebé del tot del radar musical del Regne Unit. Continuà llançant temes a la illa, encara que de forma esporàdica en comparació a la seva prolífica obra durant la dècada dels seixanta.

Alguns temes

1971

• Licking Stick: divertit i hot rocksteady, acompanyat de nou per The Aces, amb qui ara només colaboraba esporàdicament. En aquest tall, The Aces fan una rèplica en greu molt curiosa. Ta bé.
  

• Live and Learn (The More you live): També amb The Aces (segurament degut a que es tracta d'un enregistrament antic editat després de la mort de Kong). Aquest rocksteady tranquil i de caire moralista, és de fet un Medley de cançons de l'altura de 007 (Shanty Town), Sabotage, "People get ready 'cause the train is coming", Dancing Mood, Blue Moon imitant de forma genial la veu de Louis Amstrong... Un tema que resumeix perfectament la figura de Dekker. L'home dels mil estils, de les mil matissos, i l'amo del rocksteady.
  

1972

• It Gotta Be So: Més rocksteady, tranquil tranquil... Un tema pastelero. Sense The Aces (perd una mica, tot s'ha de dir). 'Gent preparau-vos per a l'amor... Ha de ser així'. Res... de l'altre món. L'acompanyament musical senzill, amb cors de segon pla.
  

• First Time for A Long Time: Rocksteady... Una mostra clara de la falta de sentit de la orientació de Dekker, en un tema molt agradable musical però al qual li falta el punch, el ganxo definitiu. Com a l'anterior, ni vents, ni strings ni res més que la banda bàsica. En aquest cas ni cors... Senzillot. Està bé... Però com ja he dit potser li falta punch.
  

• Mother Nature: manifest en favor de la natura... En un calmat rocksteady, també auster en la seva producció musical. Aixó sí, compta en aquest cas amb una escueta participació de vents. Sens dubte aquest tema té més ganxo que altres d'aquesta época. Però malgrat el mal moment que travessava l'artista, no va deixar en cap moment de deixar el seu segell particular als seus temes. Interessant el puntejat de guitarra.
  

1973

• Beware: Dekker, en un rocksteady quasi-reggae hi posa bona voluntat però evidentment està allunyat del seu millor moment. Curiositat: quin instrument sona? Son cordes, quines cordes, o és un tecladet? Aixó sí, el ritme és molt enganxós. Desmond està acompanyat de cors femenins per aquest tema de temàtica moralista.
  

• My Reward: La meva recompensa en la vida és gaudir de la bona música. La de Desmond Dekker anava per camins més místics/religiosos. Però en qualsevol cas no estem tan allunyats. El rocksteady tranquilet i senzill (auster) i la interessant interpretació de Dekker eleven la meva ànima. Vos ho podeu ben creure!
  

• Warlock: rínxol de guerra. Tema de guerra. Introducció parlada: 'This is the freedom sound'. Interpretació pujadeta de to amb gran qualitat de Desmond que remou el seu interior per provocar onades rudes a sobre el suau moviment del rocksteady. (Quines parides arriben a escriure els crítics musicals). Per donar més cos al tema, cors masculins fent crits intimidants?. (La vessant més Raimon de Desmond Dekker)
  

• Sing A Little Song: I de cançons de guerra al minimalisme. Canta una petita cançó. I si és rocksteady o reggae molt millor. Posat a parlar de vessants, aquesta és la vessant més lírica. El millor remei al dolor: cantar una petita cançó. Dekker, piano i cors molt secundaris, a banda de la base rítmica habitual (drum, bass, guitar). Primer single amb Bruce Anthony que li valgué arribar al Top 20 britànic. Tot i així es troba a faltar l'acabat més dur de les produccions de Kong.
  

• Archie Wah Wah: un altre rocksteady enregistrat amb The Aces... És un tema festiu i divertit i alegre... Auster (poca cosa a més de la base rítmica). El falsetto de Dekker... directe a l'esperit.
  

• Hippopotamus: Dekker va maldar als rudeboys hipòcrites en aquest rocksteady lent... I que era una estació més en el camí que sumiria Dekker en el més profund ostracisme d'enregistrament fins al ressurgiment durant l'era Two Tone. Això no vol dir que sigui un mal tema. De fet, així com en els quadres podriem dir: és un Dekker (& The Aces).
  

• Life Of Opportunity: també acompanyat per The Aces, Dekker signa aquest tema de caire 'moralista' o de consell... Un rocksteady animadet.
  

1974

• (I'm a) Busted Lad: possiblement el single més significatiu d'aquesta època, produït per Bruce Anthony pel segell Rhino. Rocksteady pur, amb vents... I una interpretació de Dekker que evidencia energies renovades respecte altres temes de l'época. Tot i així Dekker acabaria deixant el duo de productors alegant que si li haguessin prestat més atenció a tots els hauria anat millor... El tema és bonet... Em recorda...
  

1975

• Money And Friends: rocksteady reggaeós líric i acaramelat... De caire moralista-educatiu... Inclou un troç de la versió anglesa de la cançó aquella de "Porque es un chico excelente...". El que ve a explicar és que quan tens pasta et surten 'molts amics'. Amb aquest tema Dekker es disposà a guardar silenci de singles durant gairebé 5 anys... Li va caldre Two Tone per reviscolar... Però això al Capítol 8.