30 d’agost 2007

Radio Ghetto

Darrerament he recuperat el gust per escoltar la ràdio.
I crec que la culpa la té en gran mesura en la rádio per internet!
Estant a Madrid necessito sentir-me més proper a la meva terra i als meus referents...
I la ràdio per internet m'ho permet (perquè curiosament a la capital no hi ha cap ràdio que emeti en català jejej). Però aquest apunt no és per parlar de l'idioma.
Sinó per parlar de la rádio... Perquè mai m'hagués pensat que podria tenir una ràdio que emetés 24 hores de sensacions plaents per als meus sentits...

Però un dia, uns nois amb gust per la música bona (no només per escoltar-la, sinó també per crearla) coneguts com Skalariak, varen tenir l'enorme idea de crear una ràdio per internet que emetés agradables sons rocksteady, reggae, ska amb tocs de punk (que no podien faltar!).

I jo vaig tenir la sort de descobrirla (aviat fará dos anys)....

I s'ha convertit en una eina molt important en la meva vida vital i laboral... Perquè a la feina, on estic hores i hores clavat al davant d'un ordinador, poder relaxar-me amb els sincopats ritmes jamaicans... Em permet treballar una mica més feliç!

I tot això gràcies a

RADIO GHETTO

Si vos agrada la música jamaicana.... O si vos agrada descobrir nous sons i nous ritmes... O només per curiositat! Proveu de connectar-vos-hi. No hi perdeu res, és gratuit!! I qui sap? Potser descobriu un món nou! O simplement descobriu un racó del ciberespai on poder absorbir aquests fantàstics ritmes.

20 d’agost 2007

Tokio Ska Paradise Orchestra a la Sala Heineken, Madrid

Que grans!
Només aquestes dues paraules haurien de ser suficients per descriure l'experiència dels japonesos Tokio Ska Paradise Orchestra. És cert que per a mi aquell dia va tenir un regust especial i més positiu encara que era el retrobament amb la K2, una persona que aprecio molt i que feia mooooolt temps que no veia... Però això és una història que no ve al cas.

El cas que ens ocupa es Tokio Ska Paradise Orchestra. M'ho esperava bo, peró no tant bo.
M'esperava passar-ho molt bé, peró no m'esperava estar ballant fins a l'exhaustció, l'extenuació, l'asfixia durant gairebé dues hores. M'esperava un bon espectacle, no 9 0 10 japonesos amb una caña de película. M'esperava un bon ambient a una sala més gran que la Gruta'77 com és la Heineken. No m'esperava una maleïda llauna de sardines, on jo i la meva amiga era una sardina més.

Va ser un d'aquests concerts on un grup, EL grup, et roba el cor i et fa sentir com en un altre món... Gairebé dues hores de ballar sense parar, amb molt bona companyia això sí...

I el moment que més em va emocionar va ser quan vaig sentir les primeres notes del temàs de la BSO de El Padrino... Quina versió més enorme...

El concert va ser tan impresionant que tot i que em vaig fotre un cop al genoll impresionant (vaig tenirlo blau durant gairebé un més) no vaig poder parar de ballar.

Suposo que el de BCN degué ser tan genial o semblant si més no.

En resum: què grans!

(I per cert, la festa Aftershow al Beer Station va estar molt bé!!!)

18 d’agost 2007

Westbound Train + Uppstemians en la Gruta'77

Fa un parell de mesos vaig tenir la oportunitat de tornar a veure Westbound Train.

El primer cop que els vaig veure, si no recordo malament, fou a la KGB de BCN telonejant els Toasters. Aquell cop ja em varen cridar l'atenció. Vaja que em varen sorprendre gratament.

Aleshores fa uns mesos vaig veure que a la sala "oficial ska" (on de tant en tant hi programen grups d'ska) a Madrid hi havia un concert de Westbound Train telonejats per un grup local, els Uppstemians.

Westbound Train és un bon grup al meu parer, molt millor en directe que en estudi (m'acabo d'escoltar un dels seus discos i em sembla descafeïnat, en canvi en directe em semblen molt millors relativamente parlant). Combina amb gràcia una sonoritat marcadament ska-instrumental, quan el vocalista en comptes de cantar agafa el seu trombó, amb un rocksteady-soul amb molt de caràcter quan passa del trombó y s'amorra al micro...

Procedents de Boston, val la pena acostar-se a l'indret que sigui si toquen aprop de casa per passar una estona de bona música. I si hi ha sort obsequiaran el públic amb un parell de versions de Skatalites, ben fetes, és clar!

Però per molt interessants que siguin els Westbound Train, seria injust si no digués que la vertadera sorpresa de la nit varen ser, un cop més, els teloners. Uppstemians, un grup madrileny de ska format per gent jove amb il·lusió i, de moment pel que vaig sentir, bones sonoritats. Apostant per un ska de tall clàssic, molt líric em varen fer ballar de valent. Tant que em vaig veure obligat a comprar-me la seva maqueta. (M'encanten dues cançons en concret, una d'elles la versió de Red Wine, que fan amb moltíssima gràcia, i l'altra el tema de presentació de la banda, que no recordo ara mateix com es diu, peró que és molt enganxós: "And Jump up, and jump up, and jump up, (...) Uppstemians everywhere!"

Conclusions: en 3 anys, Westbound Train ha agafat entitat com a grup ska-soul i porten camí d'esdevenir un mite. Han passat de telonejar als Toasters, a tenir gira amb entitat pròpia. (I com sempre, els Americans que conec, continuen sense tenir ni idea de qui són els Toasters, ni de qui són els Westbound Train, que patètic).

L'altra conclusió és que a BCN, a MAD i al País Basc l'escena ska està plena de bones bandes que si són escoltades pels promotors de concerts, no deixaran indiferents a ningú. Uppstemians, sense anar més lluny!

16 d’agost 2007

Se atormenta una vecina

Una bona amiga meva va estar recomanatme amb una insistència desproporcionada aquest grup. Em deia:

T'encantarà. Són la óstia. A mi m'agraden molt... Fan una música així com funky amb algú toc reggae de tant en tant (i tan de tant en tant) i són uns catxondos.

I així cap a principis de Juny coincidint amb un cap de setmana que havia de ser a BCN vaig anar amb ella i els seus amics i amigues a veure "Se atormenta a una vecina". I sí, tenia raó. Tot i que el funky potser no és la meva música preferida, m'ho vaig passar molt bé.

"Se atormenta..." vàren tocar després d'un altre grup que està molt bé: Rauxa, i del qual ja n'he parlat algun cop. El que va passar és que durant Rauxa es varen apalancar a una taula amb les birres... (Jo es que preferia anara a fer el ridícul ballant i tal... però...)

Però quan va començar "Se atormenta...", a part d'un canvi de públic (no total, doncs n'hi havia de enganxats als dos grups), i d'un canvi de sonoritat, nosaltres varen patir un canvi d'ubicació i d'actitut global: varem anar cap al concert i les meves amigues es varen emocionar.

Evidentment "Se atormenta una vecina" tenen quelcom especial, a més del nom, a més d'una evident manca de sentit del ridícul, i a més d'un sentit de l'humor molt propi. Tenen estil. I les versions de les cançons que coneixia estaven molt bé...

Així que si sentiu a dir que aquests toquen pel vostre barri, i no teniu res millor que fer ni prejudicis en contra del disco-funky, feu-hi un cop d'ull. Si no us mola la música, com a mínim us podreu partir el cul amb les parides del grup...

14 d’agost 2007

Dinamo i Syphosis a no recordo quin poble de Mallorca (era Sa Pobla?)

De Dinamo (web) i de Syphosis ja n'he parlat molt a aquest blog...

Va ser una llàstima... Ho tenia tot calculat... No recordo ni el dia... Seria al Maig? No ho sé és igual...

Només recordo que vaig arribar tard per culpa d'un retard típic d'Spanair... I per això em vaig perdre Syphosis... Vaig arribar quan aquests ja acabaven... Només en vaig sentir un parell de cançons... I totes noves per a mi. Després xerrant amb ells em varen dir que estan preparant un nou disc... I que han abandonat una mica l'ska per sonoritats més properes al Tumbao... A mi amb ska ja m'agradaven. Esper que no l'abandonin de tot... En qualsevol cas és normal que un grup evolucioni i investigui nous estils i influències...

Els que si que vaig poder veure de cap a peus foren Dinamo. I són uns máquines... És una llàstima que la maquinària promocional estigui tan rovellada... Si jo fos un promotor a Mallorca els posaria per sistema obrint totes les festes de poble... No els costaria triomfar...
Varen tocar tot el repertori del seu disc "Desequilibrio" i alguna versioneta adicional....

Tot i que hi havia molt poca gent jo vaig disfrutar i vaig conèixer a la banda ( a través de Syphosis)... Molt accessibles i bona gent. (Buena onda que dirian los argentinos). I el millor tema, que no l'únic bo, és el "Todo no se puede". (Que grande chicos, que grande).

Escoltau-los a la seva web (es poden descarregar algunes cançons). S'ho paga!!!!! (Val la pena)

06 d’agost 2007

Crònica Concert Potato (Gira de comiat) a la Gruta'77

Quina nit més gran...
Una nit així no pot ser més gran encara...
Ja fa molts mesos dies... Però ho recordo com si fos ahir... Quina nit més gran...

Potato va oferir un concert de comiat de veritat a la sala Gruta'77 de Madrid... Crec que per fer justícia hauran de fer algun altre bolo per BCN amb el repertori llarg i no amb la versió reduïda de l'altre dia...

Es varen lluïr 100% a Madrid. La Gruta'77 estava estibada. No hi cabia ni una ànima. Sube, Sube... Sube que se escapa. I varen portar-se d'alló més bé... L'ordre evidentment no el recordo... Peró si recordo el que varen tocar...

Per començar, del seu primer disc (1986), que varen editar de forma compartida amb els desapareguts Tijuana In Blue, les varen tocar totes (les seves). Estan Locos, la instrumental que serveix d'intro i outtro del disc... I així una a una, o bé senceres o bé dins de poupourris... Jamaika Ska no podia faltar. I tampoc el Reggae Popular Riojano... "Ke beban Ke beban! Que hay mas en las bodegas!"

"Andando por la calle con el alma en vilo, buscando entre los bares sólo y sin dinero, pidiendo por el morro paso quieto en vilo, no sirve para nada pegarse un tiro..." Será Si hay. "Porque el Águila domina en el mundo entero... Vigila desde arriba quien le tiene miedo". Sense cap dubte per a mi una de les grans cançons de la banda... Varen reivindicar els Miguelin el Cashero del món. (gran versió de Sammy Dead) "Te acuerdas de Miguel el Cashero?". Varen denunciar la Babilonia... ("Está en todas partes!!!!")

Del seu segon disc, Punki Reggae Party (1987) si bé en varen tocar moltes no les varen tocar totes. Aixó si, en varen tocar les imprescindibles, sempre de forma sencera o enmig de potpourris. Per exemple, Buen Tiro (versió de la instrumental Guns Fever de la Baba Brooks Band) va ser l'escollida per donar el tret de sortida a una nit de reggae, ska, suor i bon rollo. Txop-Zuei també va sonar... ("La respuesta sólo lleva tiempo y dedicación") Kuiti tampoc podia faltar... "Lo importante es que mantengas la tranquilidad". I qui no sap qui és Johnny Brusko? Si no saps qui és Johnny Brusko no saps res de Potato... Aquest disc tot i que és curt té uns temazos de l'óstia... Peró a part de Buen Tiro i Kuiti, aquest disc té un dels temes que més m'emociona: La Klase Obrera. I es que "se entera o no s'entera???" . Si no la toquen m'haurien ofés molt... I finalment d'aquest disc també varen tocar Kiki (gran tema per acabar un concert: "vista a la derecha, vista a la izquierda, visto el panorama, decidimos irnos ya").

El següent disc que varen treure va ser Crónicas de Puerto Sinmás (1988). D'aquest disc també hi ha temes i temazos. I varen tocar temes com l'anti-militar Cuento Claro ("claro lo tengo claro, que no quiero ser soldado, para matar hombres entrenado", "claro lo tengo claro, que no quiero ser su esclavo, delirios de enajenados")... I varen esbossar temes com Reggae Sobre Una Pata (també una versió ara no record de quina cançó ni de qui). I varen tocar temazos com el Puro Derroche ("Y cuando llega del dia la noche, te vas de casa y no sabes volver, yo ya no te puedo mantener, eres para mi puro derroche", que gran!!!!!!!). I si a BCN no la varen tocar, provocant-me una inmensa decepció, a Madrid si... Si... No Mezclar ("No mezclar el hambre con las ganas de comer, no tener cadenas para trabajar, no pisar al otro para crecer, no cambiar de imagen para no cambiar"). Ens varen tornar a explicar les aventures de Ramírez, el primermundista, que no sabia que era sólo un puto turista. Em va faltar que toquessin l'Ska 008 que m'encanta però no es pot tenir tot. El que em va sorprendre és que en un dels poupourris toquessin No me enteré de nada ("sois gilipollas dijimos yes", "y yo que estudié 5 años de inglés pa vivir en Málaga"). I realment no recordo si varen tocar Blue Ska o no... Perquè varen tocar moltes instrumentals, entre elles dues dels Skatalites...

L'any 1990 va ser el torn de Erre Que Erre i uns anys més tard el maxi-single Rula. D'aquests també varen tocar temes i temassos. Una que es va trobar a faltar a BCN i que a Madrid si que varen tocar va ser El Sultan. Un dels temes amb més sentit de l'humor de la banda... ("Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. Que se me está enfriando. Jálame jálame, jálame el cuscús, jálame. No me vengas vacilando..."). I ens varen explicar a la perfecció i en rima i reggae com es lia un bon porro: s'enxufa per la banda que porta Pegamento. I del maxi-single no podien deixar de tocar la que li va donar nom, una de les millors rude-songs de la banda... Una de les millors rude-songs mai composada a l'estat espanyol: "la gente ruda, rula, rula, rula rula Rula!!!". Ara que hi penso també varen tocar Inde Kuestion (punky-reggae-party).

Potato la va plantar l'any 1995 (Plántala). I d'aquest disc varen tocar la genial Sube, Sube (quina cançó tan gran!!!: "sube, sube, sube que se escapa!"). Ens varen avisar de l'Elástica Consciencia dels polítics... I ens varen aconsellar que la plantéssim per donar-li legaliltat: Plántala. La genial instrumental Ardo Ona Ska és de les que no podia faltar baix cap concepte. I no ho va fer. Tampoc varen deixar de tocar Parnaso una altra instrumental molt bona.

L'any 1997 després de diversos canvis a la formació de la banda es varen muntar el PKO Original, del qual varen tocar la gran Aldea Global, varen avisar del tostón que suposen alguns dogmes que són Pura Ilusión, i varen fer un mix de diversos temes, entre els quals va sonar un tros de Magnifik, Kiérete i de Zer Esatek (crec). Ain'Eso es un fantàstic tema instrumental que també va sonar... M'haureu de perdonar perquè he tardat molt en fer aquesta crònica... La veritat és que diversos problemes personals i la gran quantitat de feina m'ho han posat difícil. A més millor tard que mai, no? També d'aquest disc fou l'escollida per acabar el concert: Monkey Man, la tan fantàstica com particular versió del enorme tema de Toots & The Maytals.

Ja l'any 2000 varen enregistrar i editar el Directo, directo..., un doble CD en directe, que no incloia cap tema nou. Només fou una mostra de com sona aquesta banda en directe, i amb convidats de luxe com tots els que havien passat per la banda, o colaborat amb ella.

I a l'any 2003 aparegué el que serà, pel que sembla, el seu últim disc en estudi, Como en sueños... D'aquest disc en varen tocar poques al concert... Robotik, la instrumental Blueska, i alguna altra que segurament ja no recordo. (Es que aquest concert va ser al Març!).
Però definitivament va ser un concertàs... Un digne comiat de la Gruta'77.

Segurament ja no els podré tornar a veure abans de la seva definitiva separació.
És una llàstima però així és la vida!!!!

05 d’agost 2007

REY CHANGO SUPERSONICO

La Web "La Radiofusion" cambia de nombre y URL.

Ahora es


y gracias por tus ánimos compañero.
De ellos saco fuerzas para retomar poco a poco la actividad de este blog.

De hecho en un futuro, crónicas olvidadas de Potato en la Gruta'77, de Dinamo en Mallorca, y de Uppstemians y Westbound Train en la Gruta, y de Rico Rodriguez en la Gruta y alguno más que irá cayendo.

También fui a ver Tokio Ska Paradise Orchestra en la Heineken, a Alamedadosoulna en la Plaza España, pero no pude ir a NYSJE en la Gruta (me quedé sin entradas). Bueno, ya os contaré.

Y aunque se salga del patrón si me acuerdo hablaré también de "Se atormenta una vecina". Un grupo de Funky-fusión muy grande.