Skalariak - Skalariak

Comencem amb un repàs a la discografia d'Skalariak. Un dels grups d'ska del panorama peninsular més interessants i respectats. Sempre innovadors però sense oblidar mai l'arrel jamaicana, han anat oferint disc a disc una visió musical i político-social molt particular i interessant. Generalment en castellà, però amb alguna cançó en basc (son navarresos) i cada cop més detalls en altres idiomes (anglés, francés, català (per al qual demostren un gran apreci), etc....).

Avui entrarem a valorar, tema a tema el seu treball de debut... Un disc imprescindible, segons la meva opinió a totes les estanteries d'aquells a qui els agrada l'ska. El disc, sense un títol es conegut pel mateix nom de la banda Skalariak, el qual, al seu torn prové del cognom de dos dels seus fundadors, els germans Juantxo i Peio Skalari.

El primer tema, Sarrera, ja ha esdevingut una tradició. Sarrera en basc vol dir introducció i això és el que és un petit tema majorment instrumental que esdevé una declaració de principis del que serà el disc.

Acte seguit, el segon tema és O, Neure Erri , que significa més o menys Oh! El nostre poble... Un ska lent molt agradable, molt ben trobat. Moltes vegades per adonar-te de la qualitat d'un tema has d'estar un temps llarg sense escoltar-lo (un any o més) i després veure les sensacions que et produeix quan el tornes a escoltar. Gran secció de vents. Preciós ritme, d'aquests que no pots evitar de seguir amb el moviment del teu cos.

I en tercer lloc, un temàs. Molt més que una cançó. És un vertader poema musicat. La lletra és d'aquestes que et fa sentir identificat... Que et fa valorar més la vida... Que et fa veure que la tristesa i la soledat de vegades són necessàries per a valorar més l'alegria i la companyia. I la música... la música està més que a l'altura d'una lletra tan genial. Un HIMNE, amb majúscules. perquè "sin la soledad en esta vida, tu compañía no tendria valor". Ningún Valor.

Quatre: Calipso-reggae. Tema quasi-instrumental, dels que t'encanta sentir en directe. Només 4 versos de lletra "lo que los indios bailamos, el estado no cede si no les acorralamos" Un ritme pausat però enganxòs i provocatiu, marcat pel calypso. "És lo que puedes bailar cuando ellos te intenten manipular". Un d'aquests temes que et posa de bon humor.

Després del 4 ve el 5: Fuego de Revolución (un skinhead reggae per variar) és una altra gran cançó d'aquestes que fan dubtar si realment aquest pot ser el primer disc d'un grup. Tanta qualitat de lletra i de música són el reflex d'un grup amb ganes de fer i fer bé. Sempre aportant l'estil Skalariak.

Ara fa temps que no esmentava el concepte de cançó-gamberrada o gamberra. La sisena d'aquest album molt bé podria ser considerada segons aquest concepte. Tot i així, el rerafons de crítica i de denúncia que ja sabem propis del grup hi és constantment present, fins i tot a
Todos los Hintxas. Un ska trepidant.

A la setena posició, Agur Euskal Herriari, el segon tema en basc del disc... En aquest cas no recordo molt bé que vol dir... Bé si algo es pot deduir... Però per evitar ficar la pota no hi entro. El que si que puc afirmar és que abandona lleugerament la sonoritat més jamaicana per fer un tema una mica més guitarrer... O potser no?

BRRRRRRRRRRRRRRRRR! Vuit. Vuit és el número d'un altre gran tema d'aquest disc. Per a mi també es tracta indubtablement d'un Himne. Jaia. "Aquí puedes venir, solo para olvidar, tienes ocho noches para beber i desfasar... libres para gritar!!!!!!!!!!!!!". Un gran ska. Un gran ska. I repeat it. A big ska.

"Con Rabia amanecia y sin nada poder hacer, reir de las mentiras ya no és ningún placer..." "...cuando entres en mi casa no me vengas, no me vengas a joder." Amb un ritme estrany però molt bo es presenta aquesta novena cançó. Una vegada més una invitació a la reflexió plena de denúncia en aquest cas contra els mitjans...

Una altra incursió al món dels esports és Txapeldunak, un ska a mig temps. Bona secció de vents. Però no destaca, segons el meu parer, tant com les altres aportacions del disc tot i ser la desena.

Tampoc em crida especialment l'atenció el tema que ocupa la posició número onze. Una vez más, un homenatge als Rude Boy. Un reggae gens dolent però em perdonareu si penso que al costat d'altres temes del disc és dels més fluixets. Clar que sobre gustos...

En canvi m'encanta Capitalismo Caníbal. Més denúncia i més ska. Per no parar de ballar. En aquest cas, sobre el tràfic i l'abús i l'esclavització dels immigrants. I ja en van dotze.

I cal recriminar. Si hi ha moltes coses a recriminar. Però sobretot que es negui la veritat... El pepè nega. Els fatxes neguen. Clar, no han d'admetre els seus propis crims, els crims dels seus pares, tiets, avis... Però la gent ha de recordar, perquè "Niegan, los que torturan". I no només aquí, sinó arreu del món. Un reggae dels que posen el pel de punta.

I l'últim, una altra gamberrada genialment consumada. Una d'aquestes que ja no en fan... Simple, senzilla però trepidant i adrenalinadora. SKALARIAK!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! "I tiembla Iruñea, tiembla Iruñea, tiembla Iruñea, tiembla ya, tiembla Iruñea, tiembla! A ritmo de ska!" Que ja ha arribat Skalariak per a fer-te tremolar.

Gran inici, que faria que Skalariak fos reconegut ràpidament a tot l'estat espanyol com un dels principals grups representants de la música jamaicana i de la música basca també... Acte seguit iniciaria la trilogia de la gent, del poble amb Klub Ska, En la kalle i Radio Ghetto. I que últimament han abandonat amb el disc que acaben de treure, Luz Rebelde. Pròxima entrega, Klub Ska!