El primer pas en aquesta musicografia és la maqueta que els va popularitzar especialment. La revolta de l'ànima (1998). Una maqueta que ja porta 3 o 4 reedicions i que és més que una declaració de principis... El manifest que definieix a Obrint Pas.
- La revolta de l'ànima: tema que dóna nom al disc i que personalment m'agrada molt. És un reggae (african reggae) amb totes les de la llei. De manual vaja. La lletra, un recordatori per a tothom que l'ànima és l'últim que es perd. Salam Alaikum!
- Som més: tema de tendència hardcore-punk que definia un dels estils que acompanyarà el grup com a senya d'identitat. En aquest cas la lletra passa del pessimisme de la realitat a l'optimisme de la utopia. Cada cop som més que agafem el relleu de la merda que ens han deixat i fem que la cultura sobrevisqui!
- Els crits de la terra: si hi ha una cançó que sempre s'associarà a Obrint Pas, que defineix l'estil i el caire festiu d'Obrint Pas, que estableix les bases de l'ska-folk amb dolçaina i que molts embogim en sentir-la és aquesta. Un Himne, amb majúscula.
- El ritme de la gent: De l'apartat hardcore-punk, un temet, igual de naive que el segon. En aquest cas critiquen la distància exitent entre el que la gent viu i el que les fàbriques de cultura artificials dónen. No acabaran amb el ritme de la gent!
- Àfrica: tornant a l'ska-folk, una altra cançó que per a mi és un Himne indiscutible. "I ara què, i ara què, i ara què, què penseu fer?" Una reflexió sobre les contínues injustícies i abusos del món "desenvolupat" envers el tercer món.
Un disc interessant si us agrada el mestissatge de cultures, car aquesta és l'oferta d'Obrint Pas, cultura jamaicana-britànica-americana-catalana... Una barreja que, amb els millors ingredients de cadascuna pot tenir moments exquisits. Per a gourmets....
La pròxima entrega... Obrint Pas (Propiedad privada prohibido el paso)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada