26 de desembre 2005

Domesticada - ELS PETS

Que lluny queden els temps del "Saint Germain"
quan els tenies tots darrera teu
com mosques a la mel
mostrant-te indiferent
dient que no volies estar lligada.
Tastaves el millor de cada plat
sabent-te la més maca i popular
a festes d'amagat
on no era convidat
sempre tornant de bona matinada.
Ara t'aixeques a les set
per fer-li el cafè amb llet
domesticada,
que lent et passa el temps
domesticada,
corrent darrera seu.
Va ser qüestió de probabilitants
que trobessis per fi el teu igual
va trigar a fer-te un nen
el que en fer un cigarret
al mes i mig ja et teníem casada.
Ara t'aixeques a les set
per fer-li el cafè amb llet
domesticada,
que lent et passa el temps
domesticada,
corrent darrera seu.
Vas tan de cul que no pots ni pensar
tot el que un dia vas tenir
i mai més tornarà.
Ara t'aixeques a les set
per fer-li el cafè amb llet
domesticada,
que lent et passa el temps
domesticada,
corrent darrera seu
domesticada,
que lent et passa el temps
domesticada,
corrent darrera seu.