Obrint Pas - La Flama

2004. Un altre disc. La Flama, per continuar Obrint Pas. BVA Triku, productor de Betagarri, entre altres el produeix. I aquest és el meu comentari de les cançons que conté:

1. La Flama: ska clavat d'estil OP. La lletra, de les habituals. La dolçaina genial. És el tema que dóna nom al disc... I ho entenc. Un Himne, tot un Himne.
2. El foc i la paraula: un altre ska característic del grup. Dolçaina i Vents. Vents i dolçaina. La lletra... habitual. Satisfacció plena pels més fans del grup.
3. Novembre: em sap greu haver-ho d'admetre, però quan en comptes de fer la lletra ells l'adapten d'algú altre, es nota, ja que guanyen en estil i temàtica. En aquest cas, musiquen una carta de Feliu Ventura a Miquel Martí Pol... En un so harcore-punk fosc que encaixa notablement... Una gran cançó, no ho puc negar.
4. Cançó de bressol: com el seu nom indica, el seu nom indica el que és. Una cançó de bressol amb una base ritmica molt suggerent (aportada per DJ Chola i Gabb). La veu és de Maria Dolz.
   
5. Esperant: i com ja he dit es nota la variabilitat de la temàtica quan adapten textos d'altra gent, aquest reggae ràpid n'és un exemple. Per a mi de les millors cançons d'aquest disc... La participació de Manoli Alandes en aquesta cançó li aporta un toc femení molt ben trobat, val a dir.
   
6. Caça de Bruixes: Carles Belda s'apunta a col·laborar en aquest disc posant acordió en dues cançons. Aquesta n'és una. La Caça de Bruixes... Ska-folk característic... Una proposta molt interessant.
   
7. Temps Difícils: punk-rock excelent. Al nivell més guitarrer d'Obrint Pas. (Algú ha pensat Obrint Nas? Hi ha gent amb mala idea)
8. 1939: ska op, totalment op. Perquè no cal oblidar mai qui és qui. Qui està a quin bàndol i qui no, qui hi està i qui hi va estar. No cal oblidar com hem arribat fins aquí...
9. Quatre Vents: segona col·laboració de Carles Belda (alguns el coneixereu de Mesclat) a l'acordió. Personalment (suposo que ja era hora) és la cançó que menys m'agada d'aquest disc i d'Obrint Pas en general. Una espècie de reggae-cumbia. I la lletra no és que estigui malament... Però no sé... No m'acaba d'emocionar.
10. Records: harcore-punk fosc en l'altra vessant d'Obrint Pas. Lletra reeixida. Molt bon tema.
11. No hi ha demà: Reggae, reggae, reggae. Bona cançó. No tinc res més a dir.
    
12. Tornar a casa: ska característic d'Obrint Pas. Bona lletra, bona música... La veritat és que reescoltant Obrint Pas me n'adono i me n'alegro de que puguin ser un grup Europeu, que puguin trencar fronteres... Malgrat les intencions la major part de grups catalans normalment es limiten als territoris de parla catalana (PPCC) i això és patètic, sobretot quan hi ha molta qualitat... Però ja es sap que a l'estat espanyol lo català no està ben vist (i per no parlar de lo basc)...
13. Som: HIMNE en majúscula total. Sens dubte la cançó que més m'agrada d'aquest disc. Per la lletra, per la força del punk i de les guitarres, i perquè té un toc d'optimisme... Em fa sentir realment identificat... Un tema de 10. I mira que a mi em tira més l'ska.

Un bon disc... Un bon disc. Un disc de maduresa. La única crítica que els puc fer jo és que haurien de llegir més llibres i de temàtiques més diverses per tal de trobar, (encara que sigui de tant en tant, anecdóticament) noves temàtiques que permetin ampliar el seu món i fer pensar a la gent, més enllà de la imprescindible lluita i rebelia que ja destil·la el grup. Perquè després em diguin que tot m'agrada i que soc un pilota i aquestes coses... A més, recordo que tot son opinions personals i que els comentaris us permeten opinar anónimament... Així que ja sabeu...