Obrint Pas - Terra

El segon disc d'Obrint Pas (sense comptar la maqueta) apareixia el 2002 i portava per títol Terra. I incloia aquests temes:

1. No hem oblidat: ska de mig temps de gran qualitat, amb la genial i habitual melodia de la dolçaina... I la habitual lletra reivindicativa... Un Himne, suposo...
2. Respecte: hardcore-punk per demanar respecte... (Feia temps que no escoltava aquest CD i ara me n'adono que m'agrada força). Bon ritme, bona melodia de la dolçaina i bona lletra. Bo! Bo?
3. Sense Terra: Fantàstic reggae... Fantàstica lletra. apareix una de les innovacions més interessants del disc, que és l'augment de l'ús de samplers... Sense Terra, i jo sense paraules.
4. Més lluny: interessant cançó per dos motius... Perquè retroba l'esperit de festa i reivindicació de els crits de la terra com a temàtica i perquè esmenta el meu poble. En general a vosaltres us serà igual, però a mi em fa molta il·lusió. (Pels que no ho sapigueu els de Felanitx sóm molt afectats del nostre poble).
5. Fuster 82/02: sampler dedicat a Joan Fuster, eminent escriptor valencià en llengua catalana de gran importància en el nacionalisme català a valència i sobretot en la definició i popularització del terme Països Catalans.
   
6. Ara: Himne punk, un dels temes més significatius del disc dins del més pur so obscur d'Obrint Pas. (Aixó si sense oblidar la llum que introdueix la dolçaina)
7. Des de la nit: tema original d'estil difícil de classificar amb un ritme curiós... Un dels que fan estil.
8. Avui com ahir: a ningú es va obligar mai a parlar en castellà? Avui, com ahir, hi ha gent amb mala memòria... Ska-folk clàssic dels Obrint Pas. Cal remarcar un parell d'interessants canvis de ritme... I per no repetir-me, no dirè que la melodia de la dolçaina és...
9. Lluny d'aquí: reggae, reggae in your jaggae. Un reggae ben posat, ben plantat. Amb tot al seu lloc.
   
10. La marxa: petita marxa instrumental, solemne, interessant. D'aquests tracks que no haurien de contar com a tema, però que aporten originalitat a un disc.
11. Trets al cor: hardcore-punk que recorda altament el disc anterior... En el so guitarrer es nota la mà de BVA Triku, el productor basc de grups com Betagarri, que a partir d'aquest disc produeix les gravacions d'Obrint Pas.
12. Del Sud: ska característic d'OP (no confondre amb OT)... I una de les lletres més destacables... almenys d'aquest disc.
13. El cant dels Maulets: Al Tall s'apunta a la gravació d'aquest disc col·laborant en la versió d'Obrint Pas d'aquest himne (i Himne) entre moltes coses anti-borbonic... Un tema dels que fan que els més majors s'interessin per els grups de joves...
    

Què puc dir per concloure i resumir aquesta ressenya? Obrint Pas reafirma la seva consolidació en l'àmbit de la música reivindicativa a Catalunya, a l'Estat espanyol i fins i tot a Europa amb aquest disc, en el qual la sonoritat harcore-punk perd presència per donar pas a una major proporció de temes reggae-ska... Obrint Pas s'ha convertit en un grup rebel però festiu, que promet reflexió i crítica a més de fer que la gent s'ho passi bé.

De totes formes d'altra banda, tenen tendència a repetir-se una mica i a experimentar poc... Haurien de fer, de tant en tant, algun tema arriscat, prenent exemple dels desapareguts Inadaptats, que sempre es reinventaven a si mateixos disc rera disc. A més, les lletres... També podrien trobar de tant en tant altres temes... Podrien agafar d'exemple Kortatu mateix... o Skalariak... (Tot això és una opinió subjectiva subjecta a canvis, variacions i tot tipus de discrepàncies. La pròxima oportunitat de discrepar serà en el decurs del comentari de La Flama, l'últim disc d'estudi d'OP abans del directe que acaben de publicar.)