Uns irregulars però interessants Radio Raheem varen caldejar una mica l'ambient. Quin problema tenen Radio Raheem? Doncs que intenten fer el mateix que ja fan molts altres grups a Barcelona amb l'inconvenient que els altres grups ho fan molt bé. El que més em va cridar l'atenció de la seva actuació va ser una versió dels mítics Potato de Vitoria-Gasteiz dels quals ja en parlarem extensament en un futur... La cançó en qüestió és Sube, sube... I ja en parlarem...
En general la gent va embogir quan Obrint Pas va anunciar la seva aparició amb el sampler Fuster 82/02, que tot seguit va encadenar (de forma idèntica al disc en directe) amb Ara i El foc i la paraula.
Aquí jo ja m'havia adonat de dues coses:
- La primera és que estava ple, ple, ple a vessar... Mai he sigut bó calculant persones però no m'assustaria a afirmar que n'hi havia més de 3000.... Un envelat grandet ple a vessar on havies de demanar permís als del teu voltant per respirar.
- La segona és que el so del concert d'Obrint Pas era prou bo. Els dos concerts anteriors que havia presenciat del grup m'havien defraudat lleugerament pel so... Especialment perquè no es sentia ni la dolçaina ni la veu del cantant. En aquest cas, suposo que en part per l'acústica del propi envelat o potser pels recursos del propi grup o de la organització la qualitat del só era molt elevada. I cal felicitar-los a tots... Sobretot als que han pagat per a que aquest concert pogués ser (i gratuït!).
El que si puc dir és que, com a concert de promoció del disc en directe es varen cenyir als temes del disc (amb alguna concessió interessant que ja esmentarem) tot i variar l'ordre... Així varen anar succedint-se temes com No hem oblidat, Avui com ahir, Des de la nit, Esperant, Novembre, No hi ha demà, la genial, sempre genial Revolta de L'Ánima, la Caça de Bruixes que va emocionar particularment l'audiència ja de per si embogida aprofitant tots els espais possibles per ballar i inventant-ne de nous, llançant-se uns sobre altres.
Mentrestant es succeïen cançons i melodies de dolçaina... Els castellers de sempre s'enfilaven iconstantment hi havia qui encenia bengales provocant dues reaccions diferents: l'entusiasme i l'embogiment d'alguns i la fugida despavorida d'altres (en la qual incloc els màrtirs de la taula de so que feien el possible per evitar que les guspires fessin malbé l'instrumental, o l'operadora de la càmara que projectava les imatges a les dues pantalles que, també les havia de sofrir, com si no en tingués ja prou amb aguantar les 4 hores que va durar tot dreta aguantant estoicament la càmara).
Trencar el silenci. Els crits de la terra/Bella Ciao. No tingues por. A València. El cant dels maulets ja començava a fer olor de final. Al públic però, totalment entregat, li era igual.
Però suposo que l'espectacle és l'espectacle i a banda de regalar al públic la melodia famosa popularitzada per l'Elèctrica Dharma (Jordi de Sant Jordi es diu?) i un solo instrumental de dolçaina molt interessant varen disposar-se a acabar. Aixó si, acabar bé.
La flama, Som, i Del Sud. En un final tan apoteòsic com la resta del concert. Com apoteòsic va ser que quan el públic va demanar un bis, el bis va ser Zu Atrapatu Arte! de Kortatu (realment em varen conquerir amb aquest bis) i un repàs a Bella Ciao que va tornar a embogir l'audiència.
Tot molt bé? Tot? No... Em sap greu dir això... Però crec que ho he de dir.
Crec que està molt bé que TOTHOM s'ho passi bé... Però de vegades hi ha gent molt poc coherent, en una música que parla de respecte, la gent que l'escolta de vegades no respecta res. Hi ha gent que vol anar al concert i no acabar amb mal d'esquena per les ósties que li han fotut. Hi ha gent que està lesionada d'alguna forma i no vol acabar tornant al metge amb més mal. I per què ho dic, perquè hi ha gent que no respecta als demès a l'hora de passar-s'ho bé. Foteu-vos d'ósties entre vosaltres, jo de vegades ho faig, però assegurau-vos que no esteu putejant a ningú perquè aleshores no sou coherents. I si d'alguna forma us ho fan veure, demanau disculpes i intenteu no molestar en comptes d'amenaçar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada