23 de desembre 2005

ELS PETS i la música jamaicana.

Nova secció en aquest bloc. De tant en tant aniré analitzant incursions de diferents grups que NO fan música jamaicana habitualment en aquests ritmes.Ja sé que de moment aquest bloc no és el més adient per als puristes de l'SKA, però la veritat és que tampoc no preten ser-ho. Per a que no sigui un més, s'ha de donar punts de vista o comentaris poc habituals. I aquest és l'objectiu de les RARESES.

ELS PETS, grup de rock català... Bé... No entrem en discussions. Grup de Pop-Rock, de Constantí... Un dels que més ven en català... Que ja fa 20 anys que és el grup de moda entre la gent que en té 15. Doncs he de confessar que ara fa 9 anys a mi em varen atrapar. Clar que no eren tan vells com ara... Feien música més cutre però més festiva i per a passar-s'ho bé estaven molt bé. I a més, com ja he explicat en un altre apunt, va ser un dels primers grups que em va fer adonar que a mi l'SKA em tirava molt... (I el reggae).

Repassant la discografia i les cançons de Els Pets trobem que de tant en tant s'han atrevit amb algun upbeat... Clar que, sobretot al principi, ja feien de tot, com correspon a un grup de poble que comença (rock'n'roll, ska, reggae...). I en el primer disc que varen fer

ELS PETS - ELS PETS (1989)
hi havia dues cançons d'influència jamaicana:
  • No hi ha prou de ser català: un HIMNE per a alguns. Una cançó sobre l'idealisme i que recorda que cal lluitar. Un ska interessant. També es pot trobar al directe de ELS PETS (VINE A LA FESTA, 1995)
  • Jo anava per milionari: l'altre tema d'influència jamaicana és una divertida burla del que molts pensen (jo anava per milionari, no se que cony faig aquí, treballant de funcionari, de vuit a tres cada matí, en comptes d'estar a Tahití) a ritme de reggae. Interessant, curiós i per cert, tan divertit com cutre és.
La següent raresa jamaicana la trobem dos anys més tard (al 1991) quan editen una caixa especial amb els 9 primers singles del grup més un single amb dos temes inèdits. Entre aquests dos temes inèdits hi ha una perla. Una vertadera perla.

  • L'Avi Martí: ningú en el seu sa judici podria endevinar que sota aquest títol s'amaga una versió d'una de les gran cançons de la música SKA. Una cançó que va ser amplament popularitzada per un dels grans grups del TWO TONE, els Specials. La cançó de la qual parlo és ni més ni menys que A Message to you, Rudy. Un dia d'aquests posaré la lletra de L'Avi Martí a la web i veureu la gràcia general de l'assumpte. (Té delicte). Per a que us en faceu una idea, allà on l'original diu "Rudy, a Message to you, Rudy", ELS PETS hi diuen "Martí, el meu avi esdiu, Martí". El que ja he dit, una perla.
Tres anys i dos disc havien de passar abans que tornessin a caure en les influències jamaicanes. La recaiguda es produeix en una cançó molt molt interessant del disc que porta per títol

BRUT NATURAL - ELS PETS (1994)

Un disc que estava bé. Encara estava bé. Potser un dels millors que han fet. La cançó, o més ben dit el reggae era

  • Domesticada: reggae que narra (erre que erre) la història d'una dona que d'adolescent era la reina fins que en va trobar un que la va "domesticar", des del punt de vista d'un home que mai no la va poder assolir i ara s'en fa creus. Una molt bona cançó.
I ja està. Aquestes són les influències jamaicanes d'ELS PETS.

Bé, també podria considerar-se que a l'últim disc (Agost-2004) hi ha alguna cançó que té algun toc... Però només aixó. Algún toc.

A continuació aniré posant les lletres d'aquestes cançons que he comentat.