Sense recaure en els temes que ja vàrem comentar als articles dedicats a John Holt (The Tide Is High & Wear You To The Ball), és el moment d'endinsar-se en els comentaris d'alguns temes de The Paragons.
- Happy Go Lucky Girl: per començar lo més clàssic. Des del macro-recopilatori BOX SET The Story Of Jamaican Music un tema que enamora. Enregistrat el 1966 amb Lyn Taitt i Tommy McCook & The Supersonic Band, aparegué al seu disc On The Beach, juntament amb la ja esmentada Wear You To The Ball. Produït per Duke Reid, és un lent (de mig temps) i melódic tema, ple de lirisme i amb un interessant joc de veus de l'esplèndid trio (Bob Andy ja havia marxat). Es pot sentir, tot i que molt de fons, l'excel·lent acompanyament d'una de les 'meitats' dels Skatalites i Lyn Taitt a la guitarra.
- Blackbird singing: més versions dels Beatles... En aquest cas per Rosalyn Sweat & The Paragons. Enregistrada el 1973 en una puntual reunió dels Paragons (que portaven 3 anys separats). A la cara B del single hi havia "Always". Un tema reggae tranquil·let amb una suau secció de vents de rerafons, la veu cantant de Rosalyn i els suaus coros dels Paragons, fan una atmósfera plena de romanticisme i lirisme. Evidentment es pot trobar al BOX SET Trojan Beatles Tribute.
I passem ja a temes més moderns, dels discos que ahir varem esmentar. En primer lloc, The Paragons en solitari, un disc del 1996... Heaven & Earth. D'aquest disc ahir en vàrem citar una ressenya. Ara, desmembrarem algunes cançons: - The First Time I Saw You: Aquest tema no deixa malament la ressenya del disc que ahir varem citar. El duo vocal, fan una demostració d'habilitat vocal en un tema 100% Reggae, que no s'excedeix en sons sintètics, però que té una certa gràcia. Sense aconseguir el lirisme de Holt, obté un ambient carregat de romanticisme. De totes formes no crec que passi a la història de la música reggae.
- I Need Her: enregistrat sobre una base molt similar a l'anterior, amb divertides sonoritats, potser és més propera de la monotonia que l'anterior. 100% Reggae. En aquest cas no destaca tant l'habilitat vocal ja que es tracta d'un tema més simplón... Almenys té menys gràcia que l'anterior. Clar que per al rollo romàntic sempre queda bé.
- A Place Called Zion: tema que abandona la densitat de l'amor per endisar-se dins els càntics espirituals-culturals-religiosos. Hi guanya molt. Almenys respecte l'anterior. Un Reggae lleugerament ràpid, amb una suggerent base rítmica... I una més que acceptable interpretació del duo... En poques paraules, un tema interessant.
- Coming A Little Closer: retornant al camp del lovers reggae... Ritme pausat... Atmósfera romàntica recolzada pel lirisme del joc de veus. No és fantàstica però acceptable per a situacions romàntiques...
I del disc amb Yellowman, Yellowman Meets The Paragons (1996): terrible combinació, el Dancehall de Yellowman, un dels majors i més famosos DJ de l'escena jamaicana, amb les melódiques veus de The Paragons. - Yello A The Beast: per començar, és escassa la participació del aleshores duo vocal en aquest tema... Potser hi són... Peró si no hi fossin segurament el tema sonaria exactament igual. Tema 100% dancehall, amb el toasting de l'albí...
- You Better Come Good: en aquest tema ja apareix la participació d'un dels Paragons en la presentació d'aquest peculiar personatge, Yellowman. Però durant el tema, 100% dancehall, no és gaire freqüent sentir les veus dels Paragons i els seus jocs vocals. En el seu lloc, el que si que és present és unes veus femenines que fan la réplica al toaster. El tema però és animadet i bó en el seu estil.
- Full Metal Jacket: tema inspirat en la película de Stanley Kubrick. Comença amb els càntics militaroides de temàtiques diverses. Aquí sí que sembla que les répliques als càntics de Yelloman són a càrrec dels Paragons, però la veritat és que podrien ser de qualsevol, ja que desaprofiten completament el lirisme característic d'aquests últims. El tema està bé... Té bon ritme... S'enganxa força...
- Special Thanks: per fi un tema del disc en el qual fan acte de presència les veus acompassades de The Paragons... Un tema interessant des de tots els punts de vista, a diferència dels anteriors, que són interessants només des del punt de vista de Yellowman. Aquest tema de bases Dancehall alterna el recitat de Yellowman amb la tornada dels Paragons... Interessant...
- Dedicated To You: I per acabar un altre tema que desaprofita completament la pressumpta presència dels Paragons... No està bé que s'acreditin a The Paragons aquest tipus de temes, ja que és una forma d'enganyar als aficionats al grup... Aquest tema és, però, força divertit, també dins el món dancehall completament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada