Enmig de la creixent pila d'èxits en forma de single també hi havia un bon grapat d'àlbums, molts per a edicions Trojan al Regne Unit. El 1973 Holt i Still in Chains ajudaren a Holt a establir-se com un extraordinari artista reggae. Ambdós es poden trobar recompilats en un sol CD pel segell britànic See for Miles. El 1974 el cantant llançà tres àlbums ( The Further You Look, Dusty Roads i Sings for I ) que emmarcaren i subrallaren la seva inclinació per les balades. La majoria dels tracks eren propis, exceptuant els discos de versions que havia publicat anteriorment. Presenting the Fabulous John Holt també està composat de balades, però Duke Reid les impregna de la seva producció roots, mentre que Coxsonne Dodd proporcionava a les balades que gravaba amb Holt una superba atmosfera terrenal a A Love I Can Feel. Aquell mateix any, el cantat publicà Time Is The Master, produit per Harry Mudie i presentant el definitiu paquet MOR de versions acompanyades d'abundants arranjaments de cordes (violins i tota la pesca). El tema que donà nom al disc fou un altre éxit rotund i l'álbum fertilitzà un grapat de posteriors èxits Jamaicans.
Era obvi per a la gent de Trojan que hi havia una trancisió d'estil musical a la vista. El segell portà Holt al Regne Unit, ja entrat l'any 1974 i el posaren a treballar amb Tony Ashfield, que havia fet els arranjaments de corda a Time Is the Master. El resultat final va ser la col·lecció de versions 1000 Volts of Holt, el que donà a Holt el seu primer hit amb "Help Me Make It Through the Night". Inevitablement, se'n enregistraren dues seqüeles -- 2000 Volts i 3000 Volts -- que posteriorment es combinaren en un únic disc. Malgrat tot, la Bretanya sentia que un disc de versions era prou i Holt fou incapaç de igualar l'èxit obtingut amb "Help Me..."
Eventualment, un dia s'ho repensà i se'n tornà a casa. Anuncià el seu retorn amb Up Park Camp (1976), que presumeix de clàssics superbs enregistrats de bell nou alhora de temes nous igualment sublims. El tema que dóna nom al disc era una presa fantàstica del "Get in the Groove", dels Heptones amb una lletra nova plena de referents culturals, i situà al cantant en el camí de l'éxit en l'àmbit dancehall. La resta de la dècada, Holt continuà fent el tour dels estudis, treballant per noms com JoJo Hookim, i la interessant reunió amb Bunny Lee. Winter World of Love (1976) captura només alguns tocs de la màgia d'aquesta relació professional tardana, que suposà un bon grapat de singles molt fins. Malgrat tot, Holt Goes Disco (1977) suggereix que el cantant començava a perdre la seva complicitat amb l'audiència. Aquest probleme creixè amb Children of the World (1981) i Just the Two of Us (1982), ambdós discos temàtics i, per cert insulsos. En molts sentits, Holt s'havia arraconat. A la vegada que el rocksteady havia cedit el lloc al reggae, el cantant no tengué cap problema en transformar el seu estil de composició cap al nou estil. Però el roots havia calat fons i la seva inclinació cap al pop i en particular les cançons d'amor, ja no connectava amb els fans més joves. En una conversió una mica tardana, Holt admeté la seva fe Rastafari l'any 1983 i començà a deixar-se dreadlocks.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada