Jackie Edwards, el Jamaicà Melós

Conegut per a algunes persones com a el Nat King Cole de Jamaica, Jackie Edwards és un cantant suau, melós i versàtil a més d'un compositor molt ben dotat. Les seves meloses tonades han llegat dotzenes de discos de producció tant jamaicana com britànica des de finals dels '50s fins la seva mort l'any 1992. A més Jackie fou un notable compositor, escrivint èxits notables per a Spencer Davis.

Nascut Wilfred Gerald Edwards el 1938, a finals dels anys 50 ja era tota una estrella a la illa quan fou descobert per Chris Blackwell, el que seria el fundador de Island Records. Blackwell persuadí Edwards de mudar-se al Regne Unit l'any 1962.

Edwards tenia un gran talent i malgrat algunes crítiques que el tillaven d'excessivament suau i sentimental (fou el "cool ruler" original), i enregistrà material molt sòlid en tots els diferents estils musicals de l'escena jamaicana, en contínua evolució a través de l'ska, el rocksteady, el roots i el lovers rock (un estil per al qual n'era gairebé un prototipus, un paradigma), però també feu contribucions als estils pop més generalistes com el Motown, i fins i tot arribà a enregistrar un meravellós disc de gospel.

Els seus tres primers éxits de llistes per l'Spencer Davis Group a mitjans dels 60, incluint els clàssics "Keep on Running" i "Somebody Help Me", mentre que el seu "Get Up" serví de base per al tema de The Clash "Revolution Rock". Quan Blackwell començà a orientar el seu Island Records en direcció més cap al rock al 1972, Edwards retornà a Jamaica, on enregistrà el que és (discutiblement) el seu millor treball amb el seu productor preferit, Bunny Lee, que el juntà amb The Aggrovators (banda d'estudi 'oficial' de Lee).

En certa manera oblidat avui, possiblement perquè el seu estil era molt més corrent que els típics cantants Jamaicans amb imatges de durs, Edwards era un intèrpret tan versàtil com qualsevol altre. Morí l'any 1992 d'un atac de cor, però éxits R&B com els que escriví per a Spencer Davies, el fan una estrella més a l'estrellada escena musical jamaicana.

El 1995 aparegueren diversos discos pòstums de l'artista, entre ells algunes re-edicions dels seus treballs amb el productor Lee. I l'any 1996 aparegué Do It Sweet un disc de la discogràfica House Of Reggae, que es caracteritza per produir treballs de segona (o tercera) classe de velles glòries jamaicanes sense acreditar-ne els músics i per re-editar els pitjors discos d'aquests artistes.

Alguns Temes:

1. Do It Sweet: reggae tranquilet molt proper al lovers rock on es pot apreciar el característic estil suau i melós de l'intèrpret i compositor. És un tema agradable però molt senzill, amb una base molt senzilla on el que més destaca és la guitarra i la solitària peró encantadora veu d'Edwards.
2. All Night Session: un altre reggae-lovers rock en la mateixa línea que l'anterior, però en aquest cas la línea de percussió és una mica més interessant, una mica més complexa que recorda els tambors de Count Ossie (típics del mon Rastafari) a Oh! Carolina. Aquests temes, tot i deixar-se escoltar, són lleugerament sosos. El piano, molt de fons repassa la melodia de “Tougher Than Tough” de Derrick Morgan.
3. Let Me Go Girl: en la mateia línea que les dues anteriors peró ara amb vents sintètics i acompanyaments de veu, potser enregistrats per ell mateix... Reggae-lovers rock melós i poc destacable.

Aquests tres temes són del disc Do It Sweet (1996)

• I Must Go Back: és un tema més proper a l'estil del Motown que no pas del món jamaicà i és una de les perles que en forma de raresa formen part de l'estoig de Trojan Muzik City – The Story Of Trojan Records (2003). Malgrat tot aquest tema sí que és molt interessant... I és una mostra de la gran varietat d'estils que practicà l'intèrpret i compositor. És una composició pròpia que fou una de les escollides per a llançar el segell Horse de Trojan on apareixé amb una fotografia molt estilitzada i fent gala d'un estil pop-Motown que té poc a veure amb el pop-jamaicà tal i com nosaltres l'entenem.

I finalment no vull deixar de insistir en els temes que composà per a l'Spencer Davies Group,

• Somebody Help Me, típic R&B de l'época
• Keep On Running, també típic R&B de l'época

A més del tema de The Clash:

• Revolution Rock, la base musical del qual està inspirada en el tema d'Edwards "Get Up".