En una illa famosa pels seus superbs vocalistes i compositors, John Holt sempre destacarà en la memòria com un dels intèrprets més melosos i com a etern compositor. En ell reposa la culpabilitat de tants talls clàssiscs del país que no queda cap dubte que està entre els pares del so que ha caracteritzat i portat la fama de la illa als indrets més recòndits del globus terraqui.
Nascut en l'àrea Greenwich de granjes de Kingston, Jamaica, l'onze de juliol de 1947, el jove Holt prengué els seus primers passos en el negoci de la música en la forma més habitual: el circuit de concursos de talent. Aquests concursos sempre han tingut una gran popularitat a la illa i les actuacions més destacades s'emetien en directe per la ràdio i, ja més endavant, per la televisió. Molts dels artistes més coneguts i populars s'obriren pas amb aquest sistema, com Gregory Isaacs, que a més ha resultat una excelent via de preparació per aquestes joves promeses.
Nascut en l'àrea Greenwich de granjes de Kingston, Jamaica, l'onze de juliol de 1947, el jove Holt prengué els seus primers passos en el negoci de la música en la forma més habitual: el circuit de concursos de talent. Aquests concursos sempre han tingut una gran popularitat a la illa i les actuacions més destacades s'emetien en directe per la ràdio i, ja més endavant, per la televisió. Molts dels artistes més coneguts i populars s'obriren pas amb aquest sistema, com Gregory Isaacs, que a més ha resultat una excelent via de preparació per aquestes joves promeses.
L'any 1958, amb 12 anys, Holt s'inscrigué en el seu primer concurs, organitzat pel promotor Joseph Verejohn. Durant els 4 anys següents, el jovenot esdevingué un fixe d'aquests espectacles, interpretant-hi la xifra rècord de 28 temes diferents. Les seves dolces tonades esdevingueren així ràpidament familiars a una audiència cada cop més gran. Per a la seva victòria final, l'any 1962, Holt interpretà el tema de Solomon Burke "Just Out of Reach". El talentós adolescent fou ràpidament 'enxampat' pel productor Leslie Kong, que enregistrà el single de debut de Holt, "Forever I'll Stay"/"I Cried a Tear". A partir d'aquí el jovenot començà a treballar amb el productor Clive Chin, iniciant la colaboració amb "Rum Bumper", un duo amb Alton Ellis.
Els singles es succeïren, però cap d'ells copsava realment la imaginació i creativitat pròpies de la illa. Tot això començà a canviar el 1964 quan Holt s'incorporà al grup vocal The Paragons, en substitució del membre fundador Leroy Stamp. Foun en aquesta època que un altre membre fundador, Junior Menz, també marxà i la seva plaça la prengué Howard Barrett. La formació la completaven els membres veterans Bob Andy and Tyrone Evans, i fou la formació que grabà "Good Luck and Goodbye" per a Coxsone Dodd. Irònicament, això és precisament el que Andy digué als seus companys de banda tot just després de l'edició del single, per a dedicar-se a la seva carrera en solitari.
Reduïts a un trio, i amb Evans i Barret amb feines paral·leles de jornada contínua, es confià a Holt el rol tant de compositor com d'arranjador, rols per als quals resultà idoni. I la cojuntura no podia ser més apropiada. L'Ska s'esllanguia sota el calent sol jamaicà, mentre que el rocksteady s'alçava per a ocupar-ne el lloc. El seu temps més lent era perfecte per als grups vocals i el llàpis de Holt semblava fet expressament per al suau toc de regust pop que l'estil presentava. Aviat, el trio vocal es posà sota la batuta de Duke Reid, the Trojan, un productor que mai no es sentí còmode amb l'Ska però, en canvi, fou el principal subministrador de rocksteady.
Reduïts a un trio, i amb Evans i Barret amb feines paral·leles de jornada contínua, es confià a Holt el rol tant de compositor com d'arranjador, rols per als quals resultà idoni. I la cojuntura no podia ser més apropiada. L'Ska s'esllanguia sota el calent sol jamaicà, mentre que el rocksteady s'alçava per a ocupar-ne el lloc. El seu temps més lent era perfecte per als grups vocals i el llàpis de Holt semblava fet expressament per al suau toc de regust pop que l'estil presentava. Aviat, el trio vocal es posà sota la batuta de Duke Reid, the Trojan, un productor que mai no es sentí còmode amb l'Ska però, en canvi, fou el principal subministrador de rocksteady.
Pel 1968, the Paragons eren el principal grup vocal de Jamaica, aconseguint virtualment un hit amb cada tema que editaven. Tot i que el grup feu algunes versions (com la notable "Island in the Sun"), molt del seu material era composat per Holt, i la popularitat de les seves cançons és evident pel nombre d'altres prominents vocalistes o bandes de totes les époques que n'han versionat un o altre tema. Així el 1968, Holt organitzà una carrera paral·lela en solitari, enregistrant pels productors Bunny Lee i Harry J. El següent any, The Paragons retornaren a Dodd, amb qui continuaren el seu camí d'èxit.
Malgrat tot, el 1970, fou marcat pel sobtat final del grup quan Evans i Barret aprofitaren unes beques per estudiar als USA. Tot i així, Holt, simplement es limità a prosseguir exclusivament la seva carrera en solitari, elaborant temes per a molt i variats productors. Els seus treballs amb Dodd eren particularment exemplars. Junts forjaren clàssics com "Tonight", "Stranger in Love", i "A Love I Can Feel". Aquesta última donà el títul al disc de 1971, que recopilava molts dels seus èxits amb Dodd. Like a Bolt, editat el mateix any, reunía enregistraments amb Duke Reid, inclòs el hit "Ali Baba," que ràpidament esdevingué un dels ritme de Reid més versionats. Prince Buster tallà una considerable quantitat de perles amb el cantant, incloent l'exquisida "Rain From the Sky", mentre que Alvin Ranglin també grabà un bon nombre de temes encantadors, com la notable "Son of the Wise". En aquest mateix temps, Phil Pratt es marcà un hit amb una re-intepretada "My Heart Is Gone", un tema enregistrat inicialment per a Dodd. Discutiblement, les millors obres del cantant als inicis dels 70 les feu per a Bunny Lee, incloent el clàssic "Tonight". Malgrat tot, el seu èxit més sonat fou una versió d'"Stick By Me", arreglada deliberadament per aprofitar-se'n de la última febre del ball, the John Crow. El tema impactà les llistes jamaicanes pel sorprenent lapse de 23 setmanes i esdevingué el single més venut de l'any.
Malgrat tot, el 1970, fou marcat pel sobtat final del grup quan Evans i Barret aprofitaren unes beques per estudiar als USA. Tot i així, Holt, simplement es limità a prosseguir exclusivament la seva carrera en solitari, elaborant temes per a molt i variats productors. Els seus treballs amb Dodd eren particularment exemplars. Junts forjaren clàssics com "Tonight", "Stranger in Love", i "A Love I Can Feel". Aquesta última donà el títul al disc de 1971, que recopilava molts dels seus èxits amb Dodd. Like a Bolt, editat el mateix any, reunía enregistraments amb Duke Reid, inclòs el hit "Ali Baba," que ràpidament esdevingué un dels ritme de Reid més versionats. Prince Buster tallà una considerable quantitat de perles amb el cantant, incloent l'exquisida "Rain From the Sky", mentre que Alvin Ranglin també grabà un bon nombre de temes encantadors, com la notable "Son of the Wise". En aquest mateix temps, Phil Pratt es marcà un hit amb una re-intepretada "My Heart Is Gone", un tema enregistrat inicialment per a Dodd. Discutiblement, les millors obres del cantant als inicis dels 70 les feu per a Bunny Lee, incloent el clàssic "Tonight". Malgrat tot, el seu èxit més sonat fou una versió d'"Stick By Me", arreglada deliberadament per aprofitar-se'n de la última febre del ball, the John Crow. El tema impactà les llistes jamaicanes pel sorprenent lapse de 23 setmanes i esdevingué el single més venut de l'any.
CONTINUARÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada