Dia 2: Divendres 14
AraMateix eren els encarregats d'obrir la nit del Divendres. La pregunta que em van fer és, tindrà aquest projecte del Titot tant d'èxit com Brams? La pregunta estava justificada perquè tot just començar el concert només hi havia 100 persones. La resposta estava al final del concert, on ja hi havia més de 1000 persones entregades a AraMateix, projecte que, com no ha amagat Titot en cap moment, representa la continuació de Brams. Un punt i seguit i no un punt i a part. A més de versionar La Fera Ferotge d'Ovidi, i presentar alguns temes nous AraMateix va presentar el seu disc de presentació, homònim. Iniciaren el concert igual que l'últim concert de Brams, amb el poema que dóna nom al grup. Un a un, es succeïren Bé, Quatre Banderes, Ara No Es Fa Però Jo Encara Ho Faria, D'aquí No Em Moc, Si Vols Parlem Del Temps, Merda Pels Vius, Desoir el Toc (no n'estic segur), Funcionari i Manfred. També varen tocar un tema que han compost en record de Isanta, en noi assassinat a Berga per la Patum, i que apareix en un recopilatori de grups de la zona per recaptar fons per a la família de la víctima. I per acabar, com a continació de Brams, varen tocar temes mítics com Dilluns que ve, Ho Endevinaràs, La Plaça i Soc d'un País, que va tancar el concert. Un bon concert. Molt més ben sonoritzat que el que varen oferir al CAS.
De Lax'N'Busto... Poc en podria dir... De Lax'N'Busto... De fet varen fer un concert d'hora i mitja clavat als que feien a la gira AMB TU de presentació del directe. Cap novetat tot i ser diferent del que varen oferir al CAS.
I la gran desgràcia vital... Que em va tenir rallat més de 20 hores. Quan començava Skalariak, vaig ser cruelment arrossegat a la tenda de campanya per motius de cansament irreversible. La meva companya, que havia estat treballant tota la setmana i havia fet dos torns seguits justament per poder anar a l'Acampada Jove, no s'aguantava dreta... En qualsevol cas, pel trosset que vaig sentir i el que em varen explicar el concert va ser pràcticament clavat al que varen oferir a la Sala Apolo a BCN i al Senglar Rock.
A la tenda ens vàrem adormir i l'altre gran concert de la nit també me'l vaig perdre... Dr. Calypso. Però també vaig preguntar i a partir del que em varen dir el concert va ser clavat al que varen oferir a Badalona.
I lògicament també ens varem perdre La Gossa Sorda, un grup de la corda (massa semblant) d'Obrint Pas... I d'aquest ningú no m'en va dir res... Peró suposo que més o menys seria com el del CAS. Potser un poc més llarg.
I us puc prometre que em va fer molta i molta ràbia haver-me perdut aquests concerts. Per sort, recentment havia vist tots els grups en directe. Però bé, només l'experiència de fugir de la rutina urbana per un parell de dies ho compensa... A més la calor horrorosa del matí i la pluja de tota la tarda varen contribuir al nostre cansanci... Peró serà l'últim cop. Espero!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada