02 de juliol 2006

NYSJE a l'Apolo


'Peaso' concert varen oferir divendres passat els New York Ska Jazz Ensemble a la Sala Apolo. A un preu més que raonable, aquest consorci de músics al voltant del fantàstic saxofonista Freddie "Rocksteady" Reiter va deleitar l'escàs públic que es va apropar a la Sala Apolo per gaudir d'una vetllada de música de la millor. Una companyia de fantàstics intèrprets de la qual el propi Reiter n'és l'únic membre de la formació original, però que no deixa res a desitjar.

Els NYSJE estaven ensamblats originalment per grans noms del panorama skatalític (sobretot nordamericà): Freddie Reiter als Saxos tenor i baríton, la flauta travessera i algunes veus principals (en aquells moments tocava als Toasters), uns desapareguts (algú sap amb qui toquen?) Rick Faulkner (trombó) i Johnnathan McCain (Bateria) que eren membres dels Toasters. També Cary Brown (teclats diversos, ex-Scofflaws) que actualment està al grup que encapçala un altre dels membres originals de NYSJE, Victor Rice, un dels noms estel·lars de l'escena skatalítica nord-americana. I finalment el guitarrista dels Skatalites des d'almenys 1992, Devon James.

A l'actualitat l'Ensemble està format, a més de Fred Reiter, per Mark Paquin (trombó), Nana Yao Dinizulu (bateria des del disc Minor Moods, 2002), el jamaicà Leeherd Archibald al baix i el valencià Alberto Tarin (Jazzinreggae) a la guitarra. Per cert aquest últim em va impressionar molt positivament. No recordo el nom del teclista...

El repertori fou l'evident, temes del seu últim treball (Skaleidoscope) barrejats amb clàssics de la banda com Prime Suspect, Low Blow, Bob Barker, Harlem Nocturne, Haitian Fight Song, l'excel·lent Buttah, entre moltes altres... No puc oblidar una sensual versió del Take Five (Dave Brubeck) ideal per... Ideal vaja!
Recordeu aquest nom i descobriu un nou univers musical si no ho heu fet ja.
L'ska-jazz.
Skatalites. New York Ska-Jazz Ensemble.
I si ens descuidem aviat haurem de parlar de The Fenicians!!!!!

1 comentari:

JGVA ha dit...

M'he oblidat de dir que feia temps que no sentia un guitarrista que m'agradés tant com el valencià Alberto Tarín. Em va semblar realment fantàstic...