Sí, he anat a l'Acampada Jove, i no hi he anat per política... Hi he anat per l'impressionant cartell... Peró per desgràcia, em vaig haver de perdre tres dels grups que més m'interessaven... Quan un no va sol, va acompanyat i s'han de satisfer les necessitats de tothom... És el que hi ha... De totes formes, malgrat el meu disgust i sentiment d'impotència el tema no va ser excessivament greu...
Els següents a saltar a l'escenari foren els grans Mesclat. La barreja de músics excel·lents va fer un concert molt típic, d'una hora i mitja... Per començar la homònima Mesclat, seguida per un regitzell de temes tant del seu primer com del seu segon disc. De Fel, a Au Jovent!, passant per Tall de Rel, Pastís de Llima, El Burgués, Tot explota (pel cap o per la pota), Els Funerals del Porc, També per tu, Serà Cumbia o Havanera?, Com goses?, Viure, Xauen, No és aixó,Companys, Torna Serrallonga, El rei vol corona, No res, Què volen aquesta gent?. Grans cançons. Grans Intèrprets. Bona sonorització. Un concert molt bó.
A continuació la gran sorpresa de la nit. Dr.Ring-Ding, acompanyat per la banda catalana dels Ranking Soldiers (molt bé... mantenint el tipus... peró estaven massa estressats... no es deixaven portar prou). Ja tenia ganes de veure'ls, als Ranking Soldiers i em varen agradar molt... Clar que dos teclats... (Soc dels que prefereixen els vents... però és el que hi ha!). El Dr.Ring-Ding va passejar els seus dons vocals sobre les bases que creaven els RS, dancehall i rocksteady... Molt agradable per ballar amb tranquil·litat, sense estrés. El Dr. va alternar temes propis amb versions de clàssics, i medleys amb temes propis i clàssics jamaicans. Entre els temes propis destacà Call the Doctor, i entre les versions, When I fall in love.
Després actuava Boikot i jo vaig anar a descansar una estona... Aquella tarda havia fet la maleta, l'havia transportat amb tren, i havia muntat una tenda de campanya, entre altres coses. Una mica de descans era imprescindible.
I finalment tocaren Oprimits, un grup que tenia moltes ganes de veure i que em va decebre una miqueta. Tinc els dos primers discs i m'agraden bastant. A més el grup aprofitava per presentar el seu últim disc, el tercer, que porta per títol Tolerància Zero. Aviat espero poder fer-ne una crònica. Bé, Oprimits em va decebre perquè al meu parer algunes de les cançons (4 o 5) més bones del grup les varen tocar excessivament ràpid. Una miqueta més lentes i hagués estat perfecte. L'altra cosa que vaig trobar excessiu (potser més degut al marc del concert que res) és l'excessiva gesticulació del cantant... En qualsevol cas és una crítica constructiva: Oprimits tenen bons temes i poden fer-ho molt millor! A part dels temes del seu nou disc, tocaren temes de sempre com No és cap joc, Gonelles, Parc Nacional, Per Un Futur Millor, La Revolució, Poble Respectat, i com no acabar amb Oprimits. Del seu segon disc tocaren que jo recordi, Cap Al Cel, Independència i Llibertat, Vida i Estels. Ho poden fer molt millor... Sobretot si els contracten més a les Illes i al Principat. Realment fan bon ska combatiu.
Dia 1: Dijous 13
Gertrudis obrien el cartell... A les 21 h. El concert en sí no el vaig seguir... Només els últims 15 minuts. Era el primer cop que els sentia... Típic grup rock-mestissatge... Tipus Dusminguet però pitjors... Per al meu gust, es clar... Els hauria de sentir amb més calma.Els següents a saltar a l'escenari foren els grans Mesclat. La barreja de músics excel·lents va fer un concert molt típic, d'una hora i mitja... Per començar la homònima Mesclat, seguida per un regitzell de temes tant del seu primer com del seu segon disc. De Fel, a Au Jovent!, passant per Tall de Rel, Pastís de Llima, El Burgués, Tot explota (pel cap o per la pota), Els Funerals del Porc, També per tu, Serà Cumbia o Havanera?, Com goses?, Viure, Xauen, No és aixó,Companys, Torna Serrallonga, El rei vol corona, No res, Què volen aquesta gent?. Grans cançons. Grans Intèrprets. Bona sonorització. Un concert molt bó.
A continuació la gran sorpresa de la nit. Dr.Ring-Ding, acompanyat per la banda catalana dels Ranking Soldiers (molt bé... mantenint el tipus... peró estaven massa estressats... no es deixaven portar prou). Ja tenia ganes de veure'ls, als Ranking Soldiers i em varen agradar molt... Clar que dos teclats... (Soc dels que prefereixen els vents... però és el que hi ha!). El Dr.Ring-Ding va passejar els seus dons vocals sobre les bases que creaven els RS, dancehall i rocksteady... Molt agradable per ballar amb tranquil·litat, sense estrés. El Dr. va alternar temes propis amb versions de clàssics, i medleys amb temes propis i clàssics jamaicans. Entre els temes propis destacà Call the Doctor, i entre les versions, When I fall in love.
Després actuava Boikot i jo vaig anar a descansar una estona... Aquella tarda havia fet la maleta, l'havia transportat amb tren, i havia muntat una tenda de campanya, entre altres coses. Una mica de descans era imprescindible.
I finalment tocaren Oprimits, un grup que tenia moltes ganes de veure i que em va decebre una miqueta. Tinc els dos primers discs i m'agraden bastant. A més el grup aprofitava per presentar el seu últim disc, el tercer, que porta per títol Tolerància Zero. Aviat espero poder fer-ne una crònica. Bé, Oprimits em va decebre perquè al meu parer algunes de les cançons (4 o 5) més bones del grup les varen tocar excessivament ràpid. Una miqueta més lentes i hagués estat perfecte. L'altra cosa que vaig trobar excessiu (potser més degut al marc del concert que res) és l'excessiva gesticulació del cantant... En qualsevol cas és una crítica constructiva: Oprimits tenen bons temes i poden fer-ho molt millor! A part dels temes del seu nou disc, tocaren temes de sempre com No és cap joc, Gonelles, Parc Nacional, Per Un Futur Millor, La Revolució, Poble Respectat, i com no acabar amb Oprimits. Del seu segon disc tocaren que jo recordi, Cap Al Cel, Independència i Llibertat, Vida i Estels. Ho poden fer molt millor... Sobretot si els contracten més a les Illes i al Principat. Realment fan bon ska combatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada