04 de juliol 2006

NOVETAT: Stoned Moments with The Fenicians

Impressionat. Així m'he quedat després d'escoltar aquest disc.
Per als que l'ska-jazz no us era suficient, us és imprescindible escoltar-lo. Rocksteady-jazz. Reggae-jazz. Amb una sonoritat digna del millor auditori. Un disc replet de versions i recolzats per dos temes propis. I per versionar, versionen Wes Montgomery, The Pioneers, Bob Andy, Billie Holiday, Sonny Rollins, Sonny Stitt... entre altres.
I qui hi ha al darrera d'aquest projecte? Doncs noms claus de l'escena ska catalana.
Marc Tena dels Walkysons potser és el menys conegut. Peró noms de la talla del Pitu i el Nacho Romero, veu i saxo d'Skatalà... I cares com les de Enric Grau i Eric Herrera de Dr.Calypso. Sense oblidar-nos, és clar, de Jordi Manyà, el Maniac de Skatalà i Dr.Calypso.
Amb aquests currículums només puc fer una crítica.

Si tiren endavant, és essencial que el Pitu participi més dels temes. Realment la veu del Pitu dóna el punt genial als excel·lents instrumentistes que conformen The Fenicians.
L'Oriol Moregó (aka Pitu), ens explica que "en un principi The Fenicians (a.k.a. Wattamouth) era un projecte instrumental i el dia que van decidir incorporar uns Check-it-up's, doncs es va clavar Solid as a Rock a la primera. Hi han veus a altres temes pero els que apareixen a "Stoned Moments" han sigut els seleccionats".

Ara la pregunta que cal fer és: i als escenaris, quan?

El propi Oriol Moregó respon:
"Es fa complicat decidir portar un projecte com aquest a sobre dels escenaris, amb la qualitat i musics suficients per fer-lo sonar com cal. Crec que ha sigut tot un atreviment (aixó si, amb moltes Vibes), versionar giants del jazz i rocksteady/reggae com ho ha fet The Fenicians, en un projecte que, poc a poc, ha madurat en tres anys..."

Pel que fa al disc, una petita ressenya dels diferents temes:

1.- Hit them back!: un dels millors tracks del disc per al meu gust. Un fantàstic rocksteady. El tema no sé qui el va popularitzar (perdoneu la meva ignorància al respecte), peró certament té el típic ritme rocksteady de mig temps contagiós i els adequats renecs de Pitu que segurament el convertiran en una de les meves peces preferides.


2.- Funk in deep freeze: si a Jamaica tenen els Skatalites i als EUA els NYSJE, a la península ibérica hi ha molts noms del que es coneix com Latin Ska Jazz (si trobeu a una botiga o a la mula un recopilatori amb aquest nom, no dubteu, compreu-lo!!!). Segurament aquest disc entrarà a la llista dels discs de col·leccionista dels obsesos per l'Ska-Jazz. I aquesta peça, en la qual el mític Saxo d'Skatalà, Nacho Romero, agafa la flauta travessera (recordeu el Pistoletes?) per versionar aquest tema de Hank Mobley (saxo tenor de hard bop, precisament el el 20 aniversari de la seva mort, curiós oi). Tema molt adequat per a que els amants del Jazz descobreixin l'ska. Tema molt adequat per a que els amants del Ska descobreixin el jazz. És un Ska de ritme clàssic, allegro ma non troppo.


3.- Sac-o-woe: ska deixondit i animat per aquesta versió de la figura del jazz Nat Adderley. Un tall ska-jazz totalment paradigmàtic.


4.- Let your yeah be yeah!: aquest tema podria ser seleccionat per a qualsevol recopilació de temes d'Easy Listening, ja que aquesta suau versió del clàssic dels Pioneers firmada pel també conegut Jimmy Cliff demostra ser perfecta per a omplir el fons del típic vol BCN-PMI. Nacho Romero, alter-ego de Fred Reiter, agafa de nou la travessera. I tots el claven, a ritme de rocksteady (mig temps). Peró la seva suavitat no treu força ni al tema ni a la interpretació.


5.- Stoned moments: Arribem al primer tema propi, i també al tema que dóna nom al disc. Aquest tema, també amb flauta/saxo és un reggae allegro ma non troppo que segueix a la perfecció l'esquema ja clàssic de l'ska-jazz. Tema, reguitzell de solos exquisits per l'oïda agraïda i... Orgasmes auditius. És positiu que un dels millors temes del disc sigui un dels temes propis!


6.- Miss Riverside: tema també procedent d'una figura il·lustre del món del jazz, Sonny Stitt, ara amb ritme de mig temps perdut en un indret paradisíac entre l'ska i el rocksteady. Aixó sí més lent que ràpid, peró amb aquesta lentitud que s'apodera ràpidament de tu. I el saxo. Quin matís, aquest instrument! Sembla que t'abraça, que t'envolta. Càlid... Profund!


7.- Solid as a rock: un altre tema que demostra la grandesa de l'ex-skatalà Pitu (AKA Oriol Moregó). Versió en aquest cas de Sonny Rollins, un altre home-mite del jazz actual i de sempre. A ritme reggae The Fenicians, seguint el llegat suposat de NYSJE cuiden els detalls, del més petit al més evident.


8.- God bless the child: I s'atreveixen amb tot. Fins i tot a portar a Billie Holiday al territori del reggae/rocksteady-jazz. 8 minuts distribuits entre el tema i els diferents i commovedors solos. Lluit especialment el solo de flauta travessera. Sense desmerèixer els altres solos!


9.- Road song: i de Holiday a Wes Montgomery. En un fantàstic rocksteady (tirant a reggae). I bé, què puc afegir? Més del mateix. Un ritme contagiós de mil punyetes i una magnífica peça com a resultat.


10.- The shadow of your smile: i de Wes Montgomery a Frank Sinatra i l'escolto perquè m'agrada. Reggae rapidet per a un altre easy-listening. I és que aquest disc és perfecte per acostar els fans del jazz al món de la música jamaicana. Aquí, el ska-jazz en tot el seu esplendor líric. Escolta tu! Que els solos de guitarra tampoc estan malament, eh!


11.- Yaundee yard: Segon i últim tema propi... De moment? Peró no per això menyspreable. Ans al contrari... Aquest tema a més de renecs, té lletra... I bé que està. Ecos dub i una agradable tonada per als vents. Rocksteady en estat pur? 100% qualitat. Sense additius (ni colorants ni conservants). Rough Respect!


12.-The everywhere calypso: I per arrodonir el tema, per que la barreja qualli del tot, és indispensable una mica de calypso! Versió d'un tema de Sonny Rollins ara a ritme de rocksteady lent-reggae. (Algú sap on està la frontera?). El saxo immens! El conjunt, tot plegat, el resultat. Jàzzia.


13.- Games people play: ara sí, un rocksteady pur per acomiadar el disc. Jamaican-jazz made in barna. Tema de Joe South.


Tot plegat, perfecte per als amants de l'ska/rocksteady/reggae-jazz.

Try it! Just 13 Stoned Moments!



Per acabar, en Pitu comenta els hipotètic futurs projectes amb The Fenicians:

"Suposo que fer una segona part, potser mes arrelada a covers jamaicanes, seria un pas més, per aconseguir un nom (establish a name) i partir d'aquí, ho hauriem parlar. El més inmediat seria pel 2007... així que ja ho veurem".


Així que si el rollo us agrada... Estem de sort!