L'estiu del 85, sis amics es reuneixen en un local d'assaig per a rememorar els sons que feren que Londres tremolàs a finals dels 70 i principis dels 80: la música punk en la seva versió més autèntica (Oi! Music) i l'ska jamaicà ressucitat pels grups del moviment (i del segell) Two Tone (Specials, Madness, The Beat,...). Naixia així Skatalà, la llegendaria banda que es convertiria en una referència mítica en l'escena ska espanyola. L'elecció del nom fou el producte de l'aplicació de complexes fórmules matemàtiques: ska + català = SKATALÀ.
La seva música fou des dels inicis un combinat basat en alternar i fusionar ska i Oi!, mescla explosiva que els va caracteritzar, encara que amb el trancurs del temps, l'ska prengué més relevància, sobretot per la consolidació de la secció de saxos i a la plaça fixa indiscutible del teclista.
De la mateixa manera que la majoria de bandes amb una ampla trajectòria, Skatalà va patir constants canvis en la seva composició des de la seva formació inicial, però més enllà dels motius que pogueren provocar aquests canvis, cal destacar que els resultats d'algunes d'aquestes escicions foren molt fructífers ja que membres fundadors d'Skatalà foren la llavor d'altres bandes de Barcelona com Tension Friends, Front Pilsen, Knockouts o Dr.Calypso. 
El 1987 enregistren la seva primera maqueta, Fent D'Aquí, que fou tot un éxit per a la banda, tant per l'acollida de l'audiència com pel nivell de vendes. Aquella maqueta, que va representar el naixement de l'ska cantat en català, fou reeditada en vinil pel segell de l'skazine FBI, Sock It Records, l'any 1991 i fou distribuida per Semaphore, convertint-se en el primer LP oficial de la banda. Quinze anys després de la seva primera edició, encara es venien copies pirates de la cinta original.La banda es passà tres anys oferint nombrosos concerts per Catalunya i visitant Euskadi i França. Això els va portar a ser seleccionats pel segell britànic Unicorn Records per aparèixer al disc Planet Ska, la primera recopilació mundial de grups d'ska, juntament a bandes dels USA, Europa i Australia.
Després d'un periode (1989-90) d'impasse, en el qual la banda es disgrega en diferents formacions amb la conseqüent etapa de consolidació d'un nou grup, comencen un altre cop el seu passeig pels escenaris amb més força que mai. Tot això sorgeix arran de la publicació de la primera recopilació de grups d'ska de l'Estat, Latin Ska Fiesta, a la qual s'hi inclou Skatalà com a precursor de l'ska a l'estat espanyol i com a pare indiscutible de la resta de bandes participants.
De l'estil classe obrera que els va caracteritzar en els seus inicis, la nova formació passa a un so power-ska de molta més qualitat però sense perdre les seves arrels de jovialitat tabernaria ni la poderosa contundència de les seves actuacions en directe. Això comença a despertar l'interés de les discogràfiques catalanes i finalment, el març de 1993, firmen un contracte amb Al.leluia Records y Capità Swing, el primer fruit del qual fou la publicació del que seria el segon LP i primer CD oficial de la banda, Borinot Borinot. 
Comencen així un ascens imparable que els porta a ser solicitats pels festivals més prestigiosos de l'estat: Reggus de Reus, U-Zona Reggae de Torelló, BAM de Barcelona, Mercat de la Música Viva de Vic, Espárrago Rock de Granada, el fallit Festival Pop-Rock Non-Stop de Barcelona o el Doctor Music Festival dels Pirineos, havent participat en més d'una ocasió a algun d'ells. De la mateixa manera les seves aparicions a la televisió passen de les emisions locals dels seus inicis a la participació a l'Sputnik del C33, Zona Franca de la 2 o a la Marató de TV3. 
Tot això els va fer pujar al punt més alt de l'escena skatalítica, on s'hi varen mantenir fins el 1997, després de l'edició el 1994 del seu segon CD, Un de Nou ( 1d9 ), i de gires por Italia (Padua, Milán y Bolonia), actuacions a París i veient les seves cançons publicades en diverses recopilacions mundials editades per segells de la categoria de Moon Records (USA), Heatwave (Alemania) o Gridalo Forte (Italia), i es convertiren així en la banda d'ska de l'estat espanyol més internacional del moment, arribant inclús a distribuir els seus discos al mateix mercat japonés.
El juliol de 1997, en Quique abandona el seu lloc de segon cantant de la banda. Després de la gira de l'estiu d'aquest any, el teclista Joan Diaz y els saxos Jordi Prats i Guim Garcia (que había substituït Nacho Romero aquell mateix any) decideixen també seguir el seu camí. Finalment, a inicis de l'any 1998, la resta de al banda deixa els assaigs i cancela totes les actuacions. Des d'aleshores Skatalà no tornà a aparèixer sobre un escenari, confirmant definitivament els rumors sobre la seva desintegració. A mitjans d'aquell mateix any, el segell Baobab Música de Al·leluia Records editaba In Concerto, el quart disc oficial de la banda. Es tractava d'un enregistrament "pirata" duta a terme quatre anys abans a Padova, durant la seva gira per Italia. A finals de l'any 2001 el segell Subway va reeditar la maqueta Fent D'Aquí en format CD i amb 4 temes extra enregistrats en directe en una de les primeres actuacions de la banda. Posteriorment Tralla Records va adquirir els drets de In Concerto, reeditant-lo l'any 2002.
L'any 2005, es reuneixen de nou per a celebrar el 20è aniversari de la seva formació amb una mini-gira per Catalunya. A la vegada s'edita Llunàtics, un CD que conté els temes dels dos primers CD oficials ("Borinot Borinot" i "Un De Nou"). I per acabar, aquest mateix any apareixen al recopilatori oficial del FC Barcelona Més Que Un Club amb l'emblemàtic "Fem D'aquí".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada