3r dia: Dissabte 15
S'acabava l'Acampada. Els grups que no em vaig perdre van estar molt bé. I començava la última nit de concerts.
Començava amb Gossos, i òbviament jo estava lluny d'allà. Vaig sentir de lluny Rera Teu i alguna altra cançó del primer disc. I vaig arribar per al que possiblement seria el millor del concert. Penùltimament, Quan et sentis de marbre, i últimament Sun is Shinning (Bob Marley + Pinley Quaye en to rock reggeós).
Acte seguit era el torn de la Companyia Elèctrica Dharma, amb molta expectació. Hauria estat un concert excel·lent si no fos pels continus problemes de sonorització... Un monitor o dos fallaven... Jo què sé. De cop i volta no es sentien gens. I clar varen marxar abans d'hora i força enfadats, amb motiu.
Després els encarregats de fer soroll eren Paradise Lost. Però jo i la meva companya varem anar a dormir un parell d'horetes per estar a tope a Betagarri, les autèntiques estrelles de la nit, per a nosaltres. Pel que em varen explicar Paradise Lost són un grup de heavy melódic bastant tranquilet que varen sorprendre positivament als que els varen anar a escoltar.
A continuació els sovint prohibits Soziedad Alcoholika varen poder exercir el seu dret a la llibertat d'expressió en aquest escenari... La veritat és que jo també dormia.
I finalment tocava el clímax de la nit. Betagarri. Per desgràcia varem arribar que ja portaven mitja hora de concert. Però la hora que varem veure va coincidir amb els temes que més m'agraden de Betagarri. En qualsevol cas, com ja havia certificat a la Sala Apolo l'any passat (juntament amb Pirat's i Obrint Pas), Betagarri és un grup enorme en directe... Realment grans. Pel que fa als temes que vaig sentir, Skalatu, Revolution Mix (que va tancar el concert), Verde, Euskadi Antifaxista, Soldaduzka, Baldin Bada (gran tema), La Chica del Batzoki (un altre tema enorme), Herriak du Hitza, Zure Ingurua, Boom Egin Eta Crash, Gora Beherak, Hankak Mahai Gainean, i com no podia ser d'altra manera, L'Estaca. A més varen fer alguna cançó del que serà el seu proper disc. I tenia molt bona pinta. Així que ja veurem... Espero tornar-los a veure aquest estiu... O en algun moment.
I aquí acabà l'Acampada Jove, en l'aspecte musical.
Començava amb Gossos, i òbviament jo estava lluny d'allà. Vaig sentir de lluny Rera Teu i alguna altra cançó del primer disc. I vaig arribar per al que possiblement seria el millor del concert. Penùltimament, Quan et sentis de marbre, i últimament Sun is Shinning (Bob Marley + Pinley Quaye en to rock reggeós).
Acte seguit era el torn de la Companyia Elèctrica Dharma, amb molta expectació. Hauria estat un concert excel·lent si no fos pels continus problemes de sonorització... Un monitor o dos fallaven... Jo què sé. De cop i volta no es sentien gens. I clar varen marxar abans d'hora i força enfadats, amb motiu.
Després els encarregats de fer soroll eren Paradise Lost. Però jo i la meva companya varem anar a dormir un parell d'horetes per estar a tope a Betagarri, les autèntiques estrelles de la nit, per a nosaltres. Pel que em varen explicar Paradise Lost són un grup de heavy melódic bastant tranquilet que varen sorprendre positivament als que els varen anar a escoltar.
A continuació els sovint prohibits Soziedad Alcoholika varen poder exercir el seu dret a la llibertat d'expressió en aquest escenari... La veritat és que jo també dormia.
I finalment tocava el clímax de la nit. Betagarri. Per desgràcia varem arribar que ja portaven mitja hora de concert. Però la hora que varem veure va coincidir amb els temes que més m'agraden de Betagarri. En qualsevol cas, com ja havia certificat a la Sala Apolo l'any passat (juntament amb Pirat's i Obrint Pas), Betagarri és un grup enorme en directe... Realment grans. Pel que fa als temes que vaig sentir, Skalatu, Revolution Mix (que va tancar el concert), Verde, Euskadi Antifaxista, Soldaduzka, Baldin Bada (gran tema), La Chica del Batzoki (un altre tema enorme), Herriak du Hitza, Zure Ingurua, Boom Egin Eta Crash, Gora Beherak, Hankak Mahai Gainean, i com no podia ser d'altra manera, L'Estaca. A més varen fer alguna cançó del que serà el seu proper disc. I tenia molt bona pinta. Així que ja veurem... Espero tornar-los a veure aquest estiu... O en algun moment.
I aquí acabà l'Acampada Jove, en l'aspecte musical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada