Divendres Sala Apolo.
Arribo a les 20:45. El DJ Mamarracho està punxant. I punxa molt bé. Demostra ser un bon coneixedor de la música SKA. Punxa ska. Encadena temes mítics mundials, amb temes mítics locals i bascos. A les 21:30 com estava programat, l'home es para.
Abaixen el nivell de la llum. I surten a l'escenari 1 dona i 7 homes. Alguns els anomenen com Skalariak. I a ritme del Sarrera V conviden a tota la Sala Apolo, plena fins dalt, a moure's. Una vegada més, com que jo estava una mica més per ballar que no pas per apuntar-me l'ordre dels temes que varen enfilar, us els diré possiblement tots... Ara bé l'ordre segur que no és el que toca.
Skalariak va oferir un concert genial, fantàstic de poc més de 2 hores. Aparentment estructurat en tres parts, de les quals Sarrera V, Sarrera I i Sarrera IV en marcaren l'inici. A dins, una barreja dels temes mítics i himnes del grup i els temes més emblemàtics del seu últim disc, Luz Rebelde, del qual el concert n'era la presentació.
No els va ser necessari escalfar l'ambient... L'ambient es va escalfar sol només amb les primeres notes i síncopes. Clar que amb cançons com Jaia i A Buen Ritmo, pujava la calor ràpidament. I per molt que apel·lessin a la Vodka Revolución, la temperatura i el moviment no baixaven. El grup i el públic competien per veure qui dels dos estava més entregats. I entre tema clàssic i tema clàssic, una entrega del últim... Com Global Musik. Com la Anti-Canción. Com la versió de The Clash, Rude Control. I com Alé.
Todos los Hintxas va fer embogir la sala (més del que ja ho estava, clar). Puto Alcohol no es va quedar enrera. Temes com Oligarquía, Nuestra Manifestación, Eguzkitan Edan, Viento del Ghetto, El Tiempo Tuyo, etc. s'anaven succeïnt en l'orgia musical que es perpetrava a la Sala Apolo. La gent suant de cap a peus. Els més tranquils buscant llocs on no els fotessin ósties. Els més intranquils fotent-se ósties entre si. I per cert hi havia un retrasat mental que no parava de pujar a l'escenari per molestar al grup. Si tan egocéntrics sou que voleu que tothom us vegi, no és millor que participeu en algun concurs de la tele i deixeu als que ens agrada la música en pau. Bé. Oblidem ara això i retornem a la orgía musical. Sí, la orgia que venia amanida amb Errainaren Modura i José República. Amb temes de lluita i revolució, aixó si, plens de sobrietat.
La Hiartz amb Hartu, posà el toc femení al concert. Un skinhead reggae clàssic com Fuego de Revolución serví per permetre als més cansats calmar-se una mica. Ruido també entrà dins el capítul de les més calmadetes. Però en general manteniren constantment a la gent en moviment... Ara amb Naturarekin Bat, després amb Skalari Rude Klub.I a la recta final Despídeme, Segi, Segi, Solo Vivir i Corazón Rebelde, tema del disc amb el que varen tancar un concert certament d'alt nivell.
1 comentari:
Yo estuve en ese concierto y me encanto. Muy buena cronica ;)
Publica un comentari a l'entrada