Dinamo, la revelació mallorquina d'accent argentí

Avui he decidit parlar d'un grup-revelació de Mallorca.
Ells es defineixen com "una mancomunió musical de gent molt dispar"... I sembla que aixó sempre és la recepta perfecta per a un bon plat musical. Engrandint l'escena skatalítica mallorquina, realment necessitada de suport i de varietat de bandes (així de bones a primeres, a més de la mítica Gran Orquestra Republicana només puc pensar en Syphosis, Oprimits, Es Reboster i Ke Reggae Ska, tots d'estils totalment oposats i plens de diversitat).

Però avui els protagonistes són Dinamo. El seu manager em va passar una maqueta, de la qual us podeu baixar alguns temes a la seva web http://www.dinamonet.com.

Com ja és tradicional en aquest blog, faré una petita anàlisi de les sensacions que em produeixen els distints temes de l'esmentada maqueta. Ah! I per cert, si encara sentiu més curiositat sempre podeu anar al YouTube i buscar les paraules "Dinamo" i "Ska" i en podreu veure uns videos sense massa qualitat però interessants malgrat tot.

1. Intro: introducció del pal imitació de concert que més que valor musical, és una declaració dels principis festius.
2. El Asesino del Tiempo: ska alegre i en el que el particular accent del cantant destaca des del primer moment. Tema melódic peró molt alegre de ritme i d'interpretació. Una bona forma de començar una maqueta. Realment impressionant per tractar-se d'una maqueta. Si estiguessin afincats a BCN en comptes de Mallorca serien molt més coneguts... Inconvenients de les Illes.
   
3. Equilibrista: ska de tall més proper al rocksteady. Un altre tema excel·lent. Sobre un tipus molt concret d'equilibrisme. Fan un ska modern molt comercial, amb un toc pop molt característic de l'ska fet a Argentina (p.e. Desorden Público).
   
4. O.F.: Retorn a l'ska alegre i festiu. Tema de denúncia social. Rítmes dels que s'enganxen sense remei. Sense solució... La trompeta, destacada. I tampoc no tenen problemes per posar un sampler de tant en tant... Sense arribar a l'abús del Manu Chao, clar.
   
5. Incienso: Ska lent-Rocksteady-Reggae ràpid... Qui ho sap? I què? Mig temps en el que adopten un registre de veu proper al hip-hop. Peró el ritme continua enganxant-se com una malaltia infecciosa. Com l'olor de l'encens roent. Aquest tema en alguns moments em recorda molt a un tema d'Ejectés, un dels grups de ska-rocksteady més importants de França.
   
6. El Mago: I arriba El Mago, en to ska amb la superba trompeta suau i en segon terme. Alegre. I la veu tranquila amb curiosa cantarella i accent. Tema de temàtica amorosa. Una prova també que quan volen saben fer canvis de ritme com cal.
   
7. Quarteto Chanson: més temàtica amorosa ofereix aquest Quarteto. Aixó sí, amplia els horitzons lingüístics ja que alterna castellà i anglés. Ska alegro ma non tropo però aixó si molt i molt festiu. Atenció un cop més a la trompeta... Potser en la mescla li haurien d'apujar una mica el volum!
   
8. Piedras: capítol de reggae... O aixó sembla! Després d'una intro de ritme peculiar, el primer tema que sembla tenir un ritme més lent... Peró de cop, canvi de ritme i ja hi tornam a ser. Ska ska ska... Peró canvi de ritme i tornem a anar lents. Peró està prou bé.
   
9. Ruski: Sampler i som-hi... Acordió inclós? Ska de ritme curiós... Canvis de ritme de bon nivell es succeeixen. Ritme perdut entre l'ska i el rocksteady... Peró que es va accelerant i canvia amb certa freqüència. Russos amunt i russos avall.
   
10. Joe Smooth: i més ska ofereix aquest tema... Amb un curiós inici marcat pel diàleg (de besugs) entre els teclats i la trompeta. Fins que la veu irromp... Interessant tema... Reminiscències discotequeres? Pot ser.
    
11. Todo no se puede: Ska trepidant. A toc de trompeta. Tema que podria definir perfectament aquest grup, Dinamo. Quick-Ska inna Pop Style. En aquest cas destaca la tornada (estribillo)... Que curiosament coincideix amb el nom del tema. Altament contagiós. Una de les millors.
    
12. Demagogo: I per acabar la maqueta... Tema dedicat als polítics. Que comença (i acaba) com si fos una cançó popular argentina i... resulta un perfecte tancament d'una maqueta que podria ser perfectament el seu primer disc.
    

I atenció al trompeta del grup, que si segueix la seva carrera en el món de la música possiblement serà prou conegut arreu. Apunta maneres molt bones, il·lusió, técnica, i passió, molta passió...

Recriminacions... Potser un parell, a la mescla... I a que podrien variar una mica el seu repertori rítmic. Peró sense cap dubte, és tota una revelació. I falta el que cap grup ska no hauria d'oblidar: almenys un tema instrumental!