The Heptones, 35 anys d'història (II)

The Heptones, era de canvis 1975 - 1994

El primer disc després de l'aventura canadenca de Sibbles fou 'Cool Rasta' (1975) produït per Harry J i publicat per Trojan. L'any 2002 fou reeditat en CD per Trojan amb 9 temes addicionals. El 1975 signaren un contracte amb un dels grans segells, Island Records i tot just un any després sorgí, de la mà del productor Danny Halloway, 'Night Food' (1976). Aquest disc contenia sobretot noves versions de temes clàssics de l'era Studio One. Tot seguit enregistraren el que es considera el seu millor treball dels anys 70, 'Party Time' (1977) produït pel brillant Lee “Scratch” Perry i molt similar al seu anterior treball, també format per noves versions de temes clàssics de l'era Studio One. També presentava una colpidora versió de “I Shall Be Released” de Bob Dylan (que els Sopa de Cabra traduïren com “Tornaré a ser lliure”). Si aquest disc està tan ben considerat és perquè es convertí en el disc més venut del grup al mercat internacional.

Però no tot serien flors i violes. El següent disc de The Heptones, 'Better Days' (1978) fou comparativament molt decebedor. Niney n'havia estat el productor. Això empenyé Sibbles a deixar el grup per seguir amb la seva carrera en solitari no gaire temps després. Paral·lelament, aquest mateix any 1978 aparegué un recopilatori dels éxits de The Heptones amb Dodd, 'In Love With You', editat pel segell UA. El disc 'Better Days' seria reeditat l'any 1994 pel segell Lagoon i amb 10 talls extra consistents en versions dub dels 10 temes originals.


Malgrat l'èxode de Sibbles, la carrera de The Heptones no es parà. Els dos components restants, Earl Morgan i Barry Llewellyn prengueren Naggo Morris com a substitut de Leroy Sibbles de forma que The Heptones continuà essent essencialment un trio vocal. Amb aquesta formació enregistraren 'King Of My Town' (1979) amb la supervisió de Niney. Aquest disc seria reeditat per Culture Press (2001) amb dos bonus tracks. El mateix any es juntaren amb el productor Joseph Hoo Kim per a dur a terme 'Good Life' (1979) aparegut al segell Greensleeves. Per a aquest disc The Revolutionaries hi participaren com a banda de suport.

Durant els anys 80 continuaren enregistrant i actuant, tot i que sense el nivell d'éxit i acceptació que tenien quan Sibbles formava part del grup. Així es succeïren 'On The Run' (1982) per al segell Shananchie i produït per The Heptones i Bullwackie; 'Back On Top' (1983) i 'In A Dance Hall Style' (1983) auto-produïts per a Vista Sounds; 'Swing Low' (1985, Burning Sounds) i 'Changing Times' (1986, Moving Target) produïts per Earl Morgan. Aquest últim es va reeditar l'any 1997 en una edició CD que incluia també un mini-lp de 1987 'Place Called Love'. Al llarg d'aquests anys la formació de The Heptones anava variant: intèrprets com Glen Adams i Joseph Forester, entre altres, també formaren part de la banda en un o altre moment. L'any 1988, la discogràfica Prestige publicà 'Good Vibes'. Tot just després el grup es dissolgué i durant uns anys cadascún prosseguí el seu camí, fins l'any 1994, en el qual es publicà 'Mr. T' (Lagoon) produït per Exroy Francis i The Heptones.


Una era moguda, plena de canvis, d'anades i vingudes... Una era difícil, en la que varen tocar el cel i baixar als inferns...