30 de maig 2006

The Heptones, 35 anys d'història (I)

The Heptones, els primers anys 1965 - 1975

Un dels grups vocals rocksteady més grans, The Heptones, foren dels pocs que aconseguiren, amb èxit la transició a la era reggae. El grup estava encapçalat per Leroy Sibbles (a la foto), que a més d'un cantant exquisit també era un escriptor, arreglador i baixista d'estudi de gran talent als legendaris Studio One. Autors de bona part del seu propi material, el grup presumia d'un dels catàlegs més profunds del seu temps, ple de temes d'enorme qualitat que foren generalment imitats per les seves veus d'igual harmonia i amplament reciclades per a instrumentals ple de ritme, lleugers, líquids, melòdics...

Els Heptones es formaren a Kingston l'any 1965, amb una alineació que a més de Sibbles (amb 16 anys), incluia Barry Llewellyn (amb 18), i Earl Morgan (amb 20). Inicialment adoptaren el nom de The Hep Ones, però com que els noms d'un únic mot semblava penetrar més als fans prengueren la decisió més lógica. El seu primer enregistrament fou pel segell Caltone de Ken Lack aquell mateix any, una estranya adaptació de "The William Tell Overture" titulat "Gun Men Coming to Town."

Les coses s'animaren per al grup l'any 1966 quan s'enrolaren als Studio One de Clement "Coxsone" Dodd, la preeminent factoria de l'era rocksteady. Dodd ajudà en la preparació del grup en l'art del cant en harmonia, i també guià al emergent compositor Sibbles, que desenvolupà un sutil i sarcàstic sentit de l'humor que adornava les seves històries d'enamorats amb els cors trencats.


The Heptones aconseguiren el seu primer hit més tard aquell mateix any amb "Fattie Fattie", una alegre i grossera tonada d'exaltació de les dones grassonetes que malgrat ser prohibida a les radios jamaicanes es vengué molt i molt bé. Prosseguiren enregistrant grans quantitats de material per a Dodd durant els següents cinc anys, incluint el seu primer LP, 'Heptones' (1967) que era un recull dels principals éxits del grup. Aquest disc fou reeditat l'any 1996 amb el nom de 'Fattie Fattie' i amb dos temes extra. El següent treball per a Studio One fou 'Black is Black' (1967) del mateix any i reeditat a mitjans dels 70 com a 'Ting a Ling'. Un any més tard arribà 'On Top' (1968), també reeditat en format CD l'any 1995 amb tres temes addicionals.

A mesura que s'anaven apilant els éxits, Sibbles passà a ser un dels compositors i arregladors de la casa als Studio One a més de consolidar-se com a baixista d'estudi, participant a una gran multitud de sessions d'enregistraments. A més treballà eventualment com a productor assistent i caça-talents. Malgrat tot, pels volts de 1971, en la seva composició començava a emergir una consciència social Rastafari i es cansà de les limitacions que suposava treballar a l'estudi de Dodd. Aquest sentiment de reclusió portà a un trencament amarg amb Dodd. Així aquest any apareixeria l'últim dels discs produïts per Dodd, 'Freedom Line' (1971).

Durant els següents anys, Sibbles portà The Heptones en un tour virtual pels principals productors de Jamaica, tallant material per Joe Gibbs, Harry J, Augustus Pablo, Rupie Edwards i molts altres. El seus treballs per Joe Gibbs es materialitzaren i recolliren en dos discs 'The Heptones & Friends Vol. 1' (1972) i 'The Heptones & Friends Vol. 2' (1973). Els dos discs amb Gibbs foren recollits en un sol volum l'any 1995 publicat per la Trojan Records. També el 1973 es publicà 'Book Of Rules', àlbum que recollia els fruits de la seva col·laboració amb Harry J. Peró l'ambició de Sibbles el portà a aparcar el grup durant uns anys, i entre 1973 i 1975 provà sort en terres canadenques. Sembla ésser que no trobà el que buscava, ja que l'any 1975 retornà a Jamaica i reagrupà la formació original de The Heptones.