No us confongeu!, a molta distància de la banda homònima nord-americana de la innecessària Música Cristiana, The Blackstones, és un grup vocal de reggae britànic amb una llarga història, malgrat que la seva discografia és en bona part molt recent.
The Blackstones és un trio vocal fundat per Leon Leiffer al Regne Unit l'any 1975 juntament amb Neville Henry i Ben Corkery. Però tot just 2 anys després Ben Corkery deixà el grup i fou substituit per Byron Otis. De gira, voltaren amb artistes com Curtis Mayfield & The Impressions, Rufus Thomas, Dennis Brown, Owen Grey i The Heptones, entre altres.
Però 7 anys després de la marxa de Corkery, fou Neville Henry qui deixà la banda, i fou substituit per Ken Kendricks i Tony Douglas. Aleshores es juntaren amb Lloyd Chambers que produí un dels millors àlbums del grup Colours of Love, que aparegué a Body Music Records. The Blackstones foren dels pocs elegits per participar en el musical “Black Heroes in the Hall Of Fame” del Hackney Empire, que tingué molt de ressó i reberen molt bones crítiques de la premsa internacional. Com a resultat del seu éxit a Anglaterra, el musical feu una gira pel carib i els Estats Units. Malgrat l'èxit obtingut, Tony, Ken i Neville deixaren la banda després de la gira.
L'any 1995 Tony Mahoney entrà a formar part de la banda. Tot just l'any següent, la discogràfica Prestige Elite publicà el disc Outburst (1996), considerat per molts el millor disc de The Blackstones.
No fou fins l'any 2002 que Junior Bailey fou invitat per Leon a unir-se a la banda, a temps per a participar en el retrobament dels Black Heroes al Palace Pavilion. Amb Bailey, Leiffer i Mahoney The Blackstones trobava la formació que encara perdura. Aquest mateix any apareixia el disc Riding High (2002) , a la mateixa Prestige Elite.
L'any 2004 la banda comptà amb l'honor de ser el primer (i únic) grup Britànic convidat a enregistrar un disc als estudis mundialment famosos Studio One sota la supervisió del legendari Sir Coxsone Dodd. Aquest disc, titulat Tribute To Studio One. Per desgràcia, Dodd morí poc després de l'enregistrament, provocant diversos problemes legals que han endarrerit la publicació del disc. Tot i així, aquest disc ha rebut molt bones crítiques...
Dodd fou responsable de moldejar les carreres de moltes estrelles del reggae i de l'ska, incluint Bob Marley and The Wailers,The Ska-talites, Bob Andy, Marcia Griffiths, Ken Boothe, Heptones, Burning Spear entre molts altres. Per tot aixó aquest disc suposa una excel·lent fita en la història del grup.
Per acabar uns breus apunts biogràfics sobre els actuals membres de la banda.
LEON LEIFFER: fundador i líder de The Blackstones, nasqué a St. Ann (Jamaica). De ben petit estava completament inspirat per llegendes del reggae com Slim Smith & The Uniques, The Melodians, The Paragons, Ken Boothe, Bob Marley, Peter Tosh, Bunny Wailer, Curtis Mayfield & Impressions entre altres. Quatre anys després d'arribar a Anglaterra, Leon i la seva tropa fundaren el seu primer grup, The Mighty Soul Rebels. Fat man, el fundador del principal Sound System de Londres “Fat Man Hi-Fi” els portà a l'estudi, i esdevingueren celebritats locals.
Després de 4 anys de carrera, The Mighty Soul Rebels es separaren i Leon es retirà temporalment de la indústrica de la música. Aleshores el 1975, Leon Leiffer coincidí amb la superestrella del reggae, Roy Sherley al seu show. Sherley l'encoratjà a formar un altre grup i retornar al món de la música. Fou així que Leiffer fundà The Blackstones juntament amb Neville Henry i Ben Corkery.
TONY MAHONEY: Mahoney nasqué a St. Thomas (Jamaica) en un petit disticte anomenat Ramble. Des de molt jove, a Tony li encantava cantar i juntament amb els seus quatre germans eren els principals animadors del seu barri. Els nois s'uniren als seus pares i al seu nou germà a Anglaterra i tot just deixar l'escola tots els germans entraren a l'escena musical, començant pels Sounds Systems. Tony comença a fer-se un nom com a prometedor cantant arreu dels diferents concursos de talents d'arreu de Londres.
A mitjans dels 70, Desmond, el seu germà més gran el convidà a unir-se a la seva banda, Blackslate en la que tocava la bateria. Tony n'esdevingué el cantant principal durant un breu periode de temps, peró adquirí una gran experiència, actuant com a teloners d'artistes com Pat Kelly, Dennis Alcapone, Errol Dunkley, Owen Grey i molt més.
Malgrat tot, Tony deixà la banda per concentrar-se a la seva carrera en solitari, enregistrant temes per a diversos productors locals amb un discret resultat. Aleshores fundà The Chanters amb el seu germà Cecil i uns amics comuns, incluint algunes publicacions per al segell Burning Sounds. Però la cosa no funcionà i The Chanters es separaren. Tony i Cecil fundaren una altra banda anomenada The Mission Band, que tocà arreu del Regne Unit. Quan a finals dels 80 The Mission Band ho deixà correr, Tony retornà a la seva carrera en solitari interpretant i enregistrant temes dels quals un funcionà molt bé: “Ain't No Love”. Fou cap al 1995 que Leon Lieffer, el membre fundador dels Blackstones, li demanà a Tony que s'unís al grup.
EARL 'JUNIOR' BAILEY nasqué a St. Andrew (Jamaica). Als 15 anys emigrà al Regne Unit per retrobar-se amb la seva mare i tansols un any més tard ja tenia montat un Sound System conegut com "Sir Lord Junior“, camp al qual es dedicà durant aproximadament 10 anys. Degut a problemes familiars deixà el Sound System, peró com a amant de la música que era immediatament es mogué i esdevingué un DJ en un altre Sound System conegut com "Sir Jesus".
Junior més tard s'uní a Zabandis, un grup de sis membres del qual n'era el cantant principal. En el decurs de la seva carrera, feren diverses gires i actuaren amb artistes com els legendaris John Holt, Dillinger, Delroy Washington, Sidney Roger i Louisa Marks. Zabandis actuaren arreu del Regne Unit en actes com els del sempre popular Hammersmith Palais.
Tot just acabar la seva aventura amb Zabandis s'uní a la S.U.S. Band. En el temps que dedicà a aquest grup, treballaren amb la gran Lady Judy Boucher i actuant al esdeveniment benèfic per als miners celebrat al Royal Festival Hall. El seu éxit els portà nombrosos concerts en gires, incluint actuar com a banda de suport per a Lee “Scratch” Perry. L'any 2002 s'uní als Blackstones, just a temps per a la reunió dels Black heroes al Palace Pavilion.
Alguns temes del seu disc Outburst (1996) que també apareixen al 100 Reggae Hits de House Of Reggae:
You & I: Reggae animat però sense ser ràpid de reminiscències dancehall pel que fa a la base. Aixó sí, ple de canvis de ritme que fan el tema força acceptable. The Blackstones ofereixen una interessant proposta vocal/coral amb una veu principal i dues fent els cors de rèplica, amb una certa gràcia. Tot i així, The Blackstones estan entre els grups de reggae britànics no massa ben considerats.
Children Of The World: Un reggae més, però sobre temes culturals. The Blackstones aprofiten en gran mesura les seves habilitats vocals i en fan gala amb més o menys encert. Però temes com aquest no deixen de tenir un cert interés.
Only A Smile: Un altre reggae animadet, amb els ingredients que poden oferir The Blackstones: jocs corals molt
encertats en aquest tema... Un tema bastant bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada