La data i el lloc de naixement de Devon Russell són un misteri tansols comparable al dels parèntesis totalment buits en la seva carrera discogràfica.El dolç però oscil·lant reggae-man començà la seva carrera amb The Tartans, un grup vocal de rocksteady de mitjans dels 60 juntament amb Prince Lincoln Thompson, Linbergh “Preps” Lewis i Cedric Myton. El grup es separà després del deu èxit "Dance All Night" de 1967.
A partir d'aleshores continuà la seva carrera en solitari, interrompent-la únicament per una curta aventura com a veu principal de Cultural Roots amb els quals enregistrà Money, Sex and Violence per a Runn Records.
El seu primer disc en solitari, Bible and Gun fou produït per Sir Coxsone Dodd per a Sweet Music Records el 1982, que fou un éxit a Jamaica. Russell no destacà presicament per ser un intèrpret prolífic: enregistrava quan en tenia oportunitat i era lliure per a fer-ho. Tamoki Wambesi Records publicà Prison Life, produït per Roy i Norma Laul Cousins; un dels seus singles, "Jah Is Watching You", va tenir un cert ressó. P-Vine Records (la gegantina discogràfica japonesa de re-edicions) edità Home Bound Train, que inclou alguns tracks de Russell. El 1996 fou House of Reggae Records que complagué als seguidors de l'artista i del reggae en general amb Darker Than Blue, un punyent tribut a Curtis Mayfield destinat a ser l'àlbum més exitós de Russell.
Pel que fa a singles, cal destacar "Sometimes", un duo amb Nina Soul sortí a Tamoki Wambesi. També són significants singles com "My Woman's Love" a Mayfield, la versió dels Impressions "This Is My Country", "Thanks & Praise", "Story of the Drum", "Race Track Riot", "Jah Holds the Key" signat per Devon Russell & Zion Train, i "Three the Hard Way" amb Nitty Gritty i Willie Williams.
Com a productor signà el disc Isaiah First Prophet of the Old Album (1978) de Big Youth i co-produí "Happy Birthday" de Sugar Minott amb el propi cantant. Es posà a la bateria per al disc Never Get Weary (1988) dels Mighty Diamonds i posà la veu al disc Privileged Few (1988) de Doctor Alimantado.
Malgrat tot, la major part de les col·laboracions i participacions de Russell no estaven acreditades o restaren undocumentades. El 1996, un any després de l'aparició del seu disc més popular, Darker Than Blue, sucumbí a un tumor cerebral.
Alguns Temes:
Del seu disc més popular, Darker Than Blue, hi ha 5 temes que també es poden trobar al recopilatori 100 Reggae Hits de la discogràfica House Of Reggae.
Falling In Love With You: tranquil reggae, on la dolça veu de Russell, acompanyada d'uns cors molt fluixets i una trompeta. Un tema agradable i molt adequat per a una vetllada romàntica.
Love To The People: un altre reggae tranquil. Amb els ingredients característics de Russell. La veu en falsetto. Un fons rítmic també suau, amb trompetes replicant les seves frases... Un ritme lent peró enganxós. Certament interessant.
We the people who are darker than blue: Tema que dóna nom al disc. Tema tranquil i enganxós. Reggae bastant senzill, on destaca la dolçor interpretativa de Russell per sobre la suau base rítmica i els esporàdics vents... (Vents que podrien estar fets sintèticament, aixó sí).
Move On Up: Estructura estàndard d'aquest disc: intro curta de vents... I Russell, falsetto & reggae. Amb la calma i el vibe & feeling. Això sí, el ritme sempre d'aquests que entra fins als ossos i no els deixa quiets. Aquest tema no està malament.
Makings Of Version: Un tema amb una base més propera al hip hop potser que al reggae convencional... Fet que li dona un aire més modern. A més, és curiós ja que és un tema gairebé instrumental, en el qual Russell només hi deixa una lleugera participació. Un tema interessant. Certament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada