Celebrà el seu retorn a Jamaica amb molt d'estil amb una impressionant actuació al Reggae Sunsplash de 1983, en eu qual hi apareixeria els 3 anys següents. Jamaica havia patit una revolució dancehall durant la seva absència i Minott estava encantat de participar-hi mitjançant la publicació del disc Dance Hall Showcase (1983).
El 1984 es trobà amb un Minott en plena forma, publicant 3 albums i un enfilall de singles amb èxit. Herbman Hustling fou el primer i proposava una selecció sublim d'estils dancehall i sensibilitats roots, amb mesurats tocs de lovers rock. Però l'immensitat d'aquest disc feu ombra al següent, Slice of the Cake, que tot i així era un disc estelar de dancehall incendiat pels Roots Radics. I el Wicked a Go Feel It, produït per Lloyd Barnes, acollia per igual temes culturals i d'amor. Un quart disc fou enregistrat a càrrec de Sly & Robbie, malgrat que no veiè la llum fins 1986. De totes formes el parell produí el single "Rub a Dub Sound Style," que ensumava a ragga tot anunciant la imminent aparició de l'estil.
El 1985 portà un altre trio de discos, Leader of the Pack, Rydim, i Time Longer Than Rope, i un altre enfilall de singles. Els dos últims foren produïts per George Phang i comptaven amb els inconfusibles ritmes de Sly & Robbie. També destacà un excel·lent disc de combat amb Leroy Smart. D'alguna manera Minott trobà temps per engegar el seu SS, Youth Promotion, amb el selector Jah Stitch. Així com els seus segells, el seu SS era una afició més que un negoci. Minott gravà un munt de temes arreu reservant-se els millors pels seus segells. Ranking Joe, Captain Sinbad, i Ranking Dread començaren allà, mentre que Abashanti, un altre artista de qui Minott era mentor, arribà a anar al Reggae Sunsplash telonejant Minott el 1985 i el 1986.
El segell britànic d'Uptempo Presenting the Posse conté una mostra del talent dels SS incloguent fins i tot algunes mescles dub de Peter Chemist com extra bonus. Al llarg dels anys, els segells de Minott han editat talls de gent com Junior Reid, Tenor Saw i Barry Brown, i encara que cap d'ells és comparable al propi Minott, aquest prestava tanta atenció a les joves promeses com a si mateix.
El 1986 finalment portà l'aparició de Sugar & Spice, enregistrat dos anys abans amb Sly & Robbie amb els single "Rub a Dub Style," així com algunes cançons regrabades aparegudes al disc Herbman Hustling. També aparegué un nou disc en la forma de grans èxits, Inna Reggae Dance Hall, un disc clàssic d'estil ragga roots dancehall.
Acte seguit, cap a New York, reunió amb Lloyd Barnes per Jamming in the Streets l'any següent. Una col·laboració amb Gregory Isaacs resultà en l'àlbum Double Dose , el parell vocal més dolç i suau de la història per a alguns.
El 1988 fou el moment per tota una estanteria de discs: Buy Off the Bar amb George Phang, del qual, el tema que donava nom al disc suposà un gran hit per al cantant i el fabulós ritme, cortesia de Sly & Robbie. Sufferer's Choice també permet gaudir dels esmolats ritmes del duo i la producció de Peter Chemist, que creà una genial mescla de talls culturals i temes amorosos. Lovers Rock Inna Dance Hall creà una divisió similar de tema i só, mentre que Ghetto Youth Dem Rising i Sugar Minott & Youth Promotion també mantingueren la fama del cantant al carrer. Igualment notable fou aquell any el disc African Soldier, un àlbum conceptual que mostra la preocupació per l'estat actual del continent africà. Conté algunes de les lletres més apassionades i emotives de Minott, però per desgracia aquestes estan acompanyades per arranjaments pesats de sintetitzador i una producció d'estil lleuger pop de ball.
Al voltant d'aquests dies, Minott juntà forces amb un esperançat adolescent anomenat Frankie Paul al disc Showdown, Vol. 2 produït per Joe Gibbs un aparador tant per al veterà com per a l'aspirant. Dementre Black Roots editava el recopilatori Best Of, Vol. 1 amb temes del propi segell.
El 1999, el segell Easy Street recopilà fins a 2 volums de material de Black Roots material, tant d'éxits com peces inèdites per les col·leccions Sugar Minott's Hidden Treasures. Però cap al final de la dècada, Black Roots tancà i l'estrella de Minott comença a caure. The Boss Is Back suggeria tot el contrari, mentre que l'upbeat Ghetto Child mostrà el cantant flirtejant amb un só urbà més contemporani, però sense deixar un bon gust de boca final.
Malgrat tot, continuà saltant d'estudi en estudi aconseguint alguns bons singles i actuar esperançadorament al Reggae Sunsplash de 1989. A la nova dècada grabà dos discos per Jammys, Smile (1990) i A Touch of Class (1991). Sense ser horribles, estaven molt allunyats del seu millor moment. Potser en un intent de revifar el foc, el cantant enregistrà Happy Together (1991) i discutiblement el seu dis més arriscat de tots els temps. Enregistat a New York, London, i Kingston amb un variat grup de músics, el disc estava ple de florents hibrids musicals innovadors, un Magical Mystery Tour real. Run Things (1993) no era de cap manera tan innovador. Per Breaking Free (1994) Minott treballà amb Tappa Zukie i suposà un fort retorn a la primera línia amb alguns números de temàtica cultural molt interessants. Scientist produí International (1996), un disc igualment molt fort, mentre que Musical Murder (1997), i Easy Squeeze (1999) feren del cantant una força a ser tinguda en compte.
En diverses formes, estava fent la seva millor feina on-stage com proven les seves actuacions al Reggae Sunsplash els anys 1992, 1995, i 1996. Als estudis tallava el seu millor material en colaboracions amb altres artistes: "Wah Them a Do," (1992 amb Junier Reid); "Chow," (1994 amb Shaggy) i "Wise Up," amb Mutabaruka.
El 1984 es trobà amb un Minott en plena forma, publicant 3 albums i un enfilall de singles amb èxit. Herbman Hustling fou el primer i proposava una selecció sublim d'estils dancehall i sensibilitats roots, amb mesurats tocs de lovers rock. Però l'immensitat d'aquest disc feu ombra al següent, Slice of the Cake, que tot i així era un disc estelar de dancehall incendiat pels Roots Radics. I el Wicked a Go Feel It, produït per Lloyd Barnes, acollia per igual temes culturals i d'amor. Un quart disc fou enregistrat a càrrec de Sly & Robbie, malgrat que no veiè la llum fins 1986. De totes formes el parell produí el single "Rub a Dub Sound Style," que ensumava a ragga tot anunciant la imminent aparició de l'estil.
El 1985 portà un altre trio de discos, Leader of the Pack, Rydim, i Time Longer Than Rope, i un altre enfilall de singles. Els dos últims foren produïts per George Phang i comptaven amb els inconfusibles ritmes de Sly & Robbie. També destacà un excel·lent disc de combat amb Leroy Smart. D'alguna manera Minott trobà temps per engegar el seu SS, Youth Promotion, amb el selector Jah Stitch. Així com els seus segells, el seu SS era una afició més que un negoci. Minott gravà un munt de temes arreu reservant-se els millors pels seus segells. Ranking Joe, Captain Sinbad, i Ranking Dread començaren allà, mentre que Abashanti, un altre artista de qui Minott era mentor, arribà a anar al Reggae Sunsplash telonejant Minott el 1985 i el 1986.
El segell britànic d'Uptempo Presenting the Posse conté una mostra del talent dels SS incloguent fins i tot algunes mescles dub de Peter Chemist com extra bonus. Al llarg dels anys, els segells de Minott han editat talls de gent com Junior Reid, Tenor Saw i Barry Brown, i encara que cap d'ells és comparable al propi Minott, aquest prestava tanta atenció a les joves promeses com a si mateix.
El 1986 finalment portà l'aparició de Sugar & Spice, enregistrat dos anys abans amb Sly & Robbie amb els single "Rub a Dub Style," així com algunes cançons regrabades aparegudes al disc Herbman Hustling. També aparegué un nou disc en la forma de grans èxits, Inna Reggae Dance Hall, un disc clàssic d'estil ragga roots dancehall.
Acte seguit, cap a New York, reunió amb Lloyd Barnes per Jamming in the Streets l'any següent. Una col·laboració amb Gregory Isaacs resultà en l'àlbum Double Dose , el parell vocal més dolç i suau de la història per a alguns.
El 1988 fou el moment per tota una estanteria de discs: Buy Off the Bar amb George Phang, del qual, el tema que donava nom al disc suposà un gran hit per al cantant i el fabulós ritme, cortesia de Sly & Robbie. Sufferer's Choice també permet gaudir dels esmolats ritmes del duo i la producció de Peter Chemist, que creà una genial mescla de talls culturals i temes amorosos. Lovers Rock Inna Dance Hall creà una divisió similar de tema i só, mentre que Ghetto Youth Dem Rising i Sugar Minott & Youth Promotion també mantingueren la fama del cantant al carrer. Igualment notable fou aquell any el disc African Soldier, un àlbum conceptual que mostra la preocupació per l'estat actual del continent africà. Conté algunes de les lletres més apassionades i emotives de Minott, però per desgracia aquestes estan acompanyades per arranjaments pesats de sintetitzador i una producció d'estil lleuger pop de ball.
Al voltant d'aquests dies, Minott juntà forces amb un esperançat adolescent anomenat Frankie Paul al disc Showdown, Vol. 2 produït per Joe Gibbs un aparador tant per al veterà com per a l'aspirant. Dementre Black Roots editava el recopilatori Best Of, Vol. 1 amb temes del propi segell.
El 1999, el segell Easy Street recopilà fins a 2 volums de material de Black Roots material, tant d'éxits com peces inèdites per les col·leccions Sugar Minott's Hidden Treasures. Però cap al final de la dècada, Black Roots tancà i l'estrella de Minott comença a caure. The Boss Is Back suggeria tot el contrari, mentre que l'upbeat Ghetto Child mostrà el cantant flirtejant amb un só urbà més contemporani, però sense deixar un bon gust de boca final.
Malgrat tot, continuà saltant d'estudi en estudi aconseguint alguns bons singles i actuar esperançadorament al Reggae Sunsplash de 1989. A la nova dècada grabà dos discos per Jammys, Smile (1990) i A Touch of Class (1991). Sense ser horribles, estaven molt allunyats del seu millor moment. Potser en un intent de revifar el foc, el cantant enregistrà Happy Together (1991) i discutiblement el seu dis més arriscat de tots els temps. Enregistat a New York, London, i Kingston amb un variat grup de músics, el disc estava ple de florents hibrids musicals innovadors, un Magical Mystery Tour real. Run Things (1993) no era de cap manera tan innovador. Per Breaking Free (1994) Minott treballà amb Tappa Zukie i suposà un fort retorn a la primera línia amb alguns números de temàtica cultural molt interessants. Scientist produí International (1996), un disc igualment molt fort, mentre que Musical Murder (1997), i Easy Squeeze (1999) feren del cantant una força a ser tinguda en compte.
En diverses formes, estava fent la seva millor feina on-stage com proven les seves actuacions al Reggae Sunsplash els anys 1992, 1995, i 1996. Als estudis tallava el seu millor material en colaboracions amb altres artistes: "Wah Them a Do," (1992 amb Junier Reid); "Chow," (1994 amb Shaggy) i "Wise Up," amb Mutabaruka.
1 comentari:
Aquests articles són molt interessants! m'agradaria poder posar un enllaç teu al meu portal, please contacta amb mi a giorgio@boss-sounds.org.
Saluti!
Publica un comentari a l'entrada