Diuen que pocs artistes han tingut l'impacte a l'escena dancehall jamaicana que ha tingut Sugar Minott. Els seus discs han estat els llibres d'estil de l'auge del dancehall contemporani, tant com a productor com a intèrpret. El seu popular Sound System llançà a la fama molts nous DJ.
Lincoln Barrington Minott nasqué a Kingston, Jamaica, el 25 de Maig de 1956. Començà la seva carrera als Sound Systems quan encara era un nen, treballant com a selector pel Sound of Silence Keystone abans d'engegar el seu propi Gathering of Youth Sound System tot just entrar a l'adolescència. En aquest últim, també seguia merament com a selector.
Malgrat tot, el 1969, Minott decidí agafar el micro no com a DJ sinó ja com a cantant per formar el trio African Brothers juntament amb Tony Tuff i Derrick Howard. El grup començà fent el típic tour pels circuits de concursos de talents amateurs, però eventualment paraven sota el segell Micron. African Brothers publicaren uns quants singles durant un parell d'anys, incloguent "Party Night," "Gimme Gimme African Love," i "A Di System" tallats pel productor Jah Bunny. El trio també provà d'auto-produir-se alguns temes, essent el primer dels quals "Torturing" i engegaren el seu propi segell Ital. Llavors, la influència Abyssiniana del trio creixia, tal i com es pot notar a temes com "Righteous Kingdom," "Youths of Today," and "Lead Us Father."
El 1974, els African Brothers tallaren "Mysterious Nature" amb el productor Rupie Edwards, que cridà l'atenció dels Studio One cap al trio. El disc de debut per a aquest segell, "No Cup No Broke", també fou l'últim del grup, que fou dissolt en favor de les carreres en solitari dels seus components. El 1987, el segell Uptempo recopilà els singles dels African Brothers pel recopilatori Collectors Item, acreditat a Sugar Minott & the African Brothers.
Sir Coxsone Dodd estava disposat a quedar-se amb Minott, els talents dels quals anaven més enllà de la veu ja que també feia de músic d'estudi com a guitarrista i bateria. Tot i així, l'artista tenia encara una altra habilitat innovadora - una extraordinaria capacitat per escriure noves lletres per a cançons antingues. En una escena dividida entre toasters i deep roots, Minott havia inventat un estil completament nou i Dodd estava preparat i disposat a aprofitar-se'n. Va ser l'atzar, o previsió pura i dura, que els ritmes emprats pels dos genis aviat rebentarien els dancehalls arreu. Varen ser necessaries uns pocs temes per a que el public Jamaicà agafés la nova ona, però als voltants de 1978, Minott aconseguí el seu primer hit amb el single "Vanity." Molts singles el succeiren ràpidament i abans que l'any acabés, publicà el seu primer disc, Live Loving, al qual molts otorguen el títol de "El primer disc de dancehall" i que revolucionà l'escena jamaicana de dalt a baix. El següent disc de Minott, Showcase (1979), fou tan revolucionari com el primer i no només incloia versions dub, si no que també presentava els nous syndrums (ritmes pregravats o digitals) que avait serien llei als dancehalls. Aquests discos contenien temes com "Wrong Doers," "Oh Mr. DC," "House Is Not a Home," i èxits produïts per Niney Holness com "No Vacancy," "Give Thanks and Praise," i "Babylon." El 1983, el segell Hitbound reuní un grapat dels èxits produits per Holness al disc With Lots of Extra, juntament amb alguns temes addicionals que no deixen res a desitjar.
El cantant obtingué un altre gran èxit amb "Never Too Young," produit per Prince Jammy, el qual també supervisà el tercer disc de Minott, Bittersweet (1979). Però de poc serví això per preparar a l'audiència pel tercer LP de Minott del mateix any, el fenomenal Ghetto-ology, un disc deep roots amb talls com "Dreader Than Dread," "Never Gonna Give Jah Up," i "Africa Is the Black Man's Home." Un dub superb remesclat per King Tubby en un dels seus últims projectes acompanyà el disc i a l'any 2000, el segell Easy Street l'incorporà a la reedició del disc Ghetto-ology. Aquest disc marcà l'inici del pas del músic cap a un só dread.
El seu següent disc, Black Roots (1980), prenia el punt just on l'havia deixat el seu predecessor i continuava en l'immersió en el camí dels deep roots. Tot i així, Roots Lovers (1980), suposà un terrible canvi de direcció en l'evolució musical de Minott cap al terreny del lovers rock, tot i fer-ho mantenint l'esperit roots. L'energia de Minott i el seu entusiasme semblaven ilimitats: aquest mateix any posà en marxa els seus segells Youth Promotion i Black Roots, i el seu Sound System, també anomenat Youth Promotion.
Els seus nous segells debutaren amb l'auto-producció "Man Hungry" seguit de "Hard Time Pressure." Aquest últim, debut britànic de Minott, fou una tempesta. Això, juntament amb l'éxit de Roots Lovers en un Regne Unit en plena erupció de frebre pel lovers rock empenyè el músic a mudar-se a Londres després d'haver tocat al Reggae Sunsplash aquell mateix any.
Pot ser que Minott fos a l'altre costat de l'Atlàntic, però això no tallà el seu ritme de producció i els nous singles es succeiren amb sorprenent regularitat. Alvin Ranglin produí "Not for Sale," Linval Thompson n'hi produí un bon grapat. Ranking Dread supervisà "African Girl," el tema que donaria el títol al nou disc de Minott. Però fou Donovan Germain el que ajudà Minott a obtenir el seu primer hit al Regne Unit amb la versió de Michael Jackson "Good Thing Going." Aquest éxit suposà un contracte de distribució amb RCA per l'álbum que portaria el mateix nom que l'exitós tema. El disc, una de les obres mestres de l'era lovers rock, fou el seu últim durant dos any, segurament degut al fet que el mercat es colapsà amb recopilacions de material vell.
Mentrestant el cantant llançà tot un seguit de singles seminals: "Lover's Rock," una versió del "Make It With You" de David Gate en duo amb Carrol Thompson, "In a Dis Ya Time," "Africa," i molts més. Adesiara, Minott anava a Jamaica per tenir cura dels seus segells. Aquests no eren simples mostres de vanitat, sinó que eren molt importants per al músic, on hi buscava nous talents. Els finançava treballant com a freelance per als diferents estudis, enregistrant per molts i variats productors i segells. Però en realitat Minott disfrutava de l'estrés i hauria estat igual de prolífic encara que no hagués hagut de mantenir el seus negocis.
Lincoln Barrington Minott nasqué a Kingston, Jamaica, el 25 de Maig de 1956. Començà la seva carrera als Sound Systems quan encara era un nen, treballant com a selector pel Sound of Silence Keystone abans d'engegar el seu propi Gathering of Youth Sound System tot just entrar a l'adolescència. En aquest últim, també seguia merament com a selector.
Malgrat tot, el 1969, Minott decidí agafar el micro no com a DJ sinó ja com a cantant per formar el trio African Brothers juntament amb Tony Tuff i Derrick Howard. El grup començà fent el típic tour pels circuits de concursos de talents amateurs, però eventualment paraven sota el segell Micron. African Brothers publicaren uns quants singles durant un parell d'anys, incloguent "Party Night," "Gimme Gimme African Love," i "A Di System" tallats pel productor Jah Bunny. El trio també provà d'auto-produir-se alguns temes, essent el primer dels quals "Torturing" i engegaren el seu propi segell Ital. Llavors, la influència Abyssiniana del trio creixia, tal i com es pot notar a temes com "Righteous Kingdom," "Youths of Today," and "Lead Us Father."
El 1974, els African Brothers tallaren "Mysterious Nature" amb el productor Rupie Edwards, que cridà l'atenció dels Studio One cap al trio. El disc de debut per a aquest segell, "No Cup No Broke", també fou l'últim del grup, que fou dissolt en favor de les carreres en solitari dels seus components. El 1987, el segell Uptempo recopilà els singles dels African Brothers pel recopilatori Collectors Item, acreditat a Sugar Minott & the African Brothers.
Sir Coxsone Dodd estava disposat a quedar-se amb Minott, els talents dels quals anaven més enllà de la veu ja que també feia de músic d'estudi com a guitarrista i bateria. Tot i així, l'artista tenia encara una altra habilitat innovadora - una extraordinaria capacitat per escriure noves lletres per a cançons antingues. En una escena dividida entre toasters i deep roots, Minott havia inventat un estil completament nou i Dodd estava preparat i disposat a aprofitar-se'n. Va ser l'atzar, o previsió pura i dura, que els ritmes emprats pels dos genis aviat rebentarien els dancehalls arreu. Varen ser necessaries uns pocs temes per a que el public Jamaicà agafés la nova ona, però als voltants de 1978, Minott aconseguí el seu primer hit amb el single "Vanity." Molts singles el succeiren ràpidament i abans que l'any acabés, publicà el seu primer disc, Live Loving, al qual molts otorguen el títol de "El primer disc de dancehall" i que revolucionà l'escena jamaicana de dalt a baix. El següent disc de Minott, Showcase (1979), fou tan revolucionari com el primer i no només incloia versions dub, si no que també presentava els nous syndrums (ritmes pregravats o digitals) que avait serien llei als dancehalls. Aquests discos contenien temes com "Wrong Doers," "Oh Mr. DC," "House Is Not a Home," i èxits produïts per Niney Holness com "No Vacancy," "Give Thanks and Praise," i "Babylon." El 1983, el segell Hitbound reuní un grapat dels èxits produits per Holness al disc With Lots of Extra, juntament amb alguns temes addicionals que no deixen res a desitjar.
El cantant obtingué un altre gran èxit amb "Never Too Young," produit per Prince Jammy, el qual també supervisà el tercer disc de Minott, Bittersweet (1979). Però de poc serví això per preparar a l'audiència pel tercer LP de Minott del mateix any, el fenomenal Ghetto-ology, un disc deep roots amb talls com "Dreader Than Dread," "Never Gonna Give Jah Up," i "Africa Is the Black Man's Home." Un dub superb remesclat per King Tubby en un dels seus últims projectes acompanyà el disc i a l'any 2000, el segell Easy Street l'incorporà a la reedició del disc Ghetto-ology. Aquest disc marcà l'inici del pas del músic cap a un só dread.
El seu següent disc, Black Roots (1980), prenia el punt just on l'havia deixat el seu predecessor i continuava en l'immersió en el camí dels deep roots. Tot i així, Roots Lovers (1980), suposà un terrible canvi de direcció en l'evolució musical de Minott cap al terreny del lovers rock, tot i fer-ho mantenint l'esperit roots. L'energia de Minott i el seu entusiasme semblaven ilimitats: aquest mateix any posà en marxa els seus segells Youth Promotion i Black Roots, i el seu Sound System, també anomenat Youth Promotion.
Els seus nous segells debutaren amb l'auto-producció "Man Hungry" seguit de "Hard Time Pressure." Aquest últim, debut britànic de Minott, fou una tempesta. Això, juntament amb l'éxit de Roots Lovers en un Regne Unit en plena erupció de frebre pel lovers rock empenyè el músic a mudar-se a Londres després d'haver tocat al Reggae Sunsplash aquell mateix any.
Pot ser que Minott fos a l'altre costat de l'Atlàntic, però això no tallà el seu ritme de producció i els nous singles es succeiren amb sorprenent regularitat. Alvin Ranglin produí "Not for Sale," Linval Thompson n'hi produí un bon grapat. Ranking Dread supervisà "African Girl," el tema que donaria el títol al nou disc de Minott. Però fou Donovan Germain el que ajudà Minott a obtenir el seu primer hit al Regne Unit amb la versió de Michael Jackson "Good Thing Going." Aquest éxit suposà un contracte de distribució amb RCA per l'álbum que portaria el mateix nom que l'exitós tema. El disc, una de les obres mestres de l'era lovers rock, fou el seu últim durant dos any, segurament degut al fet que el mercat es colapsà amb recopilacions de material vell.
Mentrestant el cantant llançà tot un seguit de singles seminals: "Lover's Rock," una versió del "Make It With You" de David Gate en duo amb Carrol Thompson, "In a Dis Ya Time," "Africa," i molts més. Adesiara, Minott anava a Jamaica per tenir cura dels seus segells. Aquests no eren simples mostres de vanitat, sinó que eren molt importants per al músic, on hi buscava nous talents. Els finançava treballant com a freelance per als diferents estudis, enregistrant per molts i variats productors i segells. Però en realitat Minott disfrutava de l'estrés i hauria estat igual de prolífic encara que no hagués hagut de mantenir el seus negocis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada