En el meu recent viatge als USA he aprofitat per trobar bé de preu alguns discs difícils de trobar o difícils de trobar a bon preu per Catalunya o per Internet. En concret, el disc que ha inspirat aquesta sèrie d'apunts, el 'Prince Buster FABulous Greatest Hits' feia temps que el buscava. I l'he trobat en una edició de Trojan del 2002 amb 5 Bonus Tracks essencials, de la Trojan. També se'n troben pinzellades a altres albums. Un repàs als temes que més conec:
Prince Buster 'FABulous Greatest hits'
- Earthquake: 'An Earthquake is erupting but not in Orange Street' comença la cançó de Madness dedicada a Prince Buster, titulada 'The Prince', en clara alusió al tema Earthquake. Fins i tot m'atreviria a dir que el ritme de l'esmentada cançó de Madness també està inspirat d'aquest tema ska-rocksteady recitat més que no pas cantat, i amb un subtil però genial acompanyament melòdic de la secció de vents.
- Texas Hold Up: quatre o cinc trets marquen l'inici d'aquest tema també conegut com Dallas Texas o This Is A Hold Up, firmat com a Prince Buster's All Stars. Sortí com a single al Regne Unit (Blue Beat 266) 1964 amb We Are Praying de Priest Herman a la cara B i (FAB 37) 1968 amb Julie On My Mind a la cara B. Alegre tema skatalític instrumental... Més o menys. Fantàstic... Simplement.
- Freezing Up Orange Street: versió instrumental del tema escrit i publicat pel grup The Tennors amb el nom 'Pressure and Slide'. Delicat ska de mig-temps tirant a lent... Però molt delicat i agradable... Elegant i tot, es podria dir. Firmat per Prince Buster's All Stars. Prince Buster també va fer una versió amb una lletra diferent de l'original coneguda com 'Shaking Up Orange Street'. Single a UK el 1968.
- Free Love: single del UK l'any 1968. Rocksteady amb uns cors molt melòdics. Tranquil i agradable tema.
- Julie (On My Mind): romàntic rocksteady reggaeós també molt melòdic. Versió d'un tema popularitzat previament per Adam Wade i pels Soul Vendors. Aparegué com a cara B dels singles 'Going To the River' i 'Texas Hold Up' al 1967 i al 1968 respectivament.
- Take It Easy: fantàstica versió d'aquest tema excellent i imprescindible tema rocksteady de mig temps originalment de Hopeton Lewis. (La versió original, es pot trobar al recopilatori The Story Of Jamaican Music, entre altres). Prince Buster publicà la seva versió amb lletra lleugerament modificada el 1967 al Regne Unit amb el tema 'Why Must I Cry' a la cara B. També és altament recomanable la versió realitzada per Desmond Dekker i The Specials al seu disc conjunt 'King Of Kings' del 1993, Trojan.
- Judge Dread: de quantes coses es pot culpar aquesta cançó. Prince Buster adopta el paper de Judge Dread, un jutge que jutja als Rude Boys i la seva violència (15 assassinats). 'Rude Boys don't kill' diu el Judge, condenant-lo a uns centenars d'anys. Un personatge que recuperaria als temes The Appeal i Barrister Pardon... Aquest tema rocksteady on el Princep recita l'esmentat paper, aparegué a principis del 1967 firmat per Prince Buster's All Stars acompanyat a la cara B per 'Waiting For My Rude Girl' del seu germà Fitzroy Campbell & The Prince Buster's All Stars. També fou la font d'inspiració d'un altre dels grans temes de The Specials 'Stupid Marriage' on Neville Staple encarna el mític Judge Dread en contra de la violència de gènere. The Specials també en farien una seqüela anomenada 'Rude Boys Outta Jail'. I finalment aquest tema fonamental en la història de la música jamaicana també fou el que inspirà el nom d'un dels intèrprets més políticament incorrecte de l'ska britànic, Judge Dread, que morí als escenaris fa uns anys.
- Too Hot: també fantàstic tema i doblement històric. Rocksteady aparegut el 1967 amb 'Soul Serenade' a la cara A. Sobre la violència a jamaica. Un tema genial, tan que gairebé no tinc paraules per expresar-me. I he dit doblement històric per la versió que en feren The Specials al seu primer disc self-named, en el que fou l'era 2Tone. Poc vent i molt Prince, acompanyat d'uns cors molt melòdics mentre ell mig recita mig canta... Un must-to de qualsevol col·leccionista o amant del tema ska o reggae.
- Ghost Dance: original i rítmic tema amb uns estranys sons gulturals del Príncep, que aparegué el 1967 amb 'Sweethearts' a la cara B. Rocksteady recitat característic del paio aquest.
- Ten Commandments (From Man To Woman): amb perdó de totes les dones del món, aquest és un fantàstic tema on es pot percebre el masclisme propi de la cultura jamaicana (igual que la homofobia existent a l'illa)... Evidentment s'ha de veure no com el que és si no com una caricatura burlesca del masclisme. Això és més o menys el que fa Skarface a la seva versió en francés dels 10 Manaments de l'home per a la dona, del disc 'Mythic Enemy #1'. És un repetitiu rimte i melodia que fan d'excel·lent background del recitat del Príncep. Firmat per Prince Buster All Stars i aparegut al 1967.
- Al Capone: un altre tema que tant versionat ha estat, i que ha inspirat temes crucials. Tema quasi-instrumental (ell diu dues o tres coses però fonamental és instrumental) que parla de la mafia 'Al Capone Guns Don't Argue!!'. Aparegut el 1965 amb 'One Step Beyond' a la cara B. Firmada per Prince Buster All Stars, compta amb Dennis Campbell i Val Bennett als saxos tenors, Raymond Harper i Baba Brooks a les trompetes, Junior Nelson al trombó, Ernest Ranglin a la guitarra i al baix, Jah Jerry a la guitarra, Gladstone Anderson al piano i Drumbago a la bateria. Però possiblement la gran fama d'aquest tema, especialment del tema central és que és la inspiració i el punt de partida del que fou el primer single de The Specials al 1979, 'Gangsters'. Aquest últim, un dels preferits dels seguidors de la banda i mític per mèrit propi, fou composat per Jerry Dammers en el descans d'un bolo en el que acompanyaven The Clash, amb la guitarra de The Clash. Famosa és també l'esgarrapada i l'explosió i els trets de l'intro, a més de l'insistent so fricatiu de Prince que tant caracteritzà els temes ska (especialment de mig-temps).
- Barrister Pardon: tercera part de Judge Dread, també coneguda com Judge Dread Dance, que té més émfasi en la part instrumental. Del 1967. Gaudeix de la col·laboració de Rico Rodríguez al trombó.
- Madness: parlant de versions històriques, aquesta n'és una. Ska on Prince Buster abandona el recitat per cantar... També coneguda com 'Madness is Gladness' publicada el 1963, apareix al disc 'I feel the Spirit' (1963). Aquest tema també és culpable. Culpable de ser excel·lent i ser un dels temes mítics del gènere. Culpable de donar nom al més poppie grup de l'era 2Tone. Que per cert varen aprofitar i el varen versionar molt bé al seu primer disc 'One Step Beyond...' (1979) que està altament impregnat de Prince Buster: la cançó que dóna nom al disc també es de Prince Buster i en parlarem més endavant. I en aquest disc també hi figura el tema 'The Prince' abans esmentat. I finalment fou versionat per un altre dels mítics grups de l'era 2Tone, The Selecter, amb la colaboració del mateix Príncep i de Rico Rodríguez el 1991.
- Whine 'N' Grine: també 'Wine Or Grind' aparegué el 1968 amb 'The Scorcher' a la cara B. I curiosament versionat pel que faltava de la 2Tone, The Beat, el 1980 en un medley del disc 'I Just Can't Stop It'. Rocksteady tranquil·let... On Buster reprén la seva línea melódica. Recorda molt i molt a Rough Rider, tema que comentarem més endavant.
- It's Burke's Law: (1965) Cara B de 'Here Comes The Bride'. Ska clàssic molt original on Buster imita el so d'un banjo rollo western amb les seves cordes vocals. El Príncep està acompanyat en aquest tema per Dennis Campbell i Val Bennet als saxos tenors, Raymond Harper i Baba Brooks a les trompetes, Junior Nelson al trombó, Ernest Ranglin a la guitarra i al baix, Jah Jerry a la guitarra, Gladstone Anderson al piano i Drumbago a la bataca. També formà part del seu disc 'The Outlaw' (1969). Un gran tema.
- Enjoy Yourself: què puc dir d'aquesta cançó que no s'hagi dit abans. També coneguda com 'Enjoy It' i publicada el 1963, és un fantàstic ska, on Buster mostra que sap cantar a més de fer el MC per sobre d'una base rítmica. De fet és una versió d'una cançó més antiga popularitzada per Guy Lombardo el 1950... Però de fet el Príncep qui li donà la lletra més coneguda en aquest gènere i la fama fou definitivament Prince Buster (exceptuant es clar la Dansa Macabra amb la cançó original de 'Every Body Says I Love You' (Todos dicen I Love You, de Woody Allen). La repopularitat vingué, com no podia ser d'altra manera de la mà de The Specials, que la versionen perfectament al seu segon disc 'More Specials' (1980) tant com a primer tema del disc com a reprise final del mateix disc. Un dels mítics, vaja.
- Rough Rider: i The Specials tornem a The Beat i The Selecter. D'un als altres dels 2Tone demostrant la gran influència del Príncep en el 2Tone Ska Revival. Doncs en aquest cas son primer The Beat que la versionen l'any 1980 al seu disc 'I Just Can't Stop It'... L'any 1992, un grup format per ex-components de The Beat i de The Specials, anomenat Special Beat i que feia una gira per Japó tocant temes d'ambdós grups... D'aquesta gira sorgí un enregistrament en directe que inclou una versió d'aquest tema. Finalment, The Selecter, també l'any 1992 feren un concert en directe amb la participació del mateix Prince Buster i entre els temes, Rough Rider. Aquest tema és també un dels mítics, i a més del seu explícit i picant contingut, el seu ritme rocksteady tranquil·let i de nou les habilitats de Buster entre el melòdic i el recitat... Curiós solo de teclat...
- One Step Beyond. No caldria que digués res tampoc d'aquest tema. Versió rudimentaria del 1965 d'aquest tema signat per Prince Buster & The All Stars que més tard es convetiria, de la mà de Madness, en un dels temes instrumentals ska més conegut de la història i del món. I tot això essent la cara B de l'esmentat 'Al Capone'!!!! També inspirà el nom del primer àlbum de Madness.
Dóna per molt aquest artista, aquest genial músic, productor i compositor. Per això demà un altre apunt amb més temes seus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada