Prince Buster (I) Mr. Blue Beat

"Pràcticament no hi ha, a Jamaica, cap home, dona o nen que no conegui la veu de Prince Buster!". Això es constata a tots els discs d'aquest home. Aquest fet podria perfectament resumir la figura del primer i possiblement únic Bustamante real de la música. Cecil Bustamante Campbell, un home la carrera del qual començà, al igual que Laurel Aitken, a l'era pre-Ska de Rithm & Blues (R&B) i que encara ara, quan puja als escenaris fa tremolar les multituds.

Pot ser que Prince Buster no sigui el vocalista més ben dotat, però el que si tenia era la capacitat d'engrescar els millors músics i cantants i crear algunes de les peces més importants de la història de la música Jamaicana, moltes de les quals han estat contínuament versionades fins i tot avui en dia.

Nascut el 1938 i en un principi boxejador de professió (una de les poques sortides professionals per als jamaicans dels ghettos), aviat fou descobert i contractat per Sir Clement 'Coxsone' Dodd per a tenir cura del 'Sir Coxsone Dodd Down Beat' Sound System on les seves habilitats púgils eren molt necessàries. Les sessions sovint esdevenien vertaderes batalles campals on les persones i els cables eren tallats per Sound Systems rivals, així que la força i l'habilitat d'un boxejador a l'abast era essencial per garantir que tot funcionés correctament sense boicotejadors ni convidats no benvinguts.

Un trencament de relacions amb Coxsone Dodd el portà a muntar el seu propi 'Voice of the People' Sound System, amb un segell i una botiga de discos amb el mateix nom, el qual era el més important per a Buster ja que ell mateix era part de 'the People', i no un pijo de la part bona de la ciutat. Aquest fet era quelcom del que sempre n'estava orgullós, i que el feia més proper a les masses de la classe treballadora que anava al seu Sound System i comprava els seus discs.

Els seus origens el colocaren en una excel·lent posició i el dotaren d'una bona imatge social. A les seves sessions no hi havia gairebé mai merder i atreia fàcilment el públic dels seus rivals amb les seves produccions musicals sonant tota la nit.

La seva primera producció fou tot un mite en la història jamaicana ja que molts la consideren la primera grabació de música pròpiament jamaicana a l'illa, i la pionera de l'ska. Es tracta de la totalment Rasta Carolina dels Folkes Brothers. (Es pot trobar al BOX SET "The Story of Jamaican Music" de Island Records). Aquest tema compta amb un enganxós fons rítmic de Count Ossie. Al voltant de 30 anys més tard, el conegut Shaggy en feu una versió utilitzant un sampler de l'original sense observar els drets d'autor, provocant un pleit als tribunals que l'enfrontaren amb Prince Buster. Malhauradament (per ells) molts músics jamaicans, totalment desconeixedors dels aspectes legals de la música, foren enganyats per les discogràfiques i perderen els drets d'autor. Aquest és un clar exemple. Malgrat tot, deixar que els Rastafaris entressin als estudis de grabació fou una decisió arriscada, així com ho fou enregistrar el só que les classes altes i governants havien estat marginant i prohibint des de la irrupció del moviment Rastafari tres dècades abans. El disc fou un éxit tant a Jamaica com al Regne Unit, on fou publicat per segell de Melodisc, 'Blue Beat'.

Les ciutats dormitori del Regne Unit, amb uns nombres elevats d'immigrants eren un mercat creixent per a la música jamaicana, per aixó es constituí el segell 'Blue Beat' inicialment pensat per a publicar tots els treballs de Prince Buster tant com a productor com a intèrpret. No eren solament els immigrants de 'les Índies Occidentals' els que estaven 'afamegats' dels sons de Buster i dels seus orígens en general, sinó que les joventuts dels moviments Modernistes s'havien identifican plenament amb la música jamaicana i l'havien adoptada com la pròpia música de bandera, adquirint ràpidament totes les publicacions.

A Jamaica, aquests sons aviat es conegueren com Ska, mentre que al Regne Unit s'associaren amb el segell i es popularitzaren com Blue Beat, degut sobretot al gran nombre de publicacions que aquest efectuava mes rera mes. Aquest nom genèric per a l'Ska romangué fins fins a finals dels 60, quan encara els albums anunciaven amb orgull 'the best sounds in blue beat' a les seves etiquetes.