Cornell Campbell nasqué el 1948 a Jamaica, Kingston. Distingit per les seves peculiars interpretacions en falsetto, Campbell ha estat conreuant èxits anys rera any.
Començà treballant per Studio One a l'era Ska a inicis dels 60, tan en solitari com formant duo amb Alan Martin. Després d'un parèntesi de tres anys, el 1967 re-emergí com a membre dels Uniques, un popular grup vocal que no tingué continuitat però que també comptava amb el falsetto excepcional de Slim Smith. Cal al 1969 Cornell ja liderava el seu propi grup, the Eternals, i de nou a l'Studio One enregistrant èxits com 'Queen Of The Minstrels' i 'Stars'.
Al 1971 inicià una llarga associació amb el productor Bunny Lee, regrabant en solitari els seus èxits amb els Eternals sonant com mai no ho havia fet. Al 1974 Campbell era el segon a la llarga llista de Bunny Lee darrera tansols de Johnny Clarke, participant sobretot en els temes lovers rock. El seu debut, Cornell Campbell (1973), no fou aigua clara malgrat l'excel·lència de la música: la portada del disc tenia un gelat de bola (no tenien fotos de l'artista a mà) i el propi Cambell no en va conèixer l'existència fins el 1977. El 1975 canvià la seva manera de fer i esdevinguè un cantant rasta, disciplina que s'adequava molt més a la seva imatge. Immediatament augmentaren les seves vendes: 'Natty Dread In A Greenwich Farm', el superb 'Natural Fact' i 'Dance In A Greenwich Farm' foren éxits considerables a l'illa. L'últim donà nom al seu segon disc. Un seguit de discos 'gorgon' (de jefe), amb Cambpell declarant-se 'the gorgon of dis yah dance' (el jefe d'aquest ball) suposà un altre enfilall d'èxits, com 'Boxing', brutal i molt versionat tema que feu per a Joe Gibbs. Intermitentment visitava els Studio One per enregistrar un single de tant en tant. Quan la seva popularitat s'esvaí al 1977, Cambell retornà a les cançons d'amor amb 'The Investigator', una peça consumada de lovers rock.
Cap al 1980 la creativitat de la parella formada per Cambell i Lee ja no donava més de si i seguiren cadascú pel seu cantò. Aleshores Campbell anà d'un productor a l'altre fins a mitjans dels 80, quan esdevingué un visitant ocasional dels estudis Kingston, i enregistrant de tant en tant discos amb King Jammy o King Tubby a Waterhouse. Des d'aleshores només discos esporàdics han augmentat el catàleg de Campbell.
Començà treballant per Studio One a l'era Ska a inicis dels 60, tan en solitari com formant duo amb Alan Martin. Després d'un parèntesi de tres anys, el 1967 re-emergí com a membre dels Uniques, un popular grup vocal que no tingué continuitat però que també comptava amb el falsetto excepcional de Slim Smith. Cal al 1969 Cornell ja liderava el seu propi grup, the Eternals, i de nou a l'Studio One enregistrant èxits com 'Queen Of The Minstrels' i 'Stars'.
Al 1971 inicià una llarga associació amb el productor Bunny Lee, regrabant en solitari els seus èxits amb els Eternals sonant com mai no ho havia fet. Al 1974 Campbell era el segon a la llarga llista de Bunny Lee darrera tansols de Johnny Clarke, participant sobretot en els temes lovers rock. El seu debut, Cornell Campbell (1973), no fou aigua clara malgrat l'excel·lència de la música: la portada del disc tenia un gelat de bola (no tenien fotos de l'artista a mà) i el propi Cambell no en va conèixer l'existència fins el 1977. El 1975 canvià la seva manera de fer i esdevinguè un cantant rasta, disciplina que s'adequava molt més a la seva imatge. Immediatament augmentaren les seves vendes: 'Natty Dread In A Greenwich Farm', el superb 'Natural Fact' i 'Dance In A Greenwich Farm' foren éxits considerables a l'illa. L'últim donà nom al seu segon disc. Un seguit de discos 'gorgon' (de jefe), amb Cambpell declarant-se 'the gorgon of dis yah dance' (el jefe d'aquest ball) suposà un altre enfilall d'èxits, com 'Boxing', brutal i molt versionat tema que feu per a Joe Gibbs. Intermitentment visitava els Studio One per enregistrar un single de tant en tant. Quan la seva popularitat s'esvaí al 1977, Cambell retornà a les cançons d'amor amb 'The Investigator', una peça consumada de lovers rock.
Cap al 1980 la creativitat de la parella formada per Cambell i Lee ja no donava més de si i seguiren cadascú pel seu cantò. Aleshores Campbell anà d'un productor a l'altre fins a mitjans dels 80, quan esdevingué un visitant ocasional dels estudis Kingston, i enregistrant de tant en tant discos amb King Jammy o King Tubby a Waterhouse. Des d'aleshores només discos esporàdics han augmentat el catàleg de Campbell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada