Tan popular esdevingué Prince Buster al Regne Unit que a mitjans dels anys 60 hi feu un tour complaguent a grans multituds de Mods extasiades que culminà en una aparició a la TV pública al programa musical per a adolescents de moda en aquell moment, 'Ready Steady Go'.
Els seus temes completaven les col·leccions de discos dels Mods mentre omplien les arques del segell Blue Beat a la vegada que Buster suposadament ensenyava a George Fame com tocar Ska. Els Blue Flames de Mr. Fame tocaren a nombrosos esdeveniments ska del Regne Unit que quedaren enregistrats així que es pot tractar de quelcom més que no pas una simple suposició. A més, quinze anys més tard la seva influència al Regne Unit era tal que Madness, juntament amb Specials una de les bandes insígnia del moviment 2Tone, no només prengueren el seu nom d'una de les seves cançons més populars sinó que el seu single de debut, 'The Prince' era tot un homenatge a la seva figura. Tots els grups de l'era 2Tone foren altament influits per Prince Buster, des dels esmentats Madness i Specials fins a The Selecter, amb els que arribà a col·laborar en gires i algun disc. Més endavant aprofundirem en aquesta influència de Prince Buster sobre l'era 2Tone.
Amb el gir de l'Ska cap al Rocksteady, Buster havia arrossegat cap al seu estudi alguns dels més eminents músics de Kingston com els roents Maytals i el seu estil impregnat de gospel, mestres del jazz com Roland Alphonso i Tommy McCook, vocalistes suprems com Slim Smith i Larry Marshall... Només li faltava Mr. Robert Marley per tenir la créme de la créme. De fet un únic tema del Wailer Peter Tosh fou enregistrat sota els seus auspicis i fou publicat sota un pseudónim al Regne Unit, de la mateixa manera que els talls de Slim Smith i Larry Marshall.
Aixó a més d'haver enregistrat en cera fantàstics temes semi-instrumentals ska-jazz com l'eternament desitjable 'Dance Cleopatra' i 'Seven Wonders Of The World', la gran majoria de les quals eren esgotades pels Mods quan eren publicades per Blue Beat al Regne Unit, i amb rareses que arribaven d'importació a través de mariners i tripulacions d'avions.
Tres discs de Prince Buster, de comentaris sobre la situació dels Rude Boys a Jamaica, recitats sobre una base melòdica i rítmica foren particularment benn rebuts, essent-ne 'Judge Dread' el primer que donà el nom a un músic britànic la dècada següent.
Així com el dolç i mullat ska s'esvaïa sota l'agradable só del Rocksteady, i després del solemne i/o romàntic Reggae, les lletres de Buster es centraren més en les indirectes o en el cantó més superficial de les coses. El major éxit d'aquest nou focus fou 'Big 5' un arriscat numeret basat en el cantusseig 'Rainy Night in Georgia' de Brook Benton. Malgrat tot fou incapaç d'aprofitar-se d'aquest éxit i veient l'oportunitat d'or un ex-gorila de Kent enregistrà 'Big 6' per a Trojan Records. Aquest individu prengué el nom del jutge caradepedra que donava nom a un tema de Buster, Judge Dread. Aquest fou ràpidament prohibit per la BBC i feu una gran carrera basada en la rudesa i en temes sexualment explícits fins la seva mort en una actuació en directe.
Molts consideren que les cares Rocksteady de Prince Buster com algunes de les millors cares del gènere, particularment la constantment versionada 'Shaking Up Orange Street' així com la seva versió instrumental 'Freezing Up Orange Street'. Fins i tot tonades soul de l'época gaudiren d'influències Rocksteady com per exemple la 'Try A Little Tenderness', que fou un éxit de vendes a tota l'illa.
Els seus temes completaven les col·leccions de discos dels Mods mentre omplien les arques del segell Blue Beat a la vegada que Buster suposadament ensenyava a George Fame com tocar Ska. Els Blue Flames de Mr. Fame tocaren a nombrosos esdeveniments ska del Regne Unit que quedaren enregistrats així que es pot tractar de quelcom més que no pas una simple suposició. A més, quinze anys més tard la seva influència al Regne Unit era tal que Madness, juntament amb Specials una de les bandes insígnia del moviment 2Tone, no només prengueren el seu nom d'una de les seves cançons més populars sinó que el seu single de debut, 'The Prince' era tot un homenatge a la seva figura. Tots els grups de l'era 2Tone foren altament influits per Prince Buster, des dels esmentats Madness i Specials fins a The Selecter, amb els que arribà a col·laborar en gires i algun disc. Més endavant aprofundirem en aquesta influència de Prince Buster sobre l'era 2Tone.
Amb el gir de l'Ska cap al Rocksteady, Buster havia arrossegat cap al seu estudi alguns dels més eminents músics de Kingston com els roents Maytals i el seu estil impregnat de gospel, mestres del jazz com Roland Alphonso i Tommy McCook, vocalistes suprems com Slim Smith i Larry Marshall... Només li faltava Mr. Robert Marley per tenir la créme de la créme. De fet un únic tema del Wailer Peter Tosh fou enregistrat sota els seus auspicis i fou publicat sota un pseudónim al Regne Unit, de la mateixa manera que els talls de Slim Smith i Larry Marshall.
Aixó a més d'haver enregistrat en cera fantàstics temes semi-instrumentals ska-jazz com l'eternament desitjable 'Dance Cleopatra' i 'Seven Wonders Of The World', la gran majoria de les quals eren esgotades pels Mods quan eren publicades per Blue Beat al Regne Unit, i amb rareses que arribaven d'importació a través de mariners i tripulacions d'avions.
Tres discs de Prince Buster, de comentaris sobre la situació dels Rude Boys a Jamaica, recitats sobre una base melòdica i rítmica foren particularment benn rebuts, essent-ne 'Judge Dread' el primer que donà el nom a un músic britànic la dècada següent.
Així com el dolç i mullat ska s'esvaïa sota l'agradable só del Rocksteady, i després del solemne i/o romàntic Reggae, les lletres de Buster es centraren més en les indirectes o en el cantó més superficial de les coses. El major éxit d'aquest nou focus fou 'Big 5' un arriscat numeret basat en el cantusseig 'Rainy Night in Georgia' de Brook Benton. Malgrat tot fou incapaç d'aprofitar-se d'aquest éxit i veient l'oportunitat d'or un ex-gorila de Kent enregistrà 'Big 6' per a Trojan Records. Aquest individu prengué el nom del jutge caradepedra que donava nom a un tema de Buster, Judge Dread. Aquest fou ràpidament prohibit per la BBC i feu una gran carrera basada en la rudesa i en temes sexualment explícits fins la seva mort en una actuació en directe.
Molts consideren que les cares Rocksteady de Prince Buster com algunes de les millors cares del gènere, particularment la constantment versionada 'Shaking Up Orange Street' així com la seva versió instrumental 'Freezing Up Orange Street'. Fins i tot tonades soul de l'época gaudiren d'influències Rocksteady com per exemple la 'Try A Little Tenderness', que fou un éxit de vendes a tota l'illa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada