Kinki (2002)
No sé si heu notat que per norma general, després dels discos en directe es produeixen transformacions considerables als grups... D'altres vegades, es té la sensació que el primer disc després del disc-concert és el millor de la banda. Amb Skunk a mi em passa això. De vegades tinc la sensació que Kinki és el millor disc de Skunk. Millor inclús que Giltzak, que treurien uns anys després. Per exemple, Skunk abandona l'inclusió d'aquells samplers que tant m'agradaven, per rendir-se a un registre més seriós... En part una llàstima, però tots els grups han d'evolucionar. També dedica menys temes a la música jamaicana... De fet és destacable la capacitat d'Skunk de reiventar-se a si mateixos adoptant una sonoritat nova i alhora original amb un hardcore-punk on els vents i l'influència jamaicana perden protagonisme per desgràcia però en canvi guanyen en personalitat i en nous matissos.
No sé si heu notat que per norma general, després dels discos en directe es produeixen transformacions considerables als grups... D'altres vegades, es té la sensació que el primer disc després del disc-concert és el millor de la banda. Amb Skunk a mi em passa això. De vegades tinc la sensació que Kinki és el millor disc de Skunk. Millor inclús que Giltzak, que treurien uns anys després. Per exemple, Skunk abandona l'inclusió d'aquells samplers que tant m'agradaven, per rendir-se a un registre més seriós... En part una llàstima, però tots els grups han d'evolucionar. També dedica menys temes a la música jamaicana... De fet és destacable la capacitat d'Skunk de reiventar-se a si mateixos adoptant una sonoritat nova i alhora original amb un hardcore-punk on els vents i l'influència jamaicana perden protagonisme per desgràcia però en canvi guanyen en personalitat i en nous matissos.
- Ikutu Gabe: tema sobre la falta de contacte humà a l'era de la comunicació. Musicalment genial, però lluny d'influències jamaicanes... Oscil·la entre un tempo pausat i una tornada potent i guitarrera. Hardcore punk. Els vents perden un poc de protagonisme en aquest tema.
- Kinki: tema que dona nom al disc. Un tema pràcticament instrumental, que a mi m'agrada molt... En aquest els vents guanyen el protagonisme abans perdut... Però en aquest cas l'estil és molt funky...
- Etor daitezela: un altre hardcore-punk de gran potència guitarrera i de temàtica reivindicativa basca. Brutal.
- Ti amo ancora: el primer tema rocksteady-ska del disc és aquesta peça genial. Una de les cançons ska romàtiques més grans que he sentit. I a més en italià!!! Només aquesta cançó es mereix comprar-se el disc. A mi em posa els pels de punta.
- Ibantxo: més hardcore-punk en aquest tema sobre Ibantxo, un heroi més....
- KuZeB 10 Pm: una altra instrumental molt potent i que mestissa tocs salseros amb el hardcore-punk que predomina en aquest disc. Es perceben clarament els diferents canvis en la formació posteriors al concert en directe que varen portar Skunk a conservar la seva sonoritat mesclada de vents i guitarres però deixant de banda paulatinament les influències jamaicanes.
- Tartalo: és un tema també d'estil indescriptible... Té un toc molt lleuger de funky però predominen les guitarres estil hardcore-punk melòdic... Els vents adopten un paper més testimonial. Una bona història que aprofita la mitologia basca.
- Iforokomantze: en francés macabeic i en punk frenètic arriba aquest tema anti-sistema capitalista... Un tema elèctric... Molt elèctric.
- Galdera berbera: per demostrar que tot i el gir cap al hardcore-punk no obliden els propis orgines, ens regalen Galdera Berbera, un reggae (amb els tocs Dub que sempre els han acompanyat) molt reflexiu i profund que retorna protagonisme als vents... Fer-se preguntes... Les mateixes preguntes... La velocitat de la vida...
- Kontrol: tornant al registre predominant al disc Kinki, hardcore-punk, però aquest cop amb més presència de la secció de vents... Que li donen cos i profunditat al tema. Un tema dedicat al control que exerceixen les forces de l'ordre.
- Banopzioa: tercer tema instrumental del disc que s'agraeix enormement... Quants cops he dit ja que TOTS els grups que s'apreciïn una mica musicalment haurien de posar almenys un tema instrumental a cadascun dels seus discs????
- Zu zeu: aquest tema és el més proper al clàssic Skunk-core d'aquest disc. Però no acaba de ser-ho del tot. Simplement és un tema magnífic, amb magnífics canvis de ritmes entre hardcore-punk i fragments reggeosos. Per ser tu mateix, has de ser tu mateix... TU MATEIX.
- DBKtuta: i per acabar, un altre dels grans grans temassos. Només per començar diré que la pista dura 17 minuts... No res... Prohibit. Tot està prohibit... Amb una música digna de festa major dels anys 70, amb tocs ska, ens avisen. Tot està prohibit... Prohibit!!!! El tema DBKtuta en si dura 4:20 minuts. Després, com a tots els discs, seguint la tradició cosetes diverses. Com si haguéssin posat tots els tradicionals samplers al final.... Diverses parides, diversos sons persones parlant i fins i tot una mica més de música...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada