Discografia Skunk - Enbata

Enbata (1999)

Enbata va ser el tercer disc de la banda, també publicat per Esan Ozenki. Consolidat ja el seu só caracteritzat per la potent combinació de guitarres distorsionades i vents consistents, aquest disc és una passa més en el mite Skunk, que no deixa de banda noves influències, nous estils i noves sonoritats, en particular el hard-core punk, amb el qual fan que les influències jamaicanes desapareguin d'alguns dels temes del disc i perdin així protagonisme.

• Enbata: tema punk-hardcore que abandona una mica els ritmes, matissos i sonoritats jamaicanes per fer una exaltació de les glòries i misèries dels seus origens.

• Etsipena: tema característic Skunk-core amb pinzellades reggae. Té excel·lents i espontanis canvis de ritme que li donen un punt d'excel·lència. Potser el ritme de l'ska és lent en comparació a altres temes Skunk-core. De temàtica anti-sistema.

• Bixentenia 1: breu sampler-mix que ràpidament dona pas a...

• Gauza gogorrak eta Gauza Bigunak: ska alegre i festiu... Una història metafòrica que jo trobo preciosa... Sobre el tópic que la música amansa les feres... Potser soc una fera. A mi aquesta música m'amansa, em domestica... No em puc deixar de moure al ritme up-beat ska... I els vents... Ai! Aquests vents...

• I will die: sampler amb molta mala llet... Però amb un enorme humor negre. Genial...

• Dirua: un altre tema hardcore-punk... Denúncia de l'addició i la esclavitud dels homes als diners... Un indici de l'aposta del grup per noves influències, abandonant de tant en tant les influències jamaicanes que tant els havien caracteritzat.

• Matte Dub: si al tema anterior deiem que els ritmes jamaicans perden una mica de protagonisme en aquest disc, el subestil DUB en guanya. Aquesta és la prova. Un reggae-dub en el qual adopten un registre vocal molt líric (potser per alguna colaboració... no tinc el disc a les mans, es va quedar a BCN). Els vents no tenen massa protagonisme en aquest tema. De temàtica esotèrica: bruixes, bruixots i encanteris, encisaments i seduccions... Nits i obagues. Gairebé genial... O sense gairebé.

• Jai Bukaezina: skunk-core característic i personal de la banda. Una genial apologia del turisme alcoholic. El de sempre... Combinació de guitarres potents i vents ferms, amb algun canvi de ritme genial que aporta tocs reggae-ska...

• Hapetenia ska jazz ensemble: Però per ska... Però per ska...!!!!! Remegahipersuperfabulós tema SKA-JAZZ. Més d'un cop he dit que tot disc (de música d'influència jamaicana) que tingui autoestima ha de tenir ALMENYS un tema instrumental. Si vol poder rebre una bona puntuació en la meva consideració(i la de molts). Aquest està més enllà de l'altura. Ska-jazz a tot gas... SKA-JAZZ A TOT GAS.

• Mr PuetPuet: sampler breu i que no necessitar esser comentat. Surt una veu que diu el nom del sampler... Jaja.

• N-áj Foszt tu Lingua Miny (Edan Nuen Gau Guztian): un altre Skunk-mestissatge internacional amb un tema que crec que és iugoslau que que versionen fantàsticament... Un tema preciós... (Ja sé que he emprat la paraula preciós dos cops però la veritat és que aquest tipus de temes demostren la sensibilitat musical i la tolerància d'un grup...)

• Ongi Etorki: un tema que aniria a parar directament al disc en directe, el próxim que treuria la banda... Un Skunk-core autèntic i gairebé dogmàtic... Amb abundants i constants canvis de ritmes, sempre guitarrers i amb uns vents molt potents donant una atmòsfera musical envolvent i completa. Un dels grans... (Inballable, per cert!!!! sobretot si no ets epilèptic)

• Rock intime: un sampler curtet on surt un presentador de l'emisora Rock Intime anunciant la imminent xerrada sobre les influències d'un grup que es diu Skunk.

• Mangeons du poulet: reggae français que canta les meravelles del pollastre. Mengem Pollastre!! Crec que la veu també sona a col·laboració... Però ja dic que no tinc el CD a les mans. Amb un toc ragga...

• Jira ta Bira: tema que combina magistralment trossos punk purs amb fragments reggae. Un inici potent punk dona pas a una segona secció reggae més calmada que en l'éxtasi retorna al punk... etc. Etc. Perquè tots a la vida anem sempre d'aquí a allà, donant voltes.

• Txine Goody Paradise: re-reggae ultra-reggeós. Per què? Per parlar de txines... I de lo ràpid que s'acaben... Sempre bucant mandanga! No podia ser d'altra manera. Reggae profund i consistent. Amb guiny d'homenatge a Toots & The Maytals...

• Bixentenia 2: sampler-mix que no necessita ser comentat.

• Herbestaldia: per tancar el disc, un tema de nostàlgia... De nacionalisme... De la joventut que s'acaba, constantment... Amb una fantàstica intro de corda (violins i ósties) es perceb que s'acosta la tempesta... Una veu melòdica entona una balada pop-folklòrica. M'encanten aquestes sorpreses als discs. I per sorpresa, la oculta a aquesta mateixa pista. El tema folk dura 4 minuts i mig. Després de un silenci d'un minut... Salsa! Disco! Festa! Son parides, però a mi m'encanten. I després un sampler raro. I després una mica més de ritme... algun sampler més... I prou!