Nascut a Hendaia a inicis dels 90, estació balneària sobre la frontera franco-espanyola que travessa el País Basc, Skunk deu, sense cap dubte a aquesta ubicació geogràfica particular, a la cruïlla de tres cultures, la seva facultat de saltar d'un estil a un altre i el gust mancat de moderació per la ruta que l'ha conduït a través de 3 continents i una quinzena de països, amb 600 concerts al costat d'artistes com Baldin Bada, the Allstonians, Inadaptats, Tagada Jones, Laurel Aitken, Radici nel Cemento, Lee « Scratch » Perry & the Robotiks, Rude Boy System, Sleng Teng, Ludwig von 88, the Toasters, Negu Gorriak, Les Ejectes, Dr Ring Ding, Def con Dos, les Marto’s Pikeurs, les Have Not’s, Kanja’Rock, Burning Heads, Improvisators Dub, Tapia ta Leturia, les Boukakes, Hechos contra el Decoro, Kargol’s, Sergent Garcia, el Septeto Santiaguero, Sutagar, Parabellum, Flitter, Anestesia, Kemuri, Joxe Ripiau, Dut, AlcoolJazz, Balthazar, Oneyed Jack, Koma, Amparanoia, Goulamaska, Ez3kiel, Funnybrasska, Proyecto Secreto, Washington Dead Cats, Habeas Corpus, Celtas Cortos, LKJ, the Skatalites, Soziedad Alkolika, Rageous Gratoons, Skalariak, Barricata Rossa, Les Wampas, Carc(h)arias, Narko, Jazz Jamaica, Bodybag, Spook & the Guay, Artsonic, F. Muguruza & Dub Manifest, Grim Skunk, Zenzile, Baka Beyond, Garaje H, Rachid Taha, Massilia Sound System, Persiana Jones, Motocross, Young Gods, the Planet Smashers, Mascarade, Voodoo Glow Skulls, Rantanplan, the Chancers, Dr Calypso, the Moon Invaders, Yellow Umbrella, Screaming Out, Moskowskaya, la Réplik, Watcha, Prejudice, Fishbone, Goran Bregovitch...Autoproduït, el grup ha creat el seu propi segell Skunk Diskak, també han multiplicat els intercanvis (organització de gires, distribució, recopilacions...) i roman com un dels motors del circuit alternatiu de la regió. Al voltant de 13 anys d'un desbordant activisme musical i de diversos canvis en la seva formació, il·lustrats i musicats per 5 discos i participacions a més de 45 recopilacions, que han fet d'aquesta banda de “bascos fronterers” evolucionar del “reggaemartxaska” dels seus orígens al so híbrid dels últims discos.
La discografia de Skunk (llevant les maquetes) s'obre amb Eh beh, Ze Pasatzen Dah? , un disc aparegut al 1996 i actualment descatalogat que si voleu obtenir haureu de recòrrer a mitjans una mica ases (e Mul e). Un any més tard publicaven Lankktalo (1997). Ja a l'any 1999 publicaven Enbata, el seu tercer disc. El 2000 fou l'any de #1, un concert enregistrat en directe i que demostra la gran potència del grup. Tres anys més tard publicaren Kinki (2002), possiblement el millor dissc del grup. Kinki fou reeditat conjuntament amb #1 i Kinki el 2003. L'últim disc que varen editar, “Giltzak / Les clefs”, aparegué l'any 2004...
Sota un to dominant punky-reggae / ska-core que no pot evitar recordar els Voodoo o els Kargol's, "Giltzak / Les clefs" juxtaposa un rock tens, vigorós i cuirat amb escapades cap a diversos folclores de la Zona Mundial, seguint la obertura començada amb “Kinki”. A l'actualitat el grup està preparant la publicació d'un DVD.
A l'octubre de 2005 varen decidir fer una pausa per aclarir les idees de cadascun dels seus membres... Però aquest estiu del 2006 han tornat als escenaris amb més força que mai.
Skunk és una banda que detesta les xifres (de la borsa), els codis (de barres) i els compromisos (nauseabunds). Malgrat tot les seves xifres parlen per ells.
Discografia
| Eh beh, ze pasatzen da? | 1996 | ZTK (descatalogat) | *** |
| Lankktalo | 1997 | Ezan Ozenki | *** |
| Enbata | 1999 | Ezan Ozenki | *** |
| #1 | 2000 | Skunk Diskak | **** |
| Kinki | 2002 | Skunk Diskak | **** |
| Giltzak / Les Clefs | 2004 | Skunk Diskak | **** |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada