Tot just un any després d'Enbata, Skunk s'independitzen i monten un segell-productora propi entrant de ple en el món de la música independent: Skunk Diskak. Per estrenar-se, res millor que un directe que repassi la seva carrera... Una carrera que ja té 10 anys en el moment de publicació d'aquest disc, 3 discos i molts canvis de formació que s'han vist reflectits en una gran varietat d'influències musicals, des de la música jamaicana fins al hardcore rock passant pels diferents matissos del punk. Mai no han deixat de fer algun tema que jo he anomenat Skunk-mestissatge internacional, ni mai han oblidat les arrels, incloent sempre algun toc de música tradicional basca als seus discos. I en definitiva, creant l'Skunk-core... un ska trepidant amb guitarres molt presents i uns vents potents... Imballable!!!! (en el sentit positiu?). A més, alguns samplers i temes enregistrats en estudi afegeixen un punt addicional al valor d'aquest disc.
- Zutik: de Lankktalo. Skunk-core dogmàtic. Ortodox. L'skunk-core per excel·lència... Impressionant. I molt més en el directe... En Basc. Impactant forma de començar un disc en directe.
- Bailando Ska: d'Eh beh, Ze Pasatzen Da?. Dels origens aprofiten aquest tema reversionat en Skunk-core... “Por eso flipamos con este ska”. En castellà. Segueix amb el trepidant inici del disc.
- Sorgin, d'Eh beh, Ze Pasatzen Da? També dels orígens aquest bon tema de bruixes i encanteris. Una mica més calmat de ritme però no de potència que els anteriors. Tercer tema Skunk-core seguit i embestat en un desconcertant inici.
- Goazen de Lankktalo, el disc que més nodreix el directe amb 7 temes de 21, també en el to Skunk-core característic. Fent d'aquest concert un emblema de la sonoritat pròpia i més personal de la banda.
- Gilipollas: també de Lankktalo, és una cançó políticament incorrecta. M'encanta. Tocs d'influència hip-hop rap-funk.
- Maria Txutxena: de Lankktalo. Un tema dels que he anomentat Skunk-mestissatge internacional. Una ranchera típica adaptada genialment i de forma molt divertida al basc. “Ni techo en tu casa ni techo en la mia ni techo en la casa de Maria Garcia”.
- Jira Ta Bira: d'Enbata. Un altre temàs Skunk-core amb una força descomunal amb les guitarres... I els vents que no falten mai... O casi mai... I uns canvis de ritme al reggae.... L'inici trepidant encara dura, i aixó que el disc ja porta gairebé 10 temes. L'anterior era més de tranquis... Al principi.. Però el ritme i la forma del directe d'aquesta banda és... Extraterrestre.
- Kontrol Osoa: versió guitarrera i rocksteady d'un gran tema de The Clash que recentment ha versionat en castellà Skalariak. Gegant. Una mica més de calma... Un tema que hauria d'aparèixer a tots els manuals de com fer una bona versió.
- Ongi Etorki: un altre trepidant i extenuant Skunk-core, aquest cop d'Enbata.
- Herri Urrats'96: aquest tema del disc Lankktalo és un ska-ska ràpid però lent en comparació a l'Skunk-core... Clar que tot sempre es pot accelerar... O alentir. Aquest tema té una canvis de ritme/estil insuperables. Un dels meus temes preferits...
- Edan nuen Gau guztian: de Enbata, un altre exemple brutal del que anomeno Skunk-mestissatge internacional. Aquest cop és una cançó iugoslava o quelcom així... Impressionant! Aixó sí, és el primer alé real que dóna Skunk en aquesta demostració enregistrada d'un directe de la banda... Ja té 6 anys, però només que vagin a la meitat del ritme d'aquest concert, per a mi ja és més del que puc aguantar.
- Bartzelonako indioak: particular versió d'aquest tema de Mano Negra, de la qual n'enregistrarien l'any següent una versió en estudi per al recopilatori Mano Negra Il·legal (Indios de Barcelona). Aixó sí, en el més pur estil Skunk-core.
- 100 MPH: sampler de velocitat vertiginosa. Aquest seria l'últim disc al qual hi apareixeria
- Alé Txomin: treballa tu per mi. Del disc Lankktalo. Un altre Skunk-core. Brrrutal. A mi em dona un “subidon” de la óstia.
- Ongi Gaizki: des de Lankktalo, per si no en tenien prou, més Skunk-core. Molts dels temes que aquí catalogo d'Skunk-core poster als discos originals no ho són, peró tocats en directe s'hi transformen clarament. Aquests canvis de ritme... Aquests...
- Bai Bai Bai: el disc-concert va acabant i apareixen nous temes... O almenys temes que no formen part de cap dels anteriors discos. Aquest cas, un tema raro raro raro... Més hardcore-punk que altra cosa... Tendència en augment, fins al moment, de la banda. Conserva, com no podia ser d'altra manera, la potència guitarrera de la banda i els vents invencibles.
- Bai baleki: dels origens, “Eh beh, Ze Pasatzen Da?” recuperen aquest tema tradicional basc que dotat d'un background rocksteady esdevé un dels meus preferits. Però aquest tema ja no és en directe, sinó en estudi. Una vitaminació imprescindible per un disc com aquest. Pels de punta els fantàstics tocs DUB.
- EHZ '99: tema també enregistrat ja en estudi... Skunk-core paradigmàtic. Gran. Molt gran.
- Rafaren Farra Nafarroan: aquest tema, també enregsitrat en estudi, comença com una cançó tradicional basca... Però aviat es rendeix al rocksteady-ska més enganxifós. Un altre gran tema impregnat fins dalt de l'essencia Skunk: guitarres, vent i festa!
- Yo no soy rasta: un sampler tan cert! No, jo tampoc no soc rastafari, però moltes coses de les que ells defensen, jo les defenso també!!
- Dub lanetik: tema nou que remarca el gust de la banda per Dubs creixents i extasiants... Reflexius, psicotròpics, envolvents, màgics... Són més de 6 minuts de dub... D'aquests que et transporta. Plenament instrumental... I després, encara fidels a les pròpies constums, després de 4 minuts de silenci, 2 minuts amb alguns samplers addicionals...
S'acostava una nova era per a Skunk i per als seus seguidors... La era post-primer-disc-en-directe... Tot un mon per descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada