Amb uns inicis amb Beatles, Rolling, Ossifar, Inhumanos, Tenessee, Clàssica i Emilio Aragón... La cosa no? pintava bé. Però tot podia empitjorar?.
Nirvana va entrar a casa meva com els lladres, per la d'un veí. I evidentment va ser una de les marques de la meva adolescéncia, marcada també per altres músiques guitarreres com Green Day i sobretot Offspring. Era l'época dels Dookie i Smash, Basket Case i Self-Steem. Clar que hi havia una cançó dels Offspring que m'agradava d'una altra forma... Que em posava de bon humor. Que s'encomanava... Que era diferent: What happened to you?.
Acte seguit em va entrar l'edat... L'edat tonta... Bé, no se si va ser ANTES o DESPRÉS.... Si! Sí! Va ser ANTES. El que NO sé és ANTES de què. Bé... Va durar un anyet: la música disco. Technopop, House, Trance, Hardcore-House (tralla)... Tot. Ho vaig escoltar tot. Streamlines, La cabra, Ibiza Mix, Lo mas duro, blanco Y negro... M'agradava la música amb ritme... La música per ballar. No patiu. Només era un INDICI més del que realment portava a dins meu... De les meves arrels.
I l'últim pas, l'últim graó en la meva ascenció a la música caribenya-jamaicana i hereus va ser el mal anomenat Rock Català. En particular avui toca esmentar ELS PETS . Ja que hi havia també, com en el cas d'Offspring una cançó que em transportava, més pels ritmes que per la lletra, per la secció de vents que modulava la meva respiració, per uns contratemps que marcaven el ritme del meu cor. No n'hi ha prou amb ser català és el nom.
I per acabar... la paraula. Aquesta paraula que ara em fa girar. La paraula que és una sílaba dels grups protagonistes d'aquest bloc. SKA.
Un dia, en un autobús vaig posar una cinta d'ELS PETS a petició popular. Vaig posar la del concert. I quan va sonar No n'hi ha prou amb ser català un noi em va dir.
---"Ostres, no sabia que ELS PETS fessin SKA".
No recordo el seu nom. Ni la seva cara. Ni recordo res més d'aquell dia. Només recordo aquesta frase i que aquelles tres lletres es gravaven al meu cervell. Acte seguit vaig lligar caps. Offspring i aquella cançó... Els Pets... I tot... Una gran conspiració.
Nirvana va entrar a casa meva com els lladres, per la d'un veí. I evidentment va ser una de les marques de la meva adolescéncia, marcada també per altres músiques guitarreres com Green Day i sobretot Offspring. Era l'época dels Dookie i Smash, Basket Case i Self-Steem. Clar que hi havia una cançó dels Offspring que m'agradava d'una altra forma... Que em posava de bon humor. Que s'encomanava... Que era diferent: What happened to you?.
Acte seguit em va entrar l'edat... L'edat tonta... Bé, no se si va ser ANTES o DESPRÉS.... Si! Sí! Va ser ANTES. El que NO sé és ANTES de què. Bé... Va durar un anyet: la música disco. Technopop, House, Trance, Hardcore-House (tralla)... Tot. Ho vaig escoltar tot. Streamlines, La cabra, Ibiza Mix, Lo mas duro, blanco Y negro... M'agradava la música amb ritme... La música per ballar. No patiu. Només era un INDICI més del que realment portava a dins meu... De les meves arrels.
I l'últim pas, l'últim graó en la meva ascenció a la música caribenya-jamaicana i hereus va ser el mal anomenat Rock Català. En particular avui toca esmentar ELS PETS . Ja que hi havia també, com en el cas d'Offspring una cançó que em transportava, més pels ritmes que per la lletra, per la secció de vents que modulava la meva respiració, per uns contratemps que marcaven el ritme del meu cor. No n'hi ha prou amb ser català és el nom.
I per acabar... la paraula. Aquesta paraula que ara em fa girar. La paraula que és una sílaba dels grups protagonistes d'aquest bloc. SKA.
Un dia, en un autobús vaig posar una cinta d'ELS PETS a petició popular. Vaig posar la del concert. I quan va sonar No n'hi ha prou amb ser català un noi em va dir.
---"Ostres, no sabia que ELS PETS fessin SKA".
No recordo el seu nom. Ni la seva cara. Ni recordo res més d'aquell dia. Només recordo aquesta frase i que aquelles tres lletres es gravaven al meu cervell. Acte seguit vaig lligar caps. Offspring i aquella cançó... Els Pets... I tot... Una gran conspiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada