DISC: Luz rebelde, Skalariak

Avui mateix he adquirit Luz rebelde, de Skalariak i després d'escoltar-lo 3 cops ja m'atreveixo a fer una ressenya per als que us pugui interessar.
Luz rebelde és el cinqué disc d'Skalariak: el primer fou Skalariak (1997), un disc salvatge i ple de potència que prometia molt. Acte seguit el grup va iniciar una trilogia (com ells mateixos diuen) amb tres discs que volien ser un reflexe de la gent: de la gent del Klub Ska (1999), de l'ambient que hi ha En la Kalle (2001), i del que sona a la Radio Ghetto (2003). Tres discs combinen el seu estil ja consolidat amb contínues experimentacions sonores, rítmiques i d'estil i de plasmar la gent mitjançant unes crítiques i adequades lletres. Ara ja trencant amb la trilogia aquesta apareix Luz Rebelde, on en moments s'allunen lleugerament de la música jamaicana i on les lletres rebosen rebel·lia i anti-poesia. Una nova interessant proposta.
Més endavant ja introduirem els discs antics. Avui toca Luz rebelde.

1. Sarrera V: cada disc una Sarrera (Introducció). Cinquè disc, cinquena sarrera. Estil ska-jazz amb cinc o sis versos a mode de declaració de principis del disc. Al més pur estil Skalariak.
2. Global musik: a un ritme característic del Two Tone britànic aquesta cançó que escoltant-la només 3 cops ja m'ha arribat al cor. Dins de la temàtica general del disc, Música Global, Música Rebel, Revolució. Ritme contagiós, tant o més com la melodia dels vents. Típic tema Skalariak.
   
3. Corazón Rebelde: el primer single del disc és realment una obra d'art segons el meu parer. És de les que s'allunyen una mica de la música jamaicana per abraçar - amb una tendra abraçada skalari - la música celta. Música també de lluita. Interessant introducció de la gaita gallega. Una curiositat molt ben trobada per al meu gust. També és una bona elecció de cara al single ja que demostra la obertura de mires i fronteres de la música ska i la gent que la practica, ja sigui composant, interpretant o escoltant i ballant.
4. Anti-canción: si abans he esmentat l'anti-poesia d'aquest disc, cal escoltar aquesta cançó per entendre el que vol dir aquest concepte. A ritme de ska, amb uns bons canvis de ritme. Bons vents. Bon tema.
5. Rude control: retrocedint al final dels anys 70 on uns interessants The Clash feien de les seves, i es convertien en un dels primers grups que introduïa elements de música jamaicana en la cultura musical britànica... Aquesta cançó és una versió d'una cançó d'aquests The Clash, de qui segurament també parlarem algun dia. Una mica d'aire punk setentero.
   
6. Ale: un ska rapidet dels que s'enganxa... Lletra més clàssica dins el món skalari. I un missatge molt clar: go on, ale, vamos, aurrera, endavant, ale. Sense vents!
   
7. Luz rebelde: el tema que dóna nom al disc. Un ska lentet amb un toc de salsa ara si amb vents enganxosos i una lletra d'aquelles que s'apren. És una tónica de tot el disc de tant en tant un vers, una estrofa, una paraula en anglès, o en català. La veritat és que Skalariak agermana en gran mesura a molta gent... d'un estat que no compren.
   
8. Hartu: bonic tema en basc. Cantat per Hiart Leitza. Amb un estil molt proper al funk.
9. Queremos más: personalment crec que aquest tema no destaca especialment al disc. Molts tocs de diferents estils i una lletra crítica amb el consumisme i el capitalime. Però no per això és dolent.SImplement no em crida l'atenció.
10. Maldito: una història massa habitual. Sheriffs maleits. També s'allunya dels estils més jamaicans...
    
11. Segapotoen Lurraldea: un altre tema en basc. També salsós peró una mica ska.
12. Oil bombs: Ska en contra de les bombes i de les guerres pel petroli. Bon tema
13. Preso del sábado: rock-reggae amb canvis de ritmes interessants. El dissabte és una presó!
    
14. Dónde está la luz: reggae ràpid en busca de la llum. Interessant.
    
15. Sarrera V (Reprise) : represa de la introducció per marcar un final cíclic. Tornem on hem començat. Llum rebel!