Un nom, Original Vol. I, original original.
Aparegut el 1993, tota una demostració del que un grupet de persones és capaç de fer tansols amb dos ingredients: passió i ganes.
El disc comença amb un Himne, com no. Pole Man. Fantàstics vents i fantàstic tema on les veus del Sheriff i el Luismi són genialment tractades com un instrument. Un crit contra aquest difícil món que obliga als immigrants a passar-les canutes per a poder viure (millor?). "Si a aixó li diuen civilització jo m'en torno al tercer món".
En un lent vaixell ens porten amb el segon tema a Trinidad (Slow boat to trinidad), una altra mostra del component calypso del grup. "I can see youg girls dancing to the calypso beat..." Entendridor canvi de ritme. Entendridor.
Com he repetit sovint, tot disc que s'aprecia té l'ska-jazz instrumental. Aquest en té un de gegant. Keep on walkin' (around the world). El vaig recomanar com a melodia per a un programa de radio (a Mallorca) sobre Internet i noves tecnologies i el varen posar DURANT 4 anys!!!!! El que no sé és si encara dura. Però tampoc ningú m'ha dit el contrari.
Enganya! Anti-Ska no diu que s'ha d'estar en contra l'ska. Sinó que és l'ska dels ANTI-, Anti-polítics, anti-racistes, anti-fascistes, anti-sistema... I sense cap dubte "diles que no". Un tema que empeny a ballar...
Aquesta nit, qualsevol nit. "Ombres blanques per la vida, ombres blanques pel carrer. Alguna de les dues tu molt bé podries ser: Només has de fer, només has de ser. Tot el que tu ens diguis no es fa falta pas saber..." Un rigui (reggae). El meu reggae durant molts anys.
Què podriem dir de Filmoteca que no s'hagi dit abans, que no s'hagi dit ja. Ska i cinema interessant i fructífera barreja. I l'alcohol. "Forever too much drink" "Fem un whisky més". Exemple sensacional d'un tret particular dels Dr. Calypso: el contrast entre els timbres de veu del Luismi i el Sheriff. "Forever too much drink". "I és que s'ha acabat". També un bon exemple de com devastador pot ser un bon canvi de ritme. (Sense paraules per la indescriptible intro de piano).
De la Filmo decidim anar-nos-en amb ells al Magreb Ska. Potser coneixem una bonica noia d'allà que ens enamori, que ens canvii la vida i ens faci quedar allà. És un clarinet això que sento?
Però robar el banc és una mala idea. Calypso power a Blow Up the Bank , una història que no fa gràcia... Rics cabrons i pobres desesperats, mala idea per a robar un banc. Ritme adhesiu. Post-It.
"I abans de que peti al món, ens fumarem uns petes mentres esperem que la terra la destrueixen uns quants: són botiguers i el que volen és fer calers i no pensar en la natura que maten i que no reviurà. Tots morirem com" Pardalets. Ritme lent i calent.
I la nova versió de Ruleta Russa, cançó apareixia a la Maqueta és el preludi per a un final.
Un final carregat d'erotisme... De sensualitat. De sexe. " I al final somos tres, no verás que sea un problema!" Reggae XXX.
Som tres, Tu, Jo i Dr. Calypso.
Aparegut el 1993, tota una demostració del que un grupet de persones és capaç de fer tansols amb dos ingredients: passió i ganes.
El disc comença amb un Himne, com no. Pole Man. Fantàstics vents i fantàstic tema on les veus del Sheriff i el Luismi són genialment tractades com un instrument. Un crit contra aquest difícil món que obliga als immigrants a passar-les canutes per a poder viure (millor?). "Si a aixó li diuen civilització jo m'en torno al tercer món".
En un lent vaixell ens porten amb el segon tema a Trinidad (Slow boat to trinidad), una altra mostra del component calypso del grup. "I can see youg girls dancing to the calypso beat..." Entendridor canvi de ritme. Entendridor.
Com he repetit sovint, tot disc que s'aprecia té l'ska-jazz instrumental. Aquest en té un de gegant. Keep on walkin' (around the world). El vaig recomanar com a melodia per a un programa de radio (a Mallorca) sobre Internet i noves tecnologies i el varen posar DURANT 4 anys!!!!! El que no sé és si encara dura. Però tampoc ningú m'ha dit el contrari.
Enganya! Anti-Ska no diu que s'ha d'estar en contra l'ska. Sinó que és l'ska dels ANTI-, Anti-polítics, anti-racistes, anti-fascistes, anti-sistema... I sense cap dubte "diles que no". Un tema que empeny a ballar...
Aquesta nit, qualsevol nit. "Ombres blanques per la vida, ombres blanques pel carrer. Alguna de les dues tu molt bé podries ser: Només has de fer, només has de ser. Tot el que tu ens diguis no es fa falta pas saber..." Un rigui (reggae). El meu reggae durant molts anys.
Què podriem dir de Filmoteca que no s'hagi dit abans, que no s'hagi dit ja. Ska i cinema interessant i fructífera barreja. I l'alcohol. "Forever too much drink" "Fem un whisky més". Exemple sensacional d'un tret particular dels Dr. Calypso: el contrast entre els timbres de veu del Luismi i el Sheriff. "Forever too much drink". "I és que s'ha acabat". També un bon exemple de com devastador pot ser un bon canvi de ritme. (Sense paraules per la indescriptible intro de piano).
De la Filmo decidim anar-nos-en amb ells al Magreb Ska. Potser coneixem una bonica noia d'allà que ens enamori, que ens canvii la vida i ens faci quedar allà. És un clarinet això que sento?
Però robar el banc és una mala idea. Calypso power a Blow Up the Bank , una història que no fa gràcia... Rics cabrons i pobres desesperats, mala idea per a robar un banc. Ritme adhesiu. Post-It.
"I abans de que peti al món, ens fumarem uns petes mentres esperem que la terra la destrueixen uns quants: són botiguers i el que volen és fer calers i no pensar en la natura que maten i que no reviurà. Tots morirem com" Pardalets. Ritme lent i calent.
I la nova versió de Ruleta Russa, cançó apareixia a la Maqueta és el preludi per a un final.
Un final carregat d'erotisme... De sensualitat. De sexe. " I al final somos tres, no verás que sea un problema!" Reggae XXX.
Som tres, Tu, Jo i Dr. Calypso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada