Història de l'SKA by Ska my Way (Part II)

Fa uns dies ja vaig dir lo interessant que és Ska my Way, una web dedicada al món de l'Ska on s'hi pot trobar de tot. Per animar-vos a visitar-la us adjunto la segona de les tres parts d'una de les millors seccions que té: la Història de l'Ska.

Història de l'SKA Part II: segona onada "Two Tone Era"
by Ska my Way

A finals dels 60, mentre a Jamaica l’ska perdia la seva popularitat, aquest nou so estava començant a arribar a la Gran Bretanya.
I va arribar gràcies als immigrants jamaicans que buscaven a Anglaterra la feina que no aconseguien trobar al seu país. La majoria d’ells eren Rude Boys i entre el poc que portaven hi havia la seva col·lecció de discs ska. A l’arribar a aquest nou país van començar a relacionar-se amb els hard-mods i hi va començar a haver un intercanvi cultural i musical; d’aquí sorgiria el moviment skinhead. Els anglesos van afeccionar-se a aquesta música, però tot i així l’ska era exclusiu de grups jamaicans, no hi havia cap grup anglès que es posés a tocar aquest estil encara. Va començar a ser conegut com a “El Blues jamaicà”. Però més tard, es va crear la discogràfica “Blue Beat”, la qual va ser la primera a Anglaterra a distribuir discs ska; així doncs es va anar coneixent com a la música “Blue Beat” (com ha passat molts cops que una marca comercial concreta ha agafat el nom del producte, com Kleenex o Cola-Cao).
També es va popularitzar molt entre els skinheads una variant de l’ska més lenta, l’anomenat skinhead reggae, amb grups com Symarip, Desmond Dekker o Derrick Morgan com a més importants (tots ells jamaicans).
El primer gran grup ska anglès no va sorgir fins al 1979 quan Jerry Dammers va formar The Specials i va treure al carrer un single (“Gangsters”) el qual va tenir molt bona acceptació. Llavors va crear la seva pròpia discogràfica: 2Tone Records. Van tenir un gran èxit, barrejant l’ska amb punk, i a partir de llavors es va anomenar com a 2Tone tot el relacionat amb l’ska anglès (substituint, ja definitivament, el nom Blue Beat). Es tractava d’un ska més ràpid i fort, normalment substituint els vents per un teclat. Els grans grups d’aquella època van ser The Specials, Madness, The Beat i The Selecter. Sobretot els dos primers són qui han popularitzat més l’ska arreu del món. Madnnes, però, no feia un so tant dur com Specials, sinó que va agafar el costat més pop de l’ska. Aquests grups ja començaven a introduir lletres reivindicatives en les seves cançons, parlant de la situació de la societat, del racisme i del feixisme, entre molts altres temes