Dr. Calypso (5a part)

Dr. Calypso es preparava per al nou mileni (2000) amb Barbarossaplatz: Soul, Reggae, Rocksteady, Ska. Un àlbum plagat d'Himnes, a diferència de l'anterior, Toxic Sons, que tot l'àlbum era un Himne.

Al més pur estil calypsonià, el tema inicial és Return, un tema deliciós. L'espera d'un retorn. Perquè les necessitem... AI! Com les necessitem. HimneSka.
Rocksteady amb influència hiphop/ragga? Curtcircuit! Abaix la llosa audiovisual!
Si 'vienes de donde ya estuve', si 'siempre cruzas mi camino'... Mai no oblidaré, Tu rostro. No sé que té aquesta cançó que sempre m'ha posat els pels de punta. Sempre m'ha emocionat. Sempre em va venir ganes de saltar... Per a mi, un Himne que sempre em recordarà a Piercing.
Instrumental ska-jazz. L'àlbum s'aprecia. I com!!!!! Magnífic Tribut a Tommy McCook, 'soci'-ccofundador dels Skatalites, un "HIMNE-grup". :-)

El Vell Joe és un home que viu amb poc. Amb res ja fa. Viu a Jamaica de les restes de l'altra gent i el seu jardinet. I així va passant. I així anar tirant.
The Modern Despot, el dèspota modern, critica la celeritat i la falta d'igualtat de la vida... Sovint no ens deixa ser feliços. Però cal lluitar pel que és just.
I sempre el cinema. Tornem al cinema. Tornem al cinema i viatgem a Cinecittá, estudis de gravació italians fundats el 1937, bombardejats durant la 2a Guerra Mundial i on importants películes (moltes d'elles americanes) foren filmades. (Exemples: Ben-Hur, Gangs of New York...). Una altra esplèndida ska-jazz instrumental.
El Soul i l'Ska es fusionen en el següent tall del disc: She. Genial tema sobretot si estàs enamorat. Consulteu el vostre farmacèutic, i no ho proveu a casa sense la supervisió d'un adult.

Per què no ser lliures? Siguem lliures. Por favor. Una altra cançó amb certes influències hiphop. I una tornada d'insomni. Per ser lliures sense sentir-se malament. Per estar sols i que no res ens deixi indiferents. Per fer quelcom que no ens faci delirar. Només viure, i que simplement sembli normal.
I com s'aprecia aquest disc que no en té una, sinó que en té 3 d'instrumentals ska-jazz. I la tercera és Barbarossaplatz.
Defugim la Ignorancia altiva, oblidem que l'hem coneguda!
Encara que sigui trist, Princep Blau té una temàtica molt actual. Promeses i promeses i promeses... però a l'hora de la veritat cops i maltractaments. Ature-m'ho. Que Blau no fa referència al color restant després d'un cop!
Per Himne, un record a la injustícia de la història, que l'escriuen els que guanyen i obliden detalls... Com que milers de persones de tot el món vingueren a Espanya per enfrontar-se a l'obscuritat del feixisme. Van perdre... però no del tot mentre quedi el record dels Brigadistes Internacionals.
I el disc demostra que aquesta banda va nàixer per sentir-se viva, Born to be Alive, la versió corresponent a aquest disc. La original és de Patrick Hernandez, tema discotequero del 1979. Una altra oportunitat per comprovar la gran talla d'aquest grup.
I per acabar, el que jo anomeno tema gamberro. Si en recomanacions d'altres grups havia introduit el meu concepte de "gamberro". Doncs si no us va quedar clar o no ho acabeu d'entendre escolteu la última cançó d'aquest disc:

La increible travesía de puerto hurraco a la cueva del Dr. Freud

(Si és que amb el títol no en teniu prou).