No és un disc exempt de bones cançons, però, això sí, abandona lleugerament la predominància de l'ska per centrar-se més en ritmes més lents, com el rocksteady. Això sí, també es reflecteix l'augmentant influència del soul a la banda.
Let's Try Again, és un clar exemple d'aquesta influència. Soul, amor, tot mesclat amb el toc d'arrel jamaicana empeltat amb gràcia barcelonina. Un bon tema.
I l'Himne d'aquest disc.... O un dels Himnes. El meu himne aixó sí: Club Ciclista Cent Peus. Perquè el transport privat també pot ser ecològic!
El cop als polítics que Se'ns Pixen és el tercer track. O un dels cops.
Tres ska-jazz en aquesta ocasió. La primera Rufufú... No tinc paraules. En aquesta ocasió ells tampoc.
Dolça sensació, amanida amb un arranjament per a corda, l'enamorament adolescent. Fantàstic mig temps.
Un altre bon tema, Mr Happiness. Mig temps i dóna nom al disc.
La versió de l'ocasió: genial. Music to Watch Girls By.
Un tema que no em fascina... Tot i que no hem de estar sempre Frenètics.
La segona instrumental és Rulmood.
Més soul a Lovesick.
Homenatge a l'alcohol (especialment al vi) a Nebulosa.
Un ska ràpid a Txapapote Ska. Està bé... Però té el problema de tots els temes que parlen d'un tema molt marcat en el temps: els desastres ecològics del Prestige,
I l'últim ska-jazz, Space Choco.
Potser no m'estenc més perquè aquest disc no m'entusiasma com d'altres. Definitivament no és EL seu disc. Bé... Algun cop ha de passar. No sempre pot ser tot bó (o tot del meu gust). I evidentment aquest disc és el que menys m'agada. Però aixó sí, té alguns grans temes gens menyspreables.
I per acabar amb el tema, la discogràfica GROVER Records ha editat a nivell europeu un recopilatori: The Best Of Dr. Calypso.
Comentem breument les cançons escollides i les que no hi són:
5 de Mr. Happiness : Let's Try Again, Mr. Happiness, Music to Watch Girls By, Se'ns Pixen i Dolça Sensació.
3 de Barbarossaplatz : Brigadistes Internacionals, Cinecittá, Return
3 de Tòxic Sons: The Power Of The Latin Soul, Not Understanding, Toxic
5 d'Original Vol. I: Slow boat to Trinidad, Blow Up The Bank, Aquesta nit, Pole Man, Magreb Ska
Bé, com que l'últim disc és el que personalment menys m'agrada trobo que 5 de 16 cançons són excessives, i que no reflexen realment la carrera d'aquest grup. Si volien atènyer unes 16-18 cançons l'esquema més apropiat hauria sigut:
1 dels singles: Mr. Farlops o My Avocado
4 del 1r (Original Vol. I): Pole Man, Ruleta Russa o Blow Up the Bank, Filmoteca o Aquesta nit, Slow boat to Trinidad. Bé en aquest cas la selecció coincideix bastant. Res a dir. Magreb Ska també m'agrada.
6 del 2n (Toxic): trobo a faltar Plan 10, 2300 Milions, Sense Sostre i Camí Fàcil. Potser treuria Not Understanding.
4 del 3r (Barbarossaplatz): Return, Tu Rostro, Cinecittá i Brigadistes. Només 1 diferència: Tu Rostro.
3 del 4t (MrHappiness): CCCP, Music to Watch Girls By, Mr. Hapinness.
Una opinió més.
Let's Try Again, és un clar exemple d'aquesta influència. Soul, amor, tot mesclat amb el toc d'arrel jamaicana empeltat amb gràcia barcelonina. Un bon tema.
I l'Himne d'aquest disc.... O un dels Himnes. El meu himne aixó sí: Club Ciclista Cent Peus. Perquè el transport privat també pot ser ecològic!
El cop als polítics que Se'ns Pixen és el tercer track. O un dels cops.
Tres ska-jazz en aquesta ocasió. La primera Rufufú... No tinc paraules. En aquesta ocasió ells tampoc.
Dolça sensació, amanida amb un arranjament per a corda, l'enamorament adolescent. Fantàstic mig temps.
Un altre bon tema, Mr Happiness. Mig temps i dóna nom al disc.
La versió de l'ocasió: genial. Music to Watch Girls By.
Un tema que no em fascina... Tot i que no hem de estar sempre Frenètics.
La segona instrumental és Rulmood.
Més soul a Lovesick.
Homenatge a l'alcohol (especialment al vi) a Nebulosa.
Un ska ràpid a Txapapote Ska. Està bé... Però té el problema de tots els temes que parlen d'un tema molt marcat en el temps: els desastres ecològics del Prestige,
I l'últim ska-jazz, Space Choco.
Potser no m'estenc més perquè aquest disc no m'entusiasma com d'altres. Definitivament no és EL seu disc. Bé... Algun cop ha de passar. No sempre pot ser tot bó (o tot del meu gust). I evidentment aquest disc és el que menys m'agada. Però aixó sí, té alguns grans temes gens menyspreables.
I per acabar amb el tema, la discogràfica GROVER Records ha editat a nivell europeu un recopilatori: The Best Of Dr. Calypso.
Comentem breument les cançons escollides i les que no hi són:
5 de Mr. Happiness : Let's Try Again, Mr. Happiness, Music to Watch Girls By, Se'ns Pixen i Dolça Sensació.
3 de Barbarossaplatz : Brigadistes Internacionals, Cinecittá, Return
3 de Tòxic Sons: The Power Of The Latin Soul, Not Understanding, Toxic
5 d'Original Vol. I: Slow boat to Trinidad, Blow Up The Bank, Aquesta nit, Pole Man, Magreb Ska
Bé, com que l'últim disc és el que personalment menys m'agrada trobo que 5 de 16 cançons són excessives, i que no reflexen realment la carrera d'aquest grup. Si volien atènyer unes 16-18 cançons l'esquema més apropiat hauria sigut:
1 dels singles: Mr. Farlops o My Avocado
4 del 1r (Original Vol. I): Pole Man, Ruleta Russa o Blow Up the Bank, Filmoteca o Aquesta nit, Slow boat to Trinidad. Bé en aquest cas la selecció coincideix bastant. Res a dir. Magreb Ska també m'agrada.
6 del 2n (Toxic): trobo a faltar Plan 10, 2300 Milions, Sense Sostre i Camí Fàcil. Potser treuria Not Understanding.
4 del 3r (Barbarossaplatz): Return, Tu Rostro, Cinecittá i Brigadistes. Només 1 diferència: Tu Rostro.
3 del 4t (MrHappiness): CCCP, Music to Watch Girls By, Mr. Hapinness.
Una opinió més.
2 comentaris:
L'han cagat molt amb les cançons del recopilatori. Prefereixo mil cops la teva llista!!
Gràcies, anònim.
La veritat és que no em sorpren.
A veure quan s'animen a treure el disc que fa ja un any que estan preparant!
Publica un comentari a l'entrada