Minicrítica.
La KGB a mitja-baixa entrada s'anava omplint esperant un cop més el concert de The Toasters. Per a obrir boca, els inèdits (a BCN) Westbound Train havien de fer els honors. I a les nou i mitja puntualment es varen disposar a fer-ho. Varen animar aviat a les primeres files amb una versió molt MOLT convincent de Freedom Sounds, tema molt conegut dels Skatalites. La resta, més o menys, varen ser temes propis. La banda, procedent de Boston, mesclava els temes més ska-reggae amb alguns tocs més souleros. Una impressionant secció de vents, formada per un trompeta, un saxo tenor?, i un trombonista que també cantava (no sé com li bastava l'alé). La veritat és que va sorprendre positivament a tothom. Es veu que tenen dos discos ja al mercat. Una proposta interessant.
Però a les 22:30 s'esperava l'actuació estrella: The Toasters. Una banda que ja té la seva edat, però no per això disminueix el ritme dels temes que toquen. Varen oferir un concert breu (hora i deu) i es varen trobar a faltar un o dos temes (East Side Beat). Però va ser una gran nit. El meu amic Angel, em va voler acompanyar (mira que és bon home) i també s'ho va passar bé.
De les que recordo, varen tocar (a més de un parell de temes del nou disc que encara estan preparant) Don't Let the Bastards Grind You Down, Social Security, Decision at Midnight, Matt Davies, Shocker, Weekend in LA, I'm Running Right Though The World, Run Rudy Run, Pool Shark, Two Tone Army i I wasn't gonna call you anyway...
Un bon concert. Simplement.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada